More Related Content
What's hot (19)
Similar to Resum de teoria literà ria (20)
More from P. J. (20)
Resum de teoria literà ria
- 1. RESUM DE TEORIA LITERÀRIA CONTEXT Històric - Literari - Biogrà fic CONTINGUT Argument : És la història que narra el text i que es pot resumir. Sentit: Literal/ Metafòric/ Mixt. Tema : No és explicitat per l'autor, sinó que és la idea que l'autor vol transmetre però que amaga darrere de la trama. És la conclusió que es desprèn,és a dir, aquella peculiar interpretació o manera de veure la vida que ens brinda l'autor. Podem trobar temes secundaris. Anà lisi dels personatges: Caracterització directa: El lector rep les informacions sobre el personatge a través del narrador o d'un altre personatge. Caracterització indirecta:El lector es va formant una imatge del personatge a mesura que en capta diversos detalls: la manera de vestir,les accions que fa,les relacions amb altres personatges,les paraules que diu… Personatge pla: Presenta una caracterització plena, acabada(només un o dos trets els distingeixen sempre) cap dels trets que els caracteritzen no canvia des del principi fins a1 final. Personatge rodó: Conté una caracterització en relleu és a dir, presenta múltiples trets i van sent mostrats en cada fet que realitzen. Temps: Històric (Època) Narratiu (duració dels fets narrats) Estructura lineal Els fets es desenvolupen seguint un ordre cronològic: plantejament, nus i desenllaç. Estructura discontÃnua Es trenca l'ordre cronològic, sobretot per afegir escenes del passat en el present (salt enrere-flashback). Escenari: Lloc on es desenvolupa l'acció. Punt de vista (narrador): Narrador homodiegètic (Homo significa igual i diegèsi història) És a dir, el narrador és protagonista de la història (1a persona). Narrador protagonista: Narra la seva història des de la primera persona. Narrador testimoni: Narra la història des de la primera persona però sense ser el protagonista, descrivint els fets que li han passat a un altre protagonista des del seu punt de vista. Narrador heterodiegètic (Hetero vol dir diferent) Aixà doncs, en aquest cas el narrador no és un personatge del relat (3a persona). Narrador omniscient: Aquell que explica una història de la qual ho coneix tot, fins i tot, els pensaments i sentiments més Ãntims dels personatges, tot i no formar part de la narració. Explica els fets des de la tercera persona, amb la mà xima objectivitat i relatant els successos sense formar part de la història narrada, d'una forma externa. La tercera persona del narrador omniscient és molt utilitzada en els relats realistes i sentimentals. Narrador objectiu: També denominat observador extern, narra des de un punt de vista en tercera persona, allò que es pot observar. Només descriu els signes externs, no els pensaments interns (sense analitzar-los). És un tipus de narrador força present en la novel·la negra i policÃaca. Trobem els primers vestigis en les novel·les realistes de Flaubert. L'alteració de narradors
- 2. FORMA Narració/Descripció/Discurs Estils Narratius (Llenguatge) Predomini de noms i adjectius sobre verbs:estil descriptiu, lent, matisat. Predomini de verbs sobre adjectius i noms:estil narratiu,verbal i rà pid. Predomini de noms abstractes suposa un estil Intel· lectualitzat o conceptualitzat mentre que el predomini dels noms concrets suposa un estil realista i descriptiu. Predomini de verbs d'acció implica un estil dinà mic mentre que si predominen els d'estat i pensament un estil reposat i reflexiu. Absència d'adjectius explicatiu:estil sobri, objectiu i rà pid. Presència i freqüència d'adjectius explicatius: estil subjectiu, valoratiu, lent,matisat. Escassesa d'articles o adjectius demostratius: abstracte, generalitzador, afectiu. Abundor d'articles o adjectius demostratius: estil concret, individualitzador objectiu. Estils Descriptius: Presenta i explica l'aspecte fÃsic dels objectes i dels llocs o les caracterÃstiques fÃsiques i psicològiques dels personatges. La presència d'una descripció més o menys important sol afectar el ritme del relat, perquè constitueix una pausa en la successió temporal dels fets i les accions. Podem distingir dos tipus de descripcions:  Objectiva: El narrador informa sobre les caracterÃstiques dels objectes, dels llocs i dels personatges d'una manera concreta sense comentar-les ni valorar-les. "La plaça era rodona, no gaire gran; hi convergien quatre carrers. Al mig es dreçava el mercat.Tenia quatre portalades…" Subjectiva:Les caracterÃstiques dels objectes, dels llocs i dels éssers solen ser presentades per un personatge de la història que deixa entreveure l'opinió o els sentiments que li produeixen aquests objectes o éssers descrits. "En Rodergues era un tipus baixet i gros, una mica calb, de mans entresua des i ulls de garrà que s'amagaven darrera unes ulleres de muntura gruixida. No en filava tres dalt d'un ruc, pobre home, i m'examinava de tan de prop que semblava que m'anés a petonejar." Estils Discursius: Estil directe: la veu del personatge apareix reproduïda directament en el text sense mediació d’un narr tÃpica dels dià legs o monòlegs. El temps verbal que s’hi empra és, en general, el present. -Que vols dir que n'has vistos gaires? -No, però els clisso de seguida! -T'ho ha dit ell, que era japonès? -Ni una sola vegada. Són astuts... Estil indirecte: la veu del personatge apareix en el text reproduïda per mediació d’un narrador que l’explica. S’hi combinen els diferents temps de passat, de l’indicatiu i del subjuntiu. Perekladin va començar a fer memòria del contingut de tots els papers que havia escrit durant els quaranta anys de servei; però per molt que hi pensava, per molt que arrufava el front, no va trobar ni un signe d'admiració en el seu passat. Estil indirecte lliure: la veu del personatge apareix en el text inserida en el discurs del narrador, qui li cedeix la paraula indirectament. A penes se li encarregava ja res, i el seu cervell es reblania. Ara mateix, què podia pensar dels jardins de l’Acadèmia de Plató, el paladà de la Filosofia? I aquest galimaties d’Anarchasis, què?