More Related Content
What's hot (19)
Viewers also liked (7)
Similar to L'activitat econòmica (20)
L'activitat econòmica
- 1. L’activitat econòmica Albert Laguía Valiño. 1HS 2
- 2. • L’economia ajuda a administrar els recursos, són limitats i les necessitats dels humans son il·limitades. • Podríem dir que és la ciència social que estudia l’administració eficient d’uns recursos limitats destinats a la producció de bens i serveis per tal de satisfer les necessitats humanes.
- 3. • Treball: esforç que fan les persones per generar riquesa. • Capital: bens que serveixen per produir altres bens. • Recursos naturals: bens de la natura o primeres matèries. • Capacitat empresarial: organització dels factors de producció per generar bens i serveis.
- 4. Conjunt d’institucions que permet l’organització d’una societat. • Economia de mercat. • Economia planificada. • Economia mixta.
- 5. Intercanvis de bens i serveis a través de la interacció de la demanda i l’oferta. o DEMANDA: representa la quantitat de productes o serveis que el públic objectiu vol i pot adquirir per satisfer les necessitats. o OFERTA: capacitat de l’empresari per posar a disposició del comprador una determinada mercaderia a un preu concret.
- 6. EL SISTEMA DE MERCAT (2). Per tal de fer una economia de mercat cal plantejar tres preguntes: o Què s’ha de produir? El que els compradors vulguin adquirir. o Com s’ha de produir? Cada empresa té una gestió pròpia, mala gestió = no empresa. S’ha de comptar amb la competència de mercat. o Per a qui s’ha de produir? Els que tenen molts factors poden obtenir molts productes i els que tenen pocs factors tindran productes escassos.
- 7. • Té limitacions, ja que moltes persones no poden cobrir ni les necessitats més bàsiques. • L’estat intervé: -L’empresa no ofereix bens públics dels quals es pot gaudir en general. -L’activitat produïda perjudica als altres. -Part de la població està mancada d’un mínim per sobreviure.
- 8. L’estat dirigeix l’economia a través de directius polítiques. 1. Es planteja les necessitats de la població. 2. A través d’aquestes s’elabora un pla, per tal de satisfer-les.
- 9. Decideix la producció de bens i serveis. Estat Assigna recursos productius i fixa els objectius de la producció i el creixement econòmic. Propietari Proporcionen llocs de Empreses treball. que es Degut a No consideren pèrdues consideren que: ni guanys en els seus un bé social. resultats.
- 10. • Recorre el mercat per assignar els recursos pel qual el estat intervé poc o molt per regular-ne el funcionament.
- 11. Dos agents econòmics principals: consumidors i empreses. FACTORS DE PRODUCCIÓ EMPRESES CONSUIMIDORS BENS I SERVEIS
- 12. Les institucions financeres. Bens i serveis Pagaments amb diners. Bancs Institucions Ús dels financeres diners Caixes d’estalvi Capten els recursos que no es destinen al consum i que constitueixen l’estalvi
- 13. El sector públic Consumeixen i Administracions publiques inverteixen (actuen com a agents econòmics) El sector públic ofereix: -bens i serveis que no produiria o no ho faria adequadament en el sector privat. -bens i serveis políticament i socialment rellevants.
- 14. El sector exterior Importacions: productes que provenen d’altres països i en l nostre se n’ofereix la venda. Exportacions: productes que surten del nostre país cap a un altre per ser venuts en aquell.
- 15. FPP (frontera de possibilitats de producció) Mostra les quantitats màximes de béns i serveis que una economia pot produir fent servir tots els seus coneixements. Anàlisi Escassetat: recursos limitats, cal triar a quins s’assignen cada un d’ells. Eficiència: producció màxima possible amb els recursos.
- 16. Vies del creixement econòmic Desplaçament de la FPP entre altres degut al creixement econòmic. -Increment de recursos: s’incrementen amb el descobriment de noves riqueses naturals. -Progrés tecnològic: s’incrementen en el sistema econòmic innovacions que representin un increment de l’eficiència o bé formant i qualificant els treballadors.
- 17. El concepte de cost d’oportunitat Podríem definir el cost d’oportunitat d’un bé o un servei com el cost de la millora alternativa perduda i reflecteix allò a què es renuncia per tal d’aconseguir-lo.
- 18. Microeconomia: estudia la conducta dels agents econòmics individuals i de mercats concrets. Centra la seva atenció en els preus i en la quantitat de béns i serveis produïts per cada mercat.
- 19. Macroeconomia: considera el comportament de l’economia a escala global. No és preocupa de la venda del mercat, sinó de la millora o l’empitjorament de l’economia del país.