Tu també pots fer molt per la lectura. Materials per al voluntariatFundació Jaume BofillMaterial actualitzat per al voluntariat del LECXIT, amb estratègies, recursos i coneixements per reforçar les competències lectores dels infants. Publicat en el marc del programa LECXIT de la Fundació Jaume Bofill, la Fundació La Caixa i el Departament d'Ensenyament.
Tu també pots fer molt per la lectura. Materials per al voluntariatFundació Jaume BofillMaterial actualitzat per al voluntariat del LECXIT, amb estratègies, recursos i coneixements per reforçar les competències lectores dels infants. Publicat en el marc del programa LECXIT de la Fundació Jaume Bofill, la Fundació La Caixa i el Departament d'Ensenyament.
Dictat de frases.pptxMaría Martínez SaavedraDictat de frases curtes.
Indicacions:
1. Ho hem de fer tot per dins, sense parlar i imaginant el que diu la frase que llegim.
2. Llegim la frase a poc a poc per entendre-la.
3. Repetim la frase un parell de cops.
4. Ens fixem com s’escriuen les paraules.
5. Tanquem els ulls i repetint la frase imaginant les paraules.
6. Escrivim a l’aire la frase
Els estats de l'aiguaMaría Martínez SaavedraEste documento describe los tres estados de la materia del agua: sólido, líquido y gaseoso. Explica que el agua puede encontrarse en estado sólido en el hielo, la calamarsa y la nieve, y en estado líquido en la lluvia, mares, ríos, lagos y agua que bebemos o usamos. Finalmente, señala que el agua puede hallarse en estado gaseoso en el vapor del aire, una olla hirviendo o al ducharnos.
Una de piratasMaría Martínez SaavedraEste documento presenta un proyecto educativo sobre piratería para alumnos de primaria. El proyecto utiliza un enfoque de aprendizaje cooperativo a través de la plataforma Edmodo. Incluye varias actividades como la búsqueda de información sobre piratería, presentaciones sobre el tema, una entrevista relacionada con el mar, y una visita al archipiélago de Cabrera. El objetivo es motivar a los estudiantes mediante un tema atractivo mientras desarrollan habilidades de trabajo en equipo y el uso
Actualizar el perfil de estudiante en edmodoMaría Martínez SaavedraEl documento describe los pasos para actualizar el perfil de estudiante en Edmodo, incluyendo cambiar la foto de perfil, seleccionar el estilo de aprendizaje preferido como práctico, auditivo o visual, y agregar una meta profesional futura.
Actualitzar el perfil d'estudiant a edmodoMaría Martínez SaavedraPresentació fàcil per ensenyar a l'alumnat a completar el perfil per accedir a la plataforma 'edmodo'.
Diccionario de ayuda. Pedagogía práctica en el ejercicio de la docencia.María Martínez SaavedraEste documento presenta definiciones satíricas de varios términos educativos comúnmente usados. Define términos como "adaptación curricular" como dar libros de primaria a estudiantes de secundaria, y "atención a la diversidad" como dedicar más tiempo a estudiantes que no sirven para estudiar. Critica enfoques como el constructivismo y la escuela inclusiva. El documento intenta hacer una crítica humorística de ciertos conceptos educativos modernos.
El ciclo del aguaMaría Martínez SaavedraEl documento describe los cuatro pasos del ciclo del agua: 1) evaporación del agua de ríos y mares por el calor del sol, 2) condensación del vapor de agua en las nubes, 3) precipitación de la lluvia y la nieve cuando las gotas se unen, y 4) infiltración del agua a través del suelo para formar aguas subterráneas.
Los cambios de estado del aguaMaría Martínez SaavedraPresentación de los cambios de estado del agua: solidificación, fusión, condensación y evaporación.
Educación primaria. 3r de ciclo medio.
Los estados del aguaMaría Martínez SaavedraEl documento describe los tres estados del agua: sólido, líquido y gaseoso. Explica dónde se encuentra el agua en cada estado, incluyendo el hielo, la nieve y el granizo en estado sólido; la lluvia, océanos y agua potable en estado líquido; y el vapor de agua en el aire en estado gaseoso. Aclara que las nubes y la niebla contienen gotitas de agua líquida, no vapor de agua.
3. Quines són les qualitats que ha de desenvolupar un
aprenent/-a per ser un bon lector o lectora?
Font: PISA 2009
competent
estratègic/a autònom/a
implicat/da
Ha de ser:
4. Descodificar i comprendre són processos
que es desenvolupen a la vegada. No
podem ajornar la comprensió del text
esperant assolir un domini de la lectura,
perquè el tren haurà passat i haurem
perdut un temps preciós per aprendre a
llegir.
Per què cal treballar les estratègies de lectura des de petits?
5. .
“Actualment, s’accepta que comprendre
implica conèixer i saber utilitzar de
manera autònoma un conjunt d’estratègies
cognitives i metacognitives que permeten
processar els textos de manera
diversa, en funció dels objectius de lectura
que orienten l’activitat del lector”
Isabel Solé
Ser un lector competent al segle XXI, un gran repte.
6. Les estratègies són un conjunt de procediments que
permeten regular l’activitat del lector. L’aplicació
d’estratègies implica autocontrol per seleccionar,
avaluar, persistir o abandonar determinades accions
i emprendre’n d’altres, per aconseguir l’objectiu
o la fita que ens hem proposat.
Què entenem per estratègies de lectura?
7. Activitats per exercitar-se en
l’ús d’una estratègia
determinada
• Amb lectures col·lectives
de textos, modelant i
aplicant l’estratègia
Com podem treballar-les?
Escolta
estructurada
Lectura guiada
Activitats autònomes
de lectura
L’objectiu final és que l’alumnat transfereixi l’ús de les estratègies de
lectura en situacions de lectura individual.
• Amb activitats per
treballar explícitament les
estratègies.
• Amb activitats de lectura
individual.
8. Com podem ensenyar les estratègies de lectura a EI i CI?
A partir de la lectura de les
imatges
A partir d’un text: escoltat, llegit i
compartit col·lectivament
A partir d’activitats que permeten entrenar-se en l’aplicació
d’una estratègia.
9. Fer hipòtesis o prediccions i comprovar-les
Fer inferències
Fer connexions
Resumir
Visualitzar
Quines estratègies de lectura podem treballar a EI i CI?
13. “Predir per als lectors significa utilitzar els seus
coneixements previs i el text que llegeixen,
per establir expectatives del que passarà
o de la informació
que el text pot contenir. (...)”
FONT: Kelley &Clausen-Grace
Citat a: CALERO, A. Cómo mejorar la comprensión lectora,2011.
“Els lectors controlen les seves prediccions
mentre interactuen amb el text, alhora que
les van ajustant i confirmant per aconseguir una
comprensió millor del que llegeixen.”
Què entenem per fer prediccions?
15. Què permet aquesta estratègia ?
• Activar els coneixements previs.
• Connectar la nova informació amb el que ja
sabíem del tema.
• Generar curiositat vers el tema de la lectura.
16. Per què val la pena treballar aquesta estratègia?
Val la pena automatitzar-la perquè permetrà construir
nou coneixement , i curiositat i gust per la lectura.
• Les prediccions anticipen com continua la trama i quin
serà el desenllaç.
• Es plantegen davant la necessitat d’establir connexions
amb el que ja sabem.
• Comprovar la predicció genera construcció de nou
coneixement.
• Mantenen la curiositat del lector.
17. Exemples d’activitats per a la pràctica de l’estratègia
De què deuen parlar aquests llibres?
Penseu cinc paraules que sortiran en aquest llibre?
18. • dels títols, subtítols, i de les
paraules en negreta.
• la lectura del primer paràgraf del llibre.
• d’una situació compromesa.
Fer hipòtesis a partir de:
19. • fragments de fotografies.
Fer hipòtesis a partir de:
• què farà el personatge?.
• de les pàgines que ja s’han llegit del conte.
20. BANYAI Istvan. Zoom Ed A la orilla del viento. Fondo
de cultura económica. México
Formular hipòtesis a partir de preguntes:
Què és? Qui és? On és?
21. Fer prediccions sobre el desenvolupament d’una història.
http://www.youtube.com/watch?v=GbgBwXmzQbM
http://www.youtube.com/watch?v=tqg-H73YSKc
Petites filmacions mudes
23. Per fer una predicció pensem...
De què anirà aquest text? De què deu tractar?
Què deurà passar?
No giro el full. Em pregunto: com pot continuar la
història?
...
Reflexionem conjuntament i elaborem referents d’aula
25. “Saber activar coneixements que no són
d’una manera clara o explícita en el text.”
Llegir és comprendre i, més en concret, elaborar
els significats que no s’esmenten explícitament
(inferències).
Genové i altres, 1998
Cassany, 2006.
Què entenem per fer inferències?
27. Què permet aquesta estratègia ?
• Suplir buits d’informació i aclarir dubtes
• Establir connexions amb el que ja sabem
• No haver d’interrompre la lectura
• Intuir què ens vol transmetre l’autor
• Posar-nos en la situació que planteja el text
• Arribar a un nivell de comprensió crítica
28. Per què val la pena treballar aquesta estratègia?
Quan l’aprenent no controla de manera
satisfactòria i autònoma la inferència, es veu
obligat a interrompre constantment la lectura i
crea nombroses disrupcions, fet que constitueix
una de les causes més freqüents del desinterès.
Genové i altres,1998.
29. És una estratègia complexa que exigeix
habilitats cognitives d’alt nivell.
Per tant val la pena ensenyar-la perquè l’alumnat:
• s’entreni a fer inferències, i
• sigui conscient de la utilitat de la seva aplicació
Les inferències enriqueixen el text amb els
coneixements previs del lector.
El text i/o el context ens condueix a aplicar
inferències de diferents tipus.
30. Per què fan això?
La Susana bufa les espelmes i obre els regals.
L’Anna es va posar les mitges, el vestit i els
patins de rodes.
Van agafar les entrades, les crispetes i un seient
especial per al Martí perquè és molt petit
?
Què va passar?
Exemples d’activitats per a la pràctica de l’estratègia
31. Font: Escola Gerbert d'Orlhac de Sant Cugat del
Vallès
http://recursosimaterials.blogspot.com.es/
Fer inferències
partir d’un text amb
buits:
- Cerquem la paraula que falta
- Dibuixem la paraula que falta
32. Ets capaç d’inferir on sóc i què
estic fent?
Veig bombolles que s’enlairen. Sento
la meva respiració. Hi ha peixos
nedant per sobre meu. Veig les
algues que es gronxen.
Sento crits. Se’m regira l’estómac.
Els cabells se m’inflen! Em diverteixo
i passo por a la vegada…
Ets capaç d’inferir on sóc i què
estic fent?
Ets capaç d’inferir on sóc? Ets capaç d’inferir on sóc?
Que és fosc! Que són aquests grinyols?
Ai! Ara noto uns fils llefiscosos a la
cara… m’estic espantant!
Hi ha una cridòria constant. També se
senten trompetes. Hi ha moltes
banderes. Algunes persones porten la
cara pintada!
33. Endevinar enigmes i endevinalles.
Completar una història.
Deduir una paraula a partir de la definició.
En una làmina, deduir informació a partir de l’observació dels detalls.
Cercar les diferents maneres d’anomenar la protagonista que apareixen al
llarg de la història.
A partir de l’actuació d’un personatge deduir quin caràcter té.
...
Altres activitats breus per treballar les inferències:
36. Reflexionem conjuntament i elaborem referents d’aula
• busquem una pista al text.
• ens parem a pensar.
• fem de detectius , busquem
coses que el text no diu però que
amb les pistes podem afegir.
EXEMPLE
Demà serà dijous.
Doncs, avui és dimecres!
PER FER INFERÈNCIES...
38. Relació que establim entre la informació del text i:
- el que jo penso, sento o crec
- amb informacions del mateix text.
- amb coneixements del món.
Què entenem per fer connexions?
40. Escola Àngels Alemany i Boris (Lloret de Mar)
Connexions amb un mateix: el que penso, sento o crec.
un mateix
41. • En quins altres contes surten llops?
• En quin altre conte es perden pel bosc?
• Aquests dos textos parlen del mateix, però aquest diu... i
aquest...
• Això ja m’ho han explicat abans però d’una altra manera.
• Ah! Ara ja sé que...
Connexions de text amb text
42. Connexions amb altres coneixements
• Què en sé jo de...?
• Què em recorda?
• On ho vaig veure / on ho vaig llegir?
• ...
món
El formatge de la pizza
es diu mozzarella: és un
formatge italià fet amb llet
de búfala. Els búfals, els
vaig veure al
zoo!
Les pizzes
també porten
tomàquet.
De
formatges,
n’hi ha de
molts tipus.
La
mozzarella
s’assembla
al xiclet!
Exemple
44. Què permet aquesta estratègia ?
Establir vincles molt estrets amb la informació del text:
- Satisfacció per la lectura per reconèixer coses que ja
sabíem o per trobar similituds entre informacions.
- Viure emocionalment la trama d’uns esdeveniments
(vivències, emocions, sentiments).
- Cerca contínua de la informació que puc connectar
amb altres. (Lector actiu).
- Fer una lectura més aprofundida i crítica.
45. Exemples d’activitats per a la pràctica de l’estratègia
FIDEUS A LA CASSOLA
Ens els mengem fent tabola
els fideus a la cassola.
Llargs o curts són divertits
i bons per llepar-se els dits.
Quan el suc ens regalima
la mare, de por, s’aprima.
Però si ens els acabem
fins perdona que ens taquem.
Miquel Martí i Pol
Connexions amb un mateix
46. Connexions a partir de la coberta d’un conte.
Aquesta
estrella pot
ser del mar,
del cel o de
cartolina
Jo tinc un
pijama que
s’assembla a
aquest!
Porta l’estrella
com si portés el
pastís d’aniversari
amb totes les
espelmes
enceses.
Porta una
llanterna! A
casa en tenim
una per si se’n
va la llum
Apa! Aquesta nena es
diu Laura com la
monitora de menjador
47. Com és el llop en aquests contes?
Recordeu què ens explicava l’altre
conte sobre el llop? I aquest què ens
diu?
És diferent? És igual? Per què?
En quins altres contes surten llops?
Connexions entre contes compartits
49. ABANS DURANT DESPRÉS
En quin moment del procés lector cal aplicar les estratègies?
Fer hipòtesis
Fer inferències
Fer connexions
50. Com treballarem les estratègies de comprensió lectora a EI i CI?
Quin tipus d’activitats durem a terme als diferents nivells?
Quins materials tenim al centre que ens permetin dur a terme
activitats per treballar les estratègies?
Quins contes tenim que ens permeten treballar explícitament una
estratègia?
Quines consideracions cal tenir en compte?
Els acords de centre