More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to El pendís (3) (20)
More from IES PLA DE LES MORERES (8)
El pendís (3)
- 1. Clementina Arderiu “ el pendís” Camilo Rodríguez Vidal Oriol Casajuana Vilanova
- 2. Clementina Arderiu ● Clementina Arderiu i Voltasva nèixer a Barcelona l'any 1889. ● Publicà el seu primer poema el 1911. ● El 1916 es casà amb el poeta Carles Riba . ● Clementina Arderiu va morir el 1976, a l'edat de vuitanta- set anys, convençuda que la seva obra havia respost en bona mesura a les seves intencions.
- 3. POESIA ● Sempre i ara (1946), premi Joaquim Folguera ● Poesies completes (1952) ● És a dir (1968), amb el qual guanyà el premi Ossa menor i la Lletra d'Or
- 4. - L'esperança encara (1968) - Cançons i elegies (1916) - L’altra llibertat (1920) - Cant i paraules (1936) - Obra poètica (1973) - L'alta llibertat (1920) - Poemes (1936) - Arderiu: Antologia (1982) - Contraclaror. Antologia poètica (1985)
- 5. El pendís Jo deia ahir: Si defallia, ésser i sentir, per mon pendís fortuna rara. tan dret i llis Per què la gent -rosec mesquí- rodolaria. no se n'amara, Si em vull salvar, d'ésser i sentir? bé cal pujar, I era per mi no mirar enrere. goig pur. Mes ara, Enlaire sols puc esguardar, per un pendís que en la vorera rodoladís l'herba es secà jo faig ma via. i es revoltà Un pas amunt i en llisco sis. sa cabellera.
- 6. I els arbres són la remorosa d'un sol pregon parla d'algú la immòbil presa; que al cor tan nu tot el brancatge acota el front, fos venturosa, i gran feresa tot, lentament, dins mi es difon. sens frisament, Sóc no sé on, fuig de ma ruta. re no es palesa. Pel món tingués com el morent Res ni ningú l'ànima eixuta, no se m'enduu. i aquell frement La mà amorosa, deseiximent l'esguard serè i el pas segur, que res no immuta!
- 7. Forma, glossa i pràctica lectora ● El poema és format per sis estrofes de vuit versos cadascuna. Tene quatre síl·labes, llevat del quart que es dobla en vuit i segueixen l'esquema de rima següent: 4a/ 4a/ 4b/ 8A/ 4b/ 4a. ● El tema central el tenim plantejat ja en els primers versos: ésser i sentir és fortuna rara, és a dir, poca gent pot fruir d’aquesta plenitud feliç. La poeta ens explica que li costa molt tirar endavant i que li és mes difícil. En la quarta estrofa constata que es troba perduda en un bosc metafòric on els arbres li apen l'horitzó. En la cinquena comprova que res ni ningú la ve a treure d'aquest mal pas, i acaba, en la sisena, desitjant tenir prou aplom per fer front a la disrot amb “l'ànima eixuta,/ i aquell fremen / deseiximent / que res no immuta”. D'aquesta manera, tornant-se voluntàriament insensible, es veurà menys afectada pels atzars de la vida. ● Una caraterística dels metres curts utilitzats en les cançons és l'aplicació del recurs retoricogramatical de l'elisió com també de l'hipèrbaton.