�ݺ�ߣ

Tema 1. la crisi de làntic règim De la �ᾱ��ò�� Moderna cap a a la Contemporànea JOAN ANTONI VALLS i PAULO – CURS 2011-2012

QUÈ ÉS L ’ANTIC RÈGIM? El sistema econòmic social i polític que procedia de la descomposició del feudalisme medieval. Originat al Renaixement i vigent fins a la Rev. Ind. i Rev. Liberal. Consolidació de les monarquies (absolutisme monàrquic) com a principal diferència del feudalisme. Població estancada (fam, peste...). Societat estamental (privilegiats: noblesa i clergat). Supervivència del règim senyorial (incipient capitalisme que al s. XVIII provocarà la pugna amb els senyors). Economia rural, d ’ autoconsum, artesanal...

CONCEPTE D ’ ANTIC RÈGIM: Sistema econòmic, social i polític que procedia de la descomposició del feudalisme medieval i que es va mantenir vigent a Europa fins a la Revolució Industrial i liberal (S. XIX). Les societats de l'Antic Règim es caracteritzaven per tenir: una població estancada , una economia agrària de tipus feudal-senyorial en pugna amb un incipient capitalisme comercial, una societat estamental i un sistema polític absolutista . Aquest terme fou emprat pels revolucionaris francesos del 1789 per referir-se a la situació del seu país abans de la Revolució Francesa.

Què són els estaments? Un estament es correspon amb un grup de social , definit per un comú estil de vida i anàloga funció. També se l ’ anomena estat o ordre . Són grups tancats en els quals l ’ ascens social és molt difícil, gairebé impermeable . Cada membre de la societat pertany a un estament Tradicionalment hi ha tres estaments: el clergat , la noblesa i l ’ estat pla . La societat estamental es caracteritzava per la desigualtat civil, que comportava la divisió de dos grups: els privilegiats i els no privilegiats. Els primers (clergat io noblesa) gaudien de tots els drets i estaven exempts de pagar impostos, els segons (estat pla o tercer estat) no tenien cap prerrogativa i havien de suportar totes les càrregues fiscals. A l ’ estament privilegiat de la noblesa s ’ hi accedeix per naixement o per concessió especial del monarca. La rígida societat estamental entra en crisis Arrel dels canvis produïts al llarg del segle XVIII (Revolució Francesa), s ’ obrirà pas la societat capitalista.

Estancament demogràfic Caracteritzat per un escàs creixement vegetatiu, a mb unes taxes de mortalitat i de natalitat elevades , una esperança de vida baixa i l ’ existència d ’ unes crisis demogràfiques periòdiques . Hi ha un fràgil equilibri entre població i recursos Els baixos rendiments agraris i la irregularitat de les collites desencadenaven repetides crisis de subsistència que portàvem fams, malalties i epidèmies . Les conseqüències eren una mortalitat molt elevada amb l ’ escàs creixement de la població .

La terra era la principal font de riquesa . La major part de la gent treballava al camp. La propietat de la terra estava vinculada a: la noblesa, a l ’ Església, als municipis o a la Corona. Senyoria territorial : La propietat de la terra Reserva senyorial Masos Els drets senyorials Senyoria jurisdiccional (drets senyorials): territorials : prestacions personals i monopolis senyorials. jurisdiccionals : dret de ban, impartir justícia, dret d ’ immunitat

L ’ agricultura era la font de riquesa, així la possessió de terres suposava riquesa i poder. Les terres estaven en mans de la Corona, l ’ Església i la noblesa ( terres amortitzades , gràcies als drets dels mayorazgo impedien la mobilitat econòmica). Els pagesos eren arrendataris o jornalers. Catalunya: contractes d ’ arrendament (emfitèutics) estables i perpetus. Galícia i Astúries: contractes a 3 generacions (foros i subforos). Castella, Extremadura o Andalusia: Contractes curts o jornalers a latifundis (les pitjors condicions perquè no permetien acumular excedents). També prioritat d ’ ús per les pastures. Balears: diversitat de situacions dels pagesos, però a Menorca dominaven els mitgers.

Crisis des subsistència Es tractava de crisis econòmiques periòdiques , de les societats de l ’ Antic Règim, provocades per les males collites com a conseqüència de: guerra, gelades, sequera, seguides de l ’ augment de preus dels aliments i productes artesanals, que portaven a la fam i a l ’ atur, i fins i tot a la mort. Era una agricultura de subsistència dedicada al policonreu (cereals). I una producció ramadera també insuficient . LA CRISI S ’ ORIGINA EN LES ZONES RURALS.. MALES COLLITES AUGMENT DEL PREU DEL BLAT FAM DIFICULTATS PER A PAGAR ELS IMPOSTOS REDUCCIÓ DE LA VENDA DE PRODUCTES ARTESANALS ATUR DISMINUCIÓ DELS INGRESSOS REALS (dèficit pressupostari))

Indústria tradicional i manufactures Món rural (artesanal) Món urbà (artesanal i industrial) Família pagesa Gremis Unitat de producció bàsica Treball domèstic Gremis (treball artesanal) Manufactures (industrial) Fàbriques domestic system factory system - manufactures

Tallers artesanals organitzats en gremis (menestrals). Comerç interior escàs i a nivell comarcal degut a l ’ economia agrària d ’ autoconsum. A Balears: a part del comerç interior també n ’ hi havia d ’ exterior. Menorca: Importaven cereals de la Mediterrània oriental per vendre ’ l a l ’ est peninsular. Hi havia grecs i jueus dedicats al comerç. Mallorca: Expedicions a Amèrica. Discriminació dels xuetes. Pitiüses: Exportacions de sal. Domina la població pagesa.

Comerç i transports Comerç interior Comerç colonial local i comarcal Escassos excedents Baix nivell d ’ especialització Insuficiència dels transports, especialment per camins i carreteres Els intercanvis a les fires Noves rutes comercials, colònies ultramarines Proporcionava matèries primeres a les industries Permetia vendre objectes manufacturats Grans beneficis a les companyies comercials Desenvolupament del capitalisme comercial Proliferació de mercaders, banquers i prestamistes La navegació marítima i fluvial era el sistema de transport més fàcil i barat

Fonamentat ideològicament en la fórmula “ Monarquia de dret diví ” . L ’ autoritat del monarca provenia de Déu, en nom del qual exercia el poder. El monarca concentrava en la seva persona tots els poders (legislatiu, executiu i judicial). Bossuet El monarca Poder absolut Nomenava els magistrats Administrava justícia Dirigia la política exterior Cap de l ’ exèrcit

Els instruments que utilitzen els reis absoluts són: El Consell d ’ Estat i els secretaris d ’ Estat (ministres). L ’ administració local en mans de governadors o intendents La Burocràcia (funcionaris encarregats d ’ executar les ordres reials, administrar justícia, recaptar impostos ) i la Diplomàcia (pels assumptes externs). L ’ exèrcit . Instruments de govern

Aquesta fórmula de govern va trobar resistència D ’ una part, dels grups socials defensors dels privilegis feudals, la noblesa i el clergat . I d ’ altra banda, els reis van intentar destruir aquesta oposició i atreure d ’ altres sectors socials, mitjançant el Despotisme il·lustrat . Resistències i oposició

Va haver-hi excepcions a aquesta forma de govern: Espanya, Portugal, Països Baixos, L ’ imperi austriac, Països nòrdics i Rússia eren MONARQUIES IL·LUSTRADES . Les Províncies Unides (Holanda) i la República de Venècia, eren REPÚBLIQUES OLIGÀRQUIQUES Anglaterra, al Segle XVIII, era ja una MONARQUIA PARLAMENTÀRIA Els Estats Units es convertiren en una REPÚBLICA CONSTITUCIONAL El paradigma de monarquia absoluta La francesa, encarnada en la figura del rei Lluís XIV . Model absolutista i alternatives

Serà durant la 2ª meitat del segle XVII i gran part del segle XVIII. La fi de l ’ absolutisme monàrquic esdevindrà amb la revolució burgesa a França (1789) i els posteriors esclats revolucionaris del segle XIX (1820, 1830, 1848). El seu màxim esplendor

Podria definir-se com el moviment intel·lectual (filosòfic, literari i científic) que es va desenvolupar a l ’ Europa del segle XVIII ( “ segle de les Llums ” ). Les idees il·lustrades van inspirar la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa. Va suposar una important modernització cultural i l ’ intent de transformar les caduques estructures de l ’ Antic Règim. La influència de la Il·lustració es va concretar en dues fases : un primer moment, la via reformista , dóna lloc a l ’ aparició del Despotisme Il·lustrat , i un segon moment, la via revolucionària amb la Revolució francesa . Concepte de Il·lustració

La Raó La intel·ligència humana és l ’ únic mitjà per entendre i explicar el món. Ni l ’ autoritat, ni la tradició, ni la revelació no podien substituir la raó. El Progrés S ’ aconsegueix a través de la ciència , i aquesta en combinació amb la tècnica, permeten l ’ avanç de la humanitat de manera evolutiva i indefinida. Eren partidaris ferms de l ’ educació i del progrés . La Naturalesa Creien que la naturalesa era una font de justícia i de bondat. La societat és la que falseja i corromp l ’ home, el qual és bo en estat natural. La Tolerància Van defensar la tolerància en les relacions humanes. Rebutjaven la superioritat de qualsevol religió sobre les altres i condemnaven la intolerància religiosa La Felicitat És l ’ objectiu últim de la vida humana. Tothom hi té dret. L ’ esperit de la Il·lustració

Les societats científiques, literàries o artístiques i les acadèmies , recolzades pels poders públics. Les societats d ’ amics del país , establertes normalment en les principals ciutats i capitals de província. Els Salons . Llocs de tertúlies o reunions de il·lustrats, on es confrontaven i discutien les noves idees. L ’ Enciclopèdia . Vehicles de difusió de les noves idees

Precedents Hi ha que buscar-los en dos pensadors anglesos que van elaborar les seves teories en el pas del segle XVII al XVIII El pensament il·lustrat John Locke Isaac Newton Va criticar obertament el poder absolut i va propugna la separació de poders Introductor del mètode científic , basat en l ’ observació i la posterior comprovació

Difusió lenta en part degut a: L ’ absència d ’ una burgesia inquieta (cert conservadorisme) El gran pes de l ’ Església, Inexistent classe social mitjana. A partir 1750 primers pensadors espanyols que critiquen el model social: Campomanes, Jovellanos, Aranda, Floridablanca... demostren interès per la ciència, l ’ esperit crític i el progrés ( a partir de l ’ educació com a motor de canvi). Lluitaren contra els estaments privilegiats Defensaven una educació obligatòria per a tothom

Mallorca: la noblesa fou la protagonista, crearen tertúlies que desembocaren en la Real Sociedad Económica Mallorquina de Amigos del País, que pretenia fomentar millorar i defensar la indústria, el comerç, l ’ agricultura, les arts i les lletres. Pitiüses: alguns funcionaris i el bisbe . Menorca: Possiblement la més “ il·lustrada ” d ’ Espanya. Per què? Cal destacar els germans Ramis (català) i la Societat Maonesa de Cultura

J. L. Locke -L ’ Estat garantia de les llibertats individuals Cal destacar Voltaire -Llibertat de pensament i tolerància religiosa Montesquieu -Divisió de poders, “ L ’ esperit de les lleis ” , 1748. Crea les bases del liberalisme polític El pensament il·lustrat Rousseau - ” Contracte social ” L ’ home és lliure en la natura i esclau en la societat (corrompre) La Il·lustració Montesquieu Voltaire Rousseau

El pensament il·lustrat En el terreny econòmic Dos noves corrents anomenades: fisiòcrata i liberalisme , es van oposar al mercantilisme Fisiocràcia Liberalisme Els fisiòcrates defensaven que l ’ agricultura i les activitats productives eren la font de riquesa principal. L ’ ideòleg fou Quesnay Mercantilisme Defensava la idea econòmica de l ’ acumulació de metalls preciosos com a font de riquesa i el comerç com la millor activitat per aconseguir-la. Per als seus defensors, la riquesa de l ’ Estat recau en la libertat del mercat ; aquest és regula per la llei d ’ oferta i demanda. L ’ Estat no ha d ’ intervenir en l ’ activitat econòmica. L ’ ideòleg fou Adam Smith . Quesnay Adam Smith

L ’ herència dels Reis Catòlics havia recaigut en la dinastia dels Habsburgs (Casa d ’ Àustria) del 1517 al 1700. Al 1700 mor Carles II sense deixar hereu. Amb ell acaba la dinastia dels Habsburg a Espanya.

Al 1700, Carles II de la casa dels Àustries va morir sense deixar descendència. Els candidats al tron eren el net de la seva germana, Felip d ’ Anjou (Borbons francesos); i l ’ Arxiduc Carles d ’ Habsburg. L ’ accés al poder dels Borbons enfortia el seu poder a Europa, per això G. Bretanya, Holanda i Portugal donaren suport a Àustria i entraren en guerra contra Espanya i França. També hi va haver un conflicte intern: Castella recolzava a Felip V en canvi la Corona d ’ Aragó donava suport a l ’ Arxiduc Carles (por de perdre el poder de les corts).

Al 1711 mor Josep I d ’ Àustria i ocupa el tron l ’ Arxiduc Carles. El perill el constituïen els Habsburg, si aconseguien Espanya tindrien dos grans regnes. Per això els anglesos i holandesos van voler acabar la guerra i reconèixer Felip V com a rei d ’ Espanya. Es signà el Tractat d ’ Utrecht (1713), que suposà grans concessions a: Àustria: Milà, Flandes, Nàpols i Sardenya G. Bretanya: Gibraltar i Menorca i privilegis comercials amb Amèrica.

L ’ evolució de la monarquia autoritària dels S.XV-XVII va derivar a l ’ absolutisme del S.XVIII, amb l ’ arribada dels Borbons. La monarquia del dret diví. El monarca posseïa el poder absolut, no se sotmetia a cap control i no compartia la sobirania amb ningú. Tot l ’ estat residia en ell. Els Àustries ja havien iniciat aquest procés absolutista, hi havia poques institucions que poguessin enfrontar-se al rei. Només a la Corona d ’ Aragó, Navarra i P. Basc les Corts tenien cert grau de sobirania, que amb els Borbons perderen, ja que aplicaren un model uniformitzador i centralista

Felip V per mitjà dels Decrets de Nova Planta imposà l ’ organització politicoadministrativa als territoris de l ’ antiga Corona d ’ Aragó (no a Navarra i P. Basc). Va abolir les Corts d ’ Aragó i les integrà a les Corts d ’ Espanya. Així i tot, aquestes tenien poques competències, estaven sotmeses al rei. El Consell d ’ Aragó fou abolit i el de Castella fou el del país, que exercia funcions consultives, legislatives i judicials. Però qui tenia la darrera paraula era el monarca que intervenia en tots els afers de l ’ Estat. Els secretaris ( “ ministres ” nomenats pel rei) l ’ ajudaven. A Balears, els Decrets de Nova Planta també suposaren la desaparició del Regne de Mallorca. Ús del castellà

Intents d ’ organització uniforme de l ’ administració. S ’ eliminen els virregnats i es creen demarcacions provincials dirigides per capitans generals amb competències militars i administratives. S ’ implanten reials audiències amb competències judicials presidides pels capitans generals. Implanten els intendents per recaptar impostos i dinamització econòmica; controlar les autoritats locals... Reorganització de la Hisenda , tothom havia de pagar, primer s ’ aplica als territoris de la Corona d ’ Aragó i en vista de l ’ èxit ho proven a la resta d ’ Espanya (Cadastre d ’ Ensenada, 1750-1753) però els privilegiats oposen molta resistència.

Pèrdula de poder i influència internacional. Paradoxalment aquest fet millorà la situació interior d ’ Espanya ja que no hagueren de mantenir les possessions europees que durant els S.XVI i XVII absorbien la major part dels pressuposts (militar). El S.XVIII fou de relativa pau. Felip V: Pactes de Família per defensar els inte- ressos espanyols a Itàlia. Carles III: Intervé a la Guerra dels 7 anys al costat de França contra Anglaterra. Va perdre Florida i Menorca que havia estat francesa (1756-1763) torna a ser anglesa. (veure situació de Menorca durant el s.XVIII)

En morir Ferran VI (regnà del 1746 al 1759) el seu germà Carles III ocupà el tron. El regnat de Carles III (1759-1788) fou l ’ etapa més destacada del s.XVIII, en part per haver entrat en contacte amb les idees il·lustrades ( despotisme il·lustrat ).

Carles III amb el seu programa de reformes va rebre oposició dels grups privilegiats. Destacar el Motí d ’ Squillace (1766): el ministre va posar en marxa unes mesures de sanejament i ordre públic en un moment en què la població patia fam, s ’ havia liberalitzat el comerç de blat, els privilegiats veien retallats els seus privilegis. Per aturar la revolta Carles III destituí Squillace i va frenar algunes reformes i abaixà el preu dels aliments bàsics. Posteriorment seguí les reformes amb ministres espanyols. Per exemple, adquirí més poder sobre l ’ Església

Tema 1. la crisi de làntic règim ANNEXXOS i ESQUEMES

�ݺ�ߣ

TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso

Recommended

More Related Content

What's hot (12)

Viewers also liked (20)

Similar to TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso (20)

More from joanet83 (20)

TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso