Feta per Elena, Pablo i Nico com a treball de l'asignatura Ci竪ncies de la Naturalessa, en 5辿. de Primria. Explica qu竪 辿s un ecosistema i quines s坦n les principals caracter鱈stiques.
Feta per Elena, Pablo i Nico com a treball de l'asignatura Ci竪ncies de la Naturalessa, en 5辿. de Primria. Explica qu竪 辿s un ecosistema i quines s坦n les principals caracter鱈stiques.
Este documento presenta una lista de plantas y animales que viven en un ecosistema de charca, incluyendo algas, plantas acu叩ticas como lentejas de agua y lirios, invertebrados como pulgas de agua y mosquitos, anfibios como ranas y sapos, reptiles como tortugas y culebras, y aves como mart鱈n pescadores y garzas.
The document discusses various types of Mediterranean forests and their ecosystems, including alpine meadows, black pine, white pine, and red pine forests. It also mentions different tree species such as oak and beech, highlighting the diversity in these regions. Additionally, the document provides links to images related to the Mediterranean forest.
El documento proporciona informaci坦n sobre el uso de las redes sociales entre adolescentes. Se単ala que el 35% de menores en Espa単a tienen dos o m叩s perfiles a pesar de que la ley proh鱈be que menores de 14 a単os tengan un perfil. Adem叩s, un 40% de encuestados reconoce que las redes sociales les quitan tiempo de estudio. Finalmente, ofrece algunos consejos para un uso seguro y responsable de las redes sociales.
El documento resume las caracter鱈sticas de la Generaci坦n Interactiva, incluyendo su uso extensivo de la tecnolog鱈a desde una edad temprana, su comportamiento multitarea y su preferencia por la imagen sobre el texto. Tambi辿n destaca algunos riesgos como la exposici坦n a contenidos inadecuados y el acoso cibern辿tico, e incluye consejos sobre la mediaci坦n parental y el establecimiento de reglas para un uso seguro y responsable de la tecnolog鱈a.
Este documento presenta varios programas para crear actividades interactivas para el aula digital, incluyendo Hot Potatoes, LIM, Ardora y JClic. Proporciona enlaces a los sitios web, ejemplos y manuales de cada programa. Tambi辿n ofrece consejos como no agobiarse, establecer objetivos concretos y trabajar en equipo para compartir conocimientos al crear actividades con estos programas.
Este documento lista recursos y programas educativos para usar en la pizarra digital en el aula de secundaria. Incluye portales del Ministerio de Educaci坦n y comunidades aut坦nomas, as鱈 como webs con mapas interactivos, fracciones, caligraf鱈a y animaciones. Tambi辿n describe programas como Geogebra, Stellarium, Avogadro y aplicaciones de Google Earth, Sketchup y Chrome. Por 炭ltimo, explica brevemente la realidad aumentada y algunas herramientas para implementarla.
Este documento discute el uso de presentaciones digitales en el aula y presenta algunas herramientas para crear presentaciones interactivas. Se単ala que las presentaciones tradicionales son pasivas para los estudiantes y no fomentan la participaci坦n. Luego, introduce varias plataformas como PowerPoint, 際際滷Share, Qwiki e Issuu que permiten crear presentaciones m叩s din叩micas e involucrar a los estudiantes.
El documento describe las ventajas de utilizar una pizarra digital en el aula de educaci坦n secundaria. La pizarra digital permite al profesor apoyar sus explicaciones proyectando presentaciones, videos y herramientas interactivas. Tambi辿n permite a los alumnos exponer, corregir ejercicios y comunicarse de forma m叩s efectiva. El documento enumera diversas tecnolog鱈as digitales como pizarras interactivas, lectores de documentos, tabletas y sistemas de votaci坦n que pueden utilizarse en el aula para mejorar la ense単anza
Este documento ofrece informaci坦n sobre el uso de las redes sociales por adolescentes. Explica que el 35% de menores en Espa単a tienen dos o m叩s perfiles en redes sociales y que a partir de los 14 a単os m叩s del 80% tiene perfil. Tambi辿n proporciona ejemplos de redes populares como Tuenti, Facebook y Twitter, e identifica aspectos a considerar como la privacidad, las amistades y el tiempo dedicado a las redes sociales que puede afectar el estudio.
El documento describe las caracter鱈sticas principales de los programas de creaci坦n de actividades interactivas. Menciona que deben permitir resolver actividades en l鱈nea, insertar multimedia, ser gratuitos de c坦digo abierto, funcionar en diferentes sistemas operativos, almacenar el trabajo y crear actividades de forma sencilla. Tambi辿n habla sobre el est叩ndar SCORM y presenta diversos programas como JClic, Hot Potatoes, Ardora, Constructor y LIM, resaltando sus ventajas e inconvenientes.
El documento resume los principales aspectos de la generaci坦n interactiva, incluyendo que la mayor鱈a de ni単os y adolescentes usan dispositivos digitales, pasan mucho tiempo con pantallas, y comparten informaci坦n en l鱈nea. Tambi辿n destaca riesgos como contenido inapropiado, adicci坦n a videojuegos, acoso cibern辿tico y falta de privacidad. Finalmente, ofrece consejos para los padres como supervisar el uso, establecer reglas claras y dar el ejemplo desconect叩ndose tambi辿n.
El documento describe las caracter鱈sticas de la Generaci坦n Interactiva y ofrece consejos para padres. Los ni単os y adolescentes pasan mucho tiempo con pantallas y redes sociales, lo que plantea riesgos como contenidos inadecuados, acoso cibern辿tico y falta de privacidad. No obstante, las nuevas tecnolog鱈as tambi辿n ofrecen oportunidades educativas. El documento recomienda que los padres supervisen la actividad en l鱈nea de los hijos, establezcan reglas claras y sirvan de modelo desconect叩ndose a veces.
DOSSIER ESTIU A1INICIAL! Us presento un dossier que haurs de completar dura...JosepRamonGregoriMuo
油
Benvolguts alumnes,
Us presento un dossier que haurs de completar durant les vostres vacances destiu i entregar-lo, ben fet i ben presentat, al setembre. La idea 辿s que practiqueu i no oblideu vocabulari que hem treballat durant el curs.
Us desitjo que passeu i gaudiu dunes bones vacances destiu.
Ens tornarem a veure al 8 de setembre quan comencen les classes de nou!
2. ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUTICS
Els biomes terrestres: s坦n les zones
bioclimtiques que es situen als continents.
3. ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUTICS
Els biomes terrestres: estaran definits per
una s竪rie de factors abi嘆tics. Els m辿s
importants s坦n: els factors climtics, la
topografia i el sol.
4. ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUTICS
Els biomes terrestres, factors abi嘆tics:
Els factors climtics: concretament la
temperatura i la pluviositat. Aquests factors
varien segons la latitud i la altitud.
5. ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUTICS
Els biomes terrestres, factors abi嘆tics:
La topografia: fa refer竪ncia a la inclinaci坦 i
orientaci坦 del terreny. Per exemple les vessant
duna muntanya presenten caracter鱈stiques molt
diferents segons estiguin orientades al sud o al
nord
6. ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUTICS
Els biomes terrestres, factors abi嘆tics:
El s嘆l: la composici坦 del s嘆l i la seva textura
influir en les plantes que poden cr辿ixer.
7. ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUTICS
Els biomes terrestres:
Gels permanents: es troba als pols i a les parts
m辿s altes de les muntanyes. Vegetaci坦 i fauna
molt escasses.
8. ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUTICS
Els biomes terrestres:
Tundra: es troba a les regions que envolten els
pols, on normalment la precipitaci坦 辿s en forma
de neu. Abunden les molses i els l鱈quens. En
quan a fauna, els rens i els 坦ssos polars.
9. ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUTICS
Els biomes terrestres:
Taig: els boscos de regions fredes i dalta
muntanya. Formats per pins, avets i daltres
con鱈feres.
10. ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUTICS
Els biomes terrestres:
Bosc caducifoli: els boscos de regions
temperades i humides. Format per
faig, roures, etc.
11. ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUTICS
Els biomes terrestres:
Bosc mediterrani: els boscos de regions amb
poca pluviositat. Format per alzines, alzines
sureres, pi blanc i pi pinyer, etc. Els conills i les
guineus s坦n animals representatius
12. ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUTICS
Els biomes terrestres:
Sabana: en regions clides amb una estaci坦 de
pluges. Predominen herbes i accies espinoses.
Fauna representada per
lleons, elefants, zebres, etc
13. ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUTICS
Els biomes terrestres:
Desert: en regions de precipitacions molt
escasses. Viuen plantes molt adaptades com els
cactus, y animals com els arcnids i els r竪ptils
14. ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUTICS
Els biomes terrestres:
Bosc tropical: els boscos de regions
tropicals, amb elevada pluviositat i temperatures
amb poques variacions. La vegetaci坦 est molt
estratificada i trobem una gran diversitat animal
15. ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUTICS
Els biomes terrestres: el s嘆l. s el substrat
dels organismes terrestres. Est composat
per:
Mat竪ries minerals: les part鱈cules que provenen
de la roca mare (arenes, graves, etc)
Mat竪ria orgnica o humus: els restes vegetals i
animals es descomposici坦. D坦na fertilitat.
16. ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUTICS
Els biomes terrestres: el s嘆l. s el substrat
dels organismes terrestres. Est composat
per:
Aigua: entre les part鱈cules del s嘆l, es troba aigua
Aire: els gasos que omplen els espais buits
ssers vius: hi ha tot una s竪rie dorganismes que
habiten el s嘆l.
17. ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUTICS
Els biomes terrestres: el s嘆l. Tant per lacci坦
dels agents atmosf竪rics com per lacci坦 dels
organismes la roca mare es va disgregant i es
va formant el s嘆l.
18. ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUTICS
Els biomes terrestres, organismes del s嘆l:
Els fongs s坦n molt importants al utilitzar la
mat竪ria orgnica en descomposici坦
19. ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUTICS
Els biomes terrestres, organismes del s嘆l:
Bacteris: juntament amb els fongs, reincorporen
les mat竪ries minerals al s嘆l, al descomposar la
mat竪ria orgnica.
20. ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUTICS
Els biomes terrestres, organismes del s嘆l:
Porquets de Sant Antoni (bicho bola):
salimenten de restes vegetals.
21. ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUTICS
Els biomes terrestres, organismes del s嘆l:
Alacr叩n cebollero: insecte que fa profundes
galeries al terra. Salimenten darrels i dalgunes
larves.
22. ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUTICS
Els biomes terrestres, organismes del s嘆l:
Cucs de terra: organisme que augmenta molt la
fertilitat dun s嘆l. Transformen les restes
orgniques en un humus molt ric.
23. ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUTICS
Exemple decosistema terrestre:
El bosc mediterrani: les plantes que viuen en
aquest tipus de bosc, tenen adaptacions per
suportar estius molt secs.
24. ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUTICS
Exemple decosistema terrestre:
El bosc mediterrani: diferenciem tres estrats de
vegetaci坦.
Estrat arbori, format per alzines, alzines sureres o pins
26. ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUTICS
Exemple decosistema terrestre:
El bosc mediterrani: diferenciem tres estrats de
vegetaci坦.
Estrat arbustiu, format per arbustos, i plantes
enfiladisses o lianes, com els coscoll
(coscoja), llentiscle (lentisco), la murtra (mirto) i
moltes aromtiques
28. ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUTICS
Exemple decosistema terrestre:
El bosc mediterrani: diferenciem tres estrats de
vegetaci坦.
Estrat herbaci, format per herbes, falgueres i molses.
Al bosc mediterrani 辿s pobre ja que arriba poca llum a
les parts baixes dels bosc.
29. ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUTICS
Exemple decosistema terrestre:
El bosc mediterrani: fauna.
Guineu, animal no gaire gran (3-11 Kg), carn鱈vor que
presenta una dieta variada, caracteritzat per la seva
cua espessa. Es pot adaptar a molt habitats.
30. ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUTICS
Exemple decosistema terrestre:
El bosc mediterrani: fauna.
Conill, mam鱈fer gregari que pot arribar a ser una plaga
pels camps de conreu. Avui dia, per diverses
malalties, es relativament escs.
31. ECOSISTEMES TERRESTRES I AQUTICS
Exemple decosistema terrestre:
El bosc mediterrani: fauna.
Xoriguer (Cern鱈calo), au rapinyaire que menja petits
mam鱈fers com ratolins.