�ݺ�ߣ

Editor's Notes

• #2: Bona tarda, sóc en Carles Actualment formo part d’una start-up tecnològica i estem cercant finançament, això m’ha dut a relacionar-me amb tot l’ecosistema emprenedor i sobretot amb la figura dels àngels inversors. És per aquest motiu que el meu treball s’ha centrat en l’inici d’una activitat empresarial i les decisions prèvies que s’han de prendre, relatives a la part fiscal, centrant-me en la llei 14/2013, llei de suport als emprenedors i la seva internacionalització. Però sobretot centrant-me en la figura de l’àngel inversor (a l’Estat Espanyol i a Europa) i volent conèixer una mica més el nou règim especial del criteri de caixa en la fiscalitat indirecta.
• #3: L’equip promotor el formen un matrimoni, la Maria i en Josep. Volen crear una assessoria empresarial. Alhora d’emprendre cal tenir en compte una sèrie de factors que determinaran la forma jurídica que al seu torn determinarà el tipus de fiscalitat. Un dels punts que més els preocupa és el capital necessari per posar en marxa el negoci, doncs per començar un negoci no acaben de veure gaire clar el finançament bancari clàssic. D’altra banda la llei de recolzament als emprenedors ha recollit el que ja permeten les directives europees i és la fiscalitat indirecta en forma de criteri de caixa, i es vol veure quines implicacions té.
• #4: Quan algú engega un negoci, generalment té el recolzament incondicional de la família i coneguts, però la llei vol fomentar el finançament de privats en negocis de nova o recent creació per tercers que ajudin més enllà de la part financera a fer créixer el negoci. En aquest sentit els nostres emprenedors coneixen un exdirectiu d’una important multinacional de la consultoria empresarial que s’ha ofert a ajudar-los. Però a més dels diners els pots aportar negoci a través dels seus contactes, i vol que sigui monetitzat a banda. Què implicarà fiscalment? Així doncs els 3 pilars d’aquest treball seran: 1) Un petit estudi de dret comparat de la figura de l'àngel inversor i les seves deduccions. 2) El règim especial del criteri de caixa de LIVA 3) La fiscalitat dels serveis prestats per socis professionals en una societat.
• #5: Generalment l’elecció de la forma jurídica depèn : Del tipus d’activitat del nº de pax que participen del projecte e la responsabilitat dels promotors De la relació existent entre els socis De les necessitats econòmiques I dels aspectes fiscals. En tractar-se d’una parella casada, i per tal de minimitzar els tràmits administratius i fiscals seria convenient que iniciessin l’activitat en el règim d’autònom i autònom familiar, però com veurem tot seguit això no és compatible amb la figura de l’àngel inversor. Bé, no és compatible si l’àngel inversor volgués aplicar-se els incentius fiscals.
• #6: A Catalunya i a l’Estat espanyol tenim 3 incentius fiscals 2 a la normativa autonòmica (llei 26/2009) i un a la normativa estatal (llei 14/2013). ¿Què diu aquesta llei? Doncs permet al contribuent una deducció a la quota íntegra estatal del 20% en empreses de nova o recent creació (antiguitat de 3 anys).
• #7: Amb una base màxima de deducció de 50.000€, és a dir amb una limitació de deducció de 10.000€. I sempre i quan la participació màxima a l’empresa no superi el 40%. Però cal tenir present que la forma jurídica de la participada haurà de ser una societat de responsabilitat limitada, una societat anònima o una Societat Limitada Laboral. Amb uns fons propis de fins a 400.000€ que exerceixi una activitat econòmica, però que no sigui la de gestió patrimonial.
• #8: A Catalunya, l’any 2009 ja trobem la llei de mesures fiscals i financeres. On Trobem que la deducció per inversió en empresa de nova o recent creació és del 30% amb un límit de la deducció de 6.000€, o amb una deducció del 50% amb un límit de 12.000€ si s’inverteix en entitats creades o participades per universitats o centres d’investigació. Cal una permanència del capital de 3 anys en aquesta companyia. I la participada, altre cop ha de ser una societat de responsabilitat limitada, una societat anònima o una Societat Limitada Laboral, però aquesta vegada amb domicili fiscal a Catalunya. La participació no pot ser superior al 35% ni es pot mantenir una relació laboral amb l’entitat. En aquest cas, no hi ha una limitació vinculada al patrimoni, sinó a la facturació, la llei limita el volum de negoci al milió €.
• #9: Abans de parlarà del que passa a Europa, m’agradaria afegir que altres CCAA han legislat per fomentar la inversió privada en empreses de nova creació. Però totes vinculen que la deducció sigui d’aplicació si l’empresa té domicili fiscal a la CCAA pertanyent. A nivell europeu no hi ha harmonització fiscal. I preocupa 1)La tributació de les futures plusvàlues generades en el moment de sortida de l’empresa invertida. Com es veu a la taula es fa difícil de comparar els impostos sobre les plusvàlues en els estats membres de la UE i els seus tipus impositius. I no tots els països tenen regulacions per als incentius fiscals dels àngels inversors.
• #10: Per tant si a nivell europeu es vol apostar per aquest tipus de finançament , i s’està demostrant que dona fruits. Caldria legislar a favor de la no penalització de certes inversions de risc, com són algunes PIMES de nova creació. Personalment no penalitzaria si les plusvàlues es reinvertissin en societats semblants, de manera similar al que passa amb la reinversió en habitatge habitual. I a més a més apostaria per aplicar un tipus baix (proper al 20%) per les plusvàlues no reinvertides, i potser valdria la pensa pensar si es podrien compensar les plusvàlues negatives o pèrdues amb les plusvàlues obtingudes d’altres inversions similars.
• #11: m’agradaria donar un cop d’ull a la sentència del tribunal de justícia de la unió Europea del 22/12/2010 o cas Tran Kreederi. Recordem que hem vist que diverses CCAA vinculaven la deducció fiscal al fet que la societat tingui la residència fiscal a la CCAA. Doncs bé, aquesta Ve a dir que s’oposa a denegar una bonificació fiscal per inversió en una empresa establerta en determinat territori . Així doncs, fuig de territorialismes i per tant un àngel inversors que invertís en una CCAA diferent i volgués aplicar-se la deducció de la seva CCAA podria recórrer la negativa. Cal dir, que abans no ho he dit, que la normativa estatal no és compatible amb l’autonòmica, és a dir que haig de triar la deducció que es vol aplicar.
• #12: Pel que fa a la fiscalitat indirecta, l’IVA és l’impost per excèl·lencia a l’Estat espanyol. Ja fa temps que empreses i professionals reclamaven un nou règim fiscal, que finalment, i que no acaba de convèncer, ha recollit la llei 14/2013. De fet ja el 2010 una directiva europea incorpora una reforma que reconeix la dificultat de les PIMES a abonar l’impost abans d’haver-lo recaptat. I aquesta directiva permet als països membre que puguin declarar l’IVA amb un criteri de caixa.
• #13: Així doncs, la llei 14/2013 afegeix el que seria el novè regim especial vinculat a l’IVA, el règim especial del criteri de caixa. Es tracta d’un règim voluntari, on per acollir-se s’ha de tenir un volum d’operacions inferior a 2M€. S’opta en el moment d’inici de l’activitat o el mes de desembre anterior a l’inici de l’any natural. La llei no contempla cap exclusió, per tant qualsevol empresari que l’any natural anterior hagi tingut (exclòs IVA) un volum d’operacions inferior a 2M€ hi pot optar. Però cal tenir present que si estem donats d’alta en el règim de criteri de caixa, l’empresa a qui prestem el servei, no podrà deduir-se l’IVA fins que hagi satisfet la factura. Això implica que s’hagi de comunicar als nostres clients que estem donats d’alta d’aquest règim.
• #14: Tornant al nostre àngel inversor... Un dels requisits que ens posava era el fet d’arribar a un acord per tal de monetitzar els contractes que ell aconseguís per a la societat, i com tributarien. De fet la fiscalitat dels serveis prestats per socis professionals ha estat un tema àmpliament tractat per l’agència tributària, i existeixen diverses consultes que en donen solució. Pel que fa a l’IRPF, serà necessari que el soci estigui donat d’alta en el règim de la SS per compte propi o com a autònom. I serà necessari que l’activitat desenvolupada pel soci a l’entitat sigui la de serveis professionals que siguin objecte de l’entitat. En quant a l’IVA, queda clara la subjecció a l’impost, però s’ha d’estudiar la relació de dependència. Doncs tot i la relació (empresa-soci) com els mitjans de producció, les despeses per donar el servei i el risc corren a favor del contribuent, no es pot considerar relació ocupador-empleat. Així doncs, cal determinar si el soci suporta el risc econòmic a efectes d’afirmar la seva independència. I el risc econòmic recau en el soci quan la contraprestació es determina en funció d’un % dels beneficis de l’entitat, o en funció de les prestacions realitzades o facturades als clients. Si es confirmes la relació ocupador-empleat, no es podria aplicar deduccions d’àngel inversor.
• #15: Pel que fa a L’impost de les activitats econòmiques per a que una activitat sigui considerada activitat econòmica que es realitzi en territori nacional. que suposi ordenació de mitjans de producció i / o recursos humans amb una finalitat determinada; que ordenació es faci per compte propi. Finalitat, la intervenció en la producció o distribució de béns i serveis
• #16: Arribats a aquest punt, en Josep i la Maria decideixen formalitzar una societat de responsabilitat limitada , vers una SA, que requereix un capital social elevat i major complexitat administrativa per tal que l’Àngel inversor pugui gaudir dels incentius fiscals. La figura de l’àngel inversor, com s’ha vist, és un afigura desprotegida jurídicament i valdria la pena que des de la UE s’impulsessin mesures per tal de regular-la. Si es vol incentivar aquesta figura, i sense entrar en devat de qui hauria d’ajudar a les PIMES, caldria plantejar exempcions a les plusvàlues reinvertides en emprese similars i abaixar el tipus de les plusvàlues no reinvertides (no sóc partidari de l’exempció total donat a que entre tots hem de contribuir al sistema públic). I fins i tot pensar en poder compensar les plusvàlues negatives amb futures plusvàlues tal i com passa amb les bases imposables negatives.
• #17: El criteri de caixa no és complert, doncs amb data 31 de desembre de l’any posterior en què es realitzen les operacions s’haurà d’ingressar. I vist el gran nº de concursos de creditors dels últims anys, no acabo d’apreciar una voluntat real per part de l’administració a que prosperi aquest règim especial. D’altra banda hagués estat desitjable una permanència mínima en aquest règim.