More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (15)
Similar to El teatre de la renaixença (20)
El teatre de la renaixença
- 1. El teatre de la ¸é±ð²Ô²¹¾±³æ±ð²Ôç²¹ La narrativa realista i naturalista
- 2. Teatre de la ¸é±ð²Ô²¹¾±³æ±ð²Ôç²¹ •El teatre de la ¸é±ð²Ô²¹¾±³æ±ð²Ôç²¹ són aquelles produccions teatrals que es van realitzar durant el perÃode conegut com a ¸é±ð²Ô²¹¾±³æ±ð²Ôç²¹ Catalana. •La segona meitat del segle XIX està marcada a Catalunya per la ¸é±ð²Ô²¹¾±³æ±ð²Ôç²¹, moviment polÃtic, cultural i literari que s'inicia el 1833 amb la publicació de La Pà tria, de Bonaventura Carles Aribau. Vuit anys més tard, JoaquÃm Rubió i Orts escriu el pròleg per a un recull dels seus propis poemes, text que serà considerat el manifest d'aquest corrent. •El moment de plenitud de la Reinaixença es dóna entre la dècada de 1870 i els anys noranta, un llarg perÃode durant el qual conviurà amb altres tendències, com en aquest cas el realisme o el naturalisme.
- 3. El realisme • El realisme és un corrent artÃstic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. Si bé la majoria d'obres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de l‘art abstracte), el realisme prescindeix de sÃmbols i esquemes i busca el detall, la mà xima proximitat. Per això com a moviment autònom el realisme se situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura com en la literatura. •Es caracteritza per la recerca de l‘objectivitat i el rebuig al temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polÃtics, humans i socials.
- 4. El naturalisme • El naturalisme va ser un moviment que es va donar a finals del segle XIX en la literatura i en menor mesura a les altres arts. El seu creador va ser Émile Zola, a França i després es va estendre per tot Occident. •Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que és una evolució del realisme. Inclou aspectes de l'entorn que fins al moment no havien aparegut a les obres artÃstiques, classes socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals... Regna la crÃtica social amb un aire bastant pessimista. Els principals protagonistes pertanyen al proletariat. •Inclou un enfocament cientÃfic de la creació, pel qual l'autor ha d'observar allò que l'envolta, fer hipòtesis explicatives i plasmar cada detall amb distanciament. AixÃ, els personatges es mouen dins d'un determinise marcat per l'herència genètica i l'entorn educatiu. En tant que cientifista, el moviment és materialista i bastant ateu (si bé a determinats països com Espanya mai no es deixa la religió de banda). •Els autors naturalistes més importants són ClarÃn, Guy de Maupassat, Henri Barbusse i les últimes obres de NarcÃs Oller.
- 5. EL TEATRE CULTE • És la història del conjunt de produccions teatrals en llengua catalana. •Des de l'època medieval fins al segle XIX, el teatre català va viure moments de retraïment i d'expansió. Mai, però, almenys en l'à mbit popular, no va cessar l'activitat. Alguns dels referents més antics, com els misteris medievals, es mantenen vius avui dia. •Entre ells perduren Fredic Soler i Àngel Guimerà .
- 6. Àngel Guimerà •Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg, polÃtici poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romà ntica els elements principals delrealisme, el va convertir en un dels mà xims exponents de la ¸é±ð²Ô²¹¾±³æ±ð²Ôç²¹ o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals delsegle XIX. •L'any 1879 començà la seva carrera com a escriptor de tragèdies versificades, amb Gal·la