ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
I.-COMUNICACIÓ
Tècniques eficients de
comunicació en xarxa per a
persones i organitzacions
Fa 50.000 anys sembla haver-hi hagut un període evolutiu d’expansió
i d’adaptació, i de progrés en l’elaboració d’eines, que alguns experts
(Cavalli-Sforza) relacionen amb l’adquisició del llenguatge articulat i,
en conseqüència, amb l’increment de la cooperació i l’intercanvi.
Tots els éssers humans pertanyem a la mateixa espècie,
l’Homo sapiens sapiens.
• Grans primats (goril.la,
ximpanzè, orangutà) i humans
compartim una gran activitat
social, l’elaboració d’eines i
(probablement) la capacitat
d’elaborar un llenguatge
simbòlic .
• L’evolució del cervell, el
bipedisme, la fabricació
d’eines, el domini del foc,
l’adquisició del llenguatge i la
coordinació eficaç entre tots
aquests elements han estat
claus en el procés
d’hominització.

• Robin Dunbar va calcular que
150 (el número de Dunbar) és
el nombre màxim d’individus
amb els quals el neocòrtex
d’un cervell humà té capacitat
per relacionar-se. Aquesta és
la dimensió dels poblats
neolítics, les unitats militars
romanes…
• Segons Dunbar, no podem
recordar més de 1.500 rostres.
• Els grans simis s’agrupen en
comunitats petites i dediquen
el 42% del temps a cultivar les
relacions amb els membres del
seu grup.
http://www.youtube.com/watch?v=Bw
DHzl48jsw
LLENGUATGE HUMÀ
En els humans, la capacitat de comunicar pensaments o sentiments a un
interlocutor, mitjançant un sistema o codi articulat de signes
interpretables, va ser essencial per a l’evolució de la tecnologia.
Al mateix temps, les nostres habilitats lingüístiques (expressades a
través de diverses llengües) amplien la nostra capacitat d’interactuar i
d’establir vincles amb els altres, sense necessitat de dedicar tant de
temps com els grans simis (42%) al manteniment dels vincles dins del
grup.
Segons diverses experiències, els grans simis tenen la capacitat de
comunicar-se a través d’un sistema simbòlic, però no disposen d’una
laringe i una faringe tan desenvolupades com les nostres, que els
permetin “parlar”.
CAPACITAT COMUNICATIVA EN ELS
HUMANS
• 7% correspon al llenguatge
verbal
• 38% correspon a l’aportació
informativa de la veu
(parallenguatge)
• 55% correspon a la
comunicació no verbal

• DAVIS, Flora. “La
comunicación no verbal”.
Alianza Editorial
• POYATOS, Fernando. “La
comunicación no verbal”.
Istmo.
• SACKS, Oliver. “Veig una
veu”.Proa.
• http://www.youtube.com/watch?v=tL7DJtprLw
8
LA COMUNICACIÓ A TRAVÉS DELS
SEGLES I DE LA TECNOLOGIA
La tecnologia ( del grec τέχνη) inclou els instruments, artefactes,
procediments… i també la manera d’aconseguir una determinada finalitat
Entre 1440 i 1450, Johannes Gutenberg va completar definitivament les
bases de la tipografia i de la impremta de tipus mòbils.
L’any 2013 es calcula que hi ha, en el món, 2.000 milions d’usuaris
d’internet i 4.800 milions d’usuaris de mòbil. La ràdio va trigar 40 anys a
assolir els 50 milions d’usuaris, la televisió en va trigar 13 i internet els va
aconseguir en 4 anys.
http://www.timetoast.com/timelines/de-gutenberg-al-web-2-0
SOCIETAT DEL CONEIXEMENT O DE LA
INFORMACIÓ

La societat de la
informació o del
coneixement, que també
podem anomenar
SOCIETAT XARXA gira
a l’entorn dels
mecanismes de
producció, processament
i distribució de la
informació, i també de la
infraestructura
necessària per utilitzarla en tots els àmbits de la
vida dels éssers humans
(economia, educació,
medicina, cultura,
entreteniment…)
La internet de la primera
generació oferia llocs web rígids
on els usuaris es limitaven a
mirar passivament la informació
que se’ls proporcionava, sense
interacció ni possibilitats de
modificació.
La segona generació de la web
es basa en comunitats i en
serveis d’allotjament, s’associa
habitualment amb les aplicacions
que faciliten la compartició
interactiva d’informació, té un
disseny centrat en l’usuari i
afavoreix la col.laboració entre
usuaris.
La web 3.0 es caracteritzarà per
l’aplicació de tecnologies
d’intel.ligència artificial, nous
llenguatges, l’ús sistemàtic de la
geolocalització… La web 3.0 serà
semàntica i intel.ligent, i
seleccionarà els continguts
d’acord amb el perfil de l’usuari
i farà les dades més accessibles i
enllaçables.
Internet constitueix una comunitat virtual de milions d’usuaris
en tot el món. Més ben dit, constitueix una xarxa de milers de
milers de comunitats virtuals que es poden connectar,
compartir informació, cooperar i coordinar-se socialment.
De la mateix manera que en la vida quotidiana hi ha un espai
per al bé i per al mal, també a internet hi ha riscos i perills, però
també oportunitats per facilitar les relacions entre les persones,
viure la diversitat, compartir recursos, facilitar l’accés a
l’educació i reforçar la lliure circulació d’informació.
96% usen el mòbil
75’7% tenen ordinador
69’4% usen diàriament internet
57’2% consulten webs de les administracions
50’8% han comprat alguna vegada per internet
99’6% habitatges on hi ha almenys un ordinador
96’9% habitatges on hi ha almenys un mòbil
99’2% habitatges amb televisor
77’6% habitatges amb ràdio
Quina és la dieta comunicacional dels
catalans i les catalanes de 14 anys i més?
VEU LA TELEVISIÓ
UTILITZA INTERNET
ESCOLTA LA RÀDIO
LLEGEIX DIARIS

91’8% (una mitjana de 3 hores 56’ diaris)
69’4% (74’4% Gironès,68’8% Segrià)
57%
44’3%

AQUEST 69’4% D’USUARIS D’INTERNET LLEGEIX MÉS, ESCOLTA
MÉS LA RÀDIO I MIRA UNA MICA MENYS LA TV.
EN EL GRUP D’EDAT DE 25 A 34 ANYS, EL CONSUM D’INTERNET
(14’4 HORES SETMANALS) S’IGUALA AMB EL DE TV. ENTRE 14 I 29
ANYS, S’UTILITZA MAJORITÀRIAMENT INTERNET PER VEURE
SÈRIES DE TV, ESCOLTAR MÚSICA, JUGAR, LLEGIR, COMPRAR…
EL 41’6% (2.675.000 PERSONES) SÓN USUARIS DE XARXES SOCIALS
I SÓN ELS MÉS ACTIUS EN CONSUMS CULTURALS (CINEMA,
CONCERTS, VIATGES, ESPORT, IDIOMES…)
QUINA ÉS LA PRESÈNCIA DEL CATALÀ A
LA XARXA?
13.600.000 habitants
11.000.000 de parlants
88ª llengua més parlada en el món (6.909)
El domini .cat és el 72 entre 316 dominis existents
Segons Google, està situat entre els llocs 10è i 15è del rànquing de presència de
les llengües occidentals, a internet
El seu índex de penetració (s’obté dividint els nombre d’usuaris d’internet pel
d’habitants) és la vuitena comunitat mundial, darrere de l’anglesa i per davant
de la francòfona i l’alemanya
Assoleix la posició 26na en nombre absolut de pàgines web i la 19ª, en pàgines
web per parlant
EL LLENGUATGE ARTICULAT DELS
ÉSSERS HUMANS
El llenguatge articulat (fonemes, morfemes, lexemes, mots,
sintagmes…) fa que en els humans prevalguin les conductes apreses
sobre les instintives.
Té 3 funcions essencials:
-comunicar (descriure la realitat i comunicar-se)
-definir (estructurar la realitat)
-simbolitzar (a partir de la diversitat individual, territorial i social dels
recursos lingüístics)
L’ésser humà és l’única espècie que a banda d’un codi de comunicació
exterior, disposa d’una veu privada, interna. Aquest diàleg interior és
allò que ens diem a nosaltres mateixos.
Sense limitar-nos, però, a les funcions dels especialistes, cal que tinguem ben present com la naturalesa humana ha realitzat, al llarg de la his

La informació, el coneixement, la
comunicació, la salut…
La naturalesa humana ha realitzat, al llarg de la història de l’evolució, una
gran inversió en les nostres capacitats comunicatives, i no només a través del
llenguatge articulat, sinó també del llenguatge no verbal. En l’àmbit de la salut
hi ha enormes necessitats, exigències i oportunitats relacionades amb la
comunicació, sobretot a l’hora d’encaixar les possibilitats dels coneixements
biomèdics i els mitjans tècnics i terapèutics que està a la disposició del
personal mèdic i d’infermeria al projecte de vida subjacent en la persona que
necessita tractament, sense oblidar el projecte de vida dels professionals.
http://www.comunicarsalut.blogspot.
com.es/
CONSULTEU BIBLIOGRAFIA, ENLLAÇOS, ARXIUS I D’ALTRES
RECURSOS, EN EL BLOG DEL CURS.

More Related Content

Similar to Comunicació. Tècniques eficients de comunicació en xarxa per a persones i organitzacions (20)

SocIOLINGÜÍSTICA - varietats i registres teoria
SocIOLINGÜÍSTICA -  varietats i registres teoriaSocIOLINGÜÍSTICA -  varietats i registres teoria
SocIOLINGÜÍSTICA - varietats i registres teoria
joanpol
Pares i fills sense temps en un món 2.0 del grup de whats app a les xarxes so...
Pares i fills sense temps en un món 2.0 del grup de whats app a les xarxes so...Pares i fills sense temps en un món 2.0 del grup de whats app a les xarxes so...
Pares i fills sense temps en un món 2.0 del grup de whats app a les xarxes so...
Miquel Pueyo
El llenguatge i la comunicació humana
El llenguatge i la comunicació humanaEl llenguatge i la comunicació humana
El llenguatge i la comunicació humana
marclia
La societat de la informació i la comunicació i l'educació
La societat de la informació i la comunicació i l'educació La societat de la informació i la comunicació i l'educació
La societat de la informació i la comunicació i l'educació
fpomes
La societat de la informació i la comunicació i l'educació
La societat de la informació i la comunicació i l'educacióLa societat de la informació i la comunicació i l'educació
La societat de la informació i la comunicació i l'educació
formaciobcn
Pantalles2012
Pantalles2012Pantalles2012
Pantalles2012
Jordi Bernabeu Farrús
Llengua i llengues_al_mon
Llengua i llengues_al_monLlengua i llengues_al_mon
Llengua i llengues_al_mon
itraver
Aprendre llengües, comprendre cultures
Aprendre llengües, comprendre culturesAprendre llengües, comprendre cultures
Aprendre llengües, comprendre cultures
Any
Divulgant la divulgació - Projecte Hypatia
Divulgant la divulgació - Projecte HypatiaDivulgant la divulgació - Projecte Hypatia
Divulgant la divulgació - Projecte Hypatia
La Mandarina de Newton
El futur de l’ensenyament. Cap un aprenentatge col·laboratiu
El futur de l’ensenyament.  Cap un aprenentatge col·laboratiuEl futur de l’ensenyament.  Cap un aprenentatge col·laboratiu
El futur de l’ensenyament. Cap un aprenentatge col·laboratiu
carlesmonclus
Rosasensat
RosasensatRosasensat
Rosasensat
Universitat de les Illes Balears
Cada llengua és un mon; juntes, un univers
Cada llengua és un mon; juntes, un universCada llengua és un mon; juntes, un univers
Cada llengua és un mon; juntes, un univers
Neus Lorenzo
Habilitats digitals per docents
Habilitats digitals per docentsHabilitats digitals per docents
Habilitats digitals per docents
Laura Rosillo Cascante
Tema2 Viu I Conviu En Un MóN Complex
Tema2 Viu I Conviu En Un MóN ComplexTema2 Viu I Conviu En Un MóN Complex
Tema2 Viu I Conviu En Un MóN Complex
mflore22
7 del vi 1a part web 2.0 b
7 del vi 1a part web 2.0 b7 del vi 1a part web 2.0 b
7 del vi 1a part web 2.0 b
Oreto Masià
UN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA Per a la societat del segle XXI
UN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA  Per a la societat del segle XXIUN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA  Per a la societat del segle XXI
UN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA Per a la societat del segle XXI
Benito Mendoza
I si es passen tot el dia connectats, què?
I si es passen tot el dia connectats, què?I si es passen tot el dia connectats, què?
I si es passen tot el dia connectats, què?
Jordi Bernabeu Farrús
LA NOVA COMUNICACIÓ HUMANA
LA NOVA COMUNICACIÓ HUMANALA NOVA COMUNICACIÓ HUMANA
LA NOVA COMUNICACIÓ HUMANA
PSIMENCO
SocIOLINGÜÍSTICA - varietats i registres teoria
SocIOLINGÜÍSTICA -  varietats i registres teoriaSocIOLINGÜÍSTICA -  varietats i registres teoria
SocIOLINGÜÍSTICA - varietats i registres teoria
joanpol
Pares i fills sense temps en un món 2.0 del grup de whats app a les xarxes so...
Pares i fills sense temps en un món 2.0 del grup de whats app a les xarxes so...Pares i fills sense temps en un món 2.0 del grup de whats app a les xarxes so...
Pares i fills sense temps en un món 2.0 del grup de whats app a les xarxes so...
Miquel Pueyo
El llenguatge i la comunicació humana
El llenguatge i la comunicació humanaEl llenguatge i la comunicació humana
El llenguatge i la comunicació humana
marclia
La societat de la informació i la comunicació i l'educació
La societat de la informació i la comunicació i l'educació La societat de la informació i la comunicació i l'educació
La societat de la informació i la comunicació i l'educació
fpomes
La societat de la informació i la comunicació i l'educació
La societat de la informació i la comunicació i l'educacióLa societat de la informació i la comunicació i l'educació
La societat de la informació i la comunicació i l'educació
formaciobcn
Llengua i llengues_al_mon
Llengua i llengues_al_monLlengua i llengues_al_mon
Llengua i llengues_al_mon
itraver
Aprendre llengües, comprendre cultures
Aprendre llengües, comprendre culturesAprendre llengües, comprendre cultures
Aprendre llengües, comprendre cultures
Any
El futur de l’ensenyament. Cap un aprenentatge col·laboratiu
El futur de l’ensenyament.  Cap un aprenentatge col·laboratiuEl futur de l’ensenyament.  Cap un aprenentatge col·laboratiu
El futur de l’ensenyament. Cap un aprenentatge col·laboratiu
carlesmonclus
Cada llengua és un mon; juntes, un univers
Cada llengua és un mon; juntes, un universCada llengua és un mon; juntes, un univers
Cada llengua és un mon; juntes, un univers
Neus Lorenzo
Tema2 Viu I Conviu En Un MóN Complex
Tema2 Viu I Conviu En Un MóN ComplexTema2 Viu I Conviu En Un MóN Complex
Tema2 Viu I Conviu En Un MóN Complex
mflore22
7 del vi 1a part web 2.0 b
7 del vi 1a part web 2.0 b7 del vi 1a part web 2.0 b
7 del vi 1a part web 2.0 b
Oreto Masià
UN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA Per a la societat del segle XXI
UN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA  Per a la societat del segle XXIUN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA  Per a la societat del segle XXI
UN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA Per a la societat del segle XXI
Benito Mendoza
LA NOVA COMUNICACIÓ HUMANA
LA NOVA COMUNICACIÓ HUMANALA NOVA COMUNICACIÓ HUMANA
LA NOVA COMUNICACIÓ HUMANA
PSIMENCO

More from Miquel Pueyo (7)

Miniguia per començar a bloguejar
Miniguia per començar a bloguejar Miniguia per començar a bloguejar
Miniguia per començar a bloguejar
Miquel Pueyo
Mort certa hora incerta. la mort i la identitat digital
Mort certa hora incerta. la mort i la identitat digital Mort certa hora incerta. la mort i la identitat digital
Mort certa hora incerta. la mort i la identitat digital
Miquel Pueyo
Estratègia de la comunicació política en xarxa. aspectes pràctics
Estratègia de la comunicació política en xarxa. aspectes pràctics Estratègia de la comunicació política en xarxa. aspectes pràctics
Estratègia de la comunicació política en xarxa. aspectes pràctics
Miquel Pueyo
L'espai català de comunicació: la Catalunya - xarxa
L'espai català de comunicació: la Catalunya - xarxaL'espai català de comunicació: la Catalunya - xarxa
L'espai català de comunicació: la Catalunya - xarxa
Miquel Pueyo
Xarxes socials per a persones, institucions i empreses sociables. Recursos di...
Xarxes socials per a persones, institucions i empreses sociables. Recursos di...Xarxes socials per a persones, institucions i empreses sociables. Recursos di...
Xarxes socials per a persones, institucions i empreses sociables. Recursos di...
Miquel Pueyo
Societat 2.0. Tècniques eficients de comunicació en xarxa per a persones i or...
Societat 2.0. Tècniques eficients de comunicació en xarxa per a persones i or...Societat 2.0. Tècniques eficients de comunicació en xarxa per a persones i or...
Societat 2.0. Tècniques eficients de comunicació en xarxa per a persones i or...
Miquel Pueyo
Com parlar en públic. Tècniques eficients de comunicació en xarxa per a perso...
Com parlar en públic. Tècniques eficients de comunicació en xarxa per a perso...Com parlar en públic. Tècniques eficients de comunicació en xarxa per a perso...
Com parlar en públic. Tècniques eficients de comunicació en xarxa per a perso...
Miquel Pueyo
Miniguia per començar a bloguejar
Miniguia per començar a bloguejar Miniguia per començar a bloguejar
Miniguia per començar a bloguejar
Miquel Pueyo
Mort certa hora incerta. la mort i la identitat digital
Mort certa hora incerta. la mort i la identitat digital Mort certa hora incerta. la mort i la identitat digital
Mort certa hora incerta. la mort i la identitat digital
Miquel Pueyo
Estratègia de la comunicació política en xarxa. aspectes pràctics
Estratègia de la comunicació política en xarxa. aspectes pràctics Estratègia de la comunicació política en xarxa. aspectes pràctics
Estratègia de la comunicació política en xarxa. aspectes pràctics
Miquel Pueyo
L'espai català de comunicació: la Catalunya - xarxa
L'espai català de comunicació: la Catalunya - xarxaL'espai català de comunicació: la Catalunya - xarxa
L'espai català de comunicació: la Catalunya - xarxa
Miquel Pueyo
Xarxes socials per a persones, institucions i empreses sociables. Recursos di...
Xarxes socials per a persones, institucions i empreses sociables. Recursos di...Xarxes socials per a persones, institucions i empreses sociables. Recursos di...
Xarxes socials per a persones, institucions i empreses sociables. Recursos di...
Miquel Pueyo
Societat 2.0. Tècniques eficients de comunicació en xarxa per a persones i or...
Societat 2.0. Tècniques eficients de comunicació en xarxa per a persones i or...Societat 2.0. Tècniques eficients de comunicació en xarxa per a persones i or...
Societat 2.0. Tècniques eficients de comunicació en xarxa per a persones i or...
Miquel Pueyo
Com parlar en públic. Tècniques eficients de comunicació en xarxa per a perso...
Com parlar en públic. Tècniques eficients de comunicació en xarxa per a perso...Com parlar en públic. Tècniques eficients de comunicació en xarxa per a perso...
Com parlar en públic. Tècniques eficients de comunicació en xarxa per a perso...
Miquel Pueyo

Comunicació. Tècniques eficients de comunicació en xarxa per a persones i organitzacions

  • 1. I.-COMUNICACIÓ Tècniques eficients de comunicació en xarxa per a persones i organitzacions
  • 2. Fa 50.000 anys sembla haver-hi hagut un període evolutiu d’expansió i d’adaptació, i de progrés en l’elaboració d’eines, que alguns experts (Cavalli-Sforza) relacionen amb l’adquisició del llenguatge articulat i, en conseqüència, amb l’increment de la cooperació i l’intercanvi.
  • 3. Tots els éssers humans pertanyem a la mateixa espècie, l’Homo sapiens sapiens. • Grans primats (goril.la, ximpanzè, orangutà) i humans compartim una gran activitat social, l’elaboració d’eines i (probablement) la capacitat d’elaborar un llenguatge simbòlic . • L’evolució del cervell, el bipedisme, la fabricació d’eines, el domini del foc, l’adquisició del llenguatge i la coordinació eficaç entre tots aquests elements han estat claus en el procés d’hominització. • Robin Dunbar va calcular que 150 (el número de Dunbar) és el nombre màxim d’individus amb els quals el neocòrtex d’un cervell humà té capacitat per relacionar-se. Aquesta és la dimensió dels poblats neolítics, les unitats militars romanes… • Segons Dunbar, no podem recordar més de 1.500 rostres. • Els grans simis s’agrupen en comunitats petites i dediquen el 42% del temps a cultivar les relacions amb els membres del seu grup.
  • 5. LLENGUATGE HUMÀ En els humans, la capacitat de comunicar pensaments o sentiments a un interlocutor, mitjançant un sistema o codi articulat de signes interpretables, va ser essencial per a l’evolució de la tecnologia. Al mateix temps, les nostres habilitats lingüístiques (expressades a través de diverses llengües) amplien la nostra capacitat d’interactuar i d’establir vincles amb els altres, sense necessitat de dedicar tant de temps com els grans simis (42%) al manteniment dels vincles dins del grup. Segons diverses experiències, els grans simis tenen la capacitat de comunicar-se a través d’un sistema simbòlic, però no disposen d’una laringe i una faringe tan desenvolupades com les nostres, que els permetin “parlar”.
  • 6. CAPACITAT COMUNICATIVA EN ELS HUMANS • 7% correspon al llenguatge verbal • 38% correspon a l’aportació informativa de la veu (parallenguatge) • 55% correspon a la comunicació no verbal • DAVIS, Flora. “La comunicación no verbal”. Alianza Editorial • POYATOS, Fernando. “La comunicación no verbal”. Istmo. • SACKS, Oliver. “Veig una veu”.Proa.
  • 8. LA COMUNICACIÓ A TRAVÉS DELS SEGLES I DE LA TECNOLOGIA La tecnologia ( del grec τέχνη) inclou els instruments, artefactes, procediments… i també la manera d’aconseguir una determinada finalitat Entre 1440 i 1450, Johannes Gutenberg va completar definitivament les bases de la tipografia i de la impremta de tipus mòbils. L’any 2013 es calcula que hi ha, en el món, 2.000 milions d’usuaris d’internet i 4.800 milions d’usuaris de mòbil. La ràdio va trigar 40 anys a assolir els 50 milions d’usuaris, la televisió en va trigar 13 i internet els va aconseguir en 4 anys. http://www.timetoast.com/timelines/de-gutenberg-al-web-2-0
  • 9. SOCIETAT DEL CONEIXEMENT O DE LA INFORMACIÓ La societat de la informació o del coneixement, que també podem anomenar SOCIETAT XARXA gira a l’entorn dels mecanismes de producció, processament i distribució de la informació, i també de la infraestructura necessària per utilitzarla en tots els àmbits de la vida dels éssers humans (economia, educació, medicina, cultura, entreteniment…)
  • 10. La internet de la primera generació oferia llocs web rígids on els usuaris es limitaven a mirar passivament la informació que se’ls proporcionava, sense interacció ni possibilitats de modificació. La segona generació de la web es basa en comunitats i en serveis d’allotjament, s’associa habitualment amb les aplicacions que faciliten la compartició interactiva d’informació, té un disseny centrat en l’usuari i afavoreix la col.laboració entre usuaris. La web 3.0 es caracteritzarà per l’aplicació de tecnologies d’intel.ligència artificial, nous llenguatges, l’ús sistemàtic de la geolocalització… La web 3.0 serà semàntica i intel.ligent, i seleccionarà els continguts d’acord amb el perfil de l’usuari i farà les dades més accessibles i enllaçables.
  • 11. Internet constitueix una comunitat virtual de milions d’usuaris en tot el món. Més ben dit, constitueix una xarxa de milers de milers de comunitats virtuals que es poden connectar, compartir informació, cooperar i coordinar-se socialment. De la mateix manera que en la vida quotidiana hi ha un espai per al bé i per al mal, també a internet hi ha riscos i perills, però també oportunitats per facilitar les relacions entre les persones, viure la diversitat, compartir recursos, facilitar l’accés a l’educació i reforçar la lliure circulació d’informació.
  • 12. 96% usen el mòbil 75’7% tenen ordinador 69’4% usen diàriament internet 57’2% consulten webs de les administracions 50’8% han comprat alguna vegada per internet 99’6% habitatges on hi ha almenys un ordinador 96’9% habitatges on hi ha almenys un mòbil 99’2% habitatges amb televisor 77’6% habitatges amb ràdio
  • 13. Quina és la dieta comunicacional dels catalans i les catalanes de 14 anys i més? VEU LA TELEVISIÓ UTILITZA INTERNET ESCOLTA LA RÀDIO LLEGEIX DIARIS 91’8% (una mitjana de 3 hores 56’ diaris) 69’4% (74’4% Gironès,68’8% Segrià) 57% 44’3% AQUEST 69’4% D’USUARIS D’INTERNET LLEGEIX MÉS, ESCOLTA MÉS LA RÀDIO I MIRA UNA MICA MENYS LA TV. EN EL GRUP D’EDAT DE 25 A 34 ANYS, EL CONSUM D’INTERNET (14’4 HORES SETMANALS) S’IGUALA AMB EL DE TV. ENTRE 14 I 29 ANYS, S’UTILITZA MAJORITÀRIAMENT INTERNET PER VEURE SÈRIES DE TV, ESCOLTAR MÚSICA, JUGAR, LLEGIR, COMPRAR… EL 41’6% (2.675.000 PERSONES) SÓN USUARIS DE XARXES SOCIALS I SÓN ELS MÉS ACTIUS EN CONSUMS CULTURALS (CINEMA, CONCERTS, VIATGES, ESPORT, IDIOMES…)
  • 14. QUINA ÉS LA PRESÈNCIA DEL CATALÀ A LA XARXA? 13.600.000 habitants 11.000.000 de parlants 88ª llengua més parlada en el món (6.909) El domini .cat és el 72 entre 316 dominis existents Segons Google, està situat entre els llocs 10è i 15è del rànquing de presència de les llengües occidentals, a internet El seu índex de penetració (s’obté dividint els nombre d’usuaris d’internet pel d’habitants) és la vuitena comunitat mundial, darrere de l’anglesa i per davant de la francòfona i l’alemanya Assoleix la posició 26na en nombre absolut de pàgines web i la 19ª, en pàgines web per parlant
  • 15. EL LLENGUATGE ARTICULAT DELS ÉSSERS HUMANS El llenguatge articulat (fonemes, morfemes, lexemes, mots, sintagmes…) fa que en els humans prevalguin les conductes apreses sobre les instintives. Té 3 funcions essencials: -comunicar (descriure la realitat i comunicar-se) -definir (estructurar la realitat) -simbolitzar (a partir de la diversitat individual, territorial i social dels recursos lingüístics) L’ésser humà és l’única espècie que a banda d’un codi de comunicació exterior, disposa d’una veu privada, interna. Aquest diàleg interior és allò que ens diem a nosaltres mateixos.
  • 16. Sense limitar-nos, però, a les funcions dels especialistes, cal que tinguem ben present com la naturalesa humana ha realitzat, al llarg de la his La informació, el coneixement, la comunicació, la salut… La naturalesa humana ha realitzat, al llarg de la història de l’evolució, una gran inversió en les nostres capacitats comunicatives, i no només a través del llenguatge articulat, sinó també del llenguatge no verbal. En l’àmbit de la salut hi ha enormes necessitats, exigències i oportunitats relacionades amb la comunicació, sobretot a l’hora d’encaixar les possibilitats dels coneixements biomèdics i els mitjans tècnics i terapèutics que està a la disposició del personal mèdic i d’infermeria al projecte de vida subjacent en la persona que necessita tractament, sense oblidar el projecte de vida dels professionals.
  • 17. http://www.comunicarsalut.blogspot. com.es/ CONSULTEU BIBLIOGRAFIA, ENLLAÇOS, ARXIUS I D’ALTRES RECURSOS, EN EL BLOG DEL CURS.