RUPIT - SANTUARI DEL FAR - HOSTELETS D `EN BAS - LA GLEVA
Download as PPSX, PDF0 likes393 views
.
More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to RUPIT - SANTUARI DEL FAR - HOSTELETS D `EN BAS - LA GLEVA (20)
More from Manel Cantos (20)
RUPIT - SANTUARI DEL FAR - HOSTELETS D `EN BAS - LA GLEVA
- 1. SANTUARIO DEL FAR HOSTELETS D`EN BAS LES MASES DE VOLTREGA - LA GLEVA RUPIT MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com
- 2. Rupit 辿s un municipi de la comarca d'Osona situat al nord-est de la comarca i l'est de la Serra de Cabrera. Est integrat per dos nuclis urbans: Rupit i Pruit, que van ser independents fins a l'any 1977.
- 3. Rupit es considera un dels pobles m辿s bonics de Catalunya, i aix鱈 ho demostra la seva declaraci坦 com a Conjunt Hist嘆ric art鱈stic. Aquest reconeixement s'ha de tan a la notable conservaci坦 i qualitat del patrimoni arquitect嘆nic (esgl辿sies, cases senyorials i els ponts), com a la singular i abrupta orografia de rieres i coves.
- 4. Rupit 辿s l'炭ltim poble de la prov鱈ncia de Barcelona a la carretera que uneix els de Vic, capital de la comarca d'Osona i Olot, capital de la comarca de la Garrotxa (Girona).
- 5. El pont penjant que travessa el riu, en una de les entrades al poble. Vista la necessitat d'unir per mitj d'un pont les poblacions de Rupit i Pruit situats en una recolzada del riu Pruit a mitjan segle XX els germans Francisco i Pedro Rovira van idear construir i instal揃lar sobre el riu que envolta la localitat de Rupit un pont penjant prou fort com per suportar el pas de diverses persones quel transitessin al mateix temps. Amb aquest pont es van unir banda i banda i es va constituir aix鱈 en un dels majors atractius del lloc.
- 6. El poble d'escassos 281 habitants el 2015 i situat sota les restes d'un castell, t辿 un gran inter竪s tur鱈stic.
- 7. Cap al segle XVII va sorgir el poble habitat per fam鱈lies nobles.
- 8. Aquesta poblaci坦 tenia certa importncia econ嘆mica en el segle XVII, ja que la llarga carrer Barbacana que serveix d'entrada i v竪rtebra la poblaci坦, conserva els portals de les seves cases de pedra amb inscripcions referents a multitud de professions que all es exercien.
- 9. Rupit, una de les coses que crida m辿s l'atenci坦, 辿s la bellesa de les seves construccions i el seu entorn.
- 10. Rupit seus carrers empedrats i les cases r炭stiques dels segles XVI i XVII ens donen una visi坦 d'un escenari paisatg鱈stic 炭nic i de gran atractiu medieval.
- 11. L'Esgl辿sia de Sant Miquel 辿s l'actual esgl辿sia parroquials un edifici barroc amb elements neoclssics. Encara que d'origen romnic del segle XIII. El campanar, alt i esvelt, va ser agregat a finals del segle XVIII i mitjans del XIX.
- 12. Just despr辿s de l'esgl辿sia vam entrar a la pla巽a Major, on hi ha l'Ajuntament i l'escola del poble. L`Ajuntament.
- 13. Ajuntament de Rupit a la Pla巽a Major.
- 14. Pla巽a Major les cases de pedra, les balconades de fusta i les flors que adornen portes i finestres configuren un bonic espai, tamb辿 hi ha les botigues i els locals de restauraci坦 on es concentren els visitants.
- 15. Durant el segle XVI i XVII Rupit era, segurament, la poblaci坦 m辿s important de la zona amb un gran nombre d'artesans i comerciants.
- 16. Rupit ha aconseguit mantenir aquest aire rural que es respira caminant pels seus carrers empedrats de roca natural i cases de pedra.
- 17. Bells balcons, una del鱈cia per a la vista.
- 18. La localitat, 辿s d'una gran bellesa, i es caracteritza per estar molt acurada en els seus m辿s petits detalls. Creu feta per un artes rapitenc que surt en moltes pintures.
- 19. Rupit municipi que pren aquest nom en l'any 1959, sorgeix al segle XII, tot i que les primeres not鱈cies de la seva exist竪ncia apareixen en uns documents de l'any 968.
- 20. Aquest poble guarda els seus antics costums, les llegendes dels bandits i les tradicions grcies als seus balls i festes. Aquestes valls s坦n rics en gastronom鱈a, productes com la tofana, el senglar, els bolets, els formatges, etc.
- 21. El seu nucli urb est situat sota les ru誰nes del que va ser un antic castell i est conformat per cases d'origen romnic.
- 22. Si tradicionalment l'agricultura de sec (cereals, llegums, patates, blat de moro i farratges) i la ramaderia (bov鱈 i porc鱈) eren les bases de l'economia, avui el turisme, atret pel tipisme del municipi, 辿s la principal font de riquesa, amb una s竪rie de comer巽os i restaurants que allotgen els nombrosos visitants estivals i de cap de setmana.
- 23. Carrer del Fossar. El nom d'aquest carrer prov辿 d'un antic confrontat amb l'antic fossat o cementiri. s un carrer cantellut, costerut i escalonat, on es pot comprovar tota la meravella arquitect嘆nica, genu誰na i r炭stica de Rupit.
- 24. A la part alta del carrer del Fossar i on arrenca el dif鱈cil cam鱈 que ascendia a la fortalesa, s'obre la pla巽a dels Cavallers.
- 25. Llen巽 de la muralla una paret que sorgeix sobre una gran penya que domina el poble. Sembla ser que la roca, en llat鱈 'rupes', on s'assenta el castell, 辿s l'origen del nom del poble.
- 26. Castell de Rupit A principis del segle XI la fam鱈lia Cardona-Osona aprofitant la forma de la muntanya, va establir aqu鱈 el seu castell-fortalesa, i l'abric de les muralles van ser proliferant les cases de la poblaci坦. Diuen que tenia una capella ja que va apar竪ixer una talla medieval de la Mare de D辿u, i que un passad鱈s secret comunica amb la vall proper. Ara nom辿s queden molt pocs vestigis de la construcci坦.
- 27. Rupit. Est situat a 98 quil嘆metres de la ciutat de Barcelona i 辿s l'炭ltim poble de la prov鱈ncia a la carretera que uneix els municipis de Vic, capital de la comarca d'Osona i Olot, capital de la comarca de la Garrotxa (Girona).
- 28. Rupit 辿s un poble format en gaireb辿 la seva totalitat per cases de pedra que ha sabut conservar l'ess竪ncia medieval d'abans. Els seus carrers s坦n estrets, algunes d'elles empedrats.
- 29. Rupit. A estat reconeguda per ser un dels pobles m辿s bonics de Catalunya, per la seva singular orograf鱈a i la conservaci坦 i qualitat de les edificacions.
- 30. Rupit aquesta a la comarca d'Osona, entre les muntanyes de Collsacabra i les Guilleries.
- 31. s un poble encantador, el seu entorn natural 辿s impressionant, envoltada de muntanyes i en un territori amb una densa vegetaci坦 i amb abundncia de rierols i brolladors.
- 32. Rupit un lloc preci坦s, id鱈l揃lic, amb aire romntic i molt recomanable.
- 33. Ermita de Santa Magdalena de l'any 1660, est situada al costat del migdia del poble de Rupit, sobre un pujol roc坦s visible des del poble, i mig envoltada pel riu que passa enmig del profund barranc obert a la roca que la separa de la poblaci坦.
- 34. Salt de Sallent es tracta d'una cascada d'uns 100 metres d'altura que d坦na pas a un enorme vall en el qual es troben disseminades algunes casetes i masies de conreu.
- 35. El Santuari del Far del segle XV, est situat a 1.123 m d'al巽ada, amb unes magn鱈fiques vistes sobre el pant de Susqueda, els cingles de Tavertet, Les Guilleries i altres espais de la Catalunya central.
- 36. Santuari del Far es troba ubicat a les comarca de la Selva, al municipi de Susqueda, dins de l'antiga xarxa de camins de les Guilleries.
- 37. El Far vist des del poble de Sant Mart鱈 de Sacalm.
- 38. El Santuari est documentat des de l'any 1269. L'esgl辿sia primitiva va ser destru誰da per un terratr竪mol l'any 1425. L'edifici actual va ser constru誰t entre els anys 1599 i 1648.
- 39. La imatge de la Verge, que presideix l'altar major del santuari, es remunta al segle XV i est feta d'alabastre. Aquesta imatge va ser restaurada el 1922.
- 40. Des dels seus voltants podem observar la gran bellesa sobre el riu Ter, les Guilleries i la Vall d'Hostoles.
- 41. Conta una llegenda que quan hi havia tempesta, des de la mar els pescadors veien una llum al Santuari del Far que els orientava.
- 42. Hostalets d'en Bas 辿s una poblaci坦 de la comarca de la Garrotxa que forma part del municipi de la Vall d'en Bas.
- 43. Els Hostalets d`en Bas carrer Teixeda i les seves cases amb els balcons de fusta plens de flors que ofereixen una imatge que ha estat reprodu誰da per gran quantitat de pintors i fot嘆grafs i que ha fet que el nucli fos declarat Monument Hist嘆ric- Art鱈stic Nacional.
- 44. Balcons de fusta mostren nombrosos testos amb plantes, geranis i altres flors, conformant aix鱈 una mena de jard鱈 urb de notable impacte visual el que ha perm竪s que el poble d'Hostalets destaqui per la seva bellesa.
- 45. Hostalets. Destaca per les cases ben restaurades conservant el mateix estil arquitect嘆nic.
- 46. Hostalets d'en Bas les llargs balcons amb les flors fa que sigui un rac坦 especial de la Garrotxa.
- 47. L'Ermita de Sant Miquel de Castell坦, d'una sola nau coberta amb volta de can坦.
- 48. Petita i acollidora pla巽a Major i al costat nord de l'Esgl辿sia es veu el comen巽ament de l'antic: cam鱈 ral de Riudaura.
- 49. Pou decorat amb flors. Imatge de Sant Grau va fer ressuscitar un bou que acabava de morir tot beneint-lo. En veure tal prodigi, tots els agricultors, als quals se'ls havia mort un bou, desenterren l'animal i, aquests, van tornar a la vida per acci坦 i grcia de la benedicci坦 del sant.
- 50. Monument a Miquel Oliva.
- 51. Monument a la Fam鱈lia Payesa. el grup escult嘆ric representa un matrimoni pag竪s amb el seu fill, i al costat una al揃legoria agr鱈cola. s una obra original de l'escultor Modest Fluvi, fill de la zona, i data de l'any 1972.
- 52. El seu origen 辿s al segle XVIII a partir d'un hostal o hostalet a la vora de l'antic cam鱈 ral que anava d'Olot a Vic.
- 53. Les Masies de Voltreg. 辿s un municipi de la comarca d'Osona (Barcelona). Est format per masies disperses i diversos nuclis de poblaci坦 entre els quals destaquen La Gleva seva poblaci坦 a 1 de gener de 2013 era de 1.050 habitants.
- 54. La Gleva l`esgl辿sia parroquial dedicada a Sant Hip嘆lit, es va construir de nou durant la segona meitat del segle XVIII
- 55. L`Esgl辿sia de Sant Hip嘆lit. A l'interior hi ha una reproducci坦 del majestu坦s retaule barroc de Pau Sunyer (1660-1668) i una imatge de la Mare de D辿u del segle XIII, aix鱈 com tamb辿 la cmera que va acollir a Moss竪n Jacint Verdaguer en la seva estada aqu鱈 entre els anys 1893 i 1895.
- 56. Santuari de la Gleva 1766 Arquitecte: Josep Morat坦 Sell辿s Les primeres not鱈cies que es tenen daten del 1280. El santuari prov辿 d'un primer oratori, amb diverses reformes va durar fins al 1327, data en qu竪 van comen巽ar les obres que van durar gaireb辿 un segle . Sabem que era d'una sola nau i que va ser ampliat en 1671.
- 57. MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com FI