![PLATJA DURA
S坦n llaguts o balandres
els pensaments que em llisquen
pel llac de la mem嘆ria
de la cremada joventut?
Deixo que es trobin
paraules a l'atzar, deixo que em pugin
intensament records,
que encenguin fogueres,
que matin gels.
Camino encara sense crosses, menjo,
bec vi, m'agraden els llavis
incandescents.
A l'esplanada de l'ermita
s'hi feien arrossades.
S辿 les graelles plenes
de carn i l'ombra
de les alzines
sureres.
No compliquis
gaire m辿s els records.
Demana justos
els mots indispensables
per fer sorgir la imatge de les coses
passades.
Deixa-les anar
com un estel
des d'un tur坦.
Les ones baten
feixugament damunt la sorra
bruta, negrosa, de la platja dura
dels anys viscuts.
LA VALL DEL VESPRE
Quan per la vall del vespre descendim
per lautopista cap a la ciutat,
les fbriques encenen mil llumets,
batega tot i tot est aturat. []
LA RUNA
Mira: jo s坦c una paret. Els pares van al巽ar-la
ma坦 sobre ma坦 fins a la mida
que veus, una paret de casa humil.
Fixat com es clivella,
com va esfondrant-se a poc a poc amb sord,
feixuc estr竪pit.[]](https://image.slidesharecdn.com/dossierpoesia201415joanvinyoli-150128154629-conversion-gate01/85/Dossier-poesia-2014-15-joan-vinyoli-2-320.jpg)
![MARESMES
[] Qui vol res m辿s que ser un home entre molts?
HORA LACUSTRE
En aquest banc hi passar鱈em
llargues hores parlant
o b辿 llegint algun poeta.
Cauen les fulles
mig aturant-se en laire. []
CANT D'ABELONE
Estranyes flors, aquestes que he trobat
per la ribera de linsomni: xiscles
de vent i diamants descuma
brillant al sol.[]
EL CAMPANAR
Sovint, sovint, com per la dreta escala
dun campanar, fosca i en runes,
pujo cercant la inaccessible llum;
ple de fatiga dono voltes,
palpant els murs en la tenebra espessa,
gra坦 rera gra坦. []
EL TEMPS
Rera la casa no hi anessis mai,
ni a ple dia, lexcessiva flaire
daquestes herbes embruixades lleva
seny i esperits, els escur巽ons vigilen,
la salamandra i lescorp鱈 vigilen,
laranya fila mort.
All鱈 fresseja larbre de la por. []
LA CASA ABANDONADA
Que sol i estrany aquest cam鱈
que es perd on queda, grisa i sola,
la casa trista: cap dest鱈
no shi atura, tot lisola.
Finestra closa -les teulades
s坦n per la pluja i s坦n pel sol
nom辿s-, ombr鱈voles, gla巽ades,
les hores cauen al seu volt.
CONILL DE BOSC
S坦c un conill de bosc escapolint-me
per la brolla punxent. Vull sobreviure.](https://image.slidesharecdn.com/dossierpoesia201415joanvinyoli-150128154629-conversion-gate01/85/Dossier-poesia-2014-15-joan-vinyoli-3-320.jpg)
![LA NIT I EL DIA
Baixem a les profundes
aig端es del son a traficar amb els peixos
de la mem嘆ria al menys distanciadament
possible, no perqu竪 et responguin
veus abissals, tan sols el moviment
de laigua negra, sumptuosa, rica
de qui sap quins secrets. Estranyes nits
Albes despr辿s: el ganivet del dia
clivella els finestrons, penetra, llis,
un fi corrent de llum, voleien
llen巽ols blanqu鱈ssims, grans ocells, posant-se
sobre els pallers cremant de groc, el rec
brogent es precipita en el saltant,
que lengoleix. Sestenen blats fins a la ratlla
de lhoritz坦. Els cavalls es desboquen.
PEL CAM DELS MESOS DE L'ANY
Entre ser poeta o simplement viure, hi ha una bella
possibilitat, que 辿s viure po竪ticament. Aix嘆 辿s el que
procuro des que vaig decidir no sojornar
definitivament enlloc i fer de caminant.[...] Parteixo,
doncs, altra vegada i novament em trobo recorrent els
viaranys que duen als meus boscos. Alzinars bene誰ts!,
rouredes estimades!, laberint pur on es filaven els
meus somnis! Juliol, Agost, d辿us llenyataires,
colpeixen, encara avui, com sempre, alts arbres
immortals, i jo escolto i em meravello sempre de la
puresa dels cops de les destrals invisibles. Entre cop i
cop sento nom辿s el crepitar fer辿stec del silenci mentre
camino sota les branques de foc verd. [...] Pel relisser
que baixa des del trencat fins a la bocana del gorg,
lestiu, a poc a poc, es despenja. Lianes, selva de goig,
quietuds meves! [...]
Amb aquests i altres pensaments volen els dies, i heus
ac鱈 que tot duna el vent daram de la tardor tremola
sobre les muntanyes. Les ombres i teranyines del bosc
ens criden ara amb m辿s pura veu. Les fulles grogues
vacil.len o ja encatifen els camins humits, vora torrents
amagats al fons de les clotades. Castanya i gla s坦n a
labast com petits tresors, com talismans, com brases
vegetals.](https://image.slidesharecdn.com/dossierpoesia201415joanvinyoli-150128154629-conversion-gate01/85/Dossier-poesia-2014-15-joan-vinyoli-7-320.jpg)
More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Dossier poesia 2014 15 joan vinyoli (20)
More from ESCOLA SEGIMON COMAS Sant Quirze de Besora (20)
Dossier poesia 2014 15 joan vinyoli
- 1. El Taller de Poesia de Cicle Superior 辿s una activitat que portem a terme cada curs amb la col.laboraci坦 de lAjuntament de Sant Quirze de Besora, la Biblioteca Pompeu Fabra i el CRP dOsona. El monitoratge de les sessions daquest curs van a crrec de Cristina Casas i Manel Castromil. El treball es porta a terme des de les rees de catal, castell i angl竪s. Aquest curs escolar ens plantegem intensificar el treball amb les tres rees ling端鱈stiques dins del taller i a l'aula. Expliquem el taller: Saber llegir correctament 辿s una cosa que els professionals de l'ensenyament tenim clar que resulta imprescindible, ja que ajudar als alumnes de manera interdisciplinar. Si els infants ja tenen assolida des de l'educaci坦 infantil coses com: l'entonaci坦 i el ritme ja tenim molt de guanyat. Llegir poesia 辿s primfilar una mica m辿s les coses ja treballades. Perqu竪 la poesia arribi als nens s'ha de fer dinmica i entenedora. A continuaci坦 he intentat fer-vos un gui坦 orientatiu de les pautes a seguir: Col揃locaci坦 adequada del cos: esquena i tors. Respiraci坦: aprendre a repartir l'aire. Jugar amb els sons: utilitzant monos鱈l揃labs per a prendre tot tipus de sons: greus, aguts, oberts, tancats... Teatrelitzaci坦 de les paraules donant als alumnes imatges suggeridores que ajudin a entendre el contingut. Potenciar la veu amb diferents tipus de lectura: veu alta, interioritzada... Saber estar en p炭blic (perdre la por). Mai hi ha una recepta per aconseguir miracles, per嘆 hi ha pautes que hi ajuden. Petra Mart鱈n-Pero Mart鱈n ESCOLA SEGIMON COMAS TALLER DE POESIA 2014/15 SOM POESIA: ANY VINYOLI 1. El calendari del taller. Les meves sessions prctiques: 2. A la classe parlem del tema: Poemes a les rees de catal, castell i angl竪s. 3. Llegir poemes: una activitat individual i de grup.Els poemes memoritzats: 4. La gravaci坦 de poemes AUDACITY. Quins poemes tinc gravats? 5. Altres poemes del meu inter竪s: 6. Mira com reciten els poetes...
- 2. PLATJA DURA S坦n llaguts o balandres els pensaments que em llisquen pel llac de la mem嘆ria de la cremada joventut? Deixo que es trobin paraules a l'atzar, deixo que em pugin intensament records, que encenguin fogueres, que matin gels. Camino encara sense crosses, menjo, bec vi, m'agraden els llavis incandescents. A l'esplanada de l'ermita s'hi feien arrossades. S辿 les graelles plenes de carn i l'ombra de les alzines sureres. No compliquis gaire m辿s els records. Demana justos els mots indispensables per fer sorgir la imatge de les coses passades. Deixa-les anar com un estel des d'un tur坦. Les ones baten feixugament damunt la sorra bruta, negrosa, de la platja dura dels anys viscuts. LA VALL DEL VESPRE Quan per la vall del vespre descendim per lautopista cap a la ciutat, les fbriques encenen mil llumets, batega tot i tot est aturat. [] LA RUNA Mira: jo s坦c una paret. Els pares van al巽ar-la ma坦 sobre ma坦 fins a la mida que veus, una paret de casa humil. Fixat com es clivella, com va esfondrant-se a poc a poc amb sord, feixuc estr竪pit.[]
- 3. MARESMES [] Qui vol res m辿s que ser un home entre molts? HORA LACUSTRE En aquest banc hi passar鱈em llargues hores parlant o b辿 llegint algun poeta. Cauen les fulles mig aturant-se en laire. [] CANT D'ABELONE Estranyes flors, aquestes que he trobat per la ribera de linsomni: xiscles de vent i diamants descuma brillant al sol.[] EL CAMPANAR Sovint, sovint, com per la dreta escala dun campanar, fosca i en runes, pujo cercant la inaccessible llum; ple de fatiga dono voltes, palpant els murs en la tenebra espessa, gra坦 rera gra坦. [] EL TEMPS Rera la casa no hi anessis mai, ni a ple dia, lexcessiva flaire daquestes herbes embruixades lleva seny i esperits, els escur巽ons vigilen, la salamandra i lescorp鱈 vigilen, laranya fila mort. All鱈 fresseja larbre de la por. [] LA CASA ABANDONADA Que sol i estrany aquest cam鱈 que es perd on queda, grisa i sola, la casa trista: cap dest鱈 no shi atura, tot lisola. Finestra closa -les teulades s坦n per la pluja i s坦n pel sol nom辿s-, ombr鱈voles, gla巽ades, les hores cauen al seu volt. CONILL DE BOSC S坦c un conill de bosc escapolint-me per la brolla punxent. Vull sobreviure.
- 4. SUNT LACRIMAE RERUM s tard, 辿s hora de tornar a Begur en lautocar que ens deixar a la pla巽a. Anem al bar i prenguem laperitiu amb clo誰sses ben amanides amb llimona i pebre. Cau la nit, la nit fantasmag嘆rica del rei Begur que senyoreja el castell, la nit dels fars i de les barques a lencesa, del cel alt鱈ssim estelat. Tot giravolta com en un parc datraccions, per嘆 tu i jo vivim al bot坦 de la roda, on 辿s imperceptible el moviment. LECTURA DIGITAL LA BIOGRAFIA EL RAMAT DE PEDRA S坦c el pastor sempre despert: vigilo de nit i dia el meu arment de roques que pastura fa segles, no movent-se daquests verals on jo miro, callant, la llisa mar al fons que reverbera. Sens ha adormit el temps: no passa gent per aqu鱈. De dia el sol fa crepitar les pinyes. Sento flaire dagost, el cruixit duna branca. Cap gos datura no glapeix. De mica en mica em vaig tornant de pedra tamb辿. Miro de nit el firmament. Ben abrigat sota una alzina, no trigar辿 gens a dormir. TEMPS PERDUT s hora, ja, de dir la primera paraula: Tinc por. Camino per un bosc cremat, sense arbres, veig sorgir les rels. Tinc por. Qu竪 diu aquest ocell cantant en una branca despullada? Temps perdut. No preguntis, que no et sabria dir lorigen de les coses. Temps perdut.
- 5. Vinyoli, un gran poeta ecfrsic SUBURBI (Sironi, "Periferia") Probablement no podr辿 mai agafar aquest tramvia sempre aturat com totes les coses que serveixen veritablement. I totes les finestres de la casa estan fosques. Comprensible que mai no s'hi aboqui ning炭. Deixem-ho tot entotsolat, distant, que 辿s quan les coses es manifesten. No et pertorbi cap moviment. Aquesta llarga cinta de carretera de suburbi sols indica llocs on es podria anar, per嘆 no cal anar-hi. Mai. Quedem-nos aqu鱈. Si vols, quan ja no puguis suportar m辿s la solitud, agafa el taxi que est imm嘆bil tamb辿 fora del temps. L'EQUIVALENT Lequivalent de qu竪? Tot, sempre, t辿 el seu equivalent: la nit una pissarra plena destels de guix, el dia un cavall blanc vora la mar, lhivern un vell decr竪pit i farfall坦s, la primavera un crit, lestiu incendis, crepitar de boscos, la tardor vent daram, pmpols morats, vermells de posta. Jo, si per atzar alg炭 crida el meu nom, dir辿 Joan carregat de fosc炭ries. HORA QUIETA Tot 辿s quiet, nom辿s una destral ressona lluny. Secs arbres a la vora de lespadat es miren al corrent. Llisquen les aig端es en silenci igual que les edats, i brilla tristament avui com fa molts segles aquesta hora.
- 6. D'UNA TERRA VI s ara, quan la tarda va fonent-se, que penso en aquell sol de quan jo era infant, i veig la clara vall plena de boira i al fons la llisa mar blavosa i gran. A lindret on a mirar-la em parava shi ajuntaven, en conflent suau, els caminals rogencs i tortuosos, plens de silenci i de profunda pau! Filla del cel, all, la poesia, un dia vaig trobar de bon mat鱈: en un tombant secret que jo sabia, vora el torrent humit la vaig sentir. Oh veu del rossinyol!, tu em descobries mons de bellesa, soledat i cel; en aquell punt, dins l'nima naixies, meravell坦s, inconegut anhel. AUTORETRAT, AMB FANG I ROBINS Munts informes de runa, solars abandonats que larquitecte no mira, clavegueres vessant aig端es residuals, fang i robins: domini meu. Per嘆, de sobte, el cop duna ala poderosa, remorejant, excel揃leix a dir-me: dia blau, corba donada, roca encesa pel crit del sol. I cremo tot en cant. ELEGIA DE VALLVIDRERA IV (fragment) Ara puc dir: s坦c a la font i bec, i bec fins a morir-me de set de voler m辿s no sabent qu竪, que 辿s aix鱈 com no es mor en veritat del tot: vivint en la fretura d'alguna cosa sempre.
- 7. LA NIT I EL DIA Baixem a les profundes aig端es del son a traficar amb els peixos de la mem嘆ria al menys distanciadament possible, no perqu竪 et responguin veus abissals, tan sols el moviment de laigua negra, sumptuosa, rica de qui sap quins secrets. Estranyes nits Albes despr辿s: el ganivet del dia clivella els finestrons, penetra, llis, un fi corrent de llum, voleien llen巽ols blanqu鱈ssims, grans ocells, posant-se sobre els pallers cremant de groc, el rec brogent es precipita en el saltant, que lengoleix. Sestenen blats fins a la ratlla de lhoritz坦. Els cavalls es desboquen. PEL CAM DELS MESOS DE L'ANY Entre ser poeta o simplement viure, hi ha una bella possibilitat, que 辿s viure po竪ticament. Aix嘆 辿s el que procuro des que vaig decidir no sojornar definitivament enlloc i fer de caminant.[...] Parteixo, doncs, altra vegada i novament em trobo recorrent els viaranys que duen als meus boscos. Alzinars bene誰ts!, rouredes estimades!, laberint pur on es filaven els meus somnis! Juliol, Agost, d辿us llenyataires, colpeixen, encara avui, com sempre, alts arbres immortals, i jo escolto i em meravello sempre de la puresa dels cops de les destrals invisibles. Entre cop i cop sento nom辿s el crepitar fer辿stec del silenci mentre camino sota les branques de foc verd. [...] Pel relisser que baixa des del trencat fins a la bocana del gorg, lestiu, a poc a poc, es despenja. Lianes, selva de goig, quietuds meves! [...] Amb aquests i altres pensaments volen els dies, i heus ac鱈 que tot duna el vent daram de la tardor tremola sobre les muntanyes. Les ombres i teranyines del bosc ens criden ara amb m辿s pura veu. Les fulles grogues vacil.len o ja encatifen els camins humits, vora torrents amagats al fons de les clotades. Castanya i gla s坦n a labast com petits tresors, com talismans, com brases vegetals.
- 8. D'UNA TERRA II Malegrava danar sentint pel bosc el so de la destral del llenyataire, en la cremosa quietud de laire fragant de ruda i fum de lligabosc. Tu, llenyataire, com un d辿u abats arbres de somni, de llegenda obscura, en laire mgic de les soledats: all a lestiu el ventijol murmura, labella liba romanins fadats i corre una aigua cristal.lina i dura. L'ARBREINCANDESCENT Hem caminat solcuits per graves remorejants, hem flairat els matins de vent salobre i desp鱈gol, hem tocat els vermells enfervorits del vespre, hem ressonat com cisternes buides que es van omplint amb aigua de pluges ancestrals. Hem explorat, hem descobert escales molt dretes, de cargol, les hem pujat; a cada gra坦 perdent-nos per un altre temps, cap a ren辿ixer. Hem arribat a dalt del campanar: penjant-nos de les cordes, hem tocat a destemps. Hem afollat les 嘆libes i daltres aus. Hem travessat les nits plenes despai, obertes, hem mirat abismes, profunditats transparents. Hem penetrat en coves de cristall de roca. Un gil foc sens entortolliga com una serp per tot el cos i fa de tu i de mi un sol arbre incandescent, impropi de la terra.
- 9. BRANQUES Tornem a ser branques del mateix bosc dalzines i de roures. No shi fan flors noves. Lheura silenciosa apaga tota fressa de passos. No hi penetra a penes el sol. Tens molt de fred a lhivern i ja no tel saps treure. Les fulles sens confonen espessament. Esperem la destral del boscater, sense por. TEMPS Tornam, ah, tornam als anys de la noiesa, amb els amics a la riera, amb els passeigs i les pistes de tenis i el ping-pong. No. No. Tornam a la furiosa passi坦 que de mi va fer un altre. Ja no ser辿 mai m辿s el noi que feia jocs. I me nalegro.
- 10. per all passava el tren, deixant carbons encesos a la via. M辿s tard sent鱈em el xiulet trist鱈ssim, lluny, per la planura; d竪iem: 束s l'expr辿s de Madrid損. El pare, mort feia mig any, venia en somnis,emmarcat, exactament com un retrat. La mare, jo diria que era lila, pl.lida i alta i dominant; l'via mor鱈 d'un c嘆lic miserere. No puc pas dir que f坦ssim feli巽os,no, per嘆 la meva germana i jo pensvem,inventvem jocs: Tira't el c竪rcolde manera que et passi pel cap, salta al mateix temps els esglaons de l'escaletade l'entrada que d坦na a l'avinguda del jard鱈, mira la grava del jard鱈, tanca els ulls i vola. RETRAT DE FAMLIA Tira't el c竪rcolde manera que et passi pel cap, salta al mateix momentels esglaons de l'escaletade l'entrada que d坦na a l'avinguda del jard鱈; mira la grava del jard鱈, la glorieta de glicines on hi ha la mquina de fer maons, la figuera d'on 束caure 辿s dolent鱈ssim損; recorda el ximpanz辿 que espanta, rabi端t, agafat als barrots de la gran gbia ferrissa, els ulls vermells, el visitant de la torre 束Los Tilos損; tanca els ulls i ...