際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
CASA NOSTRA S CASA  VOSTRA. Bastint una comunitat  acollidora
LA IMMIGRACI COM FENOMEN HUM ENRIQUIDORS DELS POBLES Objectius:  1r. Millorar les condicions de vida de la poblaci坦 immigrada que resideix a les Illes Balears 2n. Generar oportunitats econ嘆miques i socials en els pa誰sos dorigen. Per aconseguir-ho hem de superar una percepci坦 del fenomen centrada en lamena巽a que ens inculquen els mitjans de comunicaci坦 i les manifestacions pol鱈tiques
VOS CREIS TOT EL QUE DIUEN ELS MITJANS DE COMUNICACI  I ELS POLTICS  SOBRE LA IMMIGRACI?
UNA MIRADA CRTICA  ALS NOUS DOGMES SOBRE LA IMMIGRACI .
1r. PATIM UNA ALLAU DIMMIGRANTS  Entrada massiva dimmigrants amb pasteres i cayucos !!!. El Govern Canari demana blindar les costes amb m辿s patrulleres i sat竪lits.La immigraci坦 辿s una amena巽a que demana la intervenci坦 de lex竪rcit !!! Dades per pensar cr鱈ticament: Dels 44,5 milions despanyols el 388% s坦n estrangers. De cada 100 habitans 87 no tenen nacionalitat espanyola. Les entrades amb cayucos = 5% de les entrades dimmigrants. El 2006 van ser documentats 1167 morts amb cayucos (frica-Canries). Xifra real = 7000 morts. 1 x 3 no arriba a port. Qui 辿s v鱈ctima de qui ?
Segur que arriben menys persones de les que podr鱈em imaginar: 1 de cada 5 (1000 milions) viu amb 1 d嘆lar al dia. (1500 milions amb 2 o 3). M辿s del 40% de la poblaci坦 mundial rep el 5% de la riquesa mundial. Els 25 pa誰sos europeus necessitaran 44 milions dimmigrants fins el 2050 per resoldre els problemes docupaci坦 i lenvelliment de la poblaci坦. Segons el Ministeri de Treball espanyol   es necessitaran fins el 2015 entre 800.000 i 1,6 milions de treballadors estrangers.
2n. VNEN A CAUSA DE LEFECTE RECLAM DE LES REGULARITZACIONS (Proc辿s de regularitzaci坦 del Govern espanyol de lany 2005) UN ALTRE ENFOCAMENT: - El  98%  daugment de la poblaci坦 mundial fins el 2050 es produir als pa誰sos del Sud. 191  milions de persones viuen fora dels seu pa鱈s dorigen: - Sud cap al Nord nom辿s 1/3. - Sud/Sud = 1/3 - Nord/Nord = 1/3. A frica el nombre de persones que viuen amb menys dun d嘆lar diari ha passat de  160 milions el 1980 a m辿s de 300 el 2002. Infants de 5 a 14 anys. M辿s de la quarta part a lfrica subsahariana i la quinta part a sia (=  170 milions)  treballa al sector informal. M辿s de la meitat a feines perilloses. Joves de 15 a 24 anys. El 93% oportunitats al sector informal, amb un 44% sou m辿s baix V辿nen a causa de lefecte reclam o a causa de lefecte expulsi坦?
3r. LA NOSTRA ECONOMIA NO POT ABSORBIR TANTA IMMIGRACI Alguns mitjans de comunicaci坦 i alguns sectors pol鱈tics enfoquen el fenomen com si lEstat fos un local amb aforament limitat. s a dir, no hi cabem tots ni hi ha feina per a tothom. Algunes dades per un enfocament diferent: El col揃lectiu dimmigrants aporta 8000 milions deuros per any = el supervit del 2007. Per cada 1 espanyol que cobra pensi坦 nhi ha 3 en actiu. Per cada 1 immigrant que cobra pensi坦 nhi ha 30 que cotitzen Seguretat Social. El mercat laboral espanyol necessitar fins el 2020 uns 4 milions dimmigrants per cobrir la demanda laboral degut a la reducci坦 de la poblaci坦 activa. INE. Els immigrants gasten 3500 milions deuros x any. El 2006: 4000 milions d en alimentaci坦; 1500 milions d en telecomunicacions; 140.000 vivendes comprades; 400.000 cotxes LA NOSTRA ECONOMIA JA NO POT ADMETRE MS IMMIGRANTS? NO S UNA GRAN FONT DE DINAMITZACI DE LECONOMIA ESPANYOLA?
4t. V辿nen a prendrens la feina [En 竪poca de crisi = poc treball. Els immigrants treballen. Per tant = atur laboral] Moltes empreses espanyoles tanquen els seus centres de producci坦 i sels enduen a altres pa誰sos per obtenir m辿s beneficis = DESLOCALITZACI [Xina, ndia, R炭ssia, Brasil, Marroc, Arg竪lia, Pol坦nia ...] Sectors econ嘆mics no deslocalitzables [construcci坦, agricultura, servei dom竪stic, hoteleris] s坦n els que t辿nen m辿s m dobra immigrant. Per嘆 amb quines condicions laborals? Lempresari contratador obt辿 una  reducci坦 dels costos laborals entre un 30-40% (que si fossin treballadors espanyols). Els treballadors estrangers cobren entre un 30% i un 40% menys que els treballadors espanyols. El 65% dels immigrants es concentren en els sectors de la construcci坦, servei dom竪stic, hoteleria i agricultura. En aquests sectors nom辿s hi ha un 26% de treballadors espanyols.
5竪.  Ens prenen les ajudes socials [Beques escolars, places descoles infantils, beques de menjadors, ajudes sanitries ...] Les ajudes semblen destinades als qui v辿nen de fora. El 18% dela poblaci坦 espanyola es troba per davall els l鱈mits de la pobresa. Els beneficis de les empreses espanyoles el 2006 van augmentar un 26,2%. Els beneficis dels bancs un 5882%. 1500 persones guanyen m辿s de 24 milions  lany. A lag竪ncia tributria nom辿s en figuren 65. El frau fiscal puja fins un 10% del PIB. S坦n els immigrants els qui ens prenen les ajudes socials?

More Related Content

What's hot (17)

Tema 10. Els fluxos migratoris.
Tema 10. Els fluxos migratoris.Tema 10. Els fluxos migratoris.
Tema 10. Els fluxos migratoris.
Eva Vil
Nuevo presentaci達続n de microsoft power point
Nuevo presentaci達続n de microsoft power pointNuevo presentaci達続n de microsoft power point
Nuevo presentaci達続n de microsoft power point
Nanaisa
ELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORISELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORIS
locoserrallo
Ud 9 i 10 Poblaci坦
Ud 9 i 10 Poblaci坦Ud 9 i 10 Poblaci坦
Ud 9 i 10 Poblaci坦
marcapmany
01 poblacio 2
01 poblacio 201 poblacio 2
01 poblacio 2
Campillo Zaragoza
Els moviments migratoris
Els moviments migratorisEls moviments migratoris
Els moviments migratoris
vicentaros
Immigraci坦 i racisme a l'Espanya actual
Immigraci坦 i racisme a l'Espanya actualImmigraci坦 i racisme a l'Espanya actual
Immigraci坦 i racisme a l'Espanya actual
sebaixllobregat2
Tema 9 Demografia 1
Tema 9 Demografia 1Tema 9 Demografia 1
Tema 9 Demografia 1
Eva Vil
Cerca guiada
Cerca guiadaCerca guiada
Cerca guiada
aquitawin
Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02
Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02
Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02
Ingrid Caubet
La poblaci坦 despanya i europa
La poblaci坦 despanya i europaLa poblaci坦 despanya i europa
La poblaci坦 despanya i europa
CaitlinBradleyHogan

Viewers also liked (19)

Leadership in the workplace
Leadership in the workplaceLeadership in the workplace
Leadership in the workplace
Chia Caroline
Curso Asnabi 2Curso Asnabi 2
Curso Asnabi 2
Catuxa Seoane
Cartaz   mapa de treinos - a3Cartaz   mapa de treinos - a3
Cartaz mapa de treinos - a3
LAGOA ACADMICO CLUBE
Pattern Recognition in Software Engineering
Pattern Recognition in Software EngineeringPattern Recognition in Software Engineering
Pattern Recognition in Software Engineering
Bob DePree
Cuestionario Mundos del ArteCuestionario Mundos del Arte
Cuestionario Mundos del Arte
Iguales Tres Mil
Primeros pasosPrimeros pasos
Primeros pasos
Pilar Etxebarria
Esqueleto arealEsqueleto areal
Esqueleto areal
Maria Ferreira
melisa martinez resume9516
melisa martinez resume9516melisa martinez resume9516
melisa martinez resume9516
Melisa Martinez
粥沿看鉛看乙辿岳庄界温粥沿看鉛看乙辿岳庄界温
粥沿看鉛看乙辿岳庄界温
Luciano Garcia de Sousa
Literatura brasileira 1 programa巽達oLiteratura brasileira 1 programa巽達o
Literatura brasileira 1 programa巽達o
vinivs
Lideran巽a   aula 7 Lideran巽a   aula 7
Lideran巽a aula 7
Sarah Bruck
The following advantages in general may be credited to
The following advantages in general may be credited toThe following advantages in general may be credited to
The following advantages in general may be credited to
Prakash Suthar
Multimania TripodMultimania Tripod
Multimania Tripod
rlopez33
Jos辿 Saramago - Autor Apresenta巽達o com gi達o de 'bastidor'Jos辿 Saramago - Autor Apresenta巽達o com gi達o de 'bastidor'
Jos辿 Saramago - Autor Apresenta巽達o com gi達o de 'bastidor'
Bruno Pinto
Monografia Magnum Matem叩tica 2008 Monografia Magnum Matem叩tica 2008
Monografia Magnum Matem叩tica 2008
Biblioteca Campus VII
Espalhar Uma Ideia Atrav辿s De Um Mass MediaEspalhar Uma Ideia Atrav辿s De Um Mass Media
Espalhar Uma Ideia Atrav辿s De Um Mass Media
Bruno Pinto
30 dias de oracion por el mundo musulman 201130 dias de oracion por el mundo musulman 2011
30 dias de oracion por el mundo musulman 2011
xodigoguy
Leadership in the workplace
Leadership in the workplaceLeadership in the workplace
Leadership in the workplace
Chia Caroline
Curso Asnabi 2Curso Asnabi 2
Curso Asnabi 2
Catuxa Seoane
Cartaz   mapa de treinos - a3Cartaz   mapa de treinos - a3
Cartaz mapa de treinos - a3
LAGOA ACADMICO CLUBE
Pattern Recognition in Software Engineering
Pattern Recognition in Software EngineeringPattern Recognition in Software Engineering
Pattern Recognition in Software Engineering
Bob DePree
Cuestionario Mundos del ArteCuestionario Mundos del Arte
Cuestionario Mundos del Arte
Iguales Tres Mil
Primeros pasosPrimeros pasos
Primeros pasos
Pilar Etxebarria
Esqueleto arealEsqueleto areal
Esqueleto areal
Maria Ferreira
melisa martinez resume9516
melisa martinez resume9516melisa martinez resume9516
melisa martinez resume9516
Melisa Martinez
粥沿看鉛看乙辿岳庄界温粥沿看鉛看乙辿岳庄界温
粥沿看鉛看乙辿岳庄界温
Luciano Garcia de Sousa
Literatura brasileira 1 programa巽達oLiteratura brasileira 1 programa巽達o
Literatura brasileira 1 programa巽達o
vinivs
Lideran巽a   aula 7 Lideran巽a   aula 7
Lideran巽a aula 7
Sarah Bruck
The following advantages in general may be credited to
The following advantages in general may be credited toThe following advantages in general may be credited to
The following advantages in general may be credited to
Prakash Suthar
Multimania TripodMultimania Tripod
Multimania Tripod
rlopez33
Jos辿 Saramago - Autor Apresenta巽達o com gi達o de 'bastidor'Jos辿 Saramago - Autor Apresenta巽達o com gi達o de 'bastidor'
Jos辿 Saramago - Autor Apresenta巽達o com gi達o de 'bastidor'
Bruno Pinto
Monografia Magnum Matem叩tica 2008 Monografia Magnum Matem叩tica 2008
Monografia Magnum Matem叩tica 2008
Biblioteca Campus VII
Espalhar Uma Ideia Atrav辿s De Um Mass MediaEspalhar Uma Ideia Atrav辿s De Um Mass Media
Espalhar Uma Ideia Atrav辿s De Um Mass Media
Bruno Pinto
30 dias de oracion por el mundo musulman 201130 dias de oracion por el mundo musulman 2011
30 dias de oracion por el mundo musulman 2011
xodigoguy

Similar to casa meva (20)

Poblacio d'Espanya (II)
Poblacio d'Espanya (II)Poblacio d'Espanya (II)
Poblacio d'Espanya (II)
Escola enric Grau Fontser辿
Manual del proyecto desmuntant rumors
Manual del proyecto desmuntant rumorsManual del proyecto desmuntant rumors
Manual del proyecto desmuntant rumors
IntegraLocal
3e. poblaci坦 d'espanya i catalunya
3e. poblaci坦 d'espanya i catalunya3e. poblaci坦 d'espanya i catalunya
3e. poblaci坦 d'espanya i catalunya
jgutier4
Desmuntem tema recisme
Desmuntem tema recismeDesmuntem tema recisme
Desmuntem tema recisme
Dani Fernandez
Les Migracions interiors i exteriors. Geografia
Les Migracions interiors i exteriors. GeografiaLes Migracions interiors i exteriors. Geografia
Les Migracions interiors i exteriors. Geografia
cintacidcid4
Ud 8 cigonya migratoria
Ud 8 cigonya migratoriaUd 8 cigonya migratoria
Ud 8 cigonya migratoria
JavierEugenio
Ud 8 cigonya migratoria
Ud 8 cigonya migratoriaUd 8 cigonya migratoria
Ud 8 cigonya migratoria
JavierEugenio
Unitat 03. Poblaci坦 (resum complet)
Unitat 03. Poblaci坦 (resum complet)Unitat 03. Poblaci坦 (resum complet)
Unitat 03. Poblaci坦 (resum complet)
escolalapau
La poblaci坦 i el treball d卒espanya i de
La poblaci坦 i el treball d卒espanya i deLa poblaci坦 i el treball d卒espanya i de
La poblaci坦 i el treball d卒espanya i de
ferbelmir
La poblacio d'espanya
La poblacio d'espanyaLa poblacio d'espanya
La poblacio d'espanya
Maria Segura
Bloc 3. Tema 7 Els fluxos migratoris i la mobilitat.pptx
Bloc 3. Tema 7 Els fluxos migratoris i la mobilitat.pptxBloc 3. Tema 7 Els fluxos migratoris i la mobilitat.pptx
Bloc 3. Tema 7 Els fluxos migratoris i la mobilitat.pptx
leiremartinezromero
Bloc 3. Tema 7 Els fluxos migratoris i la mobilitat.pptx
Bloc 3. Tema 7 Els fluxos migratoris i la mobilitat.pptxBloc 3. Tema 7 Els fluxos migratoris i la mobilitat.pptx
Bloc 3. Tema 7 Els fluxos migratoris i la mobilitat.pptx
leiremartinezromero
Geografia activitats tema 3 de vicente ahuir
Geografia activitats tema 3 de vicente ahuirGeografia activitats tema 3 de vicente ahuir
Geografia activitats tema 3 de vicente ahuir
vicenteahuir1999
Franquisme (1960 1975)
Franquisme (1960 1975)Franquisme (1960 1975)
Franquisme (1960 1975)
ahidalg_04
Unitat 04 1a_part_geografia_fpgs_complet
Unitat 04 1a_part_geografia_fpgs_completUnitat 04 1a_part_geografia_fpgs_complet
Unitat 04 1a_part_geografia_fpgs_complet
escolalapau
Ud 9 i 10 demografia
Ud 9 i 10 demografiaUd 9 i 10 demografia
Ud 9 i 10 demografia
marcapmany
Unitat1 La Poblacio Mundial
Unitat1 La Poblacio MundialUnitat1 La Poblacio Mundial
Unitat1 La Poblacio Mundial
yaeltudelabarroso
3b. els habitants del planeta
3b. els habitants del planeta3b. els habitants del planeta
3b. els habitants del planeta
jgutier4
3e. poblaci坦 d'espanya i catalunya
3e. poblaci坦 d'espanya i catalunya3e. poblaci坦 d'espanya i catalunya
3e. poblaci坦 d'espanya i catalunya
jesus gutierrez
Unitat 7: la poblaci坦
Unitat 7: la poblaci坦Unitat 7: la poblaci坦
Unitat 7: la poblaci坦
Alba
Manual del proyecto desmuntant rumors
Manual del proyecto desmuntant rumorsManual del proyecto desmuntant rumors
Manual del proyecto desmuntant rumors
IntegraLocal
3e. poblaci坦 d'espanya i catalunya
3e. poblaci坦 d'espanya i catalunya3e. poblaci坦 d'espanya i catalunya
3e. poblaci坦 d'espanya i catalunya
jgutier4
Desmuntem tema recisme
Desmuntem tema recismeDesmuntem tema recisme
Desmuntem tema recisme
Dani Fernandez
Les Migracions interiors i exteriors. Geografia
Les Migracions interiors i exteriors. GeografiaLes Migracions interiors i exteriors. Geografia
Les Migracions interiors i exteriors. Geografia
cintacidcid4
Ud 8 cigonya migratoria
Ud 8 cigonya migratoriaUd 8 cigonya migratoria
Ud 8 cigonya migratoria
JavierEugenio
Ud 8 cigonya migratoria
Ud 8 cigonya migratoriaUd 8 cigonya migratoria
Ud 8 cigonya migratoria
JavierEugenio
Unitat 03. Poblaci坦 (resum complet)
Unitat 03. Poblaci坦 (resum complet)Unitat 03. Poblaci坦 (resum complet)
Unitat 03. Poblaci坦 (resum complet)
escolalapau
La poblaci坦 i el treball d卒espanya i de
La poblaci坦 i el treball d卒espanya i deLa poblaci坦 i el treball d卒espanya i de
La poblaci坦 i el treball d卒espanya i de
ferbelmir
La poblacio d'espanya
La poblacio d'espanyaLa poblacio d'espanya
La poblacio d'espanya
Maria Segura
Bloc 3. Tema 7 Els fluxos migratoris i la mobilitat.pptx
Bloc 3. Tema 7 Els fluxos migratoris i la mobilitat.pptxBloc 3. Tema 7 Els fluxos migratoris i la mobilitat.pptx
Bloc 3. Tema 7 Els fluxos migratoris i la mobilitat.pptx
leiremartinezromero
Bloc 3. Tema 7 Els fluxos migratoris i la mobilitat.pptx
Bloc 3. Tema 7 Els fluxos migratoris i la mobilitat.pptxBloc 3. Tema 7 Els fluxos migratoris i la mobilitat.pptx
Bloc 3. Tema 7 Els fluxos migratoris i la mobilitat.pptx
leiremartinezromero
Geografia activitats tema 3 de vicente ahuir
Geografia activitats tema 3 de vicente ahuirGeografia activitats tema 3 de vicente ahuir
Geografia activitats tema 3 de vicente ahuir
vicenteahuir1999
Franquisme (1960 1975)
Franquisme (1960 1975)Franquisme (1960 1975)
Franquisme (1960 1975)
ahidalg_04
Unitat 04 1a_part_geografia_fpgs_complet
Unitat 04 1a_part_geografia_fpgs_completUnitat 04 1a_part_geografia_fpgs_complet
Unitat 04 1a_part_geografia_fpgs_complet
escolalapau
Ud 9 i 10 demografia
Ud 9 i 10 demografiaUd 9 i 10 demografia
Ud 9 i 10 demografia
marcapmany
Unitat1 La Poblacio Mundial
Unitat1 La Poblacio MundialUnitat1 La Poblacio Mundial
Unitat1 La Poblacio Mundial
yaeltudelabarroso
3b. els habitants del planeta
3b. els habitants del planeta3b. els habitants del planeta
3b. els habitants del planeta
jgutier4
3e. poblaci坦 d'espanya i catalunya
3e. poblaci坦 d'espanya i catalunya3e. poblaci坦 d'espanya i catalunya
3e. poblaci坦 d'espanya i catalunya
jesus gutierrez
Unitat 7: la poblaci坦
Unitat 7: la poblaci坦Unitat 7: la poblaci坦
Unitat 7: la poblaci坦
Alba

casa meva

  • 1. CASA NOSTRA S CASA VOSTRA. Bastint una comunitat acollidora
  • 2. LA IMMIGRACI COM FENOMEN HUM ENRIQUIDORS DELS POBLES Objectius: 1r. Millorar les condicions de vida de la poblaci坦 immigrada que resideix a les Illes Balears 2n. Generar oportunitats econ嘆miques i socials en els pa誰sos dorigen. Per aconseguir-ho hem de superar una percepci坦 del fenomen centrada en lamena巽a que ens inculquen els mitjans de comunicaci坦 i les manifestacions pol鱈tiques
  • 3. VOS CREIS TOT EL QUE DIUEN ELS MITJANS DE COMUNICACI I ELS POLTICS SOBRE LA IMMIGRACI?
  • 4. UNA MIRADA CRTICA ALS NOUS DOGMES SOBRE LA IMMIGRACI .
  • 5. 1r. PATIM UNA ALLAU DIMMIGRANTS Entrada massiva dimmigrants amb pasteres i cayucos !!!. El Govern Canari demana blindar les costes amb m辿s patrulleres i sat竪lits.La immigraci坦 辿s una amena巽a que demana la intervenci坦 de lex竪rcit !!! Dades per pensar cr鱈ticament: Dels 44,5 milions despanyols el 388% s坦n estrangers. De cada 100 habitans 87 no tenen nacionalitat espanyola. Les entrades amb cayucos = 5% de les entrades dimmigrants. El 2006 van ser documentats 1167 morts amb cayucos (frica-Canries). Xifra real = 7000 morts. 1 x 3 no arriba a port. Qui 辿s v鱈ctima de qui ?
  • 6. Segur que arriben menys persones de les que podr鱈em imaginar: 1 de cada 5 (1000 milions) viu amb 1 d嘆lar al dia. (1500 milions amb 2 o 3). M辿s del 40% de la poblaci坦 mundial rep el 5% de la riquesa mundial. Els 25 pa誰sos europeus necessitaran 44 milions dimmigrants fins el 2050 per resoldre els problemes docupaci坦 i lenvelliment de la poblaci坦. Segons el Ministeri de Treball espanyol es necessitaran fins el 2015 entre 800.000 i 1,6 milions de treballadors estrangers.
  • 7. 2n. VNEN A CAUSA DE LEFECTE RECLAM DE LES REGULARITZACIONS (Proc辿s de regularitzaci坦 del Govern espanyol de lany 2005) UN ALTRE ENFOCAMENT: - El 98% daugment de la poblaci坦 mundial fins el 2050 es produir als pa誰sos del Sud. 191 milions de persones viuen fora dels seu pa鱈s dorigen: - Sud cap al Nord nom辿s 1/3. - Sud/Sud = 1/3 - Nord/Nord = 1/3. A frica el nombre de persones que viuen amb menys dun d嘆lar diari ha passat de 160 milions el 1980 a m辿s de 300 el 2002. Infants de 5 a 14 anys. M辿s de la quarta part a lfrica subsahariana i la quinta part a sia (= 170 milions) treballa al sector informal. M辿s de la meitat a feines perilloses. Joves de 15 a 24 anys. El 93% oportunitats al sector informal, amb un 44% sou m辿s baix V辿nen a causa de lefecte reclam o a causa de lefecte expulsi坦?
  • 8. 3r. LA NOSTRA ECONOMIA NO POT ABSORBIR TANTA IMMIGRACI Alguns mitjans de comunicaci坦 i alguns sectors pol鱈tics enfoquen el fenomen com si lEstat fos un local amb aforament limitat. s a dir, no hi cabem tots ni hi ha feina per a tothom. Algunes dades per un enfocament diferent: El col揃lectiu dimmigrants aporta 8000 milions deuros per any = el supervit del 2007. Per cada 1 espanyol que cobra pensi坦 nhi ha 3 en actiu. Per cada 1 immigrant que cobra pensi坦 nhi ha 30 que cotitzen Seguretat Social. El mercat laboral espanyol necessitar fins el 2020 uns 4 milions dimmigrants per cobrir la demanda laboral degut a la reducci坦 de la poblaci坦 activa. INE. Els immigrants gasten 3500 milions deuros x any. El 2006: 4000 milions d en alimentaci坦; 1500 milions d en telecomunicacions; 140.000 vivendes comprades; 400.000 cotxes LA NOSTRA ECONOMIA JA NO POT ADMETRE MS IMMIGRANTS? NO S UNA GRAN FONT DE DINAMITZACI DE LECONOMIA ESPANYOLA?
  • 9. 4t. V辿nen a prendrens la feina [En 竪poca de crisi = poc treball. Els immigrants treballen. Per tant = atur laboral] Moltes empreses espanyoles tanquen els seus centres de producci坦 i sels enduen a altres pa誰sos per obtenir m辿s beneficis = DESLOCALITZACI [Xina, ndia, R炭ssia, Brasil, Marroc, Arg竪lia, Pol坦nia ...] Sectors econ嘆mics no deslocalitzables [construcci坦, agricultura, servei dom竪stic, hoteleris] s坦n els que t辿nen m辿s m dobra immigrant. Per嘆 amb quines condicions laborals? Lempresari contratador obt辿 una reducci坦 dels costos laborals entre un 30-40% (que si fossin treballadors espanyols). Els treballadors estrangers cobren entre un 30% i un 40% menys que els treballadors espanyols. El 65% dels immigrants es concentren en els sectors de la construcci坦, servei dom竪stic, hoteleria i agricultura. En aquests sectors nom辿s hi ha un 26% de treballadors espanyols.
  • 10. 5竪. Ens prenen les ajudes socials [Beques escolars, places descoles infantils, beques de menjadors, ajudes sanitries ...] Les ajudes semblen destinades als qui v辿nen de fora. El 18% dela poblaci坦 espanyola es troba per davall els l鱈mits de la pobresa. Els beneficis de les empreses espanyoles el 2006 van augmentar un 26,2%. Els beneficis dels bancs un 5882%. 1500 persones guanyen m辿s de 24 milions lany. A lag竪ncia tributria nom辿s en figuren 65. El frau fiscal puja fins un 10% del PIB. S坦n els immigrants els qui ens prenen les ajudes socials?