More Related Content
What's hot (20)
Similar to Edat dels metalls (20)
More from profes folchitorres (20)
Edat dels metalls
- 1. I DESPRS DE LEDAT DE PEDRA... S嘆nia M叩rquez Folch i Torres dEsplugues de Llobregat Curs 2019-2020
- 2. EDAT DELS METALLS EDAT DE COURE EDAT DE BRONZE EDAT DE FERRO LA RODA LA VELA CANALS DE REGADIU LARADA COMER NOVES ACTIVITATS CIUTATS NOUS HBITATS NOVES PROFESSIONS COMERCIANTS SACERDOTS GUERRERS... CLASSES SOCIALS PIRMIDE SOCIAL: DIFERNCIES SOCIALS ETAPES INVENTS
- 3. EDAT DELS METALLS A L'IGUAL QUE EN L'ETAPA ANTERIOR, EN AQUESTA ES VAN PRODUIR NOUS DESCOBRIMENTS QUE VAN AFAVORIR L'AVEN TECNOLGIC I EL DESENVOLUPAMENT DE LES SOCIETATS. A MS DE LA METAL揃LRGIA, ALTRES AVENOS VAN SER: LA RODA LARADA ELS CANALS DE REGADIU LA VELA
- 4. LA RODA ENCARA QUE SEMBLA QUE PER LGICA LINVENT DE LA RODA S'APLIQUS AL TRANSPORT, EN REALITAT, AL PRINCIPI ES VA UTILITZAR PER MILLORAR EL TORN DE TERRISSER I EL REG AMB ELS MOLINS D'AIGUA. VA SER UNA MICA MS ENDAVANT QUAN ES FAR SERVIR PELS CARROS I MILLORAR EL TRANSPORT PER TERRA. https://sites.google.com/site/prehistoriaolerdola/edat-dels-metalls TORN DE TERRISSER
- 5. LA RODA DEL MOL EL MOL PER TRITURAR I OBTENIR FARINA S UN DELS INVENTS MS ANTICS DE LA HUMANITAT. ELS PRIMERS MOLINS EREN MOGUTS PEL BRA DE L'HOME I MS ENDAVANT PER TRACCI ANIMAL UNINT UN PAL A LA RODA DE PEDRA QUE HAVIA DE FER-SE GIRAR. MS ENDAVANT AQUEST TREBALL EL VA REALITZAR L'AIGUA, DE MANERA QUE ELS MOLINS ES CONSTRUTS A LA VORERA DELS RIUS. POSTERIORMENT ELS MOLINS VAN SER MOGUTS PEL VENT, GRCIES A UNES GRANS ASPES.
- 6. LES PRIMERES RODES EREN SIMPLES DISCS DE FUSTA AMB UN FORAT CENTRAL PER INSERIR-LES EN UN EIX. LA POSTERIOR INVENCI DE LA RODA AMB RADIS VA PERMETRE LA CONSTRUCCI DE VEHICLES MS RPIDS I LLEUGERS I VA SORGIR AL NORD D' SIA CENTRAL (5.000-3000 anys a.C) RODES PER VEHICLES
- 8. CANALS DE REGADIU I DICS VAN DESCOBRIR QUE ERA IMPORTANT GUIAR L'AIGUA I PROTEGIR ELS TERRENYS DE LES INUNDACIONS, PER A AIX VAN CONSTRUIR CANALS DE REGADIU I DICS. ELS CANALS VAN PERMETRE EL DESENVOLUPAMENT DEL REGADIU EN L'AGRICULTURA, PRODUINT-SE UN IMPORTANT AUGMENT DELS ALIMENTS, I PROVEINT D'AIGUA A LES CIUTATS. CANALS DE REGADIU DIC
- 9. LA VELA ES VA APLICAR A LA NAVEGACI DE MANERA QUE ES PODIA APROFITAR LA FORA NATURAL DE VENT. AIX ES VAN MILLORAR LES COMUNICACIONS PER MAR I PER RIUS, GUANYANT VELOCITAT EN EL TRANSPORT DE MERCADERIES I PERSONES I CONNECTANT ZONES MS ALLUNYADES ENTRE SI. TANT LA VELA COM LA RODA PERMETRAN EL DESENVOLUPAMENT D'IMPORTANTS XARXES COMERCIALS A LLARGA I MITJA DISTNCIA. LA VELA A LES EMBARCACIONS
- 10. MILLORES DEL TRANSPORT LA CREACI DE LES DIFERENTS CIUTATS VA FER QUE FOS NECESSARI LA FABRICACI DE NOUS MITJANS DE TRANSPORT GRCIES ALS QUALS ES VA FER MS SENZILL COMERCIAR I TRASLLADAR-SE D'UN PUNT A UN ALTRE. EL MAJOR S DELS CAVALLS AMB CARRUATGES I LA MILLORA EN LA NAVEGACI TAMB VA SER CLAU PER AL DESCOBRIMENT DE NOVES MINES DE METALLS. ALGUNES EMBARCACIONS ES VAN FER A PARTIR D'ENORMES TRONCS; ENTRE ELLS, UN DE ROURE D'UN METRE DE GRUIX I UNA ALADA DE 20 METRES. AQUEST CARRO TRACIO DE 2000 ANYS D'ANTIGUITAT DE KARANOVO HA ESTAT TOT UN ESDEVENIMENT A BULGRIA, ES DIU QUE EN AQUELLS TEMPS ES TENIA EL COSTUM D'ENTERRAR EL CARRO AL COSTAT DEL DIFUNT, AIX QUE ES SACRIFICAVEN ELS CAVALLS PERQU EL MORT POGUS UTILITZAR EL TRANSPORT EN EL MS ENLL.
- 11. EDAT DELS METALLS Fa 6.000 anys 3.500 anys LA METAL揃LRGIA ES VA INICIAR AL PRXIM ORIENT CAP EL VII MIL揃LENNI AC. EL PRIMER METALL QUE ES VA FER SERVIR VA SER L'OR, QUE ES COLPEJAVA EN FRED AMB UN MARTELL FINS A DEIXAR-LO PLA COM UNA LMINA (MARTELLEIG). AMB L'OR S'ELABORAVEN JOIES I OBJECTES ORNAMENTALS. LEDAT DELS METALLS S L'ETAPA MS AVANADA DE LA PREHISTRIA. A AQUEST LTIM PERODE DE LA PREHISTRIA SE LI DIU AIX PERQUE ELS SSERS HUMANS VAN DESCOBRIR I VAN UTILITZAR ELS METALLS. EN L'EDAT DELS METALLS ELS CANVIS INICIATS EN EL NEOLTIC S'ACCENTUEN. MOLTS DELS INSTRUMENTS DE PEDRA SN SUBSTITUTS PER ALTRES CONSTRUTS EN METALL, MOLT MS RESISTENTS. AQUEST PERODE ES DIVIDEIX EN TRES ETAPES QUE REBEN EL NOM DELS METALLS QUE LA HUMANITAT VA ANAR UTILITZANT PROGRESSIVAMENT: EDAT DEL COURE O CALCOLTIC EDAT DEL BRONZE EDAT DEL FERRO
- 13. EN UN PRIMER MOMENT ES VA TREBALLAR EL METALL EN FRED, COLPEJANT-LO. DESPRS VAN INVENTAR LA FORJA QUE S APLICAR CALOR A LA PEA ABANS DE COLPEJAR-LA PER DONAR-LI FORMA AMB EL MARTELL. POSTERIORMENT ES VA ACONSEGUIR FONDRE ELS METALLS, S A DIR CONVERTIR- LOS EN LQUID, A ALTES TEMPERATURES I DONAR-LI FORMA ABOCANT-LO EN MOTLLOS DE PEDRA, QUE SANOMENAVA LA FOSA.
- 14. COURE (6.500 anys a. C) EL COURE, JUNTAMENT AMB L'OR I LA PLATA, S DELS PRIMERS METALLS QUE L' HOME VA CONIXER I VA COMENAR A UTILITZAR EN LA SEVA VIDA QUOTIDIANA PER AIX A AQUEST PERODE SEL CONEIX COM L'EDAT DE COURE. ELS ESTRIS QUE VAN ELABORAR ELS HOMES D'AQUELLA POCA AMB EL COURE VAN SER DIVERSOS, TOT I QUE NO VAN DEIXAR D'UTILITZAR LA PEDRA I ALTRES MATERIALS QUE HAVIEN CONEGUT FINS ARA. ENTRE ELS OBJECTES PODEN ANOMENAR LES PUNTES DE FLETXA, ESTRIS PER LLAURAR LA TERRA, ATUELLS I GUARNIMENTS, ELS QUALS S'UTILITZAVEN PRINCIPALMENT EN RITUS I DEMOSTRAVEN LA IMPORTNCIA DE LA PERSONA QUE HO PORTAVA. .
- 16. BRONZE (3.000 anys a.C) FIXAR UNA DATA EXACTA PEL PERODE DE LEDAT DE BRONZE S MOLT COMPLICAT, JA QUE EL BRONZE NO VA ARRIBAR A TOT EL MN EN ELS MATEIXOS ANYS POT VARIAR MOLT DEPENENT DE LA ZONA DE LA QUAL PARLEM, ENCARA QUE LA PODEM SITUAR ENTRE EL 3000 A . C. DESPRS DE CONIXER EL PROCS PER SEPARAR O UNIR METALLS, VAN EXPERIMENTAR UNINT DIFERENTS METALLS I MINERALS PER CREAR AIX UN MATERIAL MS RESISTENT. VA SORGIR LA CREACI DEL BRONZE, EL QUAL S'ACONSEGUEIX BARREJANT COURE (90%) AMB ESTANY (10%) (ALIATGE) . .
- 17. EINES AGRCOLES EL BRONZE VA FER QUE APAREGUESSIN GRANS MILLORES EN TOTS ELS SECTORS ECONMICS DELS HABITANTS DE L'POCA COM PER EXEMPLE LA PESCA, LA CAA O L'AGRICULTURA. L'ARRIBADA DE EL BRONZE VA FER QUE ES CREESSIN UNA SRIE DEINES VITALS PER A LA PRODUCCI AGRCOLA, SERVINT PER MILLORAR LA PRODUCCI I CREANT AMB AIX UNA PRODUCCI CAPA DE FER QUE UNA POBLACI POGUS VIURE SENSE NECESSITAT DE MOURES DEL SEU LLOC, I FINS I TOT CASOS EN ELS QU SACONSEGUIA SUFICIENT EXCEDENT COM PER COMERCIAR.
- 18. PRODUCTES DOMSTICS L'ARRIBADA DEL BRONZE VA MILLORAR LA FABRICACI DELS PRODUCTES DOMSTICS, COM PODRIEN SER LES DIFERENTS ATUELLS, GERROS I ALTRES PRODUCTES DECORATIUS . LES GRAN QUANTITAT DE PRODUCTES ARTESANS VA FER QUE AUGMENTS EL COMER ENTRE ELS DIFERENTS POBLES.
- 19. DURANT LEDAT DE BRONZE TAMB TREBALLAVEN AMB LOR.
- 20. A LEDAT DE BRONZE TREBALLAVEN LA CERMICA I A LA VEGADA EL BRONZE.
- 22. ARMES DE GUERRA EL BRONZE ERA UN MATERIAL MOLT MS TIL PER A LA CREACI D'ARMES QUE ELS MATERIALS QUE HAVIEN ESTAT UTILITZATS FINS AL MOMENT. L'APARICI DE ARMES COM LES ESPASES DE BRONZE VAN CAUSAR GRANS CANVIS EN LA SOCIETAT DE L'POCA, FENT QUE LES GRANS CULTURES QUE HAVIEN EVOLUCIONAT LA FABRICACI D'ARMES AMB BRONZE CONQUISTESSIN FCILMENT AMB LES CULTURES MENYS DESENVOLUPADES. LA GUERRA VA ESTAR MOLT PRESENT JA QUE ES VA INCREMENTAR LA PRODUCCI DARMES. L'ARMAMENT OFENSIU EVOLUCIONA AMB ARMES DE MAJOR EFECTIVITAT COM L'ESPASA DE LLENGETA, DE FULLA PISTILIFORME, DE LLENGUA DE CARPA, LES DESTRALS DE TAL AMB UNA ANELLA, .... ELS ESCUTS PRESENTEN CERTA DECORACI DE CERCLES CONCNTRICS, D'ESFERES, BULLONS ... EL GRUP DE LES ARMES DEFENSIVES EST FORMAT PER CUIRASSES I CASCS DE BRONZE, DECORATS AMB BULLONS I LNIES. MOLTES ARMES HAN APAREGUT EN RICS I DISTINGITS AIXOVARS FUNERARIS.
- 23. GUERRERS DE LEDAT DE BRONZE
- 24. https://www.unprofesor.com/ciencias-sociales/edad-de-bronce-herramientas-3518.html ARMES OFENSIVES
- 30. FERRO (1.500 a.C) S L'LTIMA ETAPA ABANS DE PODER PARLAR D'HISTRIA. UNA DAGA DE FERRO METEORTIC AMB MNEC D'OR DEL JACIMENT ARQUEOLGIC DE ALACAHYK (TURQUIA). L'EDAT DE FERRO SORGEIX QUAN ELS HOMES VAN DESCOBRIR LA FORMA D'EXTREURE AQUEST METALL. EL FERRO ERA UN METALL QUE ES CONEIXIA DES DE TEMPS MOLT ANTICS PER ERA EL FERRO PROCEDENT DELS METEORITS QUE HAVIEN IMPACTAT SOBRE LA SUPERFCIE DE LA TERRA.
- 31. AQUESTA TRANSICI DEL BRONZE AL FERRO NO VA SER A CAUSA QUE FOS MILLOR UN MATERIAL QUE UN ALTRE, SIN QUE MS AVIAT VA SER PERQUE EL FERRO ERA UN DELS MINERALS QUE MS ABUNDAVEN EN DIFERENTS REGIONS DE L'MN, MOLT MS QUE EL COURE O L'ESTANY. LA FABRICACI D'ARMES ES VA VEURE INCREMENTADA PEL FET QUE AQUEST MINERAL ERA MS COM. LES CULTURES QUE VAN DOMINAR TCNIQUES PER FABRICAR ARMES DE FERRO ES VAN TORNAR EN LES CIVILITZACIONS MS FORTES QUE VAN SOTMETRE A ALTRES POBLES. EL DOMINI D'AQUEST METALL S UN GRAN SALT EVOLUTIU EN LA FORMA DE VIURE DELS SSERS HUMANS D'AQUELLA POCA. L'EVOLUCI EN LES EINES AGRCOLES I LA FABRICACI D'ARMAMENT SOFISTICAT, PRODUEIX QUE L'HOME DISPOSI DE MS TEMPS LLIURE. D'AQUESTA MANERA APAREIX (A MANERA DE PASSATEMPS) L'ELABORACI DE JOIES, ARTESANIES I TELES.
- 32. ARMES
- 38. A QU US RECORDA ?
- 39. QUINES CONSEQNCIES VA PRODUIR LAUGMENT DE LA POBLACI?
- 40. http://acercatealassociales.blogspot.com/2012/08/la-vida-y-la-sociedad-de-la-edad-de-los.html QUINA CLASSE SOCIAL NO APAREIX EN AQUESTA PIRMIDE? REI, PRNCEP O CAP, que dirigeix la ciutat i pren les decisions m辿s importants. Procuraran que el poder recaigui sempre en membres de la seva fam鱈lia. SACERDOTS, encarregats del culte als d辿us, d'elaborar explicacions del funcionament de m坦n i de justificaci坦 de l'ordre social. Seran els que tinguin el coneixements i no els compartiran amb ning炭 Guerrers, necessaris per a protegir la comunitat d'atacs externs i per mantenir l'ordre davant possibles revoltes internes Els ferrers encarregats de realitzar noves eines i armes. Al costat d'ells sorgeixen tamb辿 els orfebres, encarregats de fer ornaments en or, plata, bronze o coure. Els comerciants que comuniquen les ciutats i els seus productes. Els artesans en general com: forners, terrissers, filadores, teixidors, vinaters, etc. Ramaders i agricultors.
- 42. TALAIOT UN TALAIOT S UNA CONSTRUCCI MEGALTICA TURRIFORME (FORMA DE TORRE) PREHISTRICA TPICA DE LES ILLES DE MENORCA I MALLORCA. TANT PER LA SEVA FORMA COM PER LA SEVA UBICACI (lloc on estan constru誰ts) , AQUESTS MONUMENTS SEMBLEN TORRES DE VIGILNCIA O DEFENSIVES. LA SEVA TCNICA CONSTRUCTIVA S A BASE DE GRANS PEDRES ENCAIXADES 束EN SEC損, SENSE CIMENT NI ARGAMASSA.
- 43. ELS TALAIOTS PODEN SER DE DOS TIPUS : ELS TALAIOTS CIRCULARS ELS TALAIOTS QUADRATS. ELS TALAIOTS CIRCULARS SN ELS MS ABUNDANTS. PODEN TROBAR-SE EN POBLATS, ALLATS, O EN CENTRES CERIMONIALS. SN DE PLANTA CIRCULAR, LES SEVES MIDES OSCIL揃LEN ENTRE ELS VUIT I ELS DISSET METRES DE DIMETRE, I SOLEN ESTAR ORIENTATS CAP A ALTRES MONUMENTS. Tant els talaiots circulars com els quadrats tenen una sola entrada, un corredor que travessa els gruixuts murs (de fins a quatre metres de gruix), i una cmera interior prove誰da d'una columna central.
- 44. ELS TALAIOTS QUADRATS SN DE PLANTA MS O MENYS QUADRADA, GAIREB SEMPRE AMB DUES DE LES SEVES PARETS ORIENTADES CAP ALS SOLSTICIS I LES MESURES SN MS ESTRICTES, GAIREB SEMPRE ENTRE ELS DEU I ONZE METRES DE COSTAT. ELS TALAIOTS QUADRATS ES TROBEN PRCTICAMENT SEMPRE INTEGRATS EN CENTRES CERIMONIALS (LLOCS ON ES FEIEN CULTES).
- 45. AQUESTES CONSTRUCCIONS MEGALTIQUES TENEN UNA FUNCI DIFERENT...QUINA?
- 46. LA NAVETA DES TUDONS S UNA CONSTRUCCI FUNERRIA MONUMENTAL DE LA PREHISTRIA MENORQUINA USADA ENTRE ELS ANYS 1200 I 750 A. C. ES TRACTA D'UNA TOMBA COL揃LECTIVA ON ES VAN TROBAR LES RESTES DE UNS 100 PERSONES AMB ELS SEUS OBJECTES : POLSERES DE BRONZE , BOTONS DE OS I CERMICA . LA NAVETA EL SEU NOM SIGNIFICA "LA NAU DELS COLOMS TUDONS".
- 47. LA FORMA DE LA NAVETA D'ES TUDONS S SIMILAR A UNA BARCA CAP PER AVALL, LES SEVES DIMENSIONS EXTERIORS SN DE 14,5M DE LLARG, UNS 6,5M DAMPLE I UNA ALADA DE 4,55M. LA FAANA, ELS MURS I EL SOSTRE DE L'EDIFICI SN CAPES HORITZONTALS DE BLOCS DE PEDRA CALCARIS TREBALLATS AMB MARTELLS I ENCAIXATS ENTRE SI SENSE UTILITZAR MORTER. LA PORTA D'ENTRADA S MOLT BAIXA I ESTRETA (0,57 MX 0,75 M) I POT SER SEGELLADA MITJANANT UNA LLOSA DE TANCAMENT.
- 50. UNA CISTA , PARAULA GREGA QUE VOL DIR COFRE O CAIXA, S UN MONUMENT MEGALTIC FUNERARI INDIVIDUAL, DE PETITES DIMENSIONS. BSICAMENT EST FORMADA PER QUATRE PEDRES PLANES O LLOSES , COL揃LOCADES VERTICALMENT FORMANT UN RECTANGLE. SOBRE ELLES SOLIA COL揃LOCAR-SE UNA ALTRA PEDRA HORITZONTAL A MANERA DE TAPA. A L'INTERIOR ES DIPOSITAVEN ELS DIFUNTS, GENERALMENT EN POSICI FETAL . LA SEVA SUPERFCIE NO SUPERA EL METRE QUADRAT. EN GENERAL LA SEVA CONSERVACI S DOLENTA, I SOL FALTAR LA TAPA I FINS I TOT ALGUNA DE LES LLOSES LATERALS. CISTA
- 52. UN VAS D'ENTERRAMENT S UN RECIPIENT DE CERMICA UTILITZAT PER GUARDAR LES RESTES D'UN DIFUNT (DE VEGADES ELS INCINERAVEN). S UN GRAN RECIPIENT DE BOCA AMPLA, COLL CURT O SENSE COLL, VENTRE ESFRIC AMPLI (SEGELLAT AMB UNA TAPA). VAN SER UTILITZATS EN ELS ENTERRAMENTS CERIMONIALS DE DIVERSES CULTURES PREHISTRIQUES. VAS D'ENTERRAMENT
- 55. EL CREIXEMENT DE LA POBLACI I EL DESENVOLUPAMENT DE NOVES ACTIVITATS ECONMIQUES VINCULADES A LA METAL揃LRGIA, COM SN L'ARTESANIA I EL COMER, PROVOQUEN L'APARICI DE LES PRIMERES GRANS CIUTATS DE L'POCA PREHISTRICA. ALGUNES D'AQUESTES CIUTATS ARRIBARAN DIVERSOS MILERS D'HABITANTS.
- 56. DELS INICIS DE LEDAT DE BRONZE SN LES CIUTATS DE L'ILLA MEDITERRNIA DE CRETA , ON CONSTRUEIXEN ELS FAMOSOS PALAUS DE FAISTOS, MALLIA, HAGIA TRIADA I CNOSSOS. ELS HABITATGES DE LES CIUTATS COMPTAVEN JA AMB DIVERSOS PISOS I LES SEVES COBERTES EREN TERRASSES.
- 58. A LA MEITAT DE L'EDAT DE L'BRONZE, PER LA GRAN ACTIVITAT DEL COMER APAREIXEN, LES CIUTATS GREGUES DE MICENES I TIRINT , ON TAMB HAN APAREGUT PALAUS I ENORMES MURALLES AMB GRANS BLOCS DE PEDRA. AQUESTES CIUTATS GREGUES TENIEN UNA GRAN ACTIVITAT COMERCIAL I ADMINISTRATIVA.
- 59. LENTRADA DE MICENES LA PORTA DELS LLEONS
- 61. MICENAS ERA EL REGNE DE L'HEROI AGAMMNON , CAP DELS AQUEUS DURANT LA GUERRA DE TROIA . AGAMMNON (PARAULA GREGA QUE VOL DIR 束MOLT DECIDIT損, 束TOSSUT損) S UN DELS MS DISTINGITS HEROIS DE LA MITOLOGIA GREGA (LES AVENTURES ES NARREN EN LA ILADA D' HOMER) LA MSCARA DAGAMMNON
- 62. L'EDAT DE FERRO S SENS DUBTE UNA DE LES ETAPES MS IMPORTANTS DE LA PREHISTRIA, UN PERODE DE TEMPS A QU SE LI VA AFEGIR ENCARA MS GRAN IMPORTNCIA AMB EL DESCOBRIMENT DE L'ACER, PER AIX AQUESTA POCA S TAN LLOADA PER TOTS ELS HISTORIADORS. NOMS UNA COSA TAN IMPORTANT COM L'ESCRIPTURA VA PODER DEIXAR ENRERE AQUESTA IMPORTANT EDAT. https://www.grafologiaypersonalidad.com/historia-de-la-escritura/