�ݺ�ߣ

10. Els fluxos migratoris Les migracions Les migracions interiors Les migracions exteriors D’un país d’emigrants a un país d’immigrants El debat sobra la immigració La immigració a Catalunya

10. Els fluxos migratoris Les migracions 1. Causes i conseqüències dels moviments migratoris 1.2. Els moviments migratoris a Espanya

10. Els fluxos migratoris 2. Les migracions interiors 2.1. Les migracions interiors camp-ciutat Llocs d’origen de la migració interior Llocs de destinació de la migració interior

10. Els fluxos migratoris 3. Les migracions exteriors 3.1. Les migracions exteriors 3.2. Conseqüències de les migracions exteriors

10. Els fluxos migratoris 4. D’un país d’emigrants a un país d’immigrants 4.1. Espanya, un país d’immigrants 4.2. Població estrangera a Espanya 4.3. Els camins de la immigració

10. Els fluxos migratoris 5. El debat sobra la immigració 5.1. Espanya necessita immigrants 5.2. La interculturalitat: dificultats i dilemes 5.3. La reagrupació familiar 5.4. El dret d’asil 5.5. La política de la Unió Europea i la immigració

10. Els fluxos migratoris 6. La immigració a Catalunya 6.1. El pes de la immigració a Catalunya 6.2. Procedència de la població estrangera 6.3. Composició de la població estrangera 6.4. Distribució territorial dels residents estrangers 6.5. La situació dels immigrants estrangers

10. Els fluxos migratoris La immigració acostuma a dirigir-se a: Països nous amb escassa població Països amb creixement demogràfic lent fecunditat baixa En procés d’envelliment

10. Els fluxos migratoris Les migracions 1. Causes i conseqüències dels moviments migratoris Causes: Demogràfiques i econòmiques Catàstrofes naturals Polítiques Socioculturals migració : [del ll. migratio, -ōnis , íd.] 1 Acció de migrar. 2 DEMOG Canvi espacial significatiu fet per una població.

10. Els fluxos migratoris Les migracions 1. Causes i conseqüències dels moviments migratoris Conseqüències: Positives Negatives Per al país d’origen Per al país de destinació Per a la persona emigrant migrar : v 1 intr 1 Anar d'un lloc a un altre. 2 esp Efectuar una migració. Els ocells migren cada primavera. Molta gent migra de l'Àfrica a Europa.

10. Els fluxos migratoris Les migracions 1.2. Els moviments migratoris a Espanya Migracions transoceàniques històriques Fins a mitjan segle XX (Amèrica Llatina) Migracions modernes Des del final de la dècada dels 1950 Migracions interiors camp-ciutat Migracions exteriors (Europa) Emigrar: v intr 1 Deixar el propi país per anar a viure en un altre. Han emigrat a Alemanya.

10. Els fluxos migratoris Migracions transoceàniques històriques Des del segle XV fins a la Segona Guerra Mundial Migracions transoceàniques de signe colonial. Poca sortida de població. Mitjans segle XIX: els vaixells de vapor van facilitar l’emigració, que es va tornar massiva. 1911-1915: Xifres més elevades. La majoria de Galícia, Astúries i les Canàries. Població pagesa amb poca qualificació. A la dècada de 1950 Europa va prendre el relleu a Amèrica. Emigrant: adj i m i f Que emigra .

10. Els fluxos migratoris 2. Les migracions interiors 2.1. Les migracions interiors camp-ciutat Antecedents. Primera meitat del segle XX: augment de població en regions rurals (Catella-Lleó, Castella-la Manxa, Galícia, Extremadura i interior d’Andalusia). Gran part de la població d’aquestes regions, a mesura que es desenvolupava el país, es va traslladar a ciutats i territoris industrials, protagonitzant una forta migració camp-ciutat. La població activa agrària espanyola va passar de 4 milions (1960) a menys de 3 milions (1970)

10. Els fluxos migratoris 2. Les migracions interiors 2.1. Les migracions interiors camp-ciutat Llocs d’origen de la migració interior 1950-1980: Van canviar de província 5,4 milions de persones 2001: 11 províncies amb menys habitants que 1900 Terol, Sòria van perdre la meitat dels seus habitants Altres: Lugo, Ourense, Zamora, Àvila, Palència, Segovia, Conca, Guadalajara i Osca.

10. Els fluxos migratoris 2. Les migracions interiors 2.1. Les migracions interiors camp-ciutat Llocs de destinació de la migració interior Àrees industrials de Barcelona, Madrid i País Basc Dècada dels anys seixanta: Madrid i Barcelona: 500.000 habitants més València, Biscaia i Alacant: entre 100 i 200.000 Origen Destinació Andalusos, gallecs i extremenys Barcelona Castella-Lleó i Castella-la Manxa Madrid

10. Els fluxos migratoris 2. Les migracions interiors 2.1. Les migracions interiors camp-ciutat Llocs de destinació de la migració interior Àrees industrials de Barcelona, Madrid i País Basc

10. Els fluxos migratoris 3. Les migracions exteriors 3.1. Les migracions exteriors Anys 50: corrent migratori general des dels països del sud d’Europa cap a Europa central i occidental. Primer italians, després espanyols, després grecs, turcs, iugoslaus i portuguesos. Màxima emigració espanyola: 1950-1973 (2,6 milions d’espanyols)

10. Els fluxos migratoris 3. Les migracions exteriors 3.1. Les migracions exteriors Causes: creixement econòmic dels països receptors i falta de feina a Espanya. Regions de procedència: Arreu, especialment Andalusia i Galícia. Països receptors: França, Alemanya i Suïssa, que es van beneficiar de mà d’obra barata i poc conflictiva. Perfil de l’emigrant espanyol: Homes joves que van fer feines dures i mal pagades (agricultura, construcció, indústria i mineria).

10. Els fluxos migratoris 3. Les migracions exteriors 3.2. Conseqüències de les migracions exteriors Disminució de la població Disminució de la pressió social i econòmica (atur) Entrada de divises Desarrelament de milers de persones A partir de 1973: Fi de les grans migracions exteriors Canvi en la legislació dificultant la immigració

10. Els fluxos migratoris 4. D’un país d’emigrants a un país d’immigrants 4.1. Espanya, un país d’immigrants A finals del segle XX, Espanya esdevé un país receptor d’immigració. Quatre grans conjunts: - Persones jubilades procedents de l’Europa central i del nord - Directius d’empreses multinacionals, treballadors d’alt nivell i artistes - Refugiats polítics - Emigrants procedents de països pobres

10. Els fluxos migratoris 4. D’un país d’emigrants a un país d’immigrants 4.2. Població estrangera a Espanya Font: INE

10. Els fluxos migratoris 4. D’un país d’emigrants a un país d’immigrants 4.2. Població estrangera a Espanya Font: INE El 12,1% de les persones empadronades a Espanya són estrangeres

10. Els fluxos migratoris Font: INE 3.170 PAÏSOS D'OCEANIA 220.276 EUROPEUS NO COMUNITARIS 292.786 PAÏSOS ASIÀTICS 928.602 PAÏSOS AFRICANS 1.843.720 PAÏSOS AMERICANS 2.459.180 UNIÓ EUROPEA 5.747.734 Població estrangera per continents �� Padró municipal 2010. INE

10. Els fluxos migratoris Font: INE 20.563 Suecia 20.855 Lituania 33.282 Bélgica 46.217 Países Bajos 80.540 Polonia 90.337 Italia 103.574 Francia 125.702 Portugal 161.599 Bulgaria 178.402 Alemania 364.392 España 366.379 Reino Unido 781.343 Rumania 2.459.180 UNION EUROPEA 2.679.456 PAISES EUROPEOS 255 Malta 258 Chipre 730 Luxemburgo 1.127 Eslovenia 1.409 Estonia 3.247 Letonia 3.917 Grecia 7.826 República Eslovaca 8.253 Hungría 9.067 República Checa 9.450 Austria 12.021 Dinamarca 12.255 Finlandia 16.180 Irlanda

10. Els fluxos migratoris Font: INE 53 Liechtenstein 256 Resto de Países Europeos 501 Macedonia (Ex-Rep.Yug.) 1.033 Andorra 1.338 Islandia 1.553 Croacia 1.600 Bosnia y Herzegovina 1.712 Albania 2.962 Turquía 3.150 Serbia 3.434 Belarús 10.571 Georgia 10.924 Armenia 17.317 Moldavia 17.832 Noruega 18.424 Suiza 48.910 Rusia 78.706 Ucrania 220.276 PAISES EUROPEOS NO COMUNITARIOS

10. Els fluxos migratoris Font: INE 3.562 Angola 4.713 Resto de Países Africanos 5.454 Camerún 6.595 Guinea-Bissau 10.781 Mauritania 10.937 Guinea 14.043 Guinea Ecuatorial 14.833 Ghana 17.438 Gambia 23.011 Mali 37.684 Nigeria 54.146 Argelia 57.852 Senegal 645.156 Marruecos 928.602 PAISES AFRICANOS 371 Benín 439 Togo 626 Liberia 998 Sierra Leona 1.012 Etiopía 1.055 Burkina Faso 1.225 Kenia 1.262 Rep.Democrática Del Congo 1.662 Sudáfrica 2.059 Congo 2.140 Túnez 2.941 Costa De Marfil 3.151 Egipto 3.456 Cabo Verde

10. Els fluxos migratoris Font: INE 546 Dominica 901 Resto de América Central y Caribe 1.950 Costa Rica 2.424 Panamá 4.184 Guatemala 5.926 El Salvador 11.975 Nicaragua 26.209 Honduras 57.111 Cuba 89.026 República Dominicana 200.252 AMERICA CENTRAL Y CARIBE 1.843.720 PAISES AMERICANOS 3.074 Canadá 22.866 Estados Unidos de América 26.226 México 52.166 AMERICA DEL NORTE 286 Resto de América del Sur 47.316 Chile 59.020 Uruguay 64.443 Venezuela 84.323 Paraguay 121.287 Brasil 141.309 Perú 187.104 Argentina 206.635 Bolivia 292.212 Colombia 387.367 Ecuador 1.591.302 AMERICA DEL SUR

10. Els fluxos migratoris Font: INE 2.373 Siria 2.454 Nepal 2.781 Corea (del Sur) 3.514 Irán 5.083 Resto de Países Asiáticos 5.120 Japón 10.434 Bangladesh 26.402 Filipinas 31.692 India 54.834 Pakistán 137.020 China 292.786 PAISES ASIATICOS 369 Arabia Saudí 703 Vietnam 887 Jordania 969 Kazajstán 1.195 Iraq 1.439 Tailandia 1.616 Líbano 1.918 Indonesia 1.983 Israel 186 Resto de Países de Oceanía 795 Nueva Zelanda 2.189 Australia 3.170 PAISES DE OCEANIA

10. Els fluxos migratoris 5. El debat sobra la immigració 5.1. Espanya necessita immigrants La immigració és un fet positiu des del punt de vista -Econòmic: Aporta mà d’obra jove, col·lectiu important de consumidors, nous contribuents -Demogràfic: Augment de la població. Les dones estrangeres tendeixen a ser mares a edats més joves -Cultural: La diversitat cultural representa una riquesa, que pot ser contemplada des de la interculturalitat o de la multiculturalitat

10. Els fluxos migratoris 5. El debat sobra la immigració 5.2. La interculturalitat: dificultats i dilemes L’arribada de població immigrant és vista per alguns sectors de població com un problema. Pot ser conflictiu pel volum que representa. Ha arribat a generar actituds de rebuig i d’exclusió social. En alguns casos xenofòbia Dues posicions als països de la Unió Europea: a) recel social a l’admissió d’immigrants, b) necessitats dels empresaris que reclamen més mà d’obra. Xenofòbia: f Odi als estrangers.

10. Els fluxos migratoris 5. El debat sobra la immigració 5.3. La reagrupació familiar Els estrangers legalment residents a Espanya poden demanar de portar els seus familiars al cap d’un any de permanència en el territori espanyol. reagrupament familiar

10. Els fluxos migratoris 5. El debat sobra la immigració 5.4. El dret d’asil Obligació a admetre les persones que pateixen persecució. Reconegut en dos lleis de l’ONU: - Convenció de Ginebra de 1951 - Protocol de 1967 http://en.wikipedia.org/wiki/Right_of_asylum acnur

10. Els fluxos migratoris 5. El debat sobra la immigració 5.5. La política de la Unió Europea i la immigració Pacte Europeu de la Immigració (2008) Cinc compromisos polítics: 1. La immigració legal s’ha de gestionar tenint en compte les prioritats, necessitats i capacitats d’acollida de cadascun dels estats membres de la UE i fomentant la integració dels immigrants. 2. Els estrangers en situació irregular han de ser repatriats al seu país d’origen o a un dels països per on hagin transitat 3. S’ha d’enfortir els controls a les fronteres exteriors de la UE. 4. S’ha de crear un marc europeu per gestionar les sol·licituds d’asil. 5. La UE ha d’establir acords de cooperació amb els països d’origen i de trànsit per tal d’aconseguir que de la migració se’n beneficiïn tant els països d’acollida, com els d’origen.

10. Els fluxos migratoris 6. La immigració a Catalunya 6.1. El pes de la immigració a Catalunya Població no nascuda a Catalunya: 36% del total Immigració interna: Població catalana nascuda a la resta d’Espanya: 21,7% Immigrants arribats entre 1950 i 1980 de: Andalusia, Aragó, Extremadura, Castella-la Manxa, Castella-Lleó i Galícia.

10. Els fluxos migratoris 6. La immigració a Catalunya 6.1. El pes de la immigració a Catalunya Immigrants estrangers: 14,9% del total

10. Els fluxos migratoris 6. La immigració a Catalunya 6.2. Procedència de la població estrangera

10. Els fluxos migratoris 6. La immigració a Catalunya 6.3. Composició de la població estrangera Mitjana d’edat: 30,5 anys Grup més nombrós: 25-34 anys Sexe: 55% homes i 45% dones http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/

Font: Idescat, a partir de l'explotació estadística dels padrons. 100 46,16 53,84 % 100 1.198.538 553.293 645.245 Total 2,52 30.254 16.571 13.683 De 65 i més anys 1,47 17.586 9.428 8.158 De 60 a 64 anys 2,37 28.402 14.125 14.277 De 55 a 59 anys 4 47.980 22.144 25.836 De 50 a 54 anys 6,21 74.458 32.700 41.758 De 45 a 49 anys 9,22 110.562 46.361 64.201 De 40 a 44 anys 12,84 153.850 63.867 89.983 De 35 a 39 anys 16,14 193.430 84.857 108.573 De 30 a 34 anys 14,74 176.639 85.158 91.481 De 25 a 29 anys 8,83 105.887 53.588 52.299 De 20 a 24 anys 5,26 63.018 29.467 33.551 De 15 a 19 anys 5,12 61.321 29.553 31.768 De 10 a 14 anys 4,7 56.373 27.457 28.916 De 5 a 9 anys 6,57 78.778 38.017 40.761 De 0 a 4 anys % sobre la població Total Dones Homes Catalunya Població estrangera per grups d'edat i sexe. 2010

10. Els fluxos migratoris 6. La immigració a Catalunya 6.4. Distribució territorial dels residents estrangers Àrea metropolitana: 25% del total El litoral Zones de muntanya Capitals de comarca

Població estrangera per províncies. 2010 Catalunya Font: Idescat, a partir de l'explotació estadística dels padrons. 15,95 100 1.198.538 7.512.381 Total 18,59 12,54 150.314 808.420 Tarragona 18,3 6,72 80.490 439.768 Lleida 21,55 13,54 162.247 753.046 Girona 14,62 67,21 805.487 5.511.147 Barcelona % sobre (1) % vert. total (1) Població Població estrangera

Catalunya Font: Idescat, a partir de l'explotació estadística dels padrons. Població estrangera per comarques. 2010 17,99 33,78 404.900 2.251.029 Barcelonès 18,76 3,22 38.601 205.724 Segrià 19,07 3,03 36.317 190.440 Baix Camp 19,25 0,6 7.184 37.322 Urgell 19,73 0,62 7.375 37.371 Pla d'Urgell 19,92 4,15 49.749 249.718 Tarragonès 20,21 1,39 16.621 82.222 Baix Ebre 21,26 3,21 38.507 181.153 Gironès 21,41 3,06 36.617 171.037 Selva 21,79 1,31 15.758 72.333 Montsià 22,04 0,19 2.249 10.206 Val d'Aran 22,09 2,46 29.428 133.221 Baix Empordà 25,67 0,49 5.888 22.940 Segarra 27,99 3,28 39.258 140.262 Alt Empordà % sobre (1) % vert. total (1) Població Població estrangera

Font: Idescat, a partir de l'explotació estadística dels padrons. 14,31 0,54 6.485 45.326 Alt Camp 14,36 0,16 1.971 13.730 Solsonès 14,75 0,17 2.062 13.978 Pallars Jussà 14,91 1,91 22.894 153.499 Osona 15,21 0,28 3.346 22.005 Alt Urgell 15,51 0,72 8.600 55.439 Garrotxa 15,76 0,4 4.832 30.660 Pla de l'Estany 15,79 1,31 15.753 99.786 Baix Penedès 16,05 0,1 1.227 7.646 Pallars Sobirà 16,24 1,96 23.490 144.657 Garraf 16,29 0,33 3.924 24.082 Ribera d'Ebre 16,6 0,26 3.080 18.549 Cerdanya 16,95 0,57 6.804 40.130 Noguera 17,18 0,06 735 4.278 Alta Ribagorça % sobre (1) % vert. total (1) Població Població estrangera

Font: Idescat, a partir de l'explotació estadística dels padrons. 8,36 0,19 2.221 26.580 Ripollès 10,11 1 11.939 118.057 Anoia 10,23 0,36 4.265 41.683 Berguedà 11,73 3,88 46.537 396.691 Vallès Oriental 11,85 0,1 1.202 10.145 Priorat 11,89 1,84 22.011 185.117 Bages 11,96 7,97 95.471 798.468 Baix Llobregat 12,09 8,94 107.203 886.530 Vallès Occidental 12,44 1,09 13.011 104.589 Alt Penedès 12,51 4,5 53.902 430.997 Maresme 12,82 0,22 2.616 20.413 Garrigues 12,89 0,23 2.763 21.437 Conca de Barberà 13,47 0,15 1.742 12.931 Terra Alta % sobre (1) % vert. total (1) Població Població estrangera

6. La immigració a Catalunya 6.5. La situació dels immigrants estrangers Evolució de la població total i estrangera. 2000-2010 Font: Idescat, a partir de l'explotació estadística dels padrons. Augment de més d’un milió en 9 anys : : 2,9 181.590 6.261.999 2000 41,7 75.730 4,05 257.320 6.361.365 2001 48,46 124.700 5,87 382.020 6.506.440 2002 42,14 160.988 8,1 543.008 6.704.146 2003 18,39 99.838 9,44 642.846 6.813.319 2004 24,28 156.058 11,42 798.904 6.995.206 2005 14,38 114.853 12,81 913.757 7.134.697 2006 6,43 58.750 13,49 972.507 7.210.508 2007 13,5 131.283 14,99 1.103.790 7.364.078 2008 7,75 85.489 15,91 1.189.279 7.475.420 2009 0,78 9.259 15,95 1.198.538 7.512.381 2010 var % var. abs. % sobre (1) total (1) Població Població estrangera

Font: Idescat, a partir de l'explotació estadística dels padrons. 33,69 0,04 497 1.475 Palau-saverdera 34,15 0,02 264 773 Portella, la 34,46 0,02 194 563 Pau 35,13 0,09 1.091 3.106 Jonquera, la 36 0,1 1.189 3.303 Perelló, el 36,65 0,03 306 835 Pratdip 36,9 0,03 376 1.019 Ullà 37,4 0,64 7.637 20.418 Roses 37,43 0,06 761 2.033 Sant Pere Pescador 40,18 0,91 10.856 27.016 Salou 41,47 1,38 16.503 39.794 Lloret de Mar 42,09 1,06 12.756 30.304 Salt 48,73 0,25 3.054 6.267 Guissona 50,92 0,52 6.222 12.220 Castelló d'Empúries % sobre (1) % vert. total (1) Població Població estrangera

Font: Idescat, a partir de l'explotació estadística dels padrons. 27,77 0,13 1.565 5.636 Vielha e Mijaran 27,89 0,02 285 1.022 Ginestar 29,13 1,08 12.892 44.255 Figueres 30,03 0,29 3.460 11.522 Torroella de Montgrí 30,11 0,37 4.436 14.733 Mollerussa 30,23 0,02 286 946 Esterri d'Àneu 30,31 0,19 2.302 7.594 Ametlla de Mar, l' 30,89 0,31 3.766 12.193 Mont-roig del Camp 31,27 0,09 1.107 3.540 Ampolla, l' 31,34 0,02 215 686 Torroella de Fluvià 31,74 0,28 3.315 10.445 Castell-Platja d'Aro 32,22 0,28 3.347 10.387 Escala, l' 32,42 0,2 2.378 7.335 Ulldecona 33,58 0,08 971 2.892 Cadaqués % sobre (1) % vert. total (1) Població Població estrangera

�ݺ�ߣ

Geo 10

Recommended

More Related Content

What's hot (17)

Viewers also liked (6)

Similar to Geo 10 (20)

More from emilillorente (11)

Geo 10