More Related Content
What's hot (20)
Similar to Bioma | La costa (20)
Recently uploaded (15)
Bioma | La costa
- 1. TREBALL LA COSTA DATA DENTREGA REALITZAR PER 23.02.12 MARISA FERR
- 2. ndex Localitzaci坦. 遺温姻温界岳艶姻鱈壊岳庄援顎艶壊 鍖sicoqu鱈miques de la costa. Adaptacions animals. Adaptacions vegetals. Efecte de l辿sser hum.
- 3. Localitzaci坦 Qu竪 辿s la zona costanera? On est localitzada? La zona costanera est composta per diverses zones: Costa rocosa. Costa sorrenca. Estuaris, deltes i llacunes.
- 4. 遺温姻温界岳艶姻鱈壊岳庄援顎艶壊 鍖sicoqu鱈miques Temperatura del mar. Precipitacions. Llum del mar. Densitat del mar. Salinitat. pH. Pressi坦 del mar.
- 6. 1. El 鍖aret t辿 una boca adaptada per laliment viscos.
- 7. 2. Els gripaus tenen pell molt m辿s resistent a la dessecaci坦 qu竪 la daltres am鍖bis i per tant poden independitzar-se molt m辿s de laigua.
- 8. 3. La foca posseeix un pannicle adip坦s o capa de greix molt dens sota la pell, el que li permet conservar la calor.
- 9. 4. La gavina, est adaptada a la nataci坦 per a poder alimentar-se.
- 10. 5. Els musclos zebra s坦n capa巽os d'adaptar-se a qualsevol condici坦 climatol嘆gica, i per tant, suportar corrents d'aigua m辿s forts.
- 11. 6. Els ocells que viuen en la costa tenen els peus palmats tant per a caminar com per a propulsar-se al nadar.
- 12. 7. El poll de mar per a poder-se engatxar als peixos, t辿 unes potes amb ganxos i aleshores succionar la sang.
- 13. 8. Els mol揃luscs, aquests posseeixen un llarg peu muscular que li permet 鍖xar-se en la sorra o en la roca per despla巽ar-se o b辿 per protegir-se del cop de les onades.
- 14. 9. En els equinoderms, citem l'estrella de mar, la qual posseeix cinc bra巽os o m炭ltiples de cinc que li permeten caminar sobre les roques grcies a l'acci坦 d'uns 鍖ns tubs acabats en ventoses, anomenats "peus ambulacrales", els que nom辿s existeixen en la part inferior de l'animal. Adherint-se i deixant-los anar alternativament, l'estrella s'arrossega en qualsevol direcci坦, a voluntat. Una altra forma de traslladar d'aquests animals 辿s fent tombarelles.
- 15. 10. Els mitjants m辿s utilitzats pels invertebrats per resistir la sequera inclouen lenquistamen o lenterrament temporal, la utilitzaci坦 de les microvariacions dhumitat, els despla巽aments a aig端es permanents ladquisici坦 duna forma adulta amb ales o tamb辿 ladaptaci坦 dels per鱈odes de repoducci坦 als moments m辿s favorables.
- 16. 11. Un mecanisme de resist竪ncia del cargol, Theba pisana, 辿s lagrupaci坦 dels individus.
- 17. 12. Els artr嘆podes tenen la capacitat deliminar els seus excrements en forma s嘆lida, cosa que els permet sobreviure als ambients molt secs.
- 18. 13. La capacitat de regulaci坦 osm嘆tica per la utilitzaci坦 de les excretes urinries tamb辿 permet als am鍖bis de resistir les variaci坦ns de salinitat.
- 19. 14. Dins el delta del Roine, els 鍖amencs han condu誰t un comportament en que utilitzen indrets originats per les activitats humanes, ja que les salines estan mantingudes a nivell constant des del principi de la primavera 鍖ns a mitjan estiu, troba aliment regular i tamb辿 una massa daigua que preserva als 鍖amencs i als seus ous dels mam鱈fers depredadors.
- 20. 15. Les serps de mar presenten la capacitat de tancar completament els ori鍖cis nasals durant la immersi坦.
- 22. 1. Les algues que viuen a la zona litoral han de tenir modi鍖cacions corporals que els permetin adaptar-se a una zona castigada per onatges freq端ents. Per v竪ncer aquesta condici坦 de l'ambient han desenvolupat estructures de 鍖xa a la part inferior del tal揃lus; aquesta estructura de 鍖xaci坦 rep nom de peu. A causa d'aquest mecanisme de 鍖xaci坦, les algues poden adherir-se a les roques de la zona litoral per evitar ser arrossegades per l'onatge.
- 23. 2. A la zona d'alta mar, les algues han de desenvolupar estructures que els permetin surar, les de grans dimensions posseeixen estructures 鍖otadoras plenes d'aire, i les de mida redu誰da, 鍖laments per augmentar la superf鱈cie de contacte amb l'aire, el que els permet la 鍖otaci坦.
- 24. 3. Per a poder-se alimentar, els tentacles de les anemones es disparen amb el m鱈nim frec, llan巽ant a la v鱈ctima un 鍖lament en forma d'arp坦 que injecta una neurotoxina paralitzant. A continuaci坦, els tentacles porten a la indefensa presa a la boca.
- 25. 4. Lenciam de mar tolera tant salinitats altes com baixen les podem torbar tant a estuaris com a la costa.
- 26. 5. Linterior del kelp t辿 una estructura de bresca que d坦na gran resist竪ncia per a suportar l'embat de l'onatge.
- 27. 6. Algues microsc嘆piques del tipus de les clorof鱈cies, per mitjants dunes arrels, absorveixen les substncies nutritives.
- 28. 7. En les zones costaneres on hi ha vent, les plantes adopten ports rastrers i amb formes arrodonides.
- 29. 8. La 鍖ora m辿s propera al mar, shan adaptat per a poder soportar amb certa normalitat lalt contingut de salinitat.
- 30. 9. En lhoritzo supralitoral, tan sols shi han pogut adaptar algunes esp竪cies resistents, com els l鱈quens de g竪nere Verrucaria. Aquests, formen unes taques negres extremadament primes.
- 31. 10. Les esp竪cies arb嘆ries capaces dinstal揃lar-se en la proximitat immediata o 鍖ns i tot sobre les dunes, han denfrontar-se amb nombrosos problemes espec鱈鍖cs daquest medi. En especial, han darribar a conviure amb la sal, les boires i la sequera i han daconseguir cr辿ixer en substrats ocasionalment m嘆bils. El pi pinyer, el pinastre o el pi blanc s坦n un exemple.
- 32. 11. Les monocotiled嘆nies que es estan en un medi sal鱈, gaudeixen de la facultat dexcretar la sal per les arrels.
- 33. 12. Les quenopodicies del g竪nere Salsola i les gram鱈nies del g竪nere Ammophila posseixen mecanismes cel揃lulars de regulaci坦 osm嘆tica que eviten la destrucci坦 de llurs sistemes enzimtics, ja que han de respondre tan a la salinitat com amb els problemes de sequera.
- 34. Algues grans, laminries o cistoseires.
- 35. Lefecte de l辿sser hum Gran quantitat de deixalles. Amf鱈podes Contaminaci坦 del petroli Augment demogr鍖c
- 36. Grcies per la vosta atenci坦!