Comentari literari amb exemple
- 1. Com fer un comentari literari amb un poema comentat com a exemple
- 2. Els aspectes bsics dun comentari de text s坦n: Qu竪 diu el text Com ho diu El que diem a partir dell
- 3. 0. Preparaci坦 1.Introducci坦 2.Forma 3.Estructura interna (tema i subtemes) 4.Comentari (uni坦 de forma i contingut) 5.Conclusi坦
- 4. 0. ENTENDRE el TEXT Llegir amb atenci坦 les vegades que calgui el text i buscar al diccionari si podem- les paraules que no entenguem.
- 5. COMENTARI SI COM LO TAUR SEN VA FUIT PEL DESERT XXIX Si com lo taur sen va fuit pel desert Quan 辿s sobrat per son semblant qui el for巽a Ne torna mai fins ha cobrada for巽a Per destruir aquell qui lha desert, Tot enaix鱈 em cov辿 llunyar de v坦s, Car vostre gest mon esfor巽 ha conf炭s: No tornar辿 fins del tot haja fus La gran paor qui em tol delit坦s.
- 6. 1. Iniciem el comentari amb una breu introducci坦, que ha de contenir: a) La refer竪ncia a l'autor del text i una breu nota biogrfica, si es pot relacionar amb l'obra o el fragment que comentem. b) El t鱈tol i la data d'escriptura de l'obra a la qual pertany el text, el g竪nere literari i subg竪nere: si es tracta d'una novel揃la (hist嘆rica, psicol嘆gica, d'intriga...), de poemes (竪pics, l鱈rics...), teatre ...
- 7. c) El corrent literari (romntic, trobadoresc, barroc...) al qual pertany l'obra (si 辿s possible de classificar) i si el text participa de les caracter鱈stiques de la literatura de l'竪poca en qu竪 va ser escrit.
- 8. d) Incloem el fragment dins de l'obra m辿s general, 辿s a dir, si es tracta d'un poema indicarem si pertany a un recull amb una temtica comuna; si forma part d'una obra teatral, un conte o una novel揃la, direm a quina part externa (acte o cap鱈tol) o interna (plantejament, nus o desenlla巽) pertany.
- 9. (Recordeu que la introducci坦 nom辿s 辿s la part inicial del text, per tant, no ens podem estendre en aquesta part, que 辿s purament te嘆rica. Una bona introducci坦 no hauria d'ocupar m辿s d'un ter巽 del comentari.)
- 10. INTRODUCCI Ausis March 辿s, segurament, el millor poeta de la literatura catalana. Va viure al segle dor (s. XV) de la literatura catalana. Va n辿ixer probablement el 1397 a Gandia o a Val竪ncia, fill duna fam鱈lia de poetes i cavallers. Mor鱈 el 1459. La seva obra cont辿 128 poemes dividits tradicionalment segons els senyals (Plena de seny; Llir entre cards; Mon darrer b辿; Amor, amor i Oh foll amor). Lobra dAusis March, transgredint tant els t嘆pics i la llengua dels trobadors, presenta una novetat en la poesia medieval: mostra la tensi坦 del jo i el m坦n. Aquest jo po竪tic es troba abocat la destrucci坦 per culpa de lamor, I, en el fons, obsedit pel no-res i la mort. El poema Si com lo taur sen va fuit pel desert pertany al cicle Llir entre cards, composici坦 de 35 poemes.
- 11. 2. Anlisi formal del text: Si analitzem un poema direm quantes estrofes t辿, quants versos t辿 cada estrofa i el nom de l'estrofa (tercet, quartet,...). Indiqueu, tamb辿, si es tracta d'una composici坦 concreta (sonet, roman巽,...), i a continuaci坦 el nombre de s鱈l揃labes de cada vers (si s坦n d'art major o menor, si contenen cesura i com s'anomenen els versos segons el nombre de s鱈l揃labes).
- 12. Indicarem si hi ha rima, si aquesta 辿s assonant o consonant, l'esquema de la rima i, si 辿s clar, el ritme. Es pot cloure aquest apartat amb alguna consideraci坦 general, si 辿s possible, en qu竪 es relacioni la m竪trica amb el contingut o amb l'estil de la composici坦.
- 13. ANLISI FORMAL El poema d'Ausis March el constitueix una sola cobla (esparsa) formada per vuit versos decas鱈l揃labs de la forma 4+6, amb cesura, clssic en tota la poesia catalana medieval i molt utilitzada pel poeta. La rima consonant 辿s ABBA CDDC. Ens trobem, per tant, davant d'una octava decas鱈l揃laba constru誰da sota l'esquema creucreuat.
- 14. 3. Estructura interna: tema principal i els subtemes; mots i les frases clau
- 15. Estructura interna El tema principal daquest poema 辿s a timidesa amorosa, fent una clara comparaci坦 del seu sentiment t鱈mid, amb la fugida del brau derrotat. No pot tornar fins que no hagi deixat de banda el sentiment de timidesa davant la dama.
- 16. 4. Comentari (uni坦 de forma i contingut) La redacci坦 del comentari ha d'anar seguint el text, la seva estructura, de forma exhaustiva (si cal, l鱈nia per l鱈nia, vers per vers), sempre relacionant les t竪cniques estil鱈stiques emprades o les figures ret嘆riques amb el seu sentit 炭ltim, amb all嘆 que l'autor volia transmetre a l'hora de ferles servir.
- 17. El comentari no s'ha de convertir en una llista de "coses" que heu anat trobant al text, sin坦 que ha de ser una interpretaci坦 objectiva de la forma i del contingut del text interrelacionats.
- 18. COMENTARI L'esparsa d'Ausis March es pot dividir en dues parts. La primera ocuparia els quatre primers versos i contindria el primer terme d'una comparaci坦, figura molt t鱈pica de l'obra marquiana. En la segona part, formada pels darrers quatre versos, trobem el segon terme, relacionat amb la figura del poeta i el seu conflicte amor坦s.
- 19. El poeta proposa com a primer terme de la comparaci坦 la imatge d'un toro, que ha lluitat amb un altre i que ha estat derrotat. Per aquest motiu s'enretira i aix鱈 deixa el camp lliure al vencedor. Per嘆 la seva retirada 辿s parcial ja que li servir per recuperar forces per un nou combat, que haur de permetre-li destruir el seu competidor. El segon bloc comen巽a amb els mots "tot enaix鱈", que lliguen el primer terme de la comparaci坦 (l'animal ven巽ut que es prepara per contraatacar) amb la del poeta, que ha estat ven巽ut en combat amor坦s per la seva dama, que l'ha refusat. Decideix allunyar-se per recuperar for巽a i v竪ncer la timidesa que li ha de permetre una vict嘆ria certa.
- 20. 5. Conclusi坦: destacar les idees principals del text i possible valoraci坦 personal, fugint de f坦rmules com ara "m'ha agradat molt", perqu竪 cal procurar que el to del comentari sigui sempre objectiu.
- 21. CONCLUSI Interpretant lactitud de la dona (el gest) com una esp竪cie de ref炭s abans i tot que ell li hagi parla, lenamorat es queda aclaparat: la por duna negativa femenina, t辿 un efecte paralitzador sobre el jo po竪tic. Una soluci坦, doncs, pot ser allunyar-se de la dona fins que aquest impediment hagi estat superat.
- 22. Naturalment, el poema no insinua de cap manera com podr desapar竪ixer aquesta por exagerada que forma part essencial de la persona de lenamorat. I 辿s que, com en poemes anteriors, els estats o les solucions que esmenta el poeta se situen en el terreny de la imaginaci坦 i lideal.
- 23. Si la timidesa 辿s un dels t嘆pics trobadorescos, aquest estat agafa en el poema un segell molt propi de March: 辿s un toro el protagonista de la comparaci坦: for巽a, orgull, animalitat en el bon sentit del mot... La vivacitat i la intensitat dels fets narrats en aquest breu espai de vuit versos constitueixen una mostra excel揃lent de tremp po竪tic de March.