More Related Content
What's hot (20)
Similar to El text descriptiu (20)
More from Tiana Bover Rossell坦 (7)
El text descriptiu
- 2. Qu竪 辿s una descripci坦? La descripci坦 consisteix a explicar amb paraules com 辿s un objecte, una persona, un animal, un lloc, un ambient, etc. Lestructura s un dels tipus de text m辿s diversos, ja que lordenaci坦 dels elements 辿s molt variada i tamb辿 dep竪n dall嘆 que es descriu. Caracter鱈stiques ling端鱈stiques: - Noms acompanyats dadjectius (adjectivaci坦). - Recursos ret嘆rics, com la comparaci坦 o la metfora, que faciliten que el destinatari pugui fer-se una representaci坦 mental dall嘆 que sest descrivint. Depenent de com descrivim, podem trobar: - La descripci坦 t竪cnica (o objectiva) - La descripci坦 literria (o subjectiva)
- 3. La descripci坦 t竪cnica En la descripci坦 cient鱈fica o t竪cnica: - Lautor adopta una actitud imparcial. - Lautor descriu amb la major objectivitat i precisi坦 possibles les caracter鱈stiques que millor el defineixen. - Sutilitza en els textos expositius (per exemple, la definici坦 duna paraula al diccionari o les explicacions duna enciclop竪dia o duna guia tur鱈stica). - T辿 una intenci坦 didctica i no ha de presentar ambig端itats. - No sinclouen mai les impressions personals ni sintenta provocar cap emoci坦 al lector.
- 4. La descripci坦 literria En la descripci坦 literria: - Lautor reflecteix all嘆 que li suggereix personalment lobjecte que descriu. - T辿 un marcat carcter subjectiu. - Hi predomina la intenci坦 est竪tica i expressiva. - Sutilitzen figures ret嘆riques (sobretot comparacions i metfores) per transferir o suggerir al lector la imatge que es descriu. - Se sol alternar amb la narraci坦 o el dileg.
- 5. La descripci坦 literria en les narracions A les obres narratives, sobretot a les novel揃les, les descripcions solen representar una interrupci坦 de la narraci坦 despr辿s duna escena dacci坦. S坦n molt freq端ents les descripcions acumulatives, 辿s a dir, la descripci坦 no es fa dun sol cop, sin坦 que es va intercalant dins la narraci坦 o el dileg. La descripci坦 com a creadora datmosferes ambientals Pot provocar en el lector un sentiments de trobar-se en un ambient fantstic, de por o de misteri, tranquil, acollidor, clid, fred... La descripci坦 dun espai psicol嘆gic s la descripci坦 dun espai f鱈sic que expressa un estat emocional dun personatge, 辿s a dir, sutilitza com un element que pot afectar els personatges o b辿 ser un reflex dels seus sentiments o emocions.
- 6. Descripci坦 cient鱈fica o t竪cnica (objectiva) Descripci坦 literria (subjectiva) Finalitat Enumerar amb precisi坦 els trets m辿s notables de lobjecte descrit Plasmar all嘆 que lobjecte descrit suggereix a lautor Actitud Objectiva Subjectiva Funci坦 ling端鱈stica predominant Referencial Po竪tica o est竪tica Trets ling端鱈stics i expressius - L竪xic t竪cnic. - Adjectius especificatius. - Verbs en present dindicatiu amb valor intemporal. - L竪xic po竪tic. - Adjectius explicatius. - Verbs en present o imperfet dindicatiu. - Comparacions, metfores, personificacions...
- 7. Practicam! Jo recordava vagament aquell antic jard鱈, adornat amb els quatre escuts del fundador, al voltant duna font abandonada. El jard鱈 i el palau tenien aquella vellesa senyorial i melanc嘆lica dels llocs per on, en altres temps, ha passat la vida amable del galanteig i lamor. Per despla巽ar-se, les meduses simpulsen per contraccions r鱈tmiques de tot el cos; prenen aigua, que sintrodueix en la seva cavitat gastrovascular, i lexpulsen, utilitzant-la com a propulsor.
- 8. Com es fa la descripci坦 duna persona? Podem descriure les persones f鱈sicament Els trets corporals o de vestit. Podem descriure les persones psicol嘆gicament La seva personalitat, el seu comportament o les seves reaccions.
- 9. La prosopografia s la descripci坦 dels trets f鱈sics duna persona. No hi ha un ordre prefixat: se sol insistir en el rostre, els ulls, els cabells, els gestos, la vestimenta...
- 10. Letopeia s la descripci坦 dels trets psicol嘆gics duna persona. Ens mostra les seves qualitats, gustos, idees, costums i aspectes m辿s notables del seu carcter.
- 11. El retrat i lautoretrat El retrat 辿s la barreja de la prosopografia i letopeia, 辿s a dir, de la descripci坦 f鱈sica i psicol嘆gica duna persona en una mateixa descripci坦. Lautoretrat 辿s quan lautor del text es descriu a ell mateix.
- 12. La caricatura i lesperpent La caricatura 辿s la deformaci坦 dels elements reals exagerant o ridiculitzant els trets m辿s notables de la persona descrita. Lesperpent 辿s l炭ltim pas en la distorsi坦 de la realitat contemplada. El llenguatge esperp竪ntic 辿s violent, carregat de cr鱈tica i intenci坦 sat鱈rica. Per aconseguir lobjectiu cr鱈tic i deformador que es proposa, lesperpent presenta lextraordinari com a normal i es produeix un proc辿s danimalitzaci坦 dels personatges.
- 13. Practicam! No renunciava a pujar, a arribar el m辿s amunt possible, per嘆 cada dia pensava menys en aquelles vaguetats de lambici坦 a llarg termini, pr嘆pies de la joventut. Havia arribat als trenta- cincs anys, i la cobd鱈cia del poder era m辿s forta i menys idealista; es conformava amb menys, per嘆 ho desitjava amb m辿s for巽a, ho necessitava m辿s a prop. El rostre de nAlmudena, duna lletjor expressiva, bru, amb la barba negra com lala dun corb, es caracteritzava principalment per la desmesurada grandria de la boca que, quan somreia, tra巽ava una corba els extrems de la qual, reflectint la pell flccida de les galtes, se situaven molt a prop de les orelles.
- 14. Ara et toca a tu! Pensa i tria els trets que vols remarcar. Ordena els elements que vols descriure. Expressat amb llenguatge clar i prec鱈s. Redacta el text de manera entenedora. Repassal i corregeix-ne el que faci falta.