More Related Content
Similar to ARQUITECTURA BARROCA EN LA EDAD MODERNA 2 (20)
ARQUITECTURA BARROCA EN LA EDAD MODERNA 2
- 1. ARQUITECTURA BARROCA 2 ARQUITECTURA BARROCA 2 ARQUITECTURA RELIGIOSA ARQUITECTURA RELIGIOSA
- 2. CARACTERSTIQUES CARACTERSTIQUES Gust per Gust per lescenografia: lescenografia: saccepten els saccepten els elements elements renaixentistes, per嘆 renaixentistes, per嘆 sincorporen sincorporen troballes que troballes que accentuen lelement accentuen lelement escenogrfic escenogrfic Gian Lorenzo Bernini. Sant Andreu del Quirinal. Roma. 1658-1670 La troballa 辿s mig templet circular adossat La troballa 辿s mig templet circular adossat
- 3. Fa巽ana principal de la catedral de M炭rcia. Segle XVIII CARACTERSTIQUES CARACTERSTIQUES Major Major importncia de la importncia de la fa巽ana central fa巽ana central
- 4. Transformaci坦 de les Transformaci坦 de les formes clssiques de formes clssiques de manera fantasiosa i manera fantasiosa i subjectiva: frontons subjectiva: frontons trencats, frontons trencats, frontons mixtilinis, frontons mixtilinis, frontons dins els envans, parets dins els envans, parets rectes i corbes... rectes i corbes... Francesco Borromini. Oratori dels Filipencs. Roma. 1637-1640 CARACTERSTIQUES CARACTERSTIQUES
- 5. Contraforts en voluta Contraforts en voluta (aletes) (aletes) CARACTERSTIQUES CARACTERSTIQUES Baldassare Longhena. Esgl辿sia de la Salute. Ven竪cia. 1631-1687
- 6. Moviment: la corba de Moviment: la corba de les fa巽anes es les fa巽anes es converteix en un converteix en un element caracter鱈stic element caracter鱈stic de larquitectura de larquitectura religiosa barroca, religiosa barroca, sobretot a Itlia sobretot a Itlia Conrado Rudolfo i Francisco Vergara. Fa巽ana de la catedral de Val竪ncia. Principis segle XVIII CARACTERSTIQUES CARACTERSTIQUES
- 7. CARACTERSTIQUES CARACTERSTIQUES Formes Formes complicades: complicades: c炭pules amb arcs c炭pules amb arcs entrecreuats, arcs entrecreuats, arcs profusament profusament decorats, etc. decorats, etc. Guarino Guarini. C炭pula de San Lorenzo de Tor鱈. 1666-1680 Aquesta c炭pula presenta influ竪ncies Aquesta c炭pula presenta influ竪ncies clares de les c炭pules califals clares de les c炭pules califals cordoveses de lart hispanomusulm cordoveses de lart hispanomusulm
- 8. CARACTERSTIQUES CARACTERSTIQUES Importncia de la Importncia de la llum: la llum 辿s llum: la llum 辿s un element un element fonamental, i se fonamental, i se produeixen forts produeixen forts contrasts entre contrasts entre parts vivament parts vivament il揃luminades i il揃luminades i parts quasi parts quasi fosques, la qual fosques, la qual cosa contribueix cosa contribueix a dramatitzar a dramatitzar latmosfera latmosfera Ascanio Vittozzi, Carlo di Castellamonte i Guarino Guarini. Esgl辿sia de San Lorenzo. Tor鱈. 1634-1680
- 9. Fusi坦 de diverses arts: Fusi坦 de diverses arts: combinaci坦 combinaci坦 darquitectura amb darquitectura amb escultura i pintura escultura i pintura CARACTERSTIQUES CARACTERSTIQUES Narciso Tom辿. Transparent de la catedral de Toledo. 1729-1732
- 10. MODEL MODEL El Barroc potencia la El Barroc potencia la lit炭rgia com a vehicle lit炭rgia com a vehicle transmissor de la transmissor de la Contrareforma Contrareforma Il Ges湛 Il Ges湛 de Vignola uneix de Vignola uneix la simplicitat del primer la simplicitat del primer moment contrareformista moment contrareformista amb lexuberncia amb lexuberncia decorativa que dominar la decorativa que dominar la plstica de la 2捉 meitat del plstica de la 2捉 meitat del XVII i del XVIII XVII i del XVIII Vignola. Esgl辿sia dIl Ges湛. Projectada el 1568
- 11. MODEL MODEL Concepci坦 Concepci坦 unitria de unitria de ledifici: es ledifici: es tendeix a lespai tendeix a lespai 炭nic 炭nic Nau 炭nica per a Nau 炭nica per a albergar gran albergar gran nombre de fidels nombre de fidels Capelles laterals Capelles laterals que multipliquen que multipliquen els espais per a els espais per a la lit炭rgia de la la lit炭rgia de la paraula, de la paraula, de la penit竪ncia i de penit竪ncia i de loraci坦 loraci坦 Vignola. Esgl辿sia dIl Ges湛. Projectada el 1568
- 12. MODEL MODEL CAPELLES LATERALS CAPELLES LATERALS CPULA CPULA LLINTERNA LLINTERNA ESCALINATA ESCALINATA BRAOS DEL TRANSEPTE CURTS, BRAOS DEL TRANSEPTE CURTS, UTILITZATS COM A CAPELLES LATERALS UTILITZATS COM A CAPELLES LATERALS RETAULE RETAULE PROFUSAMENT PROFUSAMENT DECORAT DECORAT NAU NICA NAU NICA
- 13. ESPAI ESPECULATIU ESPAI ESPECULATIU Trencament amb el m坦n Trencament amb el m坦n clssic clssic Alliberament de les Alliberament de les estructures de rigidesa estructures de rigidesa formal formal Fa巽anes integrades en el Fa巽anes integrades en el conjunt conjunt Noves solucions per a les Noves solucions per a les plantes plantes
- 14. LA FAANA LA FAANA Elements superposats Elements superposats Murs ondulats creant Murs ondulats creant sensaci坦 de moviment sensaci坦 de moviment que envolta lespectador que envolta lespectador Jos lum鱈nics que Jos lum鱈nics que potencien la teatralitat potencien la teatralitat per a portar el fidel des per a portar el fidel des de lexterior a laltar de lexterior a laltar Relaci坦 amb lespai urb, Relaci坦 amb lespai urb, tenint-se en compte tenint-se en compte langle des don ha de ser langle des don ha de ser vista, per a buscar efectes vista, per a buscar efectes de perspectiva fugada i de perspectiva fugada i eixos diagonals eixos diagonals Francesco Borromini. San Carlo alle Quattro Fontane. Roma. 1634-1637
- 15. LA FAANA LA FAANA La fa巽ana barroca ser La fa巽ana barroca ser capa巽 dintegrar-se capa巽 dintegrar-se perfectament en perfectament en edificis destils molt edificis destils molt anteriors, com passa anteriors, com passa amb el romnic de la amb el romnic de la catedral de Santiago, catedral de Santiago, on respecta el model on respecta el model flanquejat per torres flanquejat per torres Fernando de Casas Novoa. Fa巽ana de lObradoiro de la catedral de Santiago. 1738-1747
- 16. LA FAANA LA FAANA El primer barroc va optar pel El primer barroc va optar pel manteniment dels elements clssics, per嘆 manteniment dels elements clssics, per嘆 transgredint-ne la seua disposici坦: el cos transgredint-ne la seua disposici坦: el cos tic substitueix el front坦 i aquest es tic substitueix el front坦 i aquest es redueix per no tapar lefecte de la c炭pula redueix per no tapar lefecte de la c炭pula Carlo Maderno. Fa巽ana de la bas鱈lica de Sant Pere. 1612
- 17. LES PLANTES NOVES LES PLANTES NOVES Plantes Plantes centralitzades centralitzades amb m炭ltiples amb m炭ltiples solucions: solucions: circular, circular, el揃l鱈ptica, el揃l鱈ptica, octogonal o octogonal o esquemes esquemes derivats de derivats de complexos complexos tra巽ats tra巽ats geom竪trics. geom竪trics. Es potencia Es potencia lefecte lefecte helico誰dal, helico誰dal, culminat amb culminat amb l炭s de la l炭s de la c炭pula com a c炭pula com a coberta. coberta. SantIvo alla Sapienza San Carlo alle Quattro Fontane Esgl辿sia de les Bernardas dAlcal叩 de Henares
- 18. LA CPULA LA CPULA La c炭pula sintegra en la centralitzaci坦 La c炭pula sintegra en la centralitzaci坦 espacial i sadapta a la planta, adquirint espacial i sadapta a la planta, adquirint fins i tot un moviment helico誰dal fins i tot un moviment helico誰dal ascendent apreciable a lexterior de la ascendent apreciable a lexterior de la llinterna llinterna F. Borromini. C炭pula de SantIvo alla Sapienza
- 19. LA LA CPULA CPULA Les plantes Les plantes el揃l鱈ptiques, per el揃l鱈ptiques, per tant, donaran tant, donaran lloc a c炭pules lloc a c炭pules el揃l鱈ptiques per a el揃l鱈ptiques per a refor巽ar el refor巽ar el dinamisme de dinamisme de lespai lespai constructiu constructiu F. Borromini. C炭pula i planta de San Carlo alle Quattro Fontane
- 20. LA CPULA LA CPULA Guarino Guarini va exagerar la proposta Guarino Guarini va exagerar la proposta de Borromini i va multiplicar la sensaci坦 de Borromini i va multiplicar la sensaci坦 dinfinit de la c炭pula a trav辿s de recursos dinfinit de la c炭pula a trav辿s de recursos arquitectonics agafats del g嘆tic arquitectonics agafats del g嘆tic Guarino Guarini. C炭pula de la Capella del Sant Sudari de Tor鱈
- 21. EL ROCOC EL ROCOC El Rococ坦 va continuar El Rococ坦 va continuar estructuralment les l鱈nies del estructuralment les l鱈nies del Barroc, per嘆 augment la Barroc, per嘆 augment la decoraci坦 i el colorit decoraci坦 i el colorit Johann Balthasar Neumann. Esgl辿sia dels Catorze Sants. 1743-1772 Johann Michael Fischer. Esgl辿sia de lAbadia dOttobeuren. 1710-1750