�ݺ�ߣ

“Tot l„amor de la terra,”
Vicent Andrés Estellés i els topònims

Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.

Toponímia i poesia
Vicent Andrés Estellés: la reivindicació
Significació
La ciutat: Cos mortal
L’Horta: Coral romput
Mural del País Valencià
Conclusions

 Si la toponímia és important en qualsevol obra
literària, ho és molt més en el cas de llengües
minoritàries i, sobretot, quan presenten un projecte
reivindicatiu d'una llengua i una cultura que han
estat soterrades.
 Si la poesia és, essencialment, el gènere més
lligat a la dimensió íntima de l’emissor, podem
entendre que els noms que s’inclouen en un
poema tenen una vessant en coherència amb la
introspecció que se suposa a l’acte de creació
poètica.

 El gran foc dels garbons,
 Llibre de meravelles,
 Coral romput i
 Mural del País Valencià

 1.Identificador:
-Autobiografia, poble, família, els topònims
van lligats a les peripècies vitals:
Cant de Vicent és el cant a València.
-Context social i cultural: els
cines, l’Albereda,...
-Senyals d’identitat compartida per la
col·lectivitat, la veu del poeta és testimonial:
Un entre tants

 2.Intensificador
-Expressivitat fònica: evocacions, associacions
o suggestions.
-Reactiva els valors dels referents i n’afig de nous:
Burjassot, Paterna, Llíria engeguen en el receptor un
procés de recuperació d’informacions.
-Sentit poètic: arribem a capir el valor de la vivència
íntima que el poeta ens transmet.
-Reforçament amb els díctics: Ací estic...

 3.Recurs literari:
-Poemes inventari: enumeracions i repeticions
-Comparació:
no hi havia a València dos cames com les teues,
com un cànter ple d’aigua de Nàquera o de Serra
com un taronger febril de Marxuquera
-Imatges: tota València en flames la nit de Sant Josep
-Ironia: I el doncel…
-Símbol

o Poema
o Significació
o Alguns topònims
o Activitats

COS MORTAL
Així com cell qui és jutjat a mort, Ausiàs March
Trinquet dels Cavallers, la Nau, Bailén, Comèdies,
Barques, Trànsits, En Llop, Mar, Pasqual i Genís,
Sant Vicent, Quart de fora, Moro Zeit, el Mercat,
Mercé, Lope de Vega, Colom, Hernán Cortés,
Trenc, Ciril Amorós, Pelayo, Campaners,
Palau, Almirall, Xàtiva, Cabillers, Avellanes,
Pouet de Sant Vicent, Cavallers, Sant Miquel,
Roters, Sant Nicolau, Samaniego, Serrans,
Rellotge Vell, Sant Jaume, Juristes, Llibertat,
Soledat, Ballesters, Bonaire, Quart de dins,
Blanqueries, Llanterna, l’Albereda, Correus,
Nules, Montolivet, Gil i Morte, Espartero,
Miracle, Cordellats, Misser Mascó, Minyana,
el Portal de Valldigna, Porxets, Soguers, Navellos,
Querol, Reina Cristina, Mayans i Ciscar, Temple,
Ponts de la Trinitat, del Real, de la Mar,
d’Aragó, dels Serrans, de Sant Josep, de l’Àngel.
I l’Avenida del Doncel Luís Felipe García Sanchiz.
(Llibre de meravelles, XXIX)

69 topònims de València, carrers, avingudes, places i ponts, ordenats en 18
versos alexandrins, excepte l’últim.
Mapa de València, un cas únic en poesia, seria absolutament insignificant fora
del seu context social i literari.
El poeta hi traça, amb la força de la simple evocació, l'itinerari d'una vida en els
temps miserables de la postguerra, les petjades d'una memòria indissociablement
unida a la ciutat de València.
Separat per un espai en blanc que és un abisme toponímic, el vers final, en
castellà, és la rematada irònica de tota l'arquitectura urbana, la constatació de la
ignomínia exercida pels vencedors de la guerra contra el poble valencià i els seus
signes.
Estellés tanca el poema canviant de llengua i tipografia: en castellà per honorar
el fill d’un orador feixista pel qual canviaren el nom de l’avinguda del port.

 Catàleg enumeratiu, el poema s’ha construït exclusivament amb
noms de carrers, sense cap verb ni nexe conjuntiu, amb una
única sintaxi de juxtaposició.
 Tots aquests noms de carrers formen el poema-plànol, triats
acuradament per la seua sonoritat i pels seus efectes rítmics,
contrasten amb l’últim vers: «I l'Avenida del Doncel Luis Felipe
Garcia Sanchiz». Aquest va ser el nom oficial que va rebre,
durant la dictadura franquista, l’Avinguda del Port.
 El doncel va ser un requetè mort en l’enfonsament del creuer
Baleares, el març del 1936. El creuer, és clar, el van enfonsar els
rojos. Era fill de Federico García Sanchiz, el periodista i escriptor
nascut a València el 1886 i mort el 1964. Arribà a ser membre de
la RAE.
 Itinerari de vivències, els topònims emmarquen una vida.

 1. Identifica els topònims del poema
 2. Busca informació sobre ells i localitza’ls en un
plànol, (Google maps)
 3. Durant l’itinerari feu fotografies
i elaboreu un mural amb els poemes
i els espais vitals del poeta.
 4. Canvia els topònims per fotografies
 5. Com era/és València?
 6.- Fes un poema com aquest amb els espais vitals propis
teus o d’un avantpassat teu

 CORAL ROMPUT
... El camp de Burjassot i el camp de Borbotó,
el secà de Paterna i el secà de Godella,
i els cementeris blancs i els rajolars vermells,
i el tren que va a Paterna i el que ve de Paterna,
i després el de Llíria i més tard el de Bétera,
i aquells tramvies grocs i casa la Conilla,
i Beniferri amb àlbers i canyars i senderes,
i els grans pins del castell vinclats damunt la sèquia,
i el tren de Burjassot, i el tren que puja a Llíria,
i el que baixa de Llíria, i el que acaba en Montcada,
i la calç de les coves que hi ha per Benimàmet,
i el que acaba en Paterna, i orinar al corral,
i la flaire dels horts, la calç de les parets
quasi blava amb la lluna, i el silenci, i el tren,
el tren nocturn, que creua solitari la nit,
i el camp de Burjassot, i el camp de Borbotó,
i el secà de Paterna, i el secà de Godella,
i el Pla del Pou, i els masos, les barraques de Lluna,
l'Alqueria del Pi, i el Pixador, i el mas
del Rosari, i la casa del Saboner i el pi,
i el molí de la sal i el llibre que he d'escriure,
i el tren que ve de Llíria i el que puja a Paterna...

 Ús d’un llenguatge acostat a la parla quotidiana motivat per dues raons:
facilitar l’acostament als lectors i ser fidel a les pròpies arrels.
 Des del punt de vista geogràfic, utilitza el valencià de l’Horta i ha estat
capaç de construir un llenguatge poètic elaborat i vàlid artísticament,
però alhora arrelat en el parlar quotidià del poble.
 Les referències als espai són abundants. Els topònims reviscolen i
renoven el sentit dels poemes adesiara com les diferents collites de l’any
en l’horta.
 Des del punt de vista sociolingüístic, cal destacar l’ús d’un registre
col·loquial i, fins i tot, vulgar. Així, trobem mots que, sense ser
vulgarismes, són emprats només en un nivell familiar perquè són
considerats mots tabú (parir, rot, orinar, merda...), però que en la poesia
d’Estellés adquireixen expressivitat poètica.
 Descripció enumeració: vida rural agrícola:
nom+topònim> secà de Paterna

 1.Identifica els topònims del poema
 2.Busca informació sobre ells i localitza’ls en un
plànol, (Google maps)
 3.Fes la il·lustració (dibuixos, fotografies) del
poema d’acord amb la descripció del poeta
 4.Canvia els topònims per fotografies
 5.Com era/és l’Horta de València?

El magne Mural del País Valencià constitueix un conjunt de poemaris
dedicats a exalçar la geografia i la història dels pobles valencians.

Mural del País Valencià (començat a publicar a partir de 1978) consta de
seixanta llibres, on evoca personatges històrics, geografia, naturalesa, els
productes de la terra...

 Els topònims accentuen el compromís cívic del poeta amb el seu poble.
Recuperació de la identitat personal.
 Des de la realitat més immediata que demostren els topònims,
el poeta esdevé universal.
 Els topònims són els mots més arrelats a la terra, són a més resistència
lingüística i política doncs formen part de la geografia i la història del país.
 També ajuden a l’ús col·loquial de la llengua, al parlar arrelat i viu de l’Horta
de València.
 Els topònims participen de la doble vessant reivindicativa de la poesia
estellesiana: llengua i poble.
 Una evocació autobiogràfica, individual i col·lectiva, lligada a uns llocs que
són testimoni i que prenen nous significats.
 Indiquen els escenaris quotidians i reforcen l’autenticitat del sentiment líric.

[...] Reviscolaven
intactes els topònims.
Geografia
endins, arribaries
a sentir, breu, un pànic.

 Pura Santacreu Berenguer
 Professora de Secundària
 Màster en Assessorament Lingüístic i Literatura
 Beca d’investigació (AVL)

�ݺ�ߣ

Estellés i topònims

Recommended

More Related Content

What's hot (20)

Viewers also liked (20)

Similar to Estellés i topònims (20)

More from Un Entre Tants (14)

Estellés i topònims