BANYOLES - BESALÙ - CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - SANTA PAU
Download as PPSX, PDF0 likes477 views
.
More Related Content
What's hot (20)
Similar to BANYOLES - BESALÙ - CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - SANTA PAU (20)
More from Manel Cantos (20)
BANYOLES - BESALÙ - CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - SANTA PAU
- 1. MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com BANYOLES BESALÚ CASTELLFOLLIT DE LA ROCA SANTA PAU
- 2. Banyoles és capital de la comarca del Pla de l'Estany a la província de Girona, Catalunya. El llac va ser declarat per la Generalitat de Catalunya com a zona integrada en el Pla d'Espais d'Interès Nacional (PEIN). El 2003 es va incloure en la Llista Ramsar de Zones Humides d'Importància Internacional i ha estat proposat per formar part de la Xarxa de Natura 2000, en l'àmbit de la regió mediterrània.
- 3. És el llac més gran de Catalunya, que juntament amb la seva conca lacustre són considerats com el conjunt càrstic més extens de la península ibèrica, a més de ser un espai únic d'un gran valor geològic ecològic, cultural i paisatgístic.
- 4. L` Estany de Banyoles a nivell científic es pot considerar un llac, tot i que el topònim oficial del lloc i el nom utilitzat pels habitants de la zona és el d'Estany de Banyoles. El 1992 va ser escenari dels Jocs Olímpics va servir per a la competició de rem.
- 5. En el fons de l'estany de Banyoles s'han localitzat fins a 13 punts de recaptació principals d'aigua, que totalitzen una alimentació subterrània d'entre 400 i 600 l / s (uns 40.000 m3 diaris d'aigua).
- 6. Longitud màxima del llac és de 2.150 metres, la profunditat màxima de 130 m. i la profunditat mitjana de 14,8 m.
- 7. Les aigües que alimenten el llac de forma subterrània provenen de l'Alta Garrotxa a 20 km al nord.
- 8. Banyoles seva aigua turquesa, els ànecs, els embarcadors i les muntanyes que l'envolten fan de Banyoles un lloc idíl·lic. És una de les ciutats catalanes on es viu millor i la setena d'Espanya. Segons un estudi realitzat el 2011 per la Universitat d'Oviedo.
- 9. Banyoles i el seu entorn són un lloc de gran interès ecològic, cultural i històric, i també una font inesgotable de recursos turístics, esportius i de lleure.
- 10. ú és una població medieval situada a 150 metres d'altitud i que compta amb una extensió de 4,92 km2 està situada en un important i tradicional cruïlla de camins a l'est de la Garrotxa.
- 11. ú. El seu origen data del Segle X amb l'establiment d'un castell-fortalesa a la part alta d'un turó que a mesura del pas dels anys va anar evolucionant i ampliant-se amb la construcció d'esglésies, monestirs, muralles pels diferents comtes que van habitar el lloc.
- 12. Compta amb un conjunt històric artístic medieval considerat com un dels més ben conservats de Catalunya. La importància monumental de ú ve donada fonamentalment pel seu gran valor de conjunt, per la seva unitat, que la determina com una de les mostres més importants i singulars dels conjunts medievals de Catalunya.
- 13. El pont va ser construït al segle XI aprofitant les roques del Riu Fluvià com a base per a les columnes de la mateixa. Mesura aproximadament 105 metres i consta de 7 arcs de mig punt.
- 14. En l'antiguitat s'utilitzava per connectar els dos costats de la ciutat i controlar l'accés dels comerciants al poble, per a això havien de pagar un impost a la torre on es va instal·lar el "pagus comtal".
- 15. Per poder passar el pont, calia pagar l'impost de pas o pontazgo. Símbol de la ciutat, durant la guerra civil espanyola va ser dinamitat i reconstruït posteriorment per l'arquitecte Pons Sorolla.
- 16. Datat al segle XI, amb constants restauracions a través dels segles, el pont romànic de ú constitueix una porta d'entrada de la ciutat.
- 17. El majestuós pont romànic sobre el riu Fluvià és un altre dels vestigis del Comtat de ú, que juntament amb el de Barcelona, Ripoll i el de Girona, va veure el naixement de la nació catalana.
- 18. La dinastia de ú la mort de Miró Bonfill al 984, Oliba Cabreta va quedar com a únic governant dels dominis del seu llinatge fins que en el 988 es va retirar al monestir de Montecassino on es va fer monjo. Llavors el seu comtats se'ls van repartir entre els seus fills, Abat Oliva que es va quedar amb Ripoll i Berga, Wifred II de Cerdanya al qual va correspondre Cerdanya i Conflent i Bernard Tallaferro que es va quedar amb ú.
- 19. Bisuldunum, el seu nom original, era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià, al sud i el Capellades, al nord.
- 20. Una gran porta fortificada marca l'accés des del pont a la ciutat, així com l'arrencada del carrer del Pont Vell, precisament en aquesta zona baixa, propera la riu, on van viure els jueus de ú.
- 21. La plaça Major o plaça de la Llibertat, en un entorn històric on els documents diuen que es dirimien els conflictes entre jueus i cristians a ú. Edifici de l'Ajuntament.
- 22. El 4 d'octubre de 1264, Jaume I el Conqueridor atorga un privilegi a la comunitat jueva de ú per construir la sinagoga. En els documents trobats es relaciona constantment la sinagoga de ú amb la plaça dels jueus, o plaça dels jueus, i se la situa en la mateixa o en un lloc proper al costat del micvé, en l'actual Pla dels Jueus.
- 23. El call de ú va tenir un gran creixement fins a mitjan segle XIV, procés afavorit per les immigracions de jueus procedents d'Al-Andalus i de França, d'on van ser expulsats en 1306. La població del call s'estimava en unes 300 persones.
- 24. L'antiga Sinagoga de la qual només es conserva part de les parets i porta d'entrada a les sales d'oració i el pati on la comunitat decidia molts dels assumptes importants que els afectaven. Data del segle XIII i es va aixecar al costat de la muralla.
- 25. El micvé (bany ritual. Espai on es realitzen els banys de purificació que prescriu el judaisme) van determinar la catalogació del micvé com un dels més rellevants d'Europa. El micvé de ú és una construcció romànica del segle XII annexa a la sinagoga, amb 36 graons que descendeixen des de la plaça pública fins al lloc de captació de les aigües corrents. La seva funcionalitat és la purificació espiritual a través de la immersió total del cos a l'aigua.
- 26. ú conserva un conjunt patrimonial jueu únic a Catalunya: un micvé del segle XII i vestigis d'una sinagoga, datada al segle XIII.
- 27. L'antiga sinagoga. Un comtat pròsper i poderós, a l'empara dels comtes, va arribar a constituir a ú entre un deu i un quinze per cent de la seva població d'origen jueu.
- 28. La comunitat jueva es va instal·lar al Comtat de ú, van residir principalment al barri tot i que també van ocupar algunes cases fora de la zona fins a l'any 1436, data en la qual l'últim jueu va abandonar el poble.
- 29. La jueria de ú estava en contacte amb tots els jueus de Catalunya i fins i tot amb aljames de la resta d'Europa. La ciutat va cobrar fama amb el prestigi dels seus metges jueus la medicina va ser una professió característica com es desprèn d'una llista de jueus que la van exercir al llarg del segle XIV i la reputació va traspassar fronteres.
- 30. Les petites botigues de records i objectes artesanals han substituït avui amb el seu sabor el bullici d'aquell barri jueu on els seus veïns van practicar molts dels oficis imprescindibles per al desenvolupament de la vida quotidiana a la ciutat.
- 31. Situat a uns 30 quilòmetres de Girona, ú va ser un important nucli comercial durant l'Edat Mitjana, al seu territori acudien comerciants d'arreu d'Europa per a la compra de productes fabricats al poble com sabates, teixits o fusta.
- 32. No només pels monuments s'ha de valorar ú, sinó també per l'aire medieval que ofereixen els seus carrers plens de records.
- 33. Les botigues que obren tot l'any per oferir al viatger els productes artesanals de la comarca.
- 34. La bellesa indiscutible de ú ha convertit a aquesta localitat en una de les més visitades de la província de Girona, atraient a amants de la història i de l'art.
- 35. Val la pena perdre entre els seus carrers, algunes realment estretes, i passejar pel casc històric.
- 36. ú va ser un lloc estratègic ja des de temps dels celtes i els ibers, amb senyals d'habitació des del segle VI abans de Crist. Durant més d'un segle, des de la mort de Guifré el Pilós al 902, fins a la mort de Bernat III en 1111, quan va passar a la Casa de Barcelona.
- 37. En un ambient que ha romàs gairebé inalterable des dels temps del comte Bernat I, àlies "Tallaferro", amb qui ú va viure la seva època de glòria, als segles X i XI.
- 38. ú va constituir el cap d'un comtat independent de gran prosperitat, com recorden els bells edificis romànics que han arribat fins als nostres dies.
- 39. Monestir de Sant Pere del segle XII del que tan sols queda en peu l'església, el més destacat és la seva façana que conté les figures de dos lleons, símbol de força i poder de l'església sobre el mal, representat per la figura d'un mico .
- 40. Un dels monestirs més destacats de la Garrotxa són el de Sant Pere de ú. que formava part de l'antic monestir benedictí fundat al 977 pel comte-bisbe Miró.
- 41. Consagrada en 1003 per Bernat I, l'església és una veritable joia essencialment romànica, custodiada per dos magnífics lleons, símbol de la fortalesa de l'Església, a la part alta de la seva porta principal. i el seu campanar barroc.
- 42. Església romànica de Sant Vicenç que data del 977 és una construcció declarada bé cultural d'interès nacional. El campanar, obra segurament del segle XVII, i format per un cos superior de planta octogonal, amb obertures d'arc de mig punt en quatre de les cares.
- 43. El Portal dels Horts, el millor conservat de la muralla del segle XIV.
- 44. Tres Arcs. Els seus carrers medievals de traçat irregular i adaptades a l'orografia de la ciutat, els arcs, les escales, les cases de pedra.
- 45. Església de Sant Martí de Capellada va ser fundada entorn de l'any 1000 i la seva construcció romànica s'ha datat per al segle XII. És de planta rectangular, torre campanar de planta quadrada.
- 46. Hospital de Sant Julià fundat pels Comtes de ú al Segle XII per atendre els pelegrins i pobres que passaven per la ciutat. Aquesta singular construcció, de la qual només ens ha arribat la magnífica portada profusament decorada, va ser l'església de l'antic hospital de la ciutat.
- 47. La Matança del Porc. Fa anys quan es feia la matança del porc era un motiu de festa i de reunió d'amics i familiars. Cal atontarlo / anestesiar abans, per no traumatitzar-lo. Després si que es pot procedir a la seva sagnat.
- 48. Al Museu de l'Embotit hi ha tota classe d'eines utilitzades durant aquests 150 anys per a l'elaboració de la carn, velles màquines. Taula amb els ganivets, la trinxet, el cop de gràcia, ganivet degollador, ganivet multiusos, destral, tisores, ganxo per arrossegar l'animal en la matança del porc.
- 49. El Rebost del Comtat de ú neix el desembre de l'any 1995 a partir del fons de la col·lecció de Ramón Sala i Canadell. Es tracta d'una exposició permanent d'estris per a l'elaboració de productes tradicionals.
- 50. El museu és petit, però permet fer-se una idea general de com es produeixen tradicionalment els embotits en aquesta zona.
- 51. Visitar el museu de l'embotit on també pots satisfer el paladar de forma generosa amb una extensa gamma d'embotits i varietats càrnies.
- 52. Castellfollit de la Roca. Els estrets carrerons del poble desemboquen a l'antiga església de Sant Salvador, a l'extrem de la cinglera, on hi ha un mirador amb unes vistes privilegiades.
- 53. Castellfollit de la Roca és un poble de 1.048 habitants i menys d'1 Km2 de superfície, fet que el converteix en un dels municipis més petits en extensió de Catalunya, es troba situat sobre un penya-segat basàltic de 50 metres d'altura, (El basalt és lava solidificada que, atenent al procés de refredament i contracció) format per l'acció erosiva dels rius Fluvià i Toronell sobre les restes volcàniques de fa milers d'anys.
- 54. El seu traçat és el millor testimoni d'origen medieval, perquè els carrers són estrets, empedrats, del nucli antic sorprèn tot, i caminant fins al final s'arriba fins a la plaça mirador Josep Pla. Des d'aquí el panorama és espectacular.
- 55. Plaça Josep Plà, Església de Sant Salvador, de la qual es té constància ja al segle XIII. L'edifici actual, remodelat en diverses ocasions, és d'estil renaixentista tardà, avui convertida en museu.
- 56. Situada a la carretera de Girona a Olot, aquesta la font de Sant Roc. El dia 13 de juny de 1924. Ramon Gusiñer Heras va realitzar els plànols, a mitjan 1925 van finalitzar les obres. La imatge de Sant Roc amb data de 1885, és conseqüència d'una epidèmia de còlera.
- 57. Aquesta torre es caracteritza per la font, la imatge del sant Sant Roc, l'escut de la població i el rellotge.
- 58. Santa Pau
- 59. Santa Pau té una superfície de 48,84 km2, población1.604 habitants (2012), i està a 496 m. d'altitud a nivell del mar. El 81% del municipi forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Compta amb una única via de comunicació: la carretera d'Olot a Banyoles, i es troba a una distància de 150 km de Barcelona, a 50 km de Girona i a 9 km d'Olot.
- 60. El municipi de Santa Pau, el més ric i variat en fenòmens volcànics de tot el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, té punts d'interès especial com el volcà de Santa Margarida, el volcà Croscat o la Fageda d'en Jordà, un bosc que, en qualsevol època i circumstància la seva bellesa ofereix nous matisos.
- 61. Santa Pau, antiga població medieval ben conservada, amb el castell de Santa Pau (segle XIII - XIV) que té la façana a la plaça porxada. Està declarada Monument Històric Artístic.
- 62. El poblé conserva l'interessantíssim recinte de la Vila vella la plaça Major o Firal dels Bous: una plaça porxada de perfil irregular i arcs desiguals, que té una innegable personalitat, i que es disposa a l'entorn del Castell. La vida de Santa Pau gira al voltant de la seva plaça, en pendent, empedrat, suportada, rústica, i bella. Al seu voltant, els edificis mostren portalades, finestres gòtiques i preciosos balcons.
- 63. Santa Pau. El castell, que no és visitable, presideix el poble, perfectament delimitat i tancat per una antiga muralla. un edifici gran, compacte i robust que s'aixeca al punt més alt del poble.
- 64. Plaça del Mirador des d'allà la panoràmica del conjunt medieval és magnífica.
- 65. Vista des del mirador es contempla l'entorn del castell, l'església de Santa Maria i el conjunt medieval del poble.
- 66. Ajuntament de Santa Pau.
- 67. Carrer Major
- 68. El llegum més preuat és el Fesol de Santa Pau; que el 2015 ha obtingut la Denominació d'Origen Protegida.
- 69. MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com FI