More Related Content
What's hot (19)
Similar to Ecosistemes (20)
More from Laura Gantiva Polo (18)
Recently uploaded (10)
![[Projecte Catapulta -1A] Informe cient鱈fic](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/definitiucpiadeg6-informecientficcorreccions-250309073431-61a8150f-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
![[Projecte Catapulta] - Informe cient鱈fic](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/definitiucpiadeg6-informecientficcorreccions-250309072639-4b9e7ddc-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
Ecosistemes
- 1. Els escosistemes de la Terra
- 2. Continguts Qu竪 辿s un ecosistema? Alimentaci坦 en els ecosistemes. Caracter鱈stiques dels ecosistemes. Ecosistemes terrestres. Ecosistemes aqutics. El s嘆l com un ecosistema. Biodiversitat.
- 3. Qu竪 辿s un ecosistema ? Un ecosistema 辿s un sistema natural que est format per un conjunt d'organismes vius (biocenosi) i el medi f鱈sic on es relacionen (bi嘆top) . Les relacions que sextablexen entre aquestos, el lloc on viuen i les caracter鱈stiques de aquest i les relacions del medi i els organismes. Unitat composta d'organismes interdependents que compart ixen el mateix hbitat. Formen una s竪rie de cadenes que mostren la interdepend竪ncia dels organismes dins del sistema.
- 4. Alimentaci坦 en els ecosistemes 1. Productors: s坦n els que poden fabricar els seus propis aliments, com les plantes ,es a dir s坦n aut嘆trofs , fabriquen la seua mat竪ria orgnica a partir de subtncies inorgniques . 2. Consumidors: inclouen tots els animals, que per ser incapa巽os d'elaborar el seu propi aliment, han d'aconseguir-ho en el medi ambient. Depenent del tipus d'aliment que consumisquen, els consumidors poden ser: Primaris: inclou els herb鱈vors Secundaris: carn鱈vors que s'alimenten dels herb鱈vors. Terciaris: mengen tant a herb鱈vors com carn鱈vors. 3. Descomponedors: s坦n aquells organismes que aprofiten la mat竪ria orgnica morta .
- 5. Caracter鱈stiques dels ecosistemes L'ecologia es dedica a estudiar les relacions dels organismes amb el medi ambient en qu竪 habiten. Els factors bi嘆tics sorgeixen en els 辿ssers vius i aquestos es donen per la pres竪ncia daltres 辿ssers en lecosistma. Als inerts els coneixem com abi嘆tics , s坦n l'aigua, l'aire, el s嘆l i el Sol; el conjunt de factors abi嘆tics origina el clima dels ecosistemes. Els materials es troben de forma natural en els ecosistemes i constantment es renoven , donant lloc als cicles naturals dels ecosistemes. Els principals cicles naturals s坦n: - Cicle del carbony i ox鱈gen - Cicle de laigua - Cicle del nitr嘆gen - Cicle artificial
- 6. Els materials es troben de forma natural en els ecosistemes i constantment es renoven , donant lloc als cicles naturals dels ecosistemes. Els principals cicles naturals s坦n: Cicle del carbony i ox鱈gen Cicle de laigua Cicle del nitr嘆gen Cicle artificial
- 7. Ecosistemes terrestres S坦n tots aquells que es troben sobre el subs嘆l." Tipus : Deserts Erms Sabanes Boscos
- 8. Deserts Els ecosistemes d'esta classe es caracteritzen per presentar: elevades temperatures en el dia i baixes en la nit, factors determinants com la humitat relativament redu誰da i escassa precipitaci坦. Els vegetals propis d'estos ecositemas poden classificar-se principalment en dos tipus: - Els representats per arbustos amb fulls escassos i dures com l'rtemis. - Els formats per vegetals amb fulls carnosos com els cactus All鱈 es poden trobar reptils, auss, alguns mam鱈fers , papallones .
- 9. Erms S坦n equivalents a les tundres d'altres pa誰sos. Es caracteritzen per presentar aire fred, s嘆ls rids, neus i boirines la major part de l'any . La vegetaci坦 est constitu誰da per vegetals perennes, arbustos i arbres nanos, plantes herbcies, l鱈quens, molses, i alguns pastos. Entre els animals es poden trobar c辿rvols, 坦ssos, coloms, necs, r竪ptils, amfibis, rosegadors i aus. Les plantes i animals que habiten este tipus d'ecosistema, presenten adaptacions per a protegir-se del fred . Estos ecositemes presenten baixa producci坦 i escassa activitat humana.
- 10. Sabanes Formats per grans praderies amb escs arbratge, on predominen les gram鱈nies, pastius i plantes de consist竪ncia herbcia. Entre els animals es poden trobar guanyats, mam鱈fers, rosegadors, aus i r竪ptils. Sobre誰x la ramaderia Es presenten dos 竪poques de pluges, les quals v辿nen a ser subsidis energ竪tics. Les sabanes estan sent amena巽ades pel creixement accelerat i no planificat de la ciutat amb els seus m炭ltiples sectors industrials i residencials, els quals estan ocupant rees corresponent a l'ecosistema sabanero 炭til en la producci坦 d'aliments.
- 11. Boscos Formats per denses rees superbobladas d'arbustos, arbres i matolls, caracteritzats per ser humits i amb temperatures de 24尊C. Els organismes existents s坦n molt variats i ex嘆tics tant en fauna com en flora. Tipus de boscos : Bosc Tropical pluj坦s . Presenten arbres amb fulls molt amples i verds amb pluges durant tota l'竪poca de l'any, alta humitat i temperatures, freq端ents inundacions i incendis. La vegetaci坦 辿s molt exuberant i ex坦tica i es troben animals i gran varietat de r竪ptils, amfibis i insectes Bosc and鱈: Estan formats per cinturons de boscos en la regi坦 andina, amb climes temperats o freds.
- 12. Factors abi嘆tics en medis terrestres Temperatura. En un mateix lloc por presentar grans varicacions climtiques i estacionals. Llum . T辿 gran nflu竪ncia sobre les plantes , grcies a ella poden dur a terme la fotos鱈ntesi. Humitat . Quantitat daigua present en laire. s fonamental en els organismos terrestres per a realizar les funcions vitals. Segons les condicions climtiques , es difer竪ncien tres grans zones en cada hemisferi : la zona freda , la temperada i la clida.
- 13. Ecosistemes aqutics S坦n els que es desenrotllen en l'aigua; i els quals poden ser de dos tipus: marins, si es presenten en les aig端es oceniques, i dulceacu鱈colas si pertanyen a les aig端es continentals; 辿s a dir, les que s坦n d'aigua dol巽a i es troben dins dels continents, com a rierols, rius o llacs. Ecosistemes d'aigua dol巽a Ecosistemes marins Ecosistemes salobres
- 14. Ecosistemes d'aigua dol巽a Estos ecosistemes es caracteritzen perqu竪 l'aigua que els forma t辿 un davall contingut de sals, 辿s a dir, 辿s aigua dol巽a, d'ac鱈 que se'ls cride dulceacu鱈colas. Alguns d'estos ecosistemes es desenrotllen en aig端es quietes, com en els llacs o preses, i altres en aig端es corrents, com la dels rius o rierols. Se poden distinguir dos tipus: Aig端es corrents . Rius i torrents . Aig端es estancades. Llacs tolls i pantans . - Zona litoral . Pr嘆xima a la vora i poc profunda. - Zona daig端es lliures . Allunyada de la vora i il.luminada - Zona profunda . Allunyada de la vora , amb poca llum i baixa concentraci坦 doxigen.
- 15. Ecosistemes marins Es desenrotllen en el mar i en els oceans; es caracteritzen per tindre una gran quantitat de sals dissoltes en l'aigua. La quantitat de sals en el mar es coneix com a salinitat de l'aigua; la salinitat mitjana en l'aigua 辿s d'aproximadament 35 g de sal per litre d'aigua. Es poden distinguir dues zones : Zona pel叩gica . Compr辿n les masses daigua ner鱈tic i de lambient ocenic. -Ambient ner狸tic .Correspon a les masses daigua. -Ambient ocenic . Engloba les masses daigua de loce obert , lluny de la plataforma continental i del fons ocenic. Zona abissal . Situada per davall dels 4000m de profundital i es caracteritza per labs竪ncia de la llum.
- 16. Ecosistemes salobres Es presenten on s'unixen els rius d'aigua dol巽a amb l'aigua del mar, originant les llacunes costaneres i les estorades. Estos ecosistemes s坦n molt importants perqu竪 a ells acudixen moltes esp竪cies a reproduir-se, per exemple, les gambetes. En algunes llacunes costaneres es desenrotlla un ecosistema cridat manglar, on el m辿s excel揃lent 辿s la pres竪ncia dels mangles; les arrels d'estos arbres poden absorbir l'aigua de mar i utilitzar-la per a desenrotllar les seues funcions.
- 17. Factors abi嘆tics en medis aqutics La llum . Condiciona la presencia dorganismos fotosint竪tics . Disminueix la profunditat i hi ha una zona f嘆tica il.luminada i altra af嘆tica on a penes ariba la llum. La temperatura . Menys variable que en els ecosistemes terrestres. La pressi坦 . A mesura que augmenta la profunditat , tamb辿 ho fa la pressi坦 hidrost叩tica que condiciona algunes caracter鱈stiques dels 辿ssers vius . La salinitat . Les aig端es marines tenen un contingut en sals molt estable. La quantitat doxigen . Tenen menys quantitat doxigen que els terrestres .
- 18. La vida en les aig端es Plncton Organismes diminuts que viuen flotant en les aig端es , s坦n imm嘆bils o realitzen xicotets moviments. N竪cton . Animals que poden nadar i es desplacen amb facilitat. Bentos. Organismes que viuen sobre el fons , fixos o despla巽an-se.
- 19. El s嘆l com a ecosistema. Bi嘆top del s嘆l. Entre els components inorgnics es poden trovar s嘆lids i gasosos . Destaca la temperatura i la humitat. Biocenosi del s嘆l. Sobre el s嘆l creixen plantes , que produeixen mat竪ria org叩nica i contribueixen a lerosi坦 de les roques . Entre els animals destaquen els mam鱈fers menuts i an竪l.lids , insectes , arcnids . Els fongs i bacteria descomponen la mat竪ria org叩nica i originen humus.
- 20. La biodiversitat s la varietat de la vida . Inclou diversos nivells de l'organitzaci坦 biol嘆gica. Compr辿n a la diversitat d'esp竪cies de plantes, animals, fongs i microorganismes que viuen en un espai determinat, a la seua variabilitat gen竪tica, als ecosistemes dels quals formen part estes esp竪cies i als paisatges o regions on s'ubiquen els ecosistemes. Tamb辿 inclou els processos ecol嘆gics i evolutius que es donen a nivell de gens, esp竪cies, ecosistemes i paisatges.
Editor's Notes
- #2: Imagen con tonos multicolor(B叩sico)Para reproducir los efectos de imagen en esta diapositiva, lleve a cabo lo siguiente:En la ficha Inicio, en el grupo Diapositivas, haga clic en Dise単o y, a continuaci坦n, haga clic en En blanco. En la ficha Insertar, en el grupo Im叩genes, haga clic en Imagen. En el cuadro de di叩logo Insertar imagen, seleccione una imagen y, a continuaci坦n, haga clic en Insertar. En Herramientas de imagen, en la ficha Formato, en la esquina inferior derecha del grupo Tama単o, haga clic en el iniciador del cuadro de di叩logo Tama単o y posici坦n. En el cuadro de di叩logo Formato de imagen, modifique el tama単o o recorte la imagen de modo que el alto quede ajustado a 10,36 cm y el ancho est辿 ajustado a 25,4 cm. Para recortar la imagen, haga clic en Recortar en el panel izquierdo y en el panel Recortar, en Posici坦n de recorte, especifique los valores en los cuadros Alto, Ancho, Izquierda y Superior.Para cambiar el tama単o de la imagen, haga clic en Tama単o en el panel izquierdo y, en el panel Tama単o, en Tama単o y giro, especifique los valores en los cuadros Alto y Ancho.Seleccione la imagen. En la ficha Inicio, en la esquina inferior derecha del grupo Dibujo, haga clic en el iniciador del cuadro de di叩logo Formato de forma. En el cuadro de di叩logo Formato de imagen, haga clic en Color de imagen en el panel izquierdo y, a continuaci坦n, lleve a cabo lo siguiente en el panel Imagen:Haga clic en el bot坦n situado junto a Volver a colorear y, a continuaci坦n, en Modos de color, haga clic en Escala de grises (primera opci坦n de la izquierda).En el cuadro Brillo, especifique 25%.En el cuadro Contraste, especifique 25%.Tambi辿n en el cuadro de di叩logo Formato de forma, haga clic en Sombra en el panel izquierdo. En el panel Sombra, haga clic en el bot坦n situado junto a Valores preestablecidos y, en Interior, haga clic en Interior arriba (primera fila, segunda opci坦n de la izquierda). En la ficha Inicio, en el grupo Dibujo, haga clic en Formas y, a continuaci坦n, en Rect叩ngulos haga clic en Rect叩ngulo (primera opci坦n de la izquierda). Arrastre sobre la diapositiva para dibujar un rect叩ngulo. En Herramientas de dibujo, en la ficha Formato, en el grupo Tama単o, lleve a cabo lo siguiente:En el cuadro Alto de forma, especifique 10,36 cm.En el cuadro Ancho de forma, especifique 25,4 cm.En la ficha Inicio, en la esquina inferior derecha del grupo Dibujo, haga clic en el iniciador del cuadro de di叩logo Formato de forma. En el cuadro de di叩logo Formato del fondo, haga clic en Rellenar en el panel izquierdo, seleccione Relleno degradado en el panel Relleno y, a continuaci坦n, lleve a cabo lo siguiente:Haga clic en el bot坦n situado junto a Colores preestablecidos y, a continuaci坦n, haga clic en Arco iris II (cuarta fila, segunda opci坦n de la izquierda).En la lista Tipo, seleccione Lineal. Haga clic en el bot坦n situado junto a Direcci坦n y, a continuaci坦n, haga clic en Lineal izquierda (primera fila, quinta opci坦n de la izquierda).En el cuadro ngulo, especifique 180属.En Puntos de degradado, en la lista desplegable, seleccione cada uno de los cinco puntos de degradado de forma individual y, a continuaci坦n, en el cuadro Transparencia, especifique 70%. Tambi辿n en el cuadro de di叩logo Formato de forma, haga clic en Color de l鱈nea en el panel izquierdo y, a continuaci坦n, seleccione Sin l鱈nea en el panel Color de l鱈nea. Mantenga pulsada la tecla May炭s y seleccione la imagen y el rect叩ngulo. En la ficha Inicio, en el grupo Dibujo, haga clic en Organizar y, a continuaci坦n, lleve a cabo lo siguiente:Vaya a Alinear y, a continuaci坦n, haga clic en Alinear con la diapositiva. Vaya a Alinear y, a continuaci坦n, haga clic en Alinear horizontalmente.Vaya a Alinear y, a continuaci坦n, haga clic en Alinear verticalmente.Haga clic en Grupo.Arrastre el grupo en vertical en la diapositiva para colocarlo seg炭n sea necesario. Si el grupo ya no est叩 centrado en la horizontal en la diapositiva, en la ficha Inicio, en el grupo Dibujo, haga clic en Organizar, vaya a Alinear y, a continuaci坦n, lleve a cabo lo siguiente:Haga clic en Alinear con la diapositiva. Haga clic en Alinear verticalmente. Para reproducir el fondo en esta diapositiva, lleve a cabo lo siguiente: Haga clic con el bot坦n secundario en el 叩rea de fondo de la diapositiva y, a continuaci坦n, haga clic en Formato del fondo. En el cuadro de di叩logo Formato del fondo, haga clic en Rellenar en el panel izquierdo, seleccione Relleno degradado en el panel Relleno y, a continuaci坦n, lleve a cabo lo siguiente:En la lista Tipo, seleccione Lineal.Haga clic en el bot坦n situado junto a Direcci坦n y, a continuaci坦n, haga clic en Lineal derecha (primera fila, cuarta opci坦n de la izquierda). En el cuadro de texto ngulo, especifique 0.En Puntos de degradado, haga clic en Agrega un delimitador de degradado o en Quita el delimitador de degradado hasta que aparezcan tres delimitadores en el control deslizante.En Puntos de degradado, personalice los puntos de degradado agregados de la manera siguiente:Seleccione el primer delimitador del control deslizante y lleve a cabo lo siguiente:En el cuadro Posici坦n, especifique 0%.Haga clic en el bot坦n situado junto a Color y, a continuaci坦n, en Colores del tema, haga clic en Blanco, Fondo 1, 15% m叩s oscuro (tercera fila, primera opci坦n de la izquierda).Seleccione el segundo delimitador del control deslizante y lleve a cabo lo siguiente: En el cuadro Posici坦n, especifique 20%.Haga clic en el bot坦n situado junto a Color y, a continuaci坦n, en Colores del tema, haga clic en Blanco, Fondo 1 (primera fila, primera opci坦n de la izquierda).Seleccione el tercer delimitador del control deslizante y lleve a cabo lo siguiente: En el cuadro Posici坦n, especifique 100%.Haga clic en el bot坦n situado junto a Color y, a continuaci坦n, en Colores del tema, haga clic en Blanco, Fondo1, 25% m叩s oscuro (cuarta fila, primera opci坦n de la izquierda).