Comunicar-se: com? per què? a través de quins recursos? Miquel PueyoUna presentació adreçada a alumnes de Batxillerat parlant de comunicació, llenguatge, llengües, habilitats comunicatives i societat xarxa.
L'aventura de comunicar-nos 7 novembre 2013 jornada administratius salut Inst...Miquel PueyoIntervenció en la sessió inaugural, a Lleida, i també via streaming. Una reflexió sobre la història nde la comunicació, la societat xarxa, les xarxes socials, la salut 2.0, el Dr. Google i algunes altres reflexions.
Girona, identitat digital la pèrdua i el dol, i el dilema de la immortalitatMiquel PueyoUna presentació bàsica sobre les relacions entre la mort, la identitat i la identitat digital. Algunes eines i recomanacions per gestionar el testament i la posteritat digital en les xarxes, clients de correu, memorials, notaries digitals...
Open Innovation meets Big Data (and CfBI introduction)Centre for Business InnovationThe document summarizes information about the Centre for Business Innovation (CfBI) and its Open Innovation meets Big Data Consortium.
The CfBI manages blue-chip consortia around emerging technology and business areas through annual membership subscriptions. The Open Innovation meets Big Data Consortium focuses on commercial opportunities around trading data between partners. Current members include companies in packaging, communications, media, financial transactions, and universities. Upcoming activities will examine implications of data policy and opportunities in smart supply chains and adding value to location data. Corporate participation in the consortium costs £10k per year.
Miten yritys voi erottua edukseen facebookissaKuuluKuulu - online näkyvyyteen erikoistunut markkinointiviestintätoimisto kertoo kuinka yritykset voivat erottautua edukseen sosiaalisessa mediassa
Pares i fills sense temps en un món 2.0 del grup de whats app a les xarxes so...Miquel PueyoAlgunes reflexions i recomanacions, adreçades a famílies, sobre la relació entre internet, les xarxes socials i els telèfons mòbils, amb els infants i els adolescents. Avantatges, amenaces, cauteles, interrogants a plantejar-se.
Divulgant la divulgació - Projecte HypatiaLa Mandarina de NewtonWorkshop-xerrada sobre divulgació científica amb una mirada de gènere. Forma part de les activitats ofertades per Fundació "la Caixa" dins del projecte europeu Hypatia.
Cada llengua és un mon; juntes, un universNeus LorenzoPresentació feta a les III Jornades Aprendre Llengües al segle XXI, 19 juny 2014 (Barcelona), organitzades pel Consorci de Normalització Lingüística. Programa: http://wiki.cpnl.cat/doku.php?id=3jornadaens:ponenciesprograma
UN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA Per a la societat del segle XXIBenito MendozaUN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA per a la societat del segle XXI
Videoconferència Artur Noguerol Jornada Projectes TIC-ECA 14 de novembre
I si es passen tot el dia connectats, què?Jordi Bernabeu FarrúsXerrada-col·loqui a la UVIC (CIFE) realitzada amb en Josep Castillo i Toni Portell. 12 de març de 2013.
Miniguia per començar a bloguejar Miquel PueyoEl blogging no té relació amb el perfeccionisme. El blogging té a veure amb la intimitat, la immediatesa, la transparència i amb el fet de compartir les teves idees.” Arianna Huffington
Mort certa hora incerta. la mort i la identitat digital Miquel PueyoA principis del segle XXI, milions de persones s'han dotat d'una identitat digital tan potent com la real. Cal plantejar-se com gestionar la mort, la memòria i l'oblit digitals.
More Related Content
Similar to Comunicació. Tècniques eficients de comunicació en xarxa per a persones i organitzacions (20)
Pares i fills sense temps en un món 2.0 del grup de whats app a les xarxes so...Miquel PueyoAlgunes reflexions i recomanacions, adreçades a famílies, sobre la relació entre internet, les xarxes socials i els telèfons mòbils, amb els infants i els adolescents. Avantatges, amenaces, cauteles, interrogants a plantejar-se.
Divulgant la divulgació - Projecte HypatiaLa Mandarina de NewtonWorkshop-xerrada sobre divulgació científica amb una mirada de gènere. Forma part de les activitats ofertades per Fundació "la Caixa" dins del projecte europeu Hypatia.
Cada llengua és un mon; juntes, un universNeus LorenzoPresentació feta a les III Jornades Aprendre Llengües al segle XXI, 19 juny 2014 (Barcelona), organitzades pel Consorci de Normalització Lingüística. Programa: http://wiki.cpnl.cat/doku.php?id=3jornadaens:ponenciesprograma
UN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA Per a la societat del segle XXIBenito MendozaUN NOU CURRÍCULUM DE LLENGUA per a la societat del segle XXI
Videoconferència Artur Noguerol Jornada Projectes TIC-ECA 14 de novembre
I si es passen tot el dia connectats, què?Jordi Bernabeu FarrúsXerrada-col·loqui a la UVIC (CIFE) realitzada amb en Josep Castillo i Toni Portell. 12 de març de 2013.
Miniguia per començar a bloguejar Miquel PueyoEl blogging no té relació amb el perfeccionisme. El blogging té a veure amb la intimitat, la immediatesa, la transparència i amb el fet de compartir les teves idees.” Arianna Huffington
Mort certa hora incerta. la mort i la identitat digital Miquel PueyoA principis del segle XXI, milions de persones s'han dotat d'una identitat digital tan potent com la real. Cal plantejar-se com gestionar la mort, la memòria i l'oblit digitals.
L'espai català de comunicació: la Catalunya - xarxaMiquel PueyoLa presència catalana a internet és més important que la que correspondria a la demografia de la llengua catalana. La xarxa ofereix grans oportunitats a comunitats supraterritorials i desterritorialitzades i alhora interactives, flexibles, desregulades, intel.ligents i globals.
2. Fa 50.000 anys sembla haver-hi hagut un període evolutiu d’expansió
i d’adaptació, i de progrés en l’elaboració d’eines, que alguns experts
(Cavalli-Sforza) relacionen amb l’adquisició del llenguatge articulat i,
en conseqüència, amb l’increment de la cooperació i l’intercanvi.
3. Tots els éssers humans pertanyem a la mateixa espècie,
l’Homo sapiens sapiens.
• Grans primats (goril.la,
ximpanzè, orangutà) i humans
compartim una gran activitat
social, l’elaboració d’eines i
(probablement) la capacitat
d’elaborar un llenguatge
simbòlic .
• L’evolució del cervell, el
bipedisme, la fabricació
d’eines, el domini del foc,
l’adquisició del llenguatge i la
coordinació eficaç entre tots
aquests elements han estat
claus en el procés
d’hominització.
• Robin Dunbar va calcular que
150 (el número de Dunbar) és
el nombre màxim d’individus
amb els quals el neocòrtex
d’un cervell humà té capacitat
per relacionar-se. Aquesta és
la dimensió dels poblats
neolítics, les unitats militars
romanes…
• Segons Dunbar, no podem
recordar més de 1.500 rostres.
• Els grans simis s’agrupen en
comunitats petites i dediquen
el 42% del temps a cultivar les
relacions amb els membres del
seu grup.
5. LLENGUATGE HUMÀ
En els humans, la capacitat de comunicar pensaments o sentiments a un
interlocutor, mitjançant un sistema o codi articulat de signes
interpretables, va ser essencial per a l’evolució de la tecnologia.
Al mateix temps, les nostres habilitats lingüístiques (expressades a
través de diverses llengües) amplien la nostra capacitat d’interactuar i
d’establir vincles amb els altres, sense necessitat de dedicar tant de
temps com els grans simis (42%) al manteniment dels vincles dins del
grup.
Segons diverses experiències, els grans simis tenen la capacitat de
comunicar-se a través d’un sistema simbòlic, però no disposen d’una
laringe i una faringe tan desenvolupades com les nostres, que els
permetin “parlar”.
6. CAPACITAT COMUNICATIVA EN ELS
HUMANS
• 7% correspon al llenguatge
verbal
• 38% correspon a l’aportació
informativa de la veu
(parallenguatge)
• 55% correspon a la
comunicació no verbal
• DAVIS, Flora. “La
comunicación no verbal”.
Alianza Editorial
• POYATOS, Fernando. “La
comunicación no verbal”.
Istmo.
• SACKS, Oliver. “Veig una
veu”.Proa.
8. LA COMUNICACIÓ A TRAVÉS DELS
SEGLES I DE LA TECNOLOGIA
La tecnologia ( del grec τέχνη) inclou els instruments, artefactes,
procediments… i també la manera d’aconseguir una determinada finalitat
Entre 1440 i 1450, Johannes Gutenberg va completar definitivament les
bases de la tipografia i de la impremta de tipus mòbils.
L’any 2013 es calcula que hi ha, en el món, 2.000 milions d’usuaris
d’internet i 4.800 milions d’usuaris de mòbil. La ràdio va trigar 40 anys a
assolir els 50 milions d’usuaris, la televisió en va trigar 13 i internet els va
aconseguir en 4 anys.
http://www.timetoast.com/timelines/de-gutenberg-al-web-2-0
9. SOCIETAT DEL CONEIXEMENT O DE LA
INFORMACIÓ
La societat de la
informació o del
coneixement, que també
podem anomenar
SOCIETAT XARXA gira
a l’entorn dels
mecanismes de
producció, processament
i distribució de la
informació, i també de la
infraestructura
necessària per utilitzarla en tots els àmbits de la
vida dels éssers humans
(economia, educació,
medicina, cultura,
entreteniment…)
10. La internet de la primera
generació oferia llocs web rígids
on els usuaris es limitaven a
mirar passivament la informació
que se’ls proporcionava, sense
interacció ni possibilitats de
modificació.
La segona generació de la web
es basa en comunitats i en
serveis d’allotjament, s’associa
habitualment amb les aplicacions
que faciliten la compartició
interactiva d’informació, té un
disseny centrat en l’usuari i
afavoreix la col.laboració entre
usuaris.
La web 3.0 es caracteritzarà per
l’aplicació de tecnologies
d’intel.ligència artificial, nous
llenguatges, l’ús sistemàtic de la
geolocalització… La web 3.0 serà
semàntica i intel.ligent, i
seleccionarà els continguts
d’acord amb el perfil de l’usuari
i farà les dades més accessibles i
enllaçables.
11. Internet constitueix una comunitat virtual de milions d’usuaris
en tot el món. Més ben dit, constitueix una xarxa de milers de
milers de comunitats virtuals que es poden connectar,
compartir informació, cooperar i coordinar-se socialment.
De la mateix manera que en la vida quotidiana hi ha un espai
per al bé i per al mal, també a internet hi ha riscos i perills, però
també oportunitats per facilitar les relacions entre les persones,
viure la diversitat, compartir recursos, facilitar l’accés a
l’educació i reforçar la lliure circulació d’informació.
12. 96% usen el mòbil
75’7% tenen ordinador
69’4% usen diàriament internet
57’2% consulten webs de les administracions
50’8% han comprat alguna vegada per internet
99’6% habitatges on hi ha almenys un ordinador
96’9% habitatges on hi ha almenys un mòbil
99’2% habitatges amb televisor
77’6% habitatges amb ràdio
13. Quina és la dieta comunicacional dels
catalans i les catalanes de 14 anys i més?
VEU LA TELEVISIÓ
UTILITZA INTERNET
ESCOLTA LA RÀDIO
LLEGEIX DIARIS
91’8% (una mitjana de 3 hores 56’ diaris)
69’4% (74’4% Gironès,68’8% Segrià)
57%
44’3%
AQUEST 69’4% D’USUARIS D’INTERNET LLEGEIX MÉS, ESCOLTA
MÉS LA RÀDIO I MIRA UNA MICA MENYS LA TV.
EN EL GRUP D’EDAT DE 25 A 34 ANYS, EL CONSUM D’INTERNET
(14’4 HORES SETMANALS) S’IGUALA AMB EL DE TV. ENTRE 14 I 29
ANYS, S’UTILITZA MAJORITÀRIAMENT INTERNET PER VEURE
SÈRIES DE TV, ESCOLTAR MÚSICA, JUGAR, LLEGIR, COMPRAR…
EL 41’6% (2.675.000 PERSONES) SÓN USUARIS DE XARXES SOCIALS
I SÓN ELS MÉS ACTIUS EN CONSUMS CULTURALS (CINEMA,
CONCERTS, VIATGES, ESPORT, IDIOMES…)
14. QUINA ÉS LA PRESÈNCIA DEL CATALÀ A
LA XARXA?
13.600.000 habitants
11.000.000 de parlants
88ª llengua més parlada en el món (6.909)
El domini .cat és el 72 entre 316 dominis existents
Segons Google, està situat entre els llocs 10è i 15è del rànquing de presència de
les llengües occidentals, a internet
El seu índex de penetració (s’obté dividint els nombre d’usuaris d’internet pel
d’habitants) és la vuitena comunitat mundial, darrere de l’anglesa i per davant
de la francòfona i l’alemanya
Assoleix la posició 26na en nombre absolut de pàgines web i la 19ª, en pàgines
web per parlant
15. EL LLENGUATGE ARTICULAT DELS
ÉSSERS HUMANS
El llenguatge articulat (fonemes, morfemes, lexemes, mots,
sintagmes…) fa que en els humans prevalguin les conductes apreses
sobre les instintives.
Té 3 funcions essencials:
-comunicar (descriure la realitat i comunicar-se)
-definir (estructurar la realitat)
-simbolitzar (a partir de la diversitat individual, territorial i social dels
recursos lingüístics)
L’ésser humà és l’única espècie que a banda d’un codi de comunicació
exterior, disposa d’una veu privada, interna. Aquest diàleg interior és
allò que ens diem a nosaltres mateixos.
16. Sense limitar-nos, però, a les funcions dels especialistes, cal que tinguem ben present com la naturalesa humana ha realitzat, al llarg de la his
La informació, el coneixement, la
comunicació, la salut…
La naturalesa humana ha realitzat, al llarg de la història de l’evolució, una
gran inversió en les nostres capacitats comunicatives, i no només a través del
llenguatge articulat, sinó també del llenguatge no verbal. En l’àmbit de la salut
hi ha enormes necessitats, exigències i oportunitats relacionades amb la
comunicació, sobretot a l’hora d’encaixar les possibilitats dels coneixements
biomèdics i els mitjans tècnics i terapèutics que està a la disposició del
personal mèdic i d’infermeria al projecte de vida subjacent en la persona que
necessita tractament, sense oblidar el projecte de vida dels professionals.