La costa del mediterraneo
- 2. Les gavines Les gavines fan els seus nius en penya-segats i roques del mar Aix鱈 estan prop del mar, font d'aliment Fan els seus nius amb palets del mar , algues i fang Ponen els ous directament en la roca
- 3. Atrapen peixos mol揃luscos i carrancs per alimentar-se els pollets colpegen el bec de la gavina i esta regurgita el menjar ablanit que acaba de digerir per alimentar el
- 4. LES DUNES L'aire despla巽a la fina arena cap a la vegetaci坦 que es troba en el fons de la platja. L'arena es va apilant i forma les dunes, de distintes grandries , deixant cr辿ixer m辿s plantes i atraient moltes esp竪cies d'animals
- 5. LES TOLLES DEL MAR Els mol揃luscos amb petxines s 'adherixen a les roques Els carrancs s'arrosseguen per l'arena i els peixets naden d'un costat a un altre Quan bussegem per la vora del mar els veiem a tots
- 6. ELS ERIONS Els espinosos eri巽ons de mar es mouen per les roques aferrant-se amb els seus fins peus tubulars que actuen com si foren ventoses la boca la tenen davall el cos S'alimenten d'algues i plantes xicotetes
- 7. EL POLP I EL CALAMAR SN mol揃luscos marins i carn鱈vors VIUEN en aig端es de climes temperats com el Mediterrani L'ALIMENTACI el polp i el calamar s alimenten, en general, de crustacis i mol揃luscos bivalves, solen atraure les seues v鱈ctimes movent rpidament la punta d'un bra巽 com si f坦ra un cuc." 油
- 8. EL油CALAMAR El calamar t辿 10 tentacles Dos d'ells s坦n molt llargs. Les seues ventoses s坦n apegaloses El cap 辿s triangular No tiren tinta per a camuflar-se
- 9. 油油 EL油POLP es caracteritza per tindre un cos bla amb un cervell ben desenrotllat 8 bra巽os, cada un dels quals posse誰x dos files de ventoses. els dos ulls grans i complexos del polp tenen cristal揃l鱈, la qual cosa els proporciona una visi坦 aguda. poden canviar, de forma i color molt rpid Tiren tinta per a defendre's
- 10. Tenen pinces per a prendre l'aliment i espeda巽ar-lo Tamb辿 les usen per a defendre's dels atacs Les pinces del mascle s坦n m辿s grans que les de la femella Tenen una closca solida com una armadura que els protegix dels seus enemics Servixen de menjar a les aus de la costa, polps i altres peixos
- 11. LESgambes i els llagostins naden sobre Les GAMBES el fons mar鱈 Usant les seues potetes que tenen en la meitat del cos com si foren rems Poden nadar cap arrere agitant les potetes davall de la seua cua en forma de palma Mentre caminen van menjant, arreplegant els trossets d'aliment que troben, usant les pinces davanteres
- 12. LLAGOSTA S'alimenta en aig端es poc profundes prop de la costa S'amaguen durant el dia per嘆 ixen a menjar de nit Mengen peixos i animals morts
- 13. Les cl嘆txines s'aferren usant uns filets, Totes s'agafen fort a les roques perqu竪 no se les porte el fort onatge del mar
- 14. La Medusa 辿s una de les criatures m辿s belles que habiten en els mars. El seu cos transparent sassembla un bolet, pren amb l'aigua diferents tons de rosa, violeta i blau. De les seues vores, naixen multitud de tentacles, llargs i prims, que s坦n trampes mortals per als peixos, perqu竪 grcies als c竪l揃lules verinoses, inmovilitzen a tot xicotet animal que els toca i, en els peixos mes gran, provoca una molesta coentor"
- 15. Primers Auxilis davant d'una picadura de medusa: Quan una medusa ens ha picat, el dolor i picor 辿s immediat. Cal: netejar la zona afectada per la picadura. Mai haurem d'usar aigua dol巽a. l'aigua salada del mar 辿s una bona soluci坦. aplicar fred a la zona afectada, no aplicar el gel directament sobre la picadura, el metge ens donar medicaci坦 per a la reacci坦 i un analg竪sic per al dolor. No cal fregar-se ni amb tovalles, ni amb arena, ni amb res que puga danyar-nos m辿s
- 16. PEIXOS PLANS Canvien de color per a camuflar- se en el seu entorn fent-ho coincidir amb el seu llit mar鱈 Aix鱈 passen desapercebuts i no s坦n ca巽ats, Mengen carrancs i gambes que no descobrixen la seua pres竪ncia fins que 辿s tard S'amaguen davall de l'arena
- 17. Estos peixos que hem vist ens d坦nen moltes vitamines, prote誰nes i omega-tres , tots son importants per a la nostra mem嘆ria, el p竪l estar sa i brillant