More Related Content
What's hot (19)
Viewers also liked (13)
Similar to Art2 12.4 barroc-urbanisme i arquitectura (20)
More from ramonbo (20)
Art2 12.4 barroc-urbanisme i arquitectura
- 1. 12.4- BARROC: URBANISME i ARQUITECTURA Es busca la integraci坦 de larquitectura i el monuments en el marc urb amb una finalitat prctica o simb嘆lica establint els fonaments de lurbanisme modern.
- 2. Urbanisme: de la ciutat papal a la ciutat del rei Roma 辿s lexemple i prototip de ciutat capital. Fontana 辿s el principal organitzador de la ciutat. Volia tra巽ar unes grans vies que unissin les set bas鱈liques de Roma de manera que els pelegrins poguessin visitar-les en un sol dia. El prop嘆sit era convertir la ciutat en una gran esgl辿sia amb set capelles. Sanomena la Roma Santa, Sixt V. El centre 辿s Santa Maria La Major.
- 3. 3 1 2 5 4 6 7
- 5. En principio se llamaron as鱈 a siete de las bas鱈licas con que contaba Roma. Eran 辿stas: Bas鱈lica de San Juan de Letr叩n, es la catedral del Papa como obispo de Roma. Bas鱈lica de San Pedro del Vaticano, asignada antiguamente al Patriarca de Constantinopla, hoy usada por el Papa como cabeza de la Iglesia Cat坦lica. Bas鱈lica de Santa Mar鱈a la Mayor, asignada antiguamente al Patriarca de Antioqu鱈a. Bas鱈lica de San Pablo Extramuros, asignada antiguamente al Patriarca de Alejandr鱈a. Bas鱈lica de San Lorenzo Extramuros, asignada antiguamente al Patriarca de Jerusal辿n. Bas鱈lica de San Sebasti叩n de las Catacumbas o de San Sebasti叩n Extramuros (Basilica di San Sebastiano fuori le mura). Bas鱈lica de la Santa Cruz de Jerusal辿n (Basilica di Santa Croce in Gerusalemme
- 7. Dos tipus durbanisme: integraci坦 general i integraci坦 puntual. Integraci坦 general: pla巽a de sant Pere, integra la fa巽ana amb la gran pla巽a al centre de la qual hi ha lobelisc. El disseny 辿s de Bernini que respon a una concepci坦 simb嘆lica i lit炭rgica. Descripci坦 de la pla巽a
- 8. Columnata de Sant Pere del Vatic Bernini
- 9. Fitxa T竪cnica Arquitecte: Bernini, Gian Lorenzo (1598- 1680) Cronologia: 1656-1667 Dimensions: 15 m dal巽ada de les columnes
- 10. La columnata suporta un entaulament on reposa una balustrada i un gran nombre desttues (representen sants). Problemes que havia de resoldre: 1. Visi坦 perfecte del papa per part dels fidels. 2. Pla巽a superant desnivells. Tamb辿 facilitar lacc辿s al palaus papals. Dos bra巽os rectes lleugerament convergents.
- 13. (di叩metro mayor de la plaza: 240 m.)
- 14. 3. Un espai independent sense afectar la visi坦 de la bas鱈lica. 4. Sobre una gran el揃lipsi on trobem: en el punt central un obelisc egipci acompanyat de dues fonts. 296 columnes que formen dues mitges circumfer竪ncies. 5. Forma simb嘆lica. Universalitat de lEsgl辿sia. Un p嘆rtic de columnes destil d嘆ric amb entaulament j嘆nic.
- 16. Bernini d坦na soluci坦 a El p嘆rtic: quatre fileres aquests condicionants. de esbeltes columnes - Dos bra巽os rectes, toscanes i entaulament convergents i en j嘆nic (fris seguit). desnivell Formen bosc infinit. - El揃lipsi al centre un Separa per嘆 no trenca. obeslisc i fonts Columnes de davant - Sembla el揃lipsi (forma tene el fust m辿s dinmica que el lleugerament m辿s gran cercle)per嘆 s坦n dos que les altres. semicercles seprats per Culmina amb una un espai de 50 metres. balustrada i esttues.
- 17. A D B C D A
- 18. Maderno Bernini
- 27. San Pietro
- 39. Interpretaci坦 Dignificar lacc辿s a la bas鱈lica. Donar protagonisme a la c炭pula de Miquel ngel. Larquitectura barroca es va preocupar tamb辿 dels carrers, places, jardins Ajustar la pla巽a al protocol cerimonial. Crear un espai independent per嘆 no tancat.
- 40. Altres Obres Les m辿s destacades s坦n: La fa巽ana de santa Bibiana El baldaqu鱈 de sant Pere del Vatic La fa巽ana del palau Barberini La font dels quatre rius La Capella Cornaro a lesgl辿sia de Santa Maria della Vittoria (Roma)
- 41. Baldaqui de Sant Pere
- 42. Tomba d Alexandre VII
- 44. Catedra de Sant Pere
- 45. Un exemple de lurbanisme dintegraci坦 puntual: Piazza Navona a Roma. Tractament unitari dels edificis, la singularitat de la fa巽ana de Santa Agn竪s de Borromini i la font del Quatre Rius de Bernini.
- 48. La pla巽a t辿 un significat diferent a Roma i a Par鱈s. A Roma la pla巽a sintegra en un pla m辿s ampli a Par鱈s ho fa com element individual. La Place Royal de Par鱈s o la Plaza Mayor de Madrid o de Salamanca. El simbolisme procedeix de lesttua eq端estre del rei. A finals del segle XVII durant el regnat de Llu鱈s XIV es construeixen les places de Vend担me i de les Vict嘆ries. Al segle XVIII: Piazza dSpagna i Piazza di SantIgnazio. Fontana de Trevi.
- 49. Place de Vendome
- 53. Jardins. Exemple de Le N担tre a Versailles.
- 57. Granja de San Ildefonso
- 58. Arranjuez
- 59. El palau: de la reialesa a la noblesa. Vid present.
- 60. Lesgl辿sia: entre la lit炭rgia i lespeculaci坦 espacial. Al segles XVII es concep ledifici com representaci坦 del poder religi坦s. Potenciar la lit炭rgia com a vehicle transmissor de les idees de la Contrareforma. Lesgl辿sia del Ges炭 (Il Vignola, 1568) hi podem trobar dos moments: el 1r moment, la construcci坦 i el 2n la decoraci坦.
- 61. Il Ges湛
- 63. Il Ges湛
- 65. Concepci坦 unitria, intenta donar forma aun espai 炭nic, com si fos una escultura. La funci坦 辿s lit炭gica, per a lEucaristia, la paraula, la penit竪ncia i loraci坦. Per aix嘆 es busquen plantes de nau 炭nica mplia i amb capelles laterals. Es segueix el model del Ges湛.
- 66. o Una altra tend竪ncia arquitect坦nica vol obtener un espai especulatiu. Encap巽alada per Borromini, seguida per Guarini i Vitone, vol trencar amb el m坦n clssic i alliberar les estructures de les solucions r鱈gides. Les fa巽anes sintegren en el conjunt: la fa巽ana 辿s la parta que es veu des de lexterior i que es relaciona amb lexterior. Se superposen elements, els murs ondulen i creen jocs de llum i sensaci坦n de moviment que potencia la teatralitat i porta al Fidel de lexterior a laltar.
- 70. Capella Santa Sindone. Guarini.
- 72. La planta tradicional desapareix i es torna flexible: ex. Sant Carlino de Borromini. Les corbes i contracorbes embolcallen lespectador i el porta a un continuum sense fi. En el cas espa単ol la simplicitat classicista escurialenca durant el barroc hi afegeix decoraci坦n, especialmente a la portada.
- 76. La planta. Se centralitzen, sofereixen nombroses solucions per tal daconseguir un espai unitari: circulars, el揃l鱈ptiques, octogonals Aix嘆 tamb辿 comporta la interacci坦 de la c炭pula, que sadapta a la planta. Sant Ivo i Cappella Della Santa S鱈ndone. Lanomenat rococ坦 estructural preten fusionar les parts en un tot unitari. Lalemany Neumann 辿s el mxim representant.
- 80. Iglesia Vierzehnheiligen (1772) Balthasar Neumann Bamberg (Baviera)
- 81. Textos del llibre HISTRIA DE LART. Ed Vicens Vives