3. Localitzaci坦
Qu竪 辿s la zona costanera? On est localitzada?
La zona costanera est composta per diverses zones:
Costa rocosa.
Costa sorrenca.
Estuaris, deltes i llacunes.
4. 遺温姻温界岳艶姻鱈壊岳庄援顎艶壊
鍖sicoqu鱈miques
Temperatura del mar. Precipitacions.
Llum del mar.
Densitat del mar.
Salinitat.
pH.
Pressi坦 del mar.
6. 1. El 鍖aret t辿 una boca adaptada per laliment viscos.
7. 2. Els gripaus tenen pell molt m辿s resistent a la dessecaci坦 qu竪 la daltres am鍖bis i per tant poden
independitzar-se molt m辿s de laigua.
8. 3. La foca posseeix un pannicle adip坦s o capa de greix molt dens sota la pell, el que li permet
conservar la calor.
9. 4. La gavina, est adaptada a la nataci坦 per a poder alimentar-se.
10. 5. Els musclos zebra s坦n capa巽os d'adaptar-se a qualsevol condici坦 climatol嘆gica, i per tant,
suportar corrents d'aigua m辿s forts.
11. 6. Els ocells que viuen en la costa tenen els peus palmats tant per a caminar com per a propulsar-se
al nadar.
12. 7. El poll de mar per a poder-se engatxar als peixos, t辿 unes potes amb ganxos i aleshores
succionar la sang.
13. 8. Els mol揃luscs, aquests posseeixen un llarg peu muscular que li permet 鍖xar-se en la sorra o en la
roca per despla巽ar-se o b辿 per protegir-se del cop de les onades.
14. 9. En els equinoderms, citem l'estrella de mar, la qual posseeix cinc bra巽os o m炭ltiples de cinc que li permeten caminar sobre les roques
grcies a l'acci坦 d'uns 鍖ns tubs acabats en ventoses, anomenats "peus ambulacrales", els que nom辿s existeixen en la part inferior de
l'animal. Adherint-se i deixant-los anar alternativament, l'estrella s'arrossega en qualsevol direcci坦, a voluntat. Una altra forma de
traslladar d'aquests animals 辿s fent tombarelles.
15. 10. Els mitjants m辿s utilitzats pels invertebrats per resistir la sequera inclouen lenquistamen o lenterrament temporal, la utilitzaci坦
de les microvariacions dhumitat, els despla巽aments a aig端es permanents ladquisici坦 duna forma adulta amb ales o tamb辿
ladaptaci坦 dels per鱈odes de repoducci坦 als moments m辿s favorables.
16. 11. Un mecanisme de resist竪ncia del cargol, Theba pisana, 辿s lagrupaci坦 dels individus.
17. 12. Els artr嘆podes tenen la capacitat deliminar els seus excrements en forma s嘆lida, cosa que els
permet sobreviure als ambients molt secs.
18. 13. La capacitat de regulaci坦 osm嘆tica per la utilitzaci坦 de les excretes urinries tamb辿 permet als
am鍖bis de resistir les variaci坦ns de salinitat.
19. 14. Dins el delta del Roine, els 鍖amencs han condu誰t un comportament en que utilitzen indrets originats per les activitats humanes, ja
que les salines estan mantingudes a nivell constant des del principi de la primavera 鍖ns a mitjan estiu, troba aliment regular i tamb辿
una massa daigua que preserva als 鍖amencs i als seus ous dels mam鱈fers depredadors.
20. 15. Les serps de mar presenten la capacitat de tancar completament els ori鍖cis nasals durant
la immersi坦.
22. 1. Les algues que viuen a la zona litoral han de tenir modi鍖cacions corporals que els permetin adaptar-se a una zona castigada per
onatges freq端ents. Per v竪ncer aquesta condici坦 de l'ambient han desenvolupat estructures de 鍖xa a la part inferior del tal揃lus; aquesta
estructura de 鍖xaci坦 rep nom de peu. A causa d'aquest mecanisme de 鍖xaci坦, les algues poden adherir-se a les roques de la zona
litoral per evitar ser arrossegades per l'onatge.
23. 2. A la zona d'alta mar, les algues han de desenvolupar estructures que els permetin surar, les de grans dimensions posseeixen
estructures 鍖otadoras plenes d'aire, i les de mida redu誰da, 鍖laments per augmentar la superf鱈cie de contacte amb l'aire, el que els
permet la 鍖otaci坦.
24. 3. Per a poder-se alimentar, els tentacles de les anemones es disparen amb el m鱈nim frec, llan巽ant a la v鱈ctima un 鍖lament en forma
d'arp坦 que injecta una neurotoxina paralitzant. A continuaci坦, els tentacles porten a la indefensa presa a la boca.
25. 4. Lenciam de mar tolera tant salinitats altes com baixen les podem torbar tant a estuaris com a la
costa.
26. 5. Linterior del kelp t辿 una estructura de bresca que d坦na gran resist竪ncia per a suportar l'embat
de l'onatge.
27. 6. Algues microsc嘆piques del tipus de les clorof鱈cies, per mitjants dunes arrels, absorveixen les
substncies nutritives.
28. 7. En les zones costaneres on hi ha vent, les plantes adopten ports rastrers i amb formes
arrodonides.
29. 8. La 鍖ora m辿s propera al mar, shan adaptat per a poder soportar amb certa normalitat lalt
contingut de salinitat.
30. 9. En lhoritzo supralitoral, tan sols shi han pogut adaptar algunes esp竪cies resistents, com els
l鱈quens de g竪nere Verrucaria. Aquests, formen unes taques negres extremadament primes.
31. 10. Les esp竪cies arb嘆ries capaces dinstal揃lar-se en la proximitat immediata o 鍖ns i tot sobre les dunes, han denfrontar-se amb
nombrosos problemes espec鱈鍖cs daquest medi. En especial, han darribar a conviure amb la sal, les boires i la sequera i han
daconseguir cr辿ixer en substrats ocasionalment m嘆bils. El pi pinyer, el pinastre o el pi blanc s坦n un exemple.
32. 11. Les monocotiled嘆nies que es estan en un medi sal鱈, gaudeixen de la facultat dexcretar la sal
per les arrels.
33. 12. Les quenopodicies del g竪nere Salsola i les gram鱈nies del g竪nere Ammophila posseixen mecanismes cel揃lulars
de regulaci坦 osm嘆tica que eviten la destrucci坦 de llurs sistemes enzimtics, ja que han de respondre tan a la salinitat
com amb els problemes de sequera.