![Barcelona [reparado]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/barcelonareparado-160317132448-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
More Related Content
What's hot (19)
Viewers also liked (20)
Similar to Girona (20)
Girona
- 2. Come to Gerona and we will conquer you
- 3. Girona Girona 辿s una ciutat i un municipi al nord-est de Catalunya. s la capital de la comarca del Giron竪s i de la prov鱈ncia de Girona. La ciutat es troba a la conflu竪ncia de quatre rius: el Ter, lOnyar, el G端ell i el Galligants. En seu Casc His嘆ric o Barri Vell cal destacar: El Call (antic barri jueu dels m辿s bens conservats dEspanya), les colorides cases de lOnyar i la Catedral.
- 4. Carrers Passejant per Girona -Carrer del Portal de la Barca -Gran Via de Jaume I -Carrer de Ferran el cat嘆lic -Carrer de lArc -Carrer de lEscola Pia -Carrer de C炭ndaro Podeu contemplar m辿s carrers a: http://pedresdegirona.com/carrers _gi_0.htm
- 5. Rutes A Girona es poden realitzar diferents rutes com: Ruta de Rafael Mas坦 L'arquitecte giron鱈 Rafael Mas坦, va deixar un llegat important a la ciutat de Girona. Un recorregut per els seus edificis m辿s simb嘆lics us permetr descobrir les petjades de l'arquitecte a la ciutat. Ruta pel Barri Vell El Barri Vell de Girona 辿s considerat el centre hist嘆ric de la ciutat, delimitat per la muralla medieval, una part de la qual va ser enderrocada al segle XIX, i 辿s on trobem els punts m辿s importants dinter竪s hist嘆ric i cultural de la ciutat. El passeig de la muralla La ciutat de Girona es troba envoltada, en part, per les restes de la muralla carol鱈ngia constru誰da entre els segles XI i XV.
- 7. Hist嘆ria Els romans hi van establir una fortificaci坦, anomenada Gerunda, vers lany 77aC. El cristianisme es va introduir durant el segle III. Despr辿s de la caiguda de l'Imperi rom, el 476, Girona va dependre dels monarques visigots fins al 711, en qu竪 fou sotmesa als rabs. El 785, els gironins es van lliurar a Carlemany, el qual va crear el comtat de Girona. El 890 es va consolidar la jueria de Girona. Els jueus hi van viure fins que van ser expulsats de la pen鱈nsula, el 1492. El 1348 Girona va sofrir els efectes de la pesta negra, que va causar m辿s d'un miler de morts. Durant el segle XV era una de les principals ciutats de Catalunya. Durant el segle XVI la ciutat va viure una etapa de prosperitat. El segles XVII i XVIII, van ser de depressi坦, causada sobretot per la guerra dels Segadors. L'any 1833, Girona va ser declarada capital de la prov鱈ncia. A principis del segle XX la ciutat es va convertir en el segon nucli cultural de Catalunya. A partir de 1936, Girona va patir les dificultats inherents a la guerra civil. A partir del 1950 va iniciar la recuperaci坦 econ嘆mica.
- 8. La catedral de Girona La Catedral de Girona consagrada a Santa Maria, 辿s el punt m辿s alt de la ciutat. T辿 la nau g嘆tica m辿s ample del m坦n, amb una amplada total de 22,98 metres. La seva construcci坦 es va iniciar al segle XI en estil romnic, seguint en el segle XVIII amb el g嘆tic, conservant nom辿s el claustre romnic del XII i la torre de la mateixa 竪poca que data de 1040, es va acabar el XVIII.
- 9. Barri jueu i el Call jueu Entre els segles XII i XVI, Girona tenia comunitat jueva que va jugar un paper prou important en el desenvolupament de la ciutat, sobretot en laspecte econ嘆mic. El call destaca per la seva riquesa arquitect嘆nica, la seva atmosfera medieval i els seus interessants monuments del llegat jueu. No era un espai tancat, tenia portes que es tancaven en algun cas per tal devitar atacs dels habitants cristians i per a una millor recaptaci坦 dels impostos. Estava prohibit que els cristians entressin en el call i que els jueus entressin en les cases cristianes. En algun cas alguns jueus habitaven fora del call sobretot els metges. El barri conserva el tra巽at original d'alguns carrers, com ara el c/ C炭ndaro i el c/ de Sant Lloren巽. . . .
- 10. Museu del cinema Situat a la pla巽a del Mercadal, 辿s un museu 炭nic en la seva categoria. Va ser inaugurat lany1998. Creat a partir de la donaci坦 dels fons particulars del director de cinema catal Toms Mallol, acull una gran varietat de material cinematogrfic, com mquines de projecci坦, bobines, material original de pel揃l鱈cules i un fons molt notable de cartells. Est considerada con la col揃lecci坦 m辿s important dEspanya i una de les m辿s importants dEuropa. Ledifici disposa de 2.500 metres quadrats distribu誰ts en tres plantes, un entresolat i 2 ascensors. Cost de les entrades: 5-Entrada general 4-entrada redu誰da (20%) 2,50-entrada redu誰da (50%) 0-entrada gratu誰ta +2-visita guiada. Horari d'estiu (maig-setembre): De dimarts a diumenge: 10:00 a 20:00h Horari d'hivern (octubre-abril): Dimarts a divendres de 10:00 a 18:00 h. Dissabte de 10:00 a 20:00 h. Diumenge d'11:00 a 15:00 h.