L'EDAT DELS METALLS
Download as PPTX, PDF1 like11,144 views
Presentaci坦 digital de l'edat dels metalls destinada als alumnes de 1r ESO
More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (9)
Similar to L'EDAT DELS METALLS (20)
More from professor_errant (20)
L'EDAT DELS METALLS
- 1. LEDAT DELS METALLS INSTITUT NOU DE VILAFRANCA CURS 2016/17
- 2. 1. INTRODUCCI - LEdat dels Metalls 辿s una 竪poca de grans canvis en la forma de vida dels homes i dones de la Prehist嘆ria. - El per鱈ode comen巽a, aproximadament, abans del V Mil揃lenni aC i acaba al I Mil揃lenni aC, amb lentrada ja dins la 堰庄壊岳嘆姻庄温 de bona part de lEuropa Occidental. MATERIAL CRONOLOGIA CARACTERSTIQUES UTENSILIS COURE V Mil揃lenni aC Molt tou Ornamentaci坦 BRONZE 3000 aC Dur i tallant Objectes i armes FERRO II Mil揃lenni aC Flexible, dur, mal揃leable Armes i 炭tils ETAPES DE LEDAT DELS METALLS
- 3. 2. LEDAT DEL COURE - El primer metall que es va fer servir a les acaballes del VI mil揃lenni aC (al Pr嘆xim Orient, a Egipte i a la Mediterrnia oriental) fou el coure. - Aquest material era molt tou i els estris es deformaven molt rpidament. - La pres竪ncia daquest metall a Europa est associada amb lanomenada cultura del vas campaniforme, caracteritzada per la seva cermica en forma de campana. Difusi坦 de la cultura del vas campaniforme Cermica caracter鱈stica de la cultura del vas campaniforme
- 4. 3. LEDAT DEL BRONZE - Laparici坦 de la metal揃l炭rgia (aproximadament fa uns 6000 anys) va permetre lelaboraci坦 del bronze, m辿s consistent que el coure. - Proc辿s metal揃l炭rgic: - Fondre el metall a altes temperatures - Donar-li forma i refredar-los - Decorar-lo - Per obtenir el bronze calia fondre lestany i el coure i barrejar-los (aliatge).
- 5. 3. LEDAT DEL BRONZE
- 6. 3. LEDAT DEL BRONZE
- 7. 3. LEDAT DEL BRONZE - Els primers objectes de bronze van ser ornaments, eines i armes.
- 8. 3. LEDAT DEL BRONZE - La metal揃l炭rgia del bronze es va difondre rpidament per Mesopotmia i Egipte. - A Europa occidental es va estendre grcies a larribada dels pobles de lorient i el centre del continent. - Al sud de la Pen鱈nsula Ib竪rica es van desenvolupar dos cultures del bronze molt importants: Los Millares (4500 AP) i la de lArgar (3700 AP)
- 9. 3. LEDAT DEL BRONZE
- 10. 3. LEDAT DEL BRONZE Reconstrucci坦 del poblat de Los Millares
- 11. 3. LEDAT DEL BRONZE Aixovar trobat a la necr嘆polis de Los Millares
- 12. 3. LEDAT DEL BRONZE La cultura de El Argar es va desenvolupar a lactual Regi坦 de M炭rcia. Podeu veure un recull de les tombes i els aixovars que acompanyaven als morts.
- 13. 4. LEDAT DEL FERRO - El descobriment de la metal揃l炭rgia del ferro va suposar una gran revoluci坦, ja que era m辿s fcil treballar amb aquest metall, i a m辿s, els objectes eren molt m辿s resistents. - Aix鱈 doncs, els pobles que van desenvolupar el ferro eren m辿s poderosos que no pas els altres. Armes de ferro
- 14. 4. LEDAT DEL FERRO - Laparici坦 del ferro va consolidar lincipient divisi坦 social i la preemin竪ncia de la casta militar (i religiosa) sobre la resta de la poblaci坦, que treballava per mantenir-los. A m辿s, els pobles derrotats van ser utilitzats com a m dobra for巽ada, 辿s a dir, com a esclaus.
- 15. 4. LEDAT DEL FERRO - El ferro es va difondre pel Pr嘆xim Orient i Egipte, la Mediterrnia Oriental i lEuropa central fa uns 3200 anys. - Va arribar-hi a la Pen鱈nsula fa 2900 anys, grcies a les successives migracions dels pobles centreeuropeus (celtes) de la cultura dels camps durnes i de les activitats comercials fen鱈cies. - A Catalunya, el desenvolupament de la cultura del ferro coincideix amb larribada dels grecs. La cultura dels camps durnes es caracteritzava per la incineraci坦 del cadver i la deposici坦 de les cendres en una urna cermica que es soterrava, formant grans necr嘆polis.
- 16. 4. LEDAT DEL FERRO Pobles que vivien a la Pen鱈nsula Ib竪rica a lEdat del Ferro Reconstrucci坦 de la ciutat celtibera de Numncia
- 17. 5. EL MEGALITISME - Mega = Gran; Lito = Pedra. Megalit pedra gran - Al llarg de lEdat del Metalls, a Europa Occidental, es va estendre el costum dal巽ar pedres amb grans blocs de pedra, anomenades meglits. - La sembla funci坦 sembla ser funerria, relacionada amb els vincles amb els avantpassats, doncs neren tombes col揃lectives. Cromlec de Stonehenge
- 18. 5. EL MEGALITISME - MENHIRS - El menhir 辿s el meglit m辿s simple que es limita a una pedra de grans dimensions plantada al terra de forma vertical. Es poden trobar sols o en grups. - La paraula menhir prov辿 del bret坦, men 'pedra' i hir 'llarga', pedra llarga. - A Catalunya adopten els noms de Pedres Fites i de Pedres Dretes Menhir da Meada (Portugal) Menhir de MolletMenhir de Champ- Dolent (Bretanya Fran巽a)
- 19. 5. EL MEGALITISME - CROMLECS - Un cromlec 辿s un monument megal鱈tic format per pedres o menhirs i que adopten una forma el揃l鱈ptica o circular. Els cromlec s卒associen a l卒edat de Ferro i cultures d卒influ竪ncia C竪ltica Cromlec de lillot dEr Lannic (Bretanya) Cromlec de Mas Baleta (La Jonquera)
- 20. 5. EL MEGALITISME - DLMENS - El dolmen 辿s un sepulcre megal鱈tic format per lloses de pedra verticals de suport, i lloses de pedra de cobertura, i el seu n炭mero dependr de les dimensions de lelement, i de l竪poca en que fou constru誰t. Dolmen del Mont Corona (Ozieri Sardenya) Dolmen de Vilaju誰ga (Catalunya)
- 21. 5. EL MEGALITISME - SEPULCRES DE CORREDOR - S坦n un tipus de dolmen. Consta duna cambra funerria i dun passad鱈s dacc辿s al seu davant, sempre m辿s estret i baix. Les cambres poden ser de forma subcircular, trapezo誰dal i rectangulars