Dejeuner sur l'herbe
Download as PPTX, PDF0 likes3,689 views
Comentari PAU de "Dejeuner sur l'herbe" de Edouard Manet.
More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Dejeuner sur l'herbe (20)
More from Gemma Ajenjo Rodriguez (20)
Dejeuner sur l'herbe
- 1. douard Manet: El dinar campestre
- 2. Fitxa t竪cnica T鱈tol: D辿jeuner sur lherbe. Autor: douard Manet (Par鱈s, 1832 - 1883). Cronologia : 1863 . T竪cnica: oli sobre tela. Dimensions: 2,08 x 2,64 m. Estil: realista impressionista. Tema: escena costumista. Localitzaci坦: Mus辿e dOrsay (Par鱈s).
- 3. Obres del mateix autor: Olympia (1863).
- 5. Retrat de Zola (1968)
- 6. Biografia de lautor Contra la voluntat del seu pare douard Manet va iniciar la seva formaci坦 al taller de Thomas Couture, un conegut acad竪mic de l竪poca. No obstant aix嘆, els qui realment van influir en la seva pintura van ser els artistes venecians del segle XVI, els holandesos del segle XVII i Vel叩zquez, lobra del qual havia conegut durant un viatge a Espanya. Fascinat per aquest pa鱈s, va incloure en la seva pintura obres de temtica espanyola, entre les quals El guitarrista espanyol , que li va valdre el reconeixement p炭blic al Sal坦 de Paris lany 1861. El guitarrista espanyol (1861). Thomas Couture: Els romans de la decad竪ncia (1847).
- 7. Despr辿s de la mort del seu pare (1862), la seva obra va mostrar una actitud rebel que el va fer objecte de la cr鱈tica social, a causa, entre daltres raons, de la pres竪ncia reiterada del nu femen鱈 en els seus quadres. Cap al 1870 va comen巽ar a pintar a laire lliure i a experimentar amb el tractament de la llum i limpacte daquesta sobre els cossos, una prctica t鱈pica de lImpressionisme, un moviment que va rebre la influ竪ncia de Manet, encara que ell no shi identifiqu辿s plenament, ja que mai no va exposar amb aquest grup i, en canvi, sempre es va relacionar amb el salons oficials. Claude Monet pintant en Olympia (1863). el seu estudi vaixell en Argenteuil (1874).
- 8. Descripci坦 formal La composici坦 sestructura en tres plans horitzontals sobreposats: a sota hi ha una panera amb fruites, pa i els vestits de les dues dones; al centre una dona nua que mira fixament lespectador i dos homes vestits, i darrere daquests, una altra dona, vestida amb roba interior, remullant-se en un rierol. Les tres escenes queden incloses al triangle compositiu format per la perspectiva lineal, el punt de fuga de la qual es troba situat el petit tros de cel pintat a la part alta de la tela. Malgrat aquest ordre compositiu, una part de la cr鱈tica ha vist manca dunitat i una certa dispersi坦 en els diferents elements, sobretot en lescena central, on cada personatge sembla a誰llat en el seu m坦n, especialment pel fet que no es miren entre ells.
- 9. Manet integra les figures en el paisatge com si en formessin part, evitant l炭s del clarobscur i de l鱈nies molt definides que les destaquin del fons i naugmentin el volum. Aquesta representaci坦 plana laconsegueix i la refor巽a per mitj de la gradaci坦 tonal del color tant en la representaci坦 de la llum com en les ombres. Amb aquest exercici, Manet 辿s capa巽 de reproduir lombra dun arbre i daconseguir la transpar竪ncia del rierol utilitzant nom辿s la riquesa tonal del verd. Per aconseguir un contrapunt lum鱈nic, el pintor franc竪s va utilitzar el negre i el blanc com a colors predominants en les figures centrals.
- 10. Temtica Le d辿jeuner sur lherbe, titulada inicialment El bany, reflecteix una escena quotidiana en la qual sens mostren, en primer terme, el germ del pintor, Eug竪ne amb un bast坦 a la m-, lescultor holand竪s Ferdinand Leenhoof futur cunyat de Manet- i la seva model preferida Victorine Meurent, nua i mirant directament lespectador. Al fons, una altra dona, desconeguda, es banya al rierol. Presentada al sal坦 oficial del 1863, aquesta pintura no hi va ser admesa i va passar a formar part de lextens cartell del Sal坦 dels Rebutjats. El principal motiu de cr鱈tica va ser la nuesa injustificada de la dona, pel fet de no tractar-se duna escena mitol嘆gica. Tamb辿 va ser motiu de burla el fet que les diferents figures no semblessin tenir relaci坦 entre elles, i la sensaci坦 que la figura del rierol estigui flotant en laire de resultes duna perspectiva desconcertant.
- 11. Models i influ竪ncies Lobra perduda El judici de Paris de Rafael reprodu誰da en un gravat de Raimondi- i El concert campestre de Tici, tradicionalment tamb辿 atribu誰da a Giorgione, s坦n els dos referents bsics daquesta obra de Manet. La influ竪ncia dels clssics, dominada per la pintura veneciana del segle XVI i pel Barroc espanyol, especialment per Vel叩zquez, no va ser un cas a誰llat, sin坦 un referent clar en algunes de les seves obres m辿s rellevants, com Olympia o El pifre. Admirat pels impressionistes per la seva manera de tractar la llum i el color, laportaci坦 de Manet a lart modern va anar molt m辿s lluny. La seva negativa a seguir les pautes il揃lusionistes de la perspectiva tradicional, desintegrant la composici坦 a manera de collage, va ser lorigen dels plantejament espacials de C竪zanne i del Cubisme. Rafael: El Tici: El concert campestre(1510) . Raimondi). C竪zanne: Els Paris (1514-18) (gravat de judici de jugadors de cartes (1890-92) .