ºÝºÝߣ
Submit Search
Powerpoint Girona
Jun 15, 2017
Download as PPTX, PDF
0 likes
111 views
N
nil pomarol
Grup 10
Read less
Read more
1 of 8
Download now
Download to read offline
Recommended
Girona
Girona
grup6elmillor
Ìý
Girona sÃntesi
Girona sÃntesi
annapedemonte
Ìý
Grup 02
Girona (ArnauGuilera)
Girona (ArnauGuilera)
manolita69
Ìý
Girona
Girona
daniongri
Ìý
Girona web power point
Girona web power point
grup13-2neso
Ìý
treball de sÃntesi
Girona
Girona
albasp_
Ìý
Girona (LluÃsLeal)
Girona (LluÃsLeal)
manolita69
Ìý
Powerpoint Girona
Powerpoint Girona
Serna18
Ìý
Power point del treball de sintesi del grup 7 bloc 2 de Súnion
Girona
Girona
Martina sunion
Ìý
Sintesi Girona
Girona 2.0
Girona 2.0
WebGirona
Ìý
Power-Point
Power-Point
ollera
Ìý
Pp sintesi
Pp sintesi
pepito grillo
Ìý
Power point
Power point
Serna18
Ìý
Bonic i inspirador
Girona web (1)
Girona web (1)
bielandreu
Ìý
girona
Girona
Girona
Blai Avià Nóvoa
Ìý
Girona
Girona
1100187
Ìý
Història de Sant Vicenç dels Horts
Història de Sant Vicenç dels Horts
Escola La Guà rdia
Ìý
Un recurregut per la nostra història, un recorregut per la història del nostre municipi
Power point Adrià Cano
Power point Adrià Cano
1100187
Ìý
sunion
our power-point
our power-point
ollera
Ìý
Olocau
Olocau
Jordi ZaragozÃ
Ìý
El municipi d'Olocau, que forma part de la comarca del Camp de Túria, està situat en la serra de la Calderona, concretament en els contraforts occidentals de les muntanyes de Portaceli. La vila es troba a l'esquerra del barranc de Carraixet, a 293 metres d'altitud sobre el nivell del mar. El terme municipal té 39,62 km². La zona nord-est és especialment muntanyosa. Hi destaquen el Rellom del Topero (711 m), les penyes de Pedralbilla (699 m), la Solana (570 m), el Rodeno del Cantal (564 m) i la penya d'Alà Maimó (430 m), que fa de teló de fons de la vila. Actualment hi ha més de 300 hectà rees que constitueixen l'assentament d'una important zona de segones residències: Pedralbilla, la Lloma de les Clotxes, el Pla de Marco, els Puntals i la Seu. Les troballes prehistòriques més antigues d'Olocau, situades en la cova sepulcral de la Penyeta Roja, es remunten al perÃode neolÃtic. Durant l'edat del bronze s'estén el poblament, tal com demostren els jaciments arqueològics del Musgany, la Penyeta Roja, el Portitxol, el Puntal Blanc o el Puntal de Pere. I de l'època ibèrica tenim el magnÃfic poblat fortificat del Puntal dels Llops, actualment restaurat. També l'ocupació romana deixà el seu senyal colonitzador en els plans del terme olocauÃ, amb aqüeductes com el de l'Arquet, vil•les de camp com la Sella, Pitxirà i la Maimona, o fortificacions com la torre de la casa de la Senyoria. Del perÃode musulmà assenyalem l'aparició del primer testimoni escrit, en el segle XI, que ens informa de l'existència d'un hisn al-Uqab: el castell d'Olocau, nom que es referia a tota la vall. A partir del 1558, aquest topònim s'aplicarà només a l'alqueria musulmana de Pardines, l'actual vila d'Olocau. Després de pertà nyer a diversos senyors (els Escorna, els Mercer...), passà als Vilaragut (1398), els quals convertiren la vila en cap de la seua baronia i, més tard, en comtat. Fins a l'any de la seua expulsió, la població fou majorità riament morisca. En 1611, Alonso de Vilaragut va firmar carta de població amb vint-i-sis caps de casa, predecessors dels habitants actuals. Actualment, la població (1.630 habitants en 2013) encara conserva el carà cter agrÃcola, però és cada vegada més important el sector de la construcció i el de servicis. Pel paisatge pintoresc, les restes arqueològiques i la situació geogrà fica, Olocau té grans possibilitats de turisme cultural i rural
La sénia
La sénia
GerardToAl
Ìý
asdf
Girona web
Girona web
Arnau Palmarola Bonada
Ìý
Girona web
Girona web
arnaupalm
Ìý
La clota
La clota
rc4747
Ìý
Lisboa
Lisboa
CristinaPrezSabat
Ìý
Cristina Pérez. 4t E.S.O. Sant Andreu de Natzaret. Barcelona (Badalona)
Ceuta
Ceuta
Teresa Montenegro
Ìý
Girona2.0 (ArnauGuilera)
Girona2.0 (ArnauGuilera)
grup03
Ìý
Girona2.0 (LluÃsLeal)
Girona2.0 (LluÃsLeal)
grup03
Ìý
asd fasf a s a
asd fasf a s a
Aleix Salvador Pomarol
Ìý
asdasffa
Girona web
Girona web
tomipodesta8
Ìý
Powerpoint de promoción de la ciudad de Girona
More Related Content
What's hot
(18)
Girona
Girona
Martina sunion
Ìý
Sintesi Girona
Girona 2.0
Girona 2.0
WebGirona
Ìý
Power-Point
Power-Point
ollera
Ìý
Pp sintesi
Pp sintesi
pepito grillo
Ìý
Power point
Power point
Serna18
Ìý
Bonic i inspirador
Girona web (1)
Girona web (1)
bielandreu
Ìý
girona
Girona
Girona
Blai Avià Nóvoa
Ìý
Girona
Girona
1100187
Ìý
Història de Sant Vicenç dels Horts
Història de Sant Vicenç dels Horts
Escola La Guà rdia
Ìý
Un recurregut per la nostra història, un recorregut per la història del nostre municipi
Power point Adrià Cano
Power point Adrià Cano
1100187
Ìý
sunion
our power-point
our power-point
ollera
Ìý
Olocau
Olocau
Jordi ZaragozÃ
Ìý
El municipi d'Olocau, que forma part de la comarca del Camp de Túria, està situat en la serra de la Calderona, concretament en els contraforts occidentals de les muntanyes de Portaceli. La vila es troba a l'esquerra del barranc de Carraixet, a 293 metres d'altitud sobre el nivell del mar. El terme municipal té 39,62 km². La zona nord-est és especialment muntanyosa. Hi destaquen el Rellom del Topero (711 m), les penyes de Pedralbilla (699 m), la Solana (570 m), el Rodeno del Cantal (564 m) i la penya d'Alà Maimó (430 m), que fa de teló de fons de la vila. Actualment hi ha més de 300 hectà rees que constitueixen l'assentament d'una important zona de segones residències: Pedralbilla, la Lloma de les Clotxes, el Pla de Marco, els Puntals i la Seu. Les troballes prehistòriques més antigues d'Olocau, situades en la cova sepulcral de la Penyeta Roja, es remunten al perÃode neolÃtic. Durant l'edat del bronze s'estén el poblament, tal com demostren els jaciments arqueològics del Musgany, la Penyeta Roja, el Portitxol, el Puntal Blanc o el Puntal de Pere. I de l'època ibèrica tenim el magnÃfic poblat fortificat del Puntal dels Llops, actualment restaurat. També l'ocupació romana deixà el seu senyal colonitzador en els plans del terme olocauÃ, amb aqüeductes com el de l'Arquet, vil•les de camp com la Sella, Pitxirà i la Maimona, o fortificacions com la torre de la casa de la Senyoria. Del perÃode musulmà assenyalem l'aparició del primer testimoni escrit, en el segle XI, que ens informa de l'existència d'un hisn al-Uqab: el castell d'Olocau, nom que es referia a tota la vall. A partir del 1558, aquest topònim s'aplicarà només a l'alqueria musulmana de Pardines, l'actual vila d'Olocau. Després de pertà nyer a diversos senyors (els Escorna, els Mercer...), passà als Vilaragut (1398), els quals convertiren la vila en cap de la seua baronia i, més tard, en comtat. Fins a l'any de la seua expulsió, la població fou majorità riament morisca. En 1611, Alonso de Vilaragut va firmar carta de població amb vint-i-sis caps de casa, predecessors dels habitants actuals. Actualment, la població (1.630 habitants en 2013) encara conserva el carà cter agrÃcola, però és cada vegada més important el sector de la construcció i el de servicis. Pel paisatge pintoresc, les restes arqueològiques i la situació geogrà fica, Olocau té grans possibilitats de turisme cultural i rural
La sénia
La sénia
GerardToAl
Ìý
asdf
Girona web
Girona web
Arnau Palmarola Bonada
Ìý
Girona web
Girona web
arnaupalm
Ìý
La clota
La clota
rc4747
Ìý
Lisboa
Lisboa
CristinaPrezSabat
Ìý
Cristina Pérez. 4t E.S.O. Sant Andreu de Natzaret. Barcelona (Badalona)
Ceuta
Ceuta
Teresa Montenegro
Ìý
Girona
Girona
Martina sunion
Ìý
Girona 2.0
Girona 2.0
WebGirona
Ìý
Power-Point
Power-Point
ollera
Ìý
Pp sintesi
Pp sintesi
pepito grillo
Ìý
Power point
Power point
Serna18
Ìý
Girona web (1)
Girona web (1)
bielandreu
Ìý
Girona
Girona
Blai Avià Nóvoa
Ìý
Girona
Girona
1100187
Ìý
Història de Sant Vicenç dels Horts
Història de Sant Vicenç dels Horts
Escola La Guà rdia
Ìý
Power point Adrià Cano
Power point Adrià Cano
1100187
Ìý
our power-point
our power-point
ollera
Ìý
Olocau
Olocau
Jordi ZaragozÃ
Ìý
La sénia
La sénia
GerardToAl
Ìý
Girona web
Girona web
Arnau Palmarola Bonada
Ìý
Girona web
Girona web
arnaupalm
Ìý
La clota
La clota
rc4747
Ìý
Lisboa
Lisboa
CristinaPrezSabat
Ìý
Ceuta
Ceuta
Teresa Montenegro
Ìý
Similar to Powerpoint Girona
(20)
Girona2.0 (ArnauGuilera)
Girona2.0 (ArnauGuilera)
grup03
Ìý
Girona2.0 (LluÃsLeal)
Girona2.0 (LluÃsLeal)
grup03
Ìý
asd fasf a s a
asd fasf a s a
Aleix Salvador Pomarol
Ìý
asdasffa
Girona web
Girona web
tomipodesta8
Ìý
Powerpoint de promoción de la ciudad de Girona
Girona web
Girona web
pinet22
Ìý
Presentació de Girona
Presentació de Girona
elsaverdera
Ìý
Definitiu i últim
Girona Web PWP
Girona Web PWP
daniongri
Ìý
Girona web
Girona web
Oscarlunpe
Ìý
Girona web 2
Girona web 2
Oscarlunpe
Ìý
Girona web
Girona web
daniongri
Ìý
Girona web
Girona web
Maria Oliva
Ìý
Girona - Power Point - Jamaica.
Girona - Power Point - Jamaica.
lxwcz
Ìý
Girona - Power Point - Jamaica.
Girona - Power Point - Jamaica.
lxwcz
Ìý
Girona - (Power Point) - Jamaica.
Girona - (Power Point) - Jamaica.
lxwcz
Ìý
CAMPRODON I VALL NURIA
CAMPRODON I VALL NURIA
Manel Cantos
Ìý
.
PARC NATURAL DEL MONTSENY
PARC NATURAL DEL MONTSENY
Manel Cantos
Ìý
.
Power point Girona Pau
Power point Girona Pau
1100187
Ìý
asdfasdf
Power point Girona Miquel
Power point Girona Miquel
1100187
Ìý
Súnion 2013
Treball sÃntesi girona 2015
Treball sÃntesi girona 2015
lluÃs nater
Ìý
Girona colonies
Girona colonies
daniongri
Ìý
Girona2.0 (ArnauGuilera)
Girona2.0 (ArnauGuilera)
grup03
Ìý
Girona2.0 (LluÃsLeal)
Girona2.0 (LluÃsLeal)
grup03
Ìý
asd fasf a s a
asd fasf a s a
Aleix Salvador Pomarol
Ìý
Girona web
Girona web
tomipodesta8
Ìý
Girona web
Girona web
pinet22
Ìý
Presentació de Girona
Presentació de Girona
elsaverdera
Ìý
Girona Web PWP
Girona Web PWP
daniongri
Ìý
Girona web
Girona web
Oscarlunpe
Ìý
Girona web 2
Girona web 2
Oscarlunpe
Ìý
Girona web
Girona web
daniongri
Ìý
Girona web
Girona web
Maria Oliva
Ìý
Girona - Power Point - Jamaica.
Girona - Power Point - Jamaica.
lxwcz
Ìý
Girona - Power Point - Jamaica.
Girona - Power Point - Jamaica.
lxwcz
Ìý
Girona - (Power Point) - Jamaica.
Girona - (Power Point) - Jamaica.
lxwcz
Ìý
CAMPRODON I VALL NURIA
CAMPRODON I VALL NURIA
Manel Cantos
Ìý
PARC NATURAL DEL MONTSENY
PARC NATURAL DEL MONTSENY
Manel Cantos
Ìý
Power point Girona Pau
Power point Girona Pau
1100187
Ìý
Power point Girona Miquel
Power point Girona Miquel
1100187
Ìý
Treball sÃntesi girona 2015
Treball sÃntesi girona 2015
lluÃs nater
Ìý
Girona colonies
Girona colonies
daniongri
Ìý
Powerpoint Girona
1.
GIRONA Tomàs costales Grup:10
2.
Gerona the best
city in the area
3.
CIUTAT Girona és la
comarca del Gironès i de la provÃncia de Girona, és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya. Girona és un punt de gran interès a nivell cultural. Cada any s’hi fan molts mercats i fires. El municipi té pel voltant de 98.300 habitants.
4.
Època antiga: ibers
i romans: Els primers pobladors van ser els Ibers de la tribu dels indigents, situats als poblats dels punts elevats que envolten i clouen el pla de Girona, com el del congost de l'actual Sant Júlia de Ramis, que era el més important. AixÃ, doncs, la Girona romana s'erigà com a baluard defensiu de l'entrada de la Via Augusta a Hispà nia i esdevingué un centre important de la regió HISTÃ’RIA
5.
LA CATEDRAL DE
GIRONA L’església cristiana catòlica de santa Maria de Girona és la seu catedrà tica del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la provÃncia homònima. Els bisbes de la diòcesi de Girona són documentats genèricament l'any 516. Segons alguns documents del segle VII el seu culte era equiparable a les diòcesis de Toledo i Sevilla. Durant l’ocupació musulmana entre els anys 7715 i 785 va ser transformada en mesquita. La seva major particularitat és que té la nau gòtica més ampla del món, de 22,98 metres, que és alhora la nau més ampla de qualsevol estil llevat de la de basÃlica de sant Pere del Vaticà , que fa vint-i- cinc metres. Situada estratègicament al nucli central de la ciutat antiga, conegut com la Força Vella, coincideix amb el traçat urbà de Gerunda, assentament d'època romana del qual encara en romanen mostres de muralla a l'actual plaça de la catedral.
6.
EL BARRI JUEU
I EL CALL JUEUEl Call de Girona va ser, des del punt de vista cultural, una de les més importants comunitats jueves d'occident. Actualment és el call millor conservat d'Europa. Call, és la paraula utilitzada per a anomenar els diversos barris jueus en català . Un document de l’any 888 ja esmenta la presència d'unes 25 famÃlies de religió mosaica. El Call de Girona es va començar a formar a partir del segle XII, al Carrer de la Força, quan s'hi instal·laren famÃlies jueves que abans vivien en els voltants de la catedral. Hi arribaren a viure una mitjana de 800 persones.
7.
EL MUSEU DEL
CINEMA El Museu del cinema és un museu dedicat al món del cinema i de la imatge. Forma part de la Xarxa de Museus Locals de Catalunya-Girona. L'origen del Museu del Cinema cal buscar-lo en la persona de Tomà s Mallol, i la seva passió per l'art i, sobretot, la tècnica cinematogrà fica, que ja se li desvetllà de ben jove amb les projeccions de cinema a l'aire lliure a la plaça del seu poble. Cineasta amateur, entre 1956 i 1977 Tomà s Mallol realitzà 31 curtmetratge, alguns dels quals obtingueren diversos premis nacionals i internacionals. A mitjans dels anys 60, començà a aplegar diversos aparells de cinema que serien el nucli de la seva col·lecció i, a partir d'aquÃ, inicià una intensa activitat d'estudi i recerca d'objectes que el portaren, al llarg de 30 anys, a formar la col·lecció de precinema i cinema dels primers temps reconeguda com la més important d'Espanya i una de les destacades a nivell europeu. El gener de 1994, l'Ajuntament de Girona va adquirir aquesta col·lecció amb l'objectiu que fos la base del Museu del Cinema-Col·lecció Tomà s Mallol.
8.
EL RIU ONYAR L'Onyar
és un riu de Catalunya, afluent del Ter per la dreta. La seva conca comprèn els municipis de Brunyola, Vilobà d’Onyar, san Andreu Salou, Campllong, Fornells de la Selva, Quart i Girona, per tant abraça la meitat nord del ola de la Selva, a l'extrem nord de la depressió prelitoral. Neix als estreps nord-orientals de les Guilleries. El riu Onyar és un riu de Catalunya concretament pertanyent a l’à mbit gironÃ. Aquest, neix al MassÃs de les Guilleries a una altura de 220 metres aproximadament concretament al municipi de Brunyola situat a la serralada prelitoral. L’Onyar, és un afluent del riu Ter i travessa Girona de nord a sud fragmenta-la en dues parts. Aquest, ha provocat destrosses amb les grans riuades patides fa segles ençà deixant un gran nombre de ferits. Té una longitud de 34 km i un cabal mitjà d'1,82 m³/s i desemboca a una altitud de 76 metres aproximadament. Concretament, desemboca al riu Ter. Els territoris que travessa la conca de l’Onyar són La Selva i El Gironès. La superfÃcie de la conca és de 340,7 km². Aquest riu en època d’escasses pluges s’alimenta d’una séquia provinent del riu Ter, la sèquia Monar.
Download