Democr¨¤cia a Internet?
0 likes205 views
psicologia de la comunicaci¨®, democr¨¤cia a internet, mitjans de comunicaci¨®
More Related Content
Viewers also liked (20)
Similar to Democr¨¤cia a Internet? (20)
More from Laietta M (20)
Democr¨¤cia a Internet?
- 1. LAIA MENA 1 PSICOLOGIA DE LA COMUNICACI? ¨C PAC 3 DEMOCR?CIA A INTERNET Anomenem internet a un espai digital que neix localment per¨° ¨¦s desenvolupa a nivell global ja que tant el temps com l?espai semblen desapar¨¨ixer. Internet ¨¦s un nou espai de trobada que ¨¦s nom¨¦s el reflex del comportament de la civilitzaci¨® per¨° en versi¨® digital. Aix¨ª a internet trobem els mateixos avantatges i inconvenients que en la conviv¨¨ncia no- digital per¨° amb una velocitat de propagaci¨® diferent, molt m¨¦s accelerada. A l?espai no digital hi trobem l?escletxa de la pobresa representada en l?escletxa digital a internet. ?s la pobresa digital que separa cada cop m¨¦s els ciutadans amb m¨¦s o menys poder adquisitiu i que pot determinar el desenvolupament en el nou entorn. En l?espai no digital hi trobem una democr¨¤cia relativa i al meu parer, ¨¦s el que trobem tamb¨¦ en l?espai digital. Democr¨¤cia relativa ja que encara que aparentment tots tinguem veu i vot, llibertat d?expressi¨® i hi hagi pluralitat d?opinions, els temes que seran importants per als ciutadans s¨®n pre-seleccionats. Dominique Cardon diu que ¡°la informaci¨® ha deixat de ser monopoli del gatekeeper... per ser confiada al conjunt dels internautes¡±. Aquest seria un punt per creure en la democr¨¤cia a internet com ho son tamb¨¦ els productes digitals en OpenData, per¨° malauradament ja s?estan desenvolupant eines que manipulen tamb¨¦ en l?espai digital, la rellev¨¤ncia d?uns elements sobre els altres, alterant la percepci¨® dels internautes sobre les opinions p¨²bliques. Es generen aix¨ª opinions constru?des que els ciutadans creuen espont¨¤nies. ORIENTACIONS DELS MITJANS DE COMUNICACI? Per il¡¤lustrar la fal¡¤l¨¤cia de la neutralitat dels mitjans de comunicaci¨® nom¨¦s hem d?obrir les mires cap als grups de comunicaci¨® i no en els mitjans en si. Els mitjans de comunicaci¨® han sofert una re-configuraci¨® i s¨®n ara grans grups comunicatius els que dominen el comer? d?informaci¨®. La pluralitat es divideix entre diferents mitjans de comunicaci¨® que alhora pertanyen al mateix grup comunicatiu que ens ven diferents orientacions (pol¨ªtiques, socials, econ¨°miques, etc¡) sota el mateix paraigua i sota la supervisi¨® d?un mateix cap pensant. La teoria de l?agenda-setting sobre c¨®m els mitjans de comunicaci¨® fixen els punts calents en l?opini¨® p¨²blica ¨¦s m¨¦s vigent que mai i ho podem veure en un an¨¤lisi de les ideologies dels diferents grups de comunicaci¨® i els seus canals i productes. Per exemple el Grup Planeta te participaci¨® dominant a Atresmedia propietat dels canals Antena 3 i La Sexta d?ideologia d?esquerres i en canvi per altra banda ¨¦s propietari tamb¨¦ del diari La Raz¨®n que ¨¦s de dretes. Trobem un mateix cas amb el Grup God¨® propietari del diari La Vanguardia que ¨¦s pro Ciu i
- 2. LAIA MENA 2 PSICOLOGIA DE LA COMUNICACI? ¨C PAC 3 per altra banda ¨¦s tamb¨¦ propietari del canal de radio Rac1 que ¨¦s m¨¦s d?esquerres. En general a tot l?estat Espanyol i com passa en els EEUU i la resta d?Europa, els propietaris reals dels diferents canals de comunicaci¨® (TV, premsa, radio) s?ha redu?t a 4 o 5 grans grups que ho gestionen des d?un mateix despatx i amb base a t¨¨cniques de gesti¨® empresarial. La diversificaci¨® d?orientacions respon a una t¨¨cnica de gesti¨® empresarial. Una gran oferta de productes per a tots i per que tots creguin que s¨®n lliures pensadors que gaudeixen de plena llibertat d?expressi¨®. C¨®m menciona Xavier Vidal- Folch ¡°Hi haur¨¤ diaris digitals de subscripci¨®, de pagament total amb acc¨¦s a tot el contingut o pagament parcial amb acc¨¦s nom¨¦s a una part m¨¦s exclusiva, especialment en productes amb alt valor afegit i audi¨¨ncia d?alta capacitat adquisitiva, com les grans publicacions econ¨°miques¡±. OBJECCI? DE BABEL L?objecci¨® de Babel descriu el web com una gran muntanya d¡¯objectes on no ¨¦s possible trobar-hi res d?interessant degut al caos i a la desorganitzaci¨® generalitzada. Un gran basar d?objectes que a mesura que creix es van cobrint els uns amb els altres i per tant la visualitzaci¨® dels objectes en els nivells inferiors es va reduint. Com ens exposa Dominique Cardon en el seu cap¨ªtol, les eines i els algoritmes que utilitzen Google i altres navegadors, s?han anat refinant per donar visibilitat a aquells ¡°items¡± m¨¦s rellevants per a la persona que fa la recerca. Des de l?inici del web la catalogaci¨® i categoritzaci¨® dels elements al web s?ha anat ajustant i modificant per gestionar la quantitat ingent d?elements introdu?ts al web. Google ¨¦s un navegador que sempre ha enfocat els seus esfor?os a millorar els resultats d?una recerca i poder mostrar resultats el m¨¦s rellevants i ajustats a la recerca. Per tal de complir amb aquest objectiu ha hagut d?ajustar sempre els par¨¤metres del PageRank que mesura la ¡°qualitat¡± d?un element al web, qualitats atorgades depenent de moltes variables. Al meu parer entenc l?objecci¨® de Babel en els inicis del web per¨° no hi estic d?acord avui en dia que ja s?han desenvolupat moltes eines per analitzar tota aquesta data i que analitzen els comportaments dels usuaris en xarxa. Estem encara en els inicis de tot aquest desenvolupament del web i encara sorgiran noves necessitats amb les corresponents eines d¡¯an¨¤lisis d?informaci¨® al web.