ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com
BANYOLES
BESALÚ
CASTELLFOLLIT DE LA ROCA
SANTA PAU
Banyoles és capital de la comarca del Pla de l'Estany a la província de Girona, Catalunya. El llac va ser declarat per la
Generalitat de Catalunya com a zona integrada en el Pla d'Espais d'Interès Nacional (PEIN). El 2003 es va incloure en la
Llista Ramsar de Zones Humides d'Importància Internacional i ha estat proposat per formar part de la Xarxa de Natura
2000, en l'àmbit de la regió mediterrània.
És el llac més gran de Catalunya, que juntament amb la seva conca lacustre són considerats com el conjunt càrstic més
extens de la península ibèrica, a més de ser un espai únic d'un gran valor geològic ecològic, cultural i paisatgístic.
L` Estany de Banyoles a nivell científic es pot considerar un llac, tot i que el topònim oficial del lloc i el nom utilitzat
pels habitants de la zona és el d'Estany de Banyoles. El 1992 va ser escenari dels Jocs Olímpics va servir per a la
competició de rem.
En el fons de l'estany de Banyoles s'han localitzat fins a 13 punts de recaptació principals d'aigua, que totalitzen una
alimentació subterrània d'entre 400 i 600 l / s (uns 40.000 m3 diaris d'aigua).
Longitud màxima del llac és de 2.150 metres, la profunditat màxima de 130 m. i la profunditat mitjana de 14,8 m.
Les aigües que alimenten el llac de forma subterrània provenen de l'Alta Garrotxa a 20 km al nord.
Banyoles seva aigua turquesa, els ànecs, els embarcadors i les muntanyes que l'envolten fan de Banyoles un lloc idíl·lic.
És una de les ciutats catalanes on es viu millor i la setena d'Espanya. Segons un estudi realitzat el 2011 per la
Universitat d'Oviedo.
Banyoles i el seu entorn són un lloc de gran interès ecològic, cultural i històric, i també una font inesgotable de
recursos turístics, esportius i de lleure.
ú és una població medieval situada a 150 metres d'altitud i que compta amb una extensió de 4,92 km2 està
situada en un important i tradicional cruïlla de camins a l'est de la Garrotxa.
ú. El seu origen data del Segle X amb l'establiment d'un castell-fortalesa a la part alta d'un turó que a mesura del
pas dels anys va anar evolucionant i ampliant-se amb la construcció d'esglésies, monestirs, muralles pels diferents
comtes que van habitar el lloc.
Compta amb un conjunt històric artístic medieval considerat com un dels més ben conservats de Catalunya. La
importància monumental de ú ve donada fonamentalment pel seu gran valor de conjunt, per la seva unitat, que
la determina com una de les mostres més importants i singulars dels conjunts medievals de Catalunya.
El pont va ser construït al segle XI aprofitant les roques del Riu Fluvià com a base per a les columnes de la mateixa.
Mesura aproximadament 105 metres i consta de 7 arcs de mig punt.
En l'antiguitat s'utilitzava per connectar els dos costats de la ciutat i controlar l'accés dels comerciants al poble, per a
això havien de pagar un impost a la torre on es va instal·lar el "pagus comtal".
Per poder passar el pont, calia pagar l'impost de pas o pontazgo. Símbol de la ciutat, durant la guerra civil espanyola va
ser dinamitat i reconstruït posteriorment per l'arquitecte Pons Sorolla.
Datat al segle XI, amb constants restauracions a través dels segles, el pont romànic de ú constitueix una porta
d'entrada de la ciutat.
El majestuós pont romànic sobre el riu Fluvià és un altre dels vestigis del Comtat de ú, que juntament amb el de
Barcelona, Ripoll i el de Girona, va veure el naixement de la nació catalana.
La dinastia de ú la mort de Miró Bonfill al 984, Oliba Cabreta va quedar com a únic governant dels dominis del
seu llinatge fins que en el 988 es va retirar al monestir de Montecassino on es va fer monjo. Llavors el seu comtats se'ls
van repartir entre els seus fills, Abat Oliva que es va quedar amb Ripoll i Berga, Wifred II de Cerdanya al qual va
correspondre Cerdanya i Conflent i Bernard Tallaferro que es va quedar amb ú.
Bisuldunum, el seu nom original, era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià, al sud i el Capellades, al nord.
Una gran porta fortificada marca l'accés des del pont a la ciutat, així com l'arrencada del carrer del Pont Vell,
precisament en aquesta zona baixa, propera la riu, on van viure els jueus de ú.
La plaça Major o plaça de la Llibertat, en un entorn històric on els documents diuen que es dirimien els conflictes entre
jueus i cristians a ú. Edifici de l'Ajuntament.
El 4 d'octubre de 1264, Jaume I el Conqueridor atorga un privilegi a la comunitat jueva de ú per construir la
sinagoga. En els documents trobats es relaciona constantment la sinagoga de ú amb la plaça dels jueus, o plaça
dels jueus, i se la situa en la mateixa o en un lloc proper al costat del micvé, en l'actual Pla dels Jueus.
El call de ú va tenir un gran creixement fins a mitjan segle XIV, procés afavorit per les immigracions de jueus
procedents d'Al-Andalus i de França, d'on van ser expulsats en 1306. La població del call s'estimava en unes 300
persones.
L'antiga Sinagoga de la qual només es conserva part de les parets i porta d'entrada a les sales d'oració i el pati on la
comunitat decidia molts dels assumptes importants que els afectaven. Data del segle XIII i es va aixecar al costat de la
muralla.
El micvé (bany ritual. Espai on es realitzen els banys de purificació que prescriu el judaisme) van determinar la
catalogació del micvé com un dels més rellevants d'Europa. El micvé de ú és una construcció romànica del segle
XII annexa a la sinagoga, amb 36 graons que descendeixen des de la plaça pública fins al lloc de captació de les aigües
corrents. La seva funcionalitat és la purificació espiritual a través de la immersió total del cos a l'aigua.
ú conserva un conjunt patrimonial jueu únic a Catalunya: un micvé del segle XII i vestigis d'una sinagoga, datada
al segle XIII.
L'antiga sinagoga. Un comtat pròsper i poderós, a l'empara dels comtes, va arribar a constituir a ú entre un deu i
un quinze per cent de la seva població d'origen jueu.
La comunitat jueva es va instal·lar al Comtat de ú, van residir principalment al barri tot i que també van ocupar
algunes cases fora de la zona fins a l'any 1436, data en la qual l'últim jueu va abandonar el poble.
La jueria de ú estava en contacte amb tots els jueus de Catalunya i fins i tot amb aljames de la resta d'Europa. La
ciutat va cobrar fama amb el prestigi dels seus metges jueus la medicina va ser una professió característica com es
desprèn d'una llista de jueus que la van exercir al llarg del segle XIV i la reputació va traspassar fronteres.
Les petites botigues de records i objectes artesanals han substituït avui amb el seu sabor el bullici d'aquell barri jueu
on els seus veïns van practicar molts dels oficis imprescindibles per al desenvolupament de la vida quotidiana a la
ciutat.
Situat a uns 30 quilòmetres de Girona, ú va ser un important nucli comercial durant l'Edat Mitjana, al seu territori
acudien comerciants d'arreu d'Europa per a la compra de productes fabricats al poble com sabates, teixits o fusta.
No només pels monuments s'ha de valorar ú, sinó també per l'aire medieval que ofereixen els seus carrers plens
de records.
Les botigues que obren tot l'any per oferir al viatger els productes artesanals de la comarca.
La bellesa indiscutible de ú ha convertit a aquesta localitat en una de les més visitades de la província de Girona,
atraient a amants de la història i de l'art.
Val la pena perdre entre els seus carrers, algunes realment estretes, i passejar pel casc històric.
ú va ser un lloc estratègic ja des de temps dels celtes i els ibers, amb senyals d'habitació des del segle VI abans de
Crist. Durant més d'un segle, des de la mort de Guifré el Pilós al 902, fins a la mort de Bernat III en 1111, quan va
passar a la Casa de Barcelona.
En un ambient que ha romàs gairebé inalterable des dels temps del comte Bernat I, àlies "Tallaferro", amb qui ú
va viure la seva època de glòria, als segles X i XI.
ú va constituir el cap d'un comtat independent de gran prosperitat, com recorden els bells edificis romànics que
han arribat fins als nostres dies.
Monestir de Sant Pere del segle XII del que tan sols queda en peu l'església, el més destacat és la seva façana que
conté les figures de dos lleons, símbol de força i poder de l'església sobre el mal, representat per la figura d'un mico .
Un dels monestirs més destacats de la Garrotxa són el de Sant Pere de ú. que formava part de l'antic monestir
benedictí fundat al 977 pel comte-bisbe Miró.
Consagrada en 1003 per Bernat I, l'església és una veritable joia essencialment romànica, custodiada per dos magnífics
lleons, símbol de la fortalesa de l'Església, a la part alta de la seva porta principal. i el seu campanar barroc.
Església romànica de Sant Vicenç que data del 977 és una construcció declarada bé cultural d'interès nacional. El
campanar, obra segurament del segle XVII, i format per un cos superior de planta octogonal, amb obertures d'arc de
mig punt en quatre de les cares.
El Portal dels Horts, el millor conservat de la muralla del segle XIV.
Tres Arcs. Els seus carrers medievals de traçat irregular i adaptades a l'orografia de la ciutat, els arcs, les escales, les
cases de pedra.
Església de Sant Martí de Capellada va ser fundada entorn de l'any 1000 i la seva construcció romànica s'ha datat per al
segle XII. És de planta rectangular, torre campanar de planta quadrada.
Hospital de Sant Julià fundat pels Comtes de ú al Segle XII per atendre els pelegrins i pobres que passaven per la
ciutat. Aquesta singular construcció, de la qual només ens ha arribat la magnífica portada profusament decorada, va
ser l'església de l'antic hospital de la ciutat.
La Matança del Porc. Fa anys quan es feia la matança del porc era un motiu de festa i de reunió d'amics i familiars. Cal
atontarlo / anestesiar abans, per no traumatitzar-lo. Després si que es pot procedir a la seva sagnat.
Al Museu de l'Embotit hi ha tota classe d'eines utilitzades durant aquests 150 anys per a l'elaboració de la carn, velles
màquines. Taula amb els ganivets, la trinxet, el cop de gràcia, ganivet degollador, ganivet multiusos, destral, tisores,
ganxo per arrossegar l'animal en la matança del porc.
El Rebost del Comtat de ú neix el desembre de l'any 1995 a partir del fons de la col·lecció de Ramón Sala i
Canadell. Es tracta d'una exposició permanent d'estris per a l'elaboració de productes tradicionals.
El museu és petit, però permet fer-se una idea general de com es produeixen tradicionalment els embotits en aquesta
zona.
Visitar el museu de l'embotit on també pots satisfer el paladar de forma generosa amb una extensa gamma d'embotits
i varietats càrnies.
Castellfollit de la Roca. Els estrets carrerons del poble desemboquen a l'antiga església de Sant Salvador, a l'extrem de
la cinglera, on hi ha un mirador amb unes vistes privilegiades.
Castellfollit de la Roca és un poble de 1.048 habitants i menys d'1 Km2 de superfície, fet que el converteix en un dels
municipis més petits en extensió de Catalunya, es troba situat sobre un penya-segat basàltic de 50 metres d'altura, (El
basalt és lava solidificada que, atenent al procés de refredament i contracció) format per l'acció erosiva dels rius Fluvià
i Toronell sobre les restes volcàniques de fa milers d'anys.
El seu traçat és el millor testimoni d'origen medieval, perquè els carrers són estrets, empedrats, del nucli antic sorprèn
tot, i caminant fins al final s'arriba fins a la plaça mirador Josep Pla. Des d'aquí el panorama és espectacular.
Plaça Josep Plà, Església de Sant Salvador, de la qual es té constància ja al segle XIII. L'edifici actual, remodelat en
diverses ocasions, és d'estil renaixentista tardà, avui convertida en museu.
Situada a la carretera de Girona a Olot, aquesta la font de Sant Roc. El dia 13 de juny de 1924. Ramon Gusiñer Heras va
realitzar els plànols, a mitjan 1925 van finalitzar les obres. La imatge de Sant Roc amb data de 1885, és conseqüència
d'una epidèmia de còlera.
Aquesta torre es caracteritza per la font, la imatge del sant Sant Roc, l'escut de la població i el rellotge.
Santa Pau
Santa Pau té una superfície de 48,84 km2, población1.604 habitants (2012), i està a 496 m. d'altitud a nivell del mar. El
81% del municipi forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Compta amb una única via de
comunicació: la carretera d'Olot a Banyoles, i es troba a una distància de 150 km de Barcelona, a 50 km de Girona i a 9
km d'Olot.
El municipi de Santa Pau, el més ric i variat en fenòmens volcànics de tot el Parc Natural de la Zona Volcànica de la
Garrotxa, té punts d'interès especial com el volcà de Santa Margarida, el volcà Croscat o la Fageda d'en Jordà, un bosc
que, en qualsevol època i circumstància la seva bellesa ofereix nous matisos.
Santa Pau, antiga població medieval ben conservada, amb el castell de Santa Pau (segle XIII - XIV) que té la façana a la
plaça porxada. Està declarada Monument Històric Artístic.
El poblé conserva l'interessantíssim recinte de la Vila vella la plaça Major o Firal dels Bous: una plaça porxada de perfil
irregular i arcs desiguals, que té una innegable personalitat, i que es disposa a l'entorn del Castell. La vida de Santa Pau
gira al voltant de la seva plaça, en pendent, empedrat, suportada, rústica, i bella. Al seu voltant, els edificis mostren
portalades, finestres gòtiques i preciosos balcons.
Santa Pau. El castell, que no és visitable, presideix el poble, perfectament delimitat i tancat per una antiga muralla. un
edifici gran, compacte i robust que s'aixeca al punt més alt del poble.
Plaça del Mirador des d'allà la panoràmica del conjunt medieval és magnífica.
Vista des del mirador es contempla l'entorn del castell, l'església de Santa Maria i el conjunt medieval del poble.
Ajuntament de Santa Pau.
Carrer Major
El llegum més preuat és el Fesol de Santa Pau; que el 2015 ha obtingut la Denominació d'Origen Protegida.
MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com
FI

More Related Content

What's hot (20)

Autoguia del Nucli Antic
Autoguia del Nucli Antic Autoguia del Nucli Antic
Autoguia del Nucli Antic
Nucli Antic Vng
PowerPoint: La ciutat de Villena
PowerPoint: La ciutat de VillenaPowerPoint: La ciutat de Villena
PowerPoint: La ciutat de Villena
Alexandra2228
BARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONA
BARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONABARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONA
BARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONA
Manel Cantos
POBLES DE CATALUNYA - LA POBLA DE LILLET I CASTELLAR DE N ´HUG EN CATALÁ
POBLES DE CATALUNYA - LA POBLA DE LILLET I CASTELLAR DE N ´HUG EN CATALÁPOBLES DE CATALUNYA - LA POBLA DE LILLET I CASTELLAR DE N ´HUG EN CATALÁ
POBLES DE CATALUNYA - LA POBLA DE LILLET I CASTELLAR DE N ´HUG EN CATALÁ
Manel Cantos
CASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOU
CASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOUCASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOU
CASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOU
Manel Cantos
CORPUS CHRISTI - BARCELONA 2015 - CATALÀ
CORPUS CHRISTI - BARCELONA 2015 - CATALÀCORPUS CHRISTI - BARCELONA 2015 - CATALÀ
CORPUS CHRISTI - BARCELONA 2015 - CATALÀ
Manel Cantos
Meritxell hostalric def
Meritxell hostalric defMeritxell hostalric def
Meritxell hostalric def
Escola Cervetó
Jimenez juan ramón_guia_competic2
Jimenez juan ramón_guia_competic2Jimenez juan ramón_guia_competic2
Jimenez juan ramón_guia_competic2
competic2
MONESTIR DE LES AVELLANES - SANT CRIST DE BALAGUER
MONESTIR DE LES AVELLANES - SANT CRIST DE BALAGUERMONESTIR DE LES AVELLANES - SANT CRIST DE BALAGUER
MONESTIR DE LES AVELLANES - SANT CRIST DE BALAGUER
Manel Cantos
PLAÇA CATALUNYA - LA RAMBLA - BARCELONA
PLAÇA CATALUNYA - LA RAMBLA - BARCELONAPLAÇA CATALUNYA - LA RAMBLA - BARCELONA
PLAÇA CATALUNYA - LA RAMBLA - BARCELONA
Manel Cantos
El born
El born El born
El born
ashenafi vives
Les masies de Sant Joan Despi
Les masies de Sant Joan DespiLes masies de Sant Joan Despi
Les masies de Sant Joan Despi
Dolors25
Masies de Sant Joan Despi
Masies de Sant Joan DespiMasies de Sant Joan Despi
Masies de Sant Joan Despi
Seniorlab25
Descobrix Moncada
Descobrix MoncadaDescobrix Moncada
Descobrix Moncada
Barbara Sales Alos
BERGA - SANTUARI DE QUERALT
BERGA - SANTUARI DE QUERALTBERGA - SANTUARI DE QUERALT
BERGA - SANTUARI DE QUERALT
Manel Cantos
PowerPoint: La ciutat de Villena
PowerPoint: La ciutat de VillenaPowerPoint: La ciutat de Villena
PowerPoint: La ciutat de Villena
Alexandra2228
BARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONA
BARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONABARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONA
BARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONA
Manel Cantos
POBLES DE CATALUNYA - LA POBLA DE LILLET I CASTELLAR DE N ´HUG EN CATALÁ
POBLES DE CATALUNYA - LA POBLA DE LILLET I CASTELLAR DE N ´HUG EN CATALÁPOBLES DE CATALUNYA - LA POBLA DE LILLET I CASTELLAR DE N ´HUG EN CATALÁ
POBLES DE CATALUNYA - LA POBLA DE LILLET I CASTELLAR DE N ´HUG EN CATALÁ
Manel Cantos
CASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOU
CASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOUCASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOU
CASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOU
Manel Cantos
CORPUS CHRISTI - BARCELONA 2015 - CATALÀ
CORPUS CHRISTI - BARCELONA 2015 - CATALÀCORPUS CHRISTI - BARCELONA 2015 - CATALÀ
CORPUS CHRISTI - BARCELONA 2015 - CATALÀ
Manel Cantos
Jimenez juan ramón_guia_competic2
Jimenez juan ramón_guia_competic2Jimenez juan ramón_guia_competic2
Jimenez juan ramón_guia_competic2
competic2
MONESTIR DE LES AVELLANES - SANT CRIST DE BALAGUER
MONESTIR DE LES AVELLANES - SANT CRIST DE BALAGUERMONESTIR DE LES AVELLANES - SANT CRIST DE BALAGUER
MONESTIR DE LES AVELLANES - SANT CRIST DE BALAGUER
Manel Cantos
PLAÇA CATALUNYA - LA RAMBLA - BARCELONA
PLAÇA CATALUNYA - LA RAMBLA - BARCELONAPLAÇA CATALUNYA - LA RAMBLA - BARCELONA
PLAÇA CATALUNYA - LA RAMBLA - BARCELONA
Manel Cantos
Les masies de Sant Joan Despi
Les masies de Sant Joan DespiLes masies de Sant Joan Despi
Les masies de Sant Joan Despi
Dolors25
Masies de Sant Joan Despi
Masies de Sant Joan DespiMasies de Sant Joan Despi
Masies de Sant Joan Despi
Seniorlab25
BERGA - SANTUARI DE QUERALT
BERGA - SANTUARI DE QUERALTBERGA - SANTUARI DE QUERALT
BERGA - SANTUARI DE QUERALT
Manel Cantos

Similar to BANYOLES - BESALÙ - CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - SANTA PAU (20)

POBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRES
POBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRESPOBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRES
POBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRES
Manel Cantos
PALS - POBLES MEDIEVALS DE CATALAUNYA
PALS - POBLES MEDIEVALS DE CATALAUNYAPALS - POBLES MEDIEVALS DE CATALAUNYA
PALS - POBLES MEDIEVALS DE CATALAUNYA
Manel Cantos
Treball omarmariasergi
Treball omarmariasergiTreball omarmariasergi
Treball omarmariasergi
omarsergimaria
CAMPRODON I VALL NURIA
CAMPRODON I VALL NURIACAMPRODON I VALL NURIA
CAMPRODON I VALL NURIA
Manel Cantos
OLOT RIPOLL I RIBES DE FRESER
OLOT RIPOLL I RIBES DE FRESER OLOT RIPOLL I RIBES DE FRESER
OLOT RIPOLL I RIBES DE FRESER
ManelCantos2
POBLES DE CATALUNYA TOSSA DE MAR - BLANES
POBLES DE CATALUNYA  TOSSA DE MAR - BLANESPOBLES DE CATALUNYA  TOSSA DE MAR - BLANES
POBLES DE CATALUNYA TOSSA DE MAR - BLANES
Manel Cantos
EL BAGES - MANRESA - MON DE SANT BENET
EL BAGES - MANRESA - MON DE SANT BENETEL BAGES - MANRESA - MON DE SANT BENET
EL BAGES - MANRESA - MON DE SANT BENET
ManelCantos2
Sintesis
SintesisSintesis
Sintesis
historiabaixpenedes
Apadrinem vinyols i els arcs
Apadrinem vinyols i els arcsApadrinem vinyols i els arcs
Apadrinem vinyols i els arcs
escsantacaterina
ú
úú
ú
mflore22
VALLS - FESTA DE LA CALÇOTADA
VALLS  -  FESTA DE LA CALÇOTADAVALLS  -  FESTA DE LA CALÇOTADA
VALLS - FESTA DE LA CALÇOTADA
Manel Cantos
SANT JOAN LES FONTS - POBLES DE CATALUNYA - CATALÀ
SANT JOAN LES FONTS - POBLES DE CATALUNYA - CATALÀSANT JOAN LES FONTS - POBLES DE CATALUNYA - CATALÀ
SANT JOAN LES FONTS - POBLES DE CATALUNYA - CATALÀ
Manel Cantos
Organyà descobrir el passat, observar el present.
Organyà  descobrir el passat, observar el present.Organyà  descobrir el passat, observar el present.
Organyà descobrir el passat, observar el present.
caboet

More from Manel Cantos (20)

PUERTO DE BARCELONAPUERTO DE BARCELONA
PUERTO DE BARCELONA
Manel Cantos
BARRIO DEL ENSANCHE SAGRADA FAMILIA ilia.ppsx
BARRIO DEL ENSANCHE SAGRADA FAMILIA ilia.ppsxBARRIO DEL ENSANCHE SAGRADA FAMILIA ilia.ppsx
BARRIO DEL ENSANCHE SAGRADA FAMILIA ilia.ppsx
Manel Cantos
DELFOS - GRECIADELFOS - GRECIA
DELFOS - GRECIA
Manel Cantos
CAMPRODON Y VALLE DE NURIACAMPRODON Y VALLE DE NURIA
CAMPRODON Y VALLE DE NURIA
Manel Cantos
CAMP DE L ´ARPA CAMP DE L ´ARPA
CAMP DE L ´ARPA
Manel Cantos
ANTIGUA ENSANCHE IZQUIERDA 2 ANTIGUA ENSANCHE IZQUIERDA 2
ANTIGUA ENSANCHE IZQUIERDA 2
Manel Cantos
ANTIGUA IZQUIERDA ENSANCHE 1ANTIGUA IZQUIERDA ENSANCHE 1
ANTIGUA IZQUIERDA ENSANCHE 1
Manel Cantos
ANTIGUO  IZQUIERDA ENSANCHE 1       ppsxANTIGUO  IZQUIERDA ENSANCHE 1       ppsx
ANTIGUO IZQUIERDA ENSANCHE 1 ppsx
Manel Cantos
ANTIGA EIXAMPLE ESQUERRA 2
ANTIGA EIXAMPLE ESQUERRA 2 ANTIGA EIXAMPLE ESQUERRA 2
ANTIGA EIXAMPLE ESQUERRA 2
Manel Cantos
SAN MARTI Y LA VERNEDA Y LA PAUSAN MARTI Y LA VERNEDA Y LA PAU
SAN MARTI Y LA VERNEDA Y LA PAU
Manel Cantos
SANT MARTÍ - LA VERNEDA I LA PAU
SANT MARTÍ - LA VERNEDA I LA PAUSANT MARTÍ - LA VERNEDA I LA PAU
SANT MARTÍ - LA VERNEDA I LA PAU
Manel Cantos
VILLA OLIMPICA 92 - BARCELONAVILLA OLIMPICA 92 - BARCELONA
VILLA OLIMPICA 92 - BARCELONA
Manel Cantos
PUERTO DE BARCELONAPUERTO DE BARCELONA
PUERTO DE BARCELONA
Manel Cantos
BARRIO DEL ENSANCHE SAGRADA FAMILIA ilia.ppsx
BARRIO DEL ENSANCHE SAGRADA FAMILIA ilia.ppsxBARRIO DEL ENSANCHE SAGRADA FAMILIA ilia.ppsx
BARRIO DEL ENSANCHE SAGRADA FAMILIA ilia.ppsx
Manel Cantos
DELFOS - GRECIADELFOS - GRECIA
DELFOS - GRECIA
Manel Cantos
CAMPRODON Y VALLE DE NURIACAMPRODON Y VALLE DE NURIA
CAMPRODON Y VALLE DE NURIA
Manel Cantos
CAMP DE L ´ARPA CAMP DE L ´ARPA
CAMP DE L ´ARPA
Manel Cantos
ANTIGUA ENSANCHE IZQUIERDA 2 ANTIGUA ENSANCHE IZQUIERDA 2
ANTIGUA ENSANCHE IZQUIERDA 2
Manel Cantos
ANTIGUA IZQUIERDA ENSANCHE 1ANTIGUA IZQUIERDA ENSANCHE 1
ANTIGUA IZQUIERDA ENSANCHE 1
Manel Cantos
ANTIGUO  IZQUIERDA ENSANCHE 1       ppsxANTIGUO  IZQUIERDA ENSANCHE 1       ppsx
ANTIGUO IZQUIERDA ENSANCHE 1 ppsx
Manel Cantos
ANTIGA EIXAMPLE ESQUERRA 2
ANTIGA EIXAMPLE ESQUERRA 2 ANTIGA EIXAMPLE ESQUERRA 2
ANTIGA EIXAMPLE ESQUERRA 2
Manel Cantos
SAN MARTI Y LA VERNEDA Y LA PAUSAN MARTI Y LA VERNEDA Y LA PAU
SAN MARTI Y LA VERNEDA Y LA PAU
Manel Cantos
SANT MARTÍ - LA VERNEDA I LA PAU
SANT MARTÍ - LA VERNEDA I LA PAUSANT MARTÍ - LA VERNEDA I LA PAU
SANT MARTÍ - LA VERNEDA I LA PAU
Manel Cantos
VILLA OLIMPICA 92 - BARCELONAVILLA OLIMPICA 92 - BARCELONA
VILLA OLIMPICA 92 - BARCELONA
Manel Cantos

BANYOLES - BESALÙ - CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - SANTA PAU

  • 1. MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com BANYOLES BESALÚ CASTELLFOLLIT DE LA ROCA SANTA PAU
  • 2. Banyoles és capital de la comarca del Pla de l'Estany a la província de Girona, Catalunya. El llac va ser declarat per la Generalitat de Catalunya com a zona integrada en el Pla d'Espais d'Interès Nacional (PEIN). El 2003 es va incloure en la Llista Ramsar de Zones Humides d'Importància Internacional i ha estat proposat per formar part de la Xarxa de Natura 2000, en l'àmbit de la regió mediterrània.
  • 3. És el llac més gran de Catalunya, que juntament amb la seva conca lacustre són considerats com el conjunt càrstic més extens de la península ibèrica, a més de ser un espai únic d'un gran valor geològic ecològic, cultural i paisatgístic.
  • 4. L` Estany de Banyoles a nivell científic es pot considerar un llac, tot i que el topònim oficial del lloc i el nom utilitzat pels habitants de la zona és el d'Estany de Banyoles. El 1992 va ser escenari dels Jocs Olímpics va servir per a la competició de rem.
  • 5. En el fons de l'estany de Banyoles s'han localitzat fins a 13 punts de recaptació principals d'aigua, que totalitzen una alimentació subterrània d'entre 400 i 600 l / s (uns 40.000 m3 diaris d'aigua).
  • 6. Longitud màxima del llac és de 2.150 metres, la profunditat màxima de 130 m. i la profunditat mitjana de 14,8 m.
  • 7. Les aigües que alimenten el llac de forma subterrània provenen de l'Alta Garrotxa a 20 km al nord.
  • 8. Banyoles seva aigua turquesa, els ànecs, els embarcadors i les muntanyes que l'envolten fan de Banyoles un lloc idíl·lic. És una de les ciutats catalanes on es viu millor i la setena d'Espanya. Segons un estudi realitzat el 2011 per la Universitat d'Oviedo.
  • 9. Banyoles i el seu entorn són un lloc de gran interès ecològic, cultural i històric, i també una font inesgotable de recursos turístics, esportius i de lleure.
  • 10. ú és una població medieval situada a 150 metres d'altitud i que compta amb una extensió de 4,92 km2 està situada en un important i tradicional cruïlla de camins a l'est de la Garrotxa.
  • 11. ú. El seu origen data del Segle X amb l'establiment d'un castell-fortalesa a la part alta d'un turó que a mesura del pas dels anys va anar evolucionant i ampliant-se amb la construcció d'esglésies, monestirs, muralles pels diferents comtes que van habitar el lloc.
  • 12. Compta amb un conjunt històric artístic medieval considerat com un dels més ben conservats de Catalunya. La importància monumental de ú ve donada fonamentalment pel seu gran valor de conjunt, per la seva unitat, que la determina com una de les mostres més importants i singulars dels conjunts medievals de Catalunya.
  • 13. El pont va ser construït al segle XI aprofitant les roques del Riu Fluvià com a base per a les columnes de la mateixa. Mesura aproximadament 105 metres i consta de 7 arcs de mig punt.
  • 14. En l'antiguitat s'utilitzava per connectar els dos costats de la ciutat i controlar l'accés dels comerciants al poble, per a això havien de pagar un impost a la torre on es va instal·lar el "pagus comtal".
  • 15. Per poder passar el pont, calia pagar l'impost de pas o pontazgo. Símbol de la ciutat, durant la guerra civil espanyola va ser dinamitat i reconstruït posteriorment per l'arquitecte Pons Sorolla.
  • 16. Datat al segle XI, amb constants restauracions a través dels segles, el pont romànic de ú constitueix una porta d'entrada de la ciutat.
  • 17. El majestuós pont romànic sobre el riu Fluvià és un altre dels vestigis del Comtat de ú, que juntament amb el de Barcelona, Ripoll i el de Girona, va veure el naixement de la nació catalana.
  • 18. La dinastia de ú la mort de Miró Bonfill al 984, Oliba Cabreta va quedar com a únic governant dels dominis del seu llinatge fins que en el 988 es va retirar al monestir de Montecassino on es va fer monjo. Llavors el seu comtats se'ls van repartir entre els seus fills, Abat Oliva que es va quedar amb Ripoll i Berga, Wifred II de Cerdanya al qual va correspondre Cerdanya i Conflent i Bernard Tallaferro que es va quedar amb ú.
  • 19. Bisuldunum, el seu nom original, era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià, al sud i el Capellades, al nord.
  • 20. Una gran porta fortificada marca l'accés des del pont a la ciutat, així com l'arrencada del carrer del Pont Vell, precisament en aquesta zona baixa, propera la riu, on van viure els jueus de ú.
  • 21. La plaça Major o plaça de la Llibertat, en un entorn històric on els documents diuen que es dirimien els conflictes entre jueus i cristians a ú. Edifici de l'Ajuntament.
  • 22. El 4 d'octubre de 1264, Jaume I el Conqueridor atorga un privilegi a la comunitat jueva de ú per construir la sinagoga. En els documents trobats es relaciona constantment la sinagoga de ú amb la plaça dels jueus, o plaça dels jueus, i se la situa en la mateixa o en un lloc proper al costat del micvé, en l'actual Pla dels Jueus.
  • 23. El call de ú va tenir un gran creixement fins a mitjan segle XIV, procés afavorit per les immigracions de jueus procedents d'Al-Andalus i de França, d'on van ser expulsats en 1306. La població del call s'estimava en unes 300 persones.
  • 24. L'antiga Sinagoga de la qual només es conserva part de les parets i porta d'entrada a les sales d'oració i el pati on la comunitat decidia molts dels assumptes importants que els afectaven. Data del segle XIII i es va aixecar al costat de la muralla.
  • 25. El micvé (bany ritual. Espai on es realitzen els banys de purificació que prescriu el judaisme) van determinar la catalogació del micvé com un dels més rellevants d'Europa. El micvé de ú és una construcció romànica del segle XII annexa a la sinagoga, amb 36 graons que descendeixen des de la plaça pública fins al lloc de captació de les aigües corrents. La seva funcionalitat és la purificació espiritual a través de la immersió total del cos a l'aigua.
  • 26. ú conserva un conjunt patrimonial jueu únic a Catalunya: un micvé del segle XII i vestigis d'una sinagoga, datada al segle XIII.
  • 27. L'antiga sinagoga. Un comtat pròsper i poderós, a l'empara dels comtes, va arribar a constituir a ú entre un deu i un quinze per cent de la seva població d'origen jueu.
  • 28. La comunitat jueva es va instal·lar al Comtat de ú, van residir principalment al barri tot i que també van ocupar algunes cases fora de la zona fins a l'any 1436, data en la qual l'últim jueu va abandonar el poble.
  • 29. La jueria de ú estava en contacte amb tots els jueus de Catalunya i fins i tot amb aljames de la resta d'Europa. La ciutat va cobrar fama amb el prestigi dels seus metges jueus la medicina va ser una professió característica com es desprèn d'una llista de jueus que la van exercir al llarg del segle XIV i la reputació va traspassar fronteres.
  • 30. Les petites botigues de records i objectes artesanals han substituït avui amb el seu sabor el bullici d'aquell barri jueu on els seus veïns van practicar molts dels oficis imprescindibles per al desenvolupament de la vida quotidiana a la ciutat.
  • 31. Situat a uns 30 quilòmetres de Girona, ú va ser un important nucli comercial durant l'Edat Mitjana, al seu territori acudien comerciants d'arreu d'Europa per a la compra de productes fabricats al poble com sabates, teixits o fusta.
  • 32. No només pels monuments s'ha de valorar ú, sinó també per l'aire medieval que ofereixen els seus carrers plens de records.
  • 33. Les botigues que obren tot l'any per oferir al viatger els productes artesanals de la comarca.
  • 34. La bellesa indiscutible de ú ha convertit a aquesta localitat en una de les més visitades de la província de Girona, atraient a amants de la història i de l'art.
  • 35. Val la pena perdre entre els seus carrers, algunes realment estretes, i passejar pel casc històric.
  • 36. ú va ser un lloc estratègic ja des de temps dels celtes i els ibers, amb senyals d'habitació des del segle VI abans de Crist. Durant més d'un segle, des de la mort de Guifré el Pilós al 902, fins a la mort de Bernat III en 1111, quan va passar a la Casa de Barcelona.
  • 37. En un ambient que ha romàs gairebé inalterable des dels temps del comte Bernat I, àlies "Tallaferro", amb qui ú va viure la seva època de glòria, als segles X i XI.
  • 38. ú va constituir el cap d'un comtat independent de gran prosperitat, com recorden els bells edificis romànics que han arribat fins als nostres dies.
  • 39. Monestir de Sant Pere del segle XII del que tan sols queda en peu l'església, el més destacat és la seva façana que conté les figures de dos lleons, símbol de força i poder de l'església sobre el mal, representat per la figura d'un mico .
  • 40. Un dels monestirs més destacats de la Garrotxa són el de Sant Pere de ú. que formava part de l'antic monestir benedictí fundat al 977 pel comte-bisbe Miró.
  • 41. Consagrada en 1003 per Bernat I, l'església és una veritable joia essencialment romànica, custodiada per dos magnífics lleons, símbol de la fortalesa de l'Església, a la part alta de la seva porta principal. i el seu campanar barroc.
  • 42. Església romànica de Sant Vicenç que data del 977 és una construcció declarada bé cultural d'interès nacional. El campanar, obra segurament del segle XVII, i format per un cos superior de planta octogonal, amb obertures d'arc de mig punt en quatre de les cares.
  • 43. El Portal dels Horts, el millor conservat de la muralla del segle XIV.
  • 44. Tres Arcs. Els seus carrers medievals de traçat irregular i adaptades a l'orografia de la ciutat, els arcs, les escales, les cases de pedra.
  • 45. Església de Sant Martí de Capellada va ser fundada entorn de l'any 1000 i la seva construcció romànica s'ha datat per al segle XII. És de planta rectangular, torre campanar de planta quadrada.
  • 46. Hospital de Sant Julià fundat pels Comtes de ú al Segle XII per atendre els pelegrins i pobres que passaven per la ciutat. Aquesta singular construcció, de la qual només ens ha arribat la magnífica portada profusament decorada, va ser l'església de l'antic hospital de la ciutat.
  • 47. La Matança del Porc. Fa anys quan es feia la matança del porc era un motiu de festa i de reunió d'amics i familiars. Cal atontarlo / anestesiar abans, per no traumatitzar-lo. Després si que es pot procedir a la seva sagnat.
  • 48. Al Museu de l'Embotit hi ha tota classe d'eines utilitzades durant aquests 150 anys per a l'elaboració de la carn, velles màquines. Taula amb els ganivets, la trinxet, el cop de gràcia, ganivet degollador, ganivet multiusos, destral, tisores, ganxo per arrossegar l'animal en la matança del porc.
  • 49. El Rebost del Comtat de ú neix el desembre de l'any 1995 a partir del fons de la col·lecció de Ramón Sala i Canadell. Es tracta d'una exposició permanent d'estris per a l'elaboració de productes tradicionals.
  • 50. El museu és petit, però permet fer-se una idea general de com es produeixen tradicionalment els embotits en aquesta zona.
  • 51. Visitar el museu de l'embotit on també pots satisfer el paladar de forma generosa amb una extensa gamma d'embotits i varietats càrnies.
  • 52. Castellfollit de la Roca. Els estrets carrerons del poble desemboquen a l'antiga església de Sant Salvador, a l'extrem de la cinglera, on hi ha un mirador amb unes vistes privilegiades.
  • 53. Castellfollit de la Roca és un poble de 1.048 habitants i menys d'1 Km2 de superfície, fet que el converteix en un dels municipis més petits en extensió de Catalunya, es troba situat sobre un penya-segat basàltic de 50 metres d'altura, (El basalt és lava solidificada que, atenent al procés de refredament i contracció) format per l'acció erosiva dels rius Fluvià i Toronell sobre les restes volcàniques de fa milers d'anys.
  • 54. El seu traçat és el millor testimoni d'origen medieval, perquè els carrers són estrets, empedrats, del nucli antic sorprèn tot, i caminant fins al final s'arriba fins a la plaça mirador Josep Pla. Des d'aquí el panorama és espectacular.
  • 55. Plaça Josep Plà, Església de Sant Salvador, de la qual es té constància ja al segle XIII. L'edifici actual, remodelat en diverses ocasions, és d'estil renaixentista tardà, avui convertida en museu.
  • 56. Situada a la carretera de Girona a Olot, aquesta la font de Sant Roc. El dia 13 de juny de 1924. Ramon Gusiñer Heras va realitzar els plànols, a mitjan 1925 van finalitzar les obres. La imatge de Sant Roc amb data de 1885, és conseqüència d'una epidèmia de còlera.
  • 57. Aquesta torre es caracteritza per la font, la imatge del sant Sant Roc, l'escut de la població i el rellotge.
  • 59. Santa Pau té una superfície de 48,84 km2, población1.604 habitants (2012), i està a 496 m. d'altitud a nivell del mar. El 81% del municipi forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Compta amb una única via de comunicació: la carretera d'Olot a Banyoles, i es troba a una distància de 150 km de Barcelona, a 50 km de Girona i a 9 km d'Olot.
  • 60. El municipi de Santa Pau, el més ric i variat en fenòmens volcànics de tot el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, té punts d'interès especial com el volcà de Santa Margarida, el volcà Croscat o la Fageda d'en Jordà, un bosc que, en qualsevol època i circumstància la seva bellesa ofereix nous matisos.
  • 61. Santa Pau, antiga població medieval ben conservada, amb el castell de Santa Pau (segle XIII - XIV) que té la façana a la plaça porxada. Està declarada Monument Històric Artístic.
  • 62. El poblé conserva l'interessantíssim recinte de la Vila vella la plaça Major o Firal dels Bous: una plaça porxada de perfil irregular i arcs desiguals, que té una innegable personalitat, i que es disposa a l'entorn del Castell. La vida de Santa Pau gira al voltant de la seva plaça, en pendent, empedrat, suportada, rústica, i bella. Al seu voltant, els edificis mostren portalades, finestres gòtiques i preciosos balcons.
  • 63. Santa Pau. El castell, que no és visitable, presideix el poble, perfectament delimitat i tancat per una antiga muralla. un edifici gran, compacte i robust que s'aixeca al punt més alt del poble.
  • 64. Plaça del Mirador des d'allà la panoràmica del conjunt medieval és magnífica.
  • 65. Vista des del mirador es contempla l'entorn del castell, l'església de Santa Maria i el conjunt medieval del poble.
  • 68. El llegum més preuat és el Fesol de Santa Pau; que el 2015 ha obtingut la Denominació d'Origen Protegida.
  • 69. MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com FI