More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Manet (20)
More from Carme Aranda- M嘆nica Navarro (20)
Manet
- 1. Le d辿jeuner sur lherbe douard Manet Documentaci坦 general Catalogaci坦: Autor: douard Manet (1832-83) T鱈tol: Le d辿jeuner sur lherbe Cronologia: 1863 Localitzaci坦: Museu dOrsay. Par鱈s Estil: impressionisme Anlisi material: Dimensions: 2,08 m x 2,64 m Suport: tela T竪cnica: oli
- 2. douard Manet (1832-1883) Nascut en una bona fam鱈lia, Manet abandon la carrera naval aviat per dedicar-se a pintar. Va estudiar amb el pintor Couture i va comen巽ar a copiar quadres del Louvre : Tizi, Rembrandt, Vel叩quez, Goya, Delacroix... Va fer una original s鱈ntesi de lart del passat, dels gravats japonesos, del realisme del seu temps. Buscava fer composicions lliures, malgrat lorganitzaci坦 perfecta que es veu als seus quadres. Del 1853 al 1856 es dedic a viatjar (Itlia, Pa誰sos Baixos, Alemanya, ustria) i a copiar als grans mestres. El 1859 present per primer cop al Sal坦 el Bevedor dabsenta, que fou rebutjat, provocant moltes cr鱈tiques. El bevedor dabsenta 1858
- 3. Lola de Valencia El guitarrista espanyol Guitarrista. 1860 Manet guanya una menci坦 dhonor en el Sal坦 de 1861 Als anys 60, la seva pintura de tema espanyol, molt de moda a Fran巽a, tingu辿 竪xit. El Sal坦 accept per primer cop un quadre seu, Guitarrista espanyol
- 4. M炭sica a les Tulleries, 1862
- 5. Manet mai es consider un impressionista, no expos amb el grup, sempre acudia als Salons oficials, malgrat que el rebutgessin. Ell observa i reprodueix all嘆 que lenvolta , de manera refinada i elegant . El 1863 va acabar un dels seus quadres m辿s escandalosos, rebutjat en el Sal坦 el 1863 i exposat al Sal坦 dels Rebutjats: Lesmorzar sobre l'herba . Fou rebutjat unnimement per cr鱈tics i p炭blic. Nom辿s acceptat pels joves pintors del moment que proposaven lobservaci坦 directa de la vida contempornia i la seva innovaci坦 t竪cnica. Sense voler-ho, Manet es convert鱈 en el personatge principal del grup dels impressionistes.
- 6. LOlympia. 1863 presentada en el Sal坦 de 1865 Maja nua Goya M辿s escndol provoc la seva Olympia.
- 7. El balc坦 1869 Majas en el balc坦 1810 -1812 Goya
- 8. Retrat de Emile Zola 1868 Triomf del d辿u Bacus 1628 1629 Vel叩zquez El 1867, Manet munt la seva pr嘆pia exposici坦, cansar de ser rebutjat. El catleg li va escriure el seu amic, lescriptor Emile Zola, a qui tamb辿 va pintar.
- 9. Com a cr鱈tica a la pol鱈tica de Napole坦 III pint, el 1867, Lexecuci坦 de Maximili, inspirat clarament en Goya. El p鱈fan, 1866
- 10. Nana, 1877 Jeanne de Marsy, Primavera , 1881
- 11. El bar del Folies Bergere 1882
- 12. Anlisi formal : Reconeixement visual i descripci坦 (general i detallada)
- 13. Elements plstics : Els verds predominen en moltes tonalitats. Sensaci坦 de transpar竪ncia al rierol Zones planes de color en les figures No clarobscur Ombres: taques de color juxtaposades La llum es fon en els colors
- 14. T竪cnica pict嘆rica revolucionaria Pinzellades breus i soltes, juxtaposades unes amb les altres - base de limpressionisme - Zones planes de color Sense ombres (influ竪ncia del m坦n japon竪s)
- 15. P鱈cnic a laire lliure = pastoral Composici坦 : Tres figures espai central: Una dona nua i dos homes vestits Estructura piramidal figures humanes: Una gran i tres petites Natura morta que introdueix en la composici坦 (restes del dinar)
- 16. Trencament amb la perspectiva tradicional Crea un espai en al巽ada per mitj defectes atmosf竪rics i cromtics Diverses tonalitats de verd en el paisatge Clariana de tonalitats blavoses Violents contrastos cromtics
- 17. La mirada directa i insolent del nu femen鱈 adre巽ada a lespectador limplica i el fa c嘆mplice i protagonista de lescena Daspecte distret, no mira a lespectador Retratat amb el bra巽 dret atansat i el seu gest de la m en indica que ha pres la paraula Noia rentant-se en el rierol
- 18. P鱈cnic a laire lliure = pastoral Interpretaci坦 Els personatges Ferdinand Leenhoff (escultor holand竪s) Dona nua (Victorine Meurent model preferida de Manet) Suzanne (germana de Leenhoff i esposa de Manet) Eug竪ne Manet, germ Manet Natura morta (restes del dinar)
- 19. Les idees noves propugnaven que la pintura havia de compaginar el els temes dels nous temps amb formes tradicionals de la hist嘆ria de lart. Segons la definici坦 del poeta de l竪poca, Baudelaire, Manet fou el prototipus de pintor modern . El seu escandal坦s quadre no reprodueix, com indica el seu t鱈tol, cap menjar sobre lherba, sin坦 la prostituci坦 que en aquella 竪poca era normal al Bois de Boulogne. Era un fet conegut a Par鱈s, per嘆 no es parlava del tema, i molt menys es pensava que fos digne de ser representat en lart. La distribuci坦 de les figures en el quadre tamb辿 辿s molt estranya, ja que m辿s aviat sembla un collage enganxat artificialment sobre lescenari del bosc. No 辿s una escena observada pel pintor, sin坦 un muntatge inspirat en obres del passat, tal com es veur a continuaci坦. Els personatges de Manet s坦n burgesos encaixats en les figures mitol嘆giques, aconseguint per嘆 desproveir-lo daquest significat hist嘆ric o mitol嘆gic. Tamb辿 podrida interpretar-se al rev辿s, 辿s a dir, donar a un tema prof un relleu hist嘆ric o mitol嘆gic. El rebuig del p炭blic caus sofriment a Manet, perqu竪 ell sempre buscava el reconeixement oficial, al contrari que els seus amics impressionistes, que volien ser renovadors. Ell per嘆, aconsegu鱈 plasmar lambient modern del seu temps amb formes dexpressi坦 clssiques (Baudelaire)
- 20. El concert campestre. Tici / Giorcione. 1508 Obres en les quals sinspir:
- 21. Divinitats fluvials. Gravat de Marcantonio Raimondi. 1520. Basat en la pintura Judici de Paris de Rafael, actualment desapareguda
- 22. 油
- 23. Kitagawa Utamaro 175 4 -180 6 Lonada 1823-1829 Hokusai Hiroshige 1797-1858 Gust per lart japon竪s el 1854 es produeix l'obertura del mercat japon竪s : arriben a Fran巽a les primeres estampes japoneses. el 1867 Jap坦 participa a l'Exposici坦 Universal on s'hi podia veure una mostra de l'art de l'Extrem Orient.
- 24. En un acte propagand鱈stic, Napole坦 III, cre amb els quadres desestimats el Salon des Refus辿s, precisament per a que el p炭blic pogu辿s donar fe de la seva poca qualitat pict嘆rica. Aquesta obra, D辿jeuner sur l卒herbe , fou presentada per Manet en el Sal坦 de Par鱈s de 1863 celebrat al Palau de la Ind炭stria . El jurat la rebutj, junt amb 2000 obres de diferents artistes. Aquest rebuig va significar un gran escndol en els medis art鱈stics de Par鱈s, principalment entre els joves artistes d'avantguarda, que tenien a Manet com a l'artista m辿s gran de la seva generaci坦 . La deessa ofegada en un riu de llet, t辿 laire duna delicada dama galant, no de car i ossos sin坦 duna esp竪cie de massap blanc i rosa Emile Zola Naixement de Venus Alexandre Cabanel 1863 El jurat considerar guanyadora El Naixement de Venus dAlexandre Cabanel.
- 25. El Bain 辿s dun gust molt atrevit, la persona nua no t辿 cap bellesa de formes i no podem imaginar un senyor tan lleig al seu costat. No comprenc el que motiva un artista tan intel揃ligent i distingit a fer una composici坦 tan absurda
- 26. Picasso i el D辿jeuner sur lherbe