Itinerari cultural que permet descobrir la hist嘆ria del Nucli Antic de Vilanova i la Geltr炭. Permet gaudir de la seva riquesa i patrimoni d'una manera senzilla i flexible ja que t辿 un format autoguiat.
El documento describe la historia y caracter鱈sticas del Puerto de Barcelona a lo largo de 2000 a単os. El Puerto ha sabido reinventarse como un espacio emblem叩tico de la ciudad que ofrece ocio, cultura y servicios. Actualmente recibe 13 millones de visitantes anuales y cuenta con zonas peatonales, centros comerciales, clubes n叩uticos y obras de arte p炭blico.
El documento describe varios lugares hist坦ricos en Grecia, incluyendo el puente R鱈o-Antirio, la ciudad de Delfos y sus ruinas arqueol坦gicas. El puente m叩s largo de su tipo une las ciudades de R鱈o y Antirio. Delfos albergaba el or叩culo de Apolo y fue considerado el centro del mundo por los griegos. Las ruinas en Delfos incluyen el templo de Apolo, teatro, estadio y varias esculturas.
Camprodon es un municipio de la provincia de Girona, Catalu単a, Espa単a, con una poblaci坦n de 2.261 habitantes. Algunos de sus puntos de inter辿s son la Casa de la Vila del siglo XVI, el puente sobre el r鱈o Ter construido en los siglos XII-XVII, y la iglesia rom叩nica de Santa Mar鱈a del siglo XI. La econom鱈a actual se basa principalmente en el turismo, aunque hist坦ricamente tambi辿n inclu鱈a la agricultura, ganader鱈a y textiles.
El documento describe varios edificios y lugares de inter辿s hist坦rico y arquitect坦nico en el barrio de Sant Mart鱈 de Barcelona, incluyendo la iglesia e hospital de Santa Creu i Sant Pau, la Casa de Convalesc竪ncia, el Pabell坦n de Santa Victoria, la Parroquia Ortodoxa rumana de San Jorge, la Mas鱈a Can Miralletes, la F叩brica Alchemika, el conjunto fabril Costa Font, la Escuela de artes y oficios Juan Manuel de Zafra, varias casas modernistas, plazas y fuentes del b
Este documento presenta una lista de edificios y lugares arquitect坦nicos notables en Barcelona, incluyendo casas, iglesias, hospitales, escuelas, plazas y otros. Proporciona detalles como los nombres de los arquitectos, fechas de construcci坦n y otros datos relevantes sobre la historia y caracter鱈sticas arquitect坦nicas de cada lugar.
Este documento presenta una lista y breves descripciones de varios edificios hist坦ricos localizados en el Ensanche de Barcelona, muchos de ellos catalogados como Bienes Culturales de Inter辿s Local. La mayor鱈a de los edificios datan de finales del siglo XIX y principios del siglo XX y fueron dise単ados en estilos modernistas. Se destacan varias casas notables como la Casa Sayrach, Casa Montserrat y Casa Leandre Bou i Ferrer, as鱈 como universidades e iglesias de la zona.
Este documento presenta una lista y breves descripciones de varios edificios hist坦ricos localizados en el Ensanche de Barcelona, muchos de ellos catalogados como Bienes Culturales de Inter辿s Local. La mayor鱈a de los edificios datan de finales del siglo XIX y principios del siglo XX y fueron dise単ados en estilos modernistas. Se destacan varias casas notables como la Casa Sayrach, Casa Montserrat y Casa Leandre Bou i Ferrer, as鱈 como universidades e iglesias reconocidas.
Este documento describe la historia y caracter鱈sticas de los barrios de Sant Mart鱈 de Proven巽als y La Verneda i La Pau en Barcelona. Originalmente eran 叩reas agr鱈colas que atrajeron muchos inmigrantes en el siglo XX debido a las oportunidades laborales en la agricultura y la industria textil. Desde entonces, los barrios se han desarrollado y ahora cuentan con numerosos parques, instalaciones deportivas y culturales, as鱈 como mercados y otras infraestructuras para sus residentes.
2. D'entre totes les comunitats jueves que van habitar la pen鱈nsula, la de Barcelona va ser una de les m辿s grans i poderoses. Els
primers documents que confirmen la seva pres竪ncia a la ciutat s坦n dels anys 875-877, per嘆 辿s probable que estiguessin
establerts en ella des dels primers segles de l'era cristiana.
3. Tot i el saqueig i que el Call va ser ocupat i ocultat, a dia d'avui, entre catedrals g嘆tiques i carrers dedicats a sants, es pot
endevinar el passat d'aquesta important comunitat. L'empla巽ament on es troba el Call 辿s un compendi de sinuoses i
encantadores carrers situats al Barr鱈 G嘆tic.
4. Potser sembli que aquesta Barcelona jueva 辿s un lloc pertanyent a el passat, per嘆 val la pena rescatar-la, conservar-la i
recordar-la en mem嘆ria de l'esplendor material i immaterial que va aconseguir la Ciutat Comtal durant aquesta 竪poca i per la
incalculable her竪ncia que ens van deixar per sempre en aquesta terra, tot i ser expulsats de la seva estimada Sefarad.
5. Les calls de Catalunya, aix鱈 com les valencianes i les balears reben el nom de 'Call', que significa carrer petit o carrer坦.
6. Pla巽a Sant Felip Neri era al l鱈mit amb el Call. Les cases jueves no arribaven a l'actual pla巽a de Sant Felip Neri, que era domini de
l'bisbe. L'itinerari tur鱈stic de Call comen巽a en aquesta pla巽a.
7. Antigament, sota la pla巽a s'aixecava el cementiri jueu de Montju誰c Bisbe. Un privilegi a qu竪 nom辿s podien accedir els jueus
m辿s il揃lustres ja que a la majoria que morien ho feien en extramurs, fora de les muralles de la ciutat.
8. Muhba. El Call. El lloc m辿s interessant per endinsar-se en la cultura dels jueus de la Barcelona medieval 辿s al Centre
d'interpretaci嘆 de el Call, assentat a l'interior de l'anomenada Casa de l'Alquimista, a la Placeta de Manuel Rib辿.
9. La Barcelona medieval comptava amb dos barris jueus, el principal el Call Major estava delimitat pels actuals carrers de Banys
Nous, Sant Sever, Sant Honorat, Baixada de Santa Eullia, Bisbe i Call.
Call
Major
11. Al carrer Marlet un dels carrers m辿s conegudes de l'Call barcelon鱈 hi ha la lpida encastada en el mur de la casa nombre 1.
Aquesta casa va ser edificada l'any 1820 i entre els enderrocs de l'anterior es va trobar aquesta pedra, que els propietaris van
decidir col揃locar en el mateix lloc on havia estat abans.
12. Carrer de Marlet 辿s un carrer de l鱈nia irregular que trenca amb les l鱈nies rectes de la urbanitzaci坦 romana.
13. A l'edifici que es troba en la cantonada entre Sant Dom竪nec de Call i el Carrer Marlet fundessin Sant Diumenge de Guzm叩n i
altres dominics menys il揃lustres, el primer monestir de l'orde dels Predicadors a la pen鱈nsula.
14. Associaci坦 Call de Barcelona. s tant una associaci坦 com la sinagoga Shlomo ben Adret, i es troba en terrenys que va ocupar
des d'abans de segle XI a segle XIV l'antiga Sinagoga Major de Barcelona.
15. A Barcelona, tan sols es conserva una Sinagoga Major ubicada al carrer Marlet 5. La sinagoga va ser reinaugurada en l'any 2002
i encara que no 辿s utilitzada per resos diaris, si fa la funci坦 de centre de difusi坦 cultural de l'judaisme.
16. El Call de Barcelona va ser un dels centres de cultura de l'Edat Mitjana a la ciutat, fins al punt que es van edificar dos sinagoga.
Tenint en compte les restes arqueol嘆giques, 辿s possible que l'edifici compt辿s amb pres竪ncia jueva des del segle III, la qual cosa
el convertiria en el testimoni de pres竪ncia jueva a Europa m辿s antic trobat fins al moment.
17. La sinagoga Major estava a l'interior de l'illa que hi ha entre els carrers de Sant Dom竪nec, Marlet, Arc de Sant Ramon de l'Call i
l'actual placeta de Manuel Rib辿. Tenia tres portes d'acc辿s: pel carrer Marlet.
18. Seguint cap al carrer de la Fruita, ens permet imaginar-nos com eren, de fet, els carrers de l'Call: petites, estretes, sinuoses i
amb cases que sembla que tallin el pas.
19. El carrer de l'Call que d坦na nom a barri ens sorpr竪n per la seva forma; el mur rom que sobresurt d'una fa巽ana ens recorda el
seu origen: un carrer坦 tancat, sense sortida, que condu誰a a el barri dels jueus.
20. Un establiment del carrer de l'Call conserva en el seu interior una torre i un tram de mur defensiu de l'antiga Barcino constru誰t
al segle III per refor巽ar el fundacional, de qu竪 tamb辿 poden observar-se restes des de l'exterior.
21. Els jueus de Barcelona es van agrupar al Call Major entre els segles XII i XIV. El barri ocupava la part m辿s a nord-oest de la
ciutat romana i els seus l鱈mits eren el carrer de l'Call i el Castell Nou; carrer de Sant Sever i la baixada de Santa Eullia a nord;
els carrers de l'Arc de Sant Ramon de l'Call i dels Banys Nous a l'oest; i Sant Honorat a l'est.
22. Uns versos de Jacint Verdaguer que fan refer竪ncia a Santa Eullia, on segons la tradici坦 l'haurien ficat nua en un barril ple de
claus i vidres i llan巽at rodant tretze vegades per la pendent.
23. Call Menor L'expulsi坦 de jueus per part dels Francesos acompanyada de el creixement de les fam鱈lies va provocar que la
poblaci坦 de jueus s'elevar fins a la xifra de 4000. Fent totalment necessria una nova ampliaci坦, aturar cobrir les necessitats
de el poble jueu i per pal揃liar l'alta densitats de poblaci坦 de l'Call Major, per tot aix嘆, es va crear el Call Menor.
24. El Call Menor no tenia comunicaci坦 directa amb el Major. El carrer de la Volta de l'Remei, entrant per Boqueria, conserva
encara una torre medieval del segle XIII.
26. Call Menor seus l鱈mits eren el carrer de la Boqueria, de Rauric (on hi havia una porta d'acc辿s), de la Lleona i carrer d'Aviny坦.
27. El carrer de Rauric era abans de segle XIV una rambla. Al centre de l'Call menor havia la pla巽a anomenada posteriorment de la
Trinitat; estava davant de la sinagoga i va desapar竪ixer a mitjan el segle XIX. La sinagoga va ser convertida en esgl辿sia de la
Trinitat per un grup de conversos es va ampliar despr辿s a convent i actualment 辿s l'esgl辿sia de Sant Jaume.
28. Mestra Perfumista - El Jard鱈 Secret 辿s un petit taller, en el qual
el perfum natural 辿s el protagonista, situat al Call.
Call Barcelona botiga al centre de Jabad productes bsics
Kosher.
29. Cal destacar que la comunitat jueva sempre ha estat una comunitat molt culta i aix嘆 els va facilitar l'acc辿s a diversos crrecs
p炭blics, obtenint crrecs importants dins de la talls com el de recaptador d'impostos, batlle (ball), traductors o ambaixador
entre d'altres.
30. Montju誰c una muntanya que rep aquest nom a causa de la seva relaci坦 amb 束l'Mons Judaicus損 o muntanya dels jueus. Durant
els segles IX i XIV (fins 1391 on els jueus s坦n expulsats de Barcelona), va ser el lloc on la comunitat hebrea enterrava els seus
morts a Barcelona. I finalment en 1492 una ordenan巽a dels reis Cat嘆lics els expulsa de manera definitiva de la Pen鱈nsula
Ib竪rica.