A cinqu竪 estudiam els animals en el medi en qu竪 viuen. rsula ha fet i ens ha explicat aquesta presentaci坦 de diapositives de la possessi坦 de Sarissal, a Costitx. Ens ha agradat molt i ens ha ajudat a entendre la vida d'un temps al camp i la importncia que hi tenien els animals.
... Quantifiquem mentalment lestr竪s que pateix una ovella mentre lesquilen, el que pateix mentre linseminen artificialment, quan li furten la seua cria, mentre la crida desesperadament i la cerca sense 竪xit durant dies, mentre la munyen, mentre lempaiten els gossos, quan est malalta i feble i ha de perseguir el ramat igualment, quan la munten a un cami坦 perqu竪 ja sha fet major i no es productiva, mentre espera en la fila de lescorxador, mentre olora, veu i xafa la sang de les altres ovelles i els xais com els que ella a parit, mentre els veu penjats de les potes, mentre li disparen al cap una bala captiva, mentre la degollen i es mou compulsivament per a lluitar per la seua vida fins que es queda sense forces, mentre la comencen a esquarterar encara viva.
Ho podem comparar amb lestr竪s generats pels visitants urbanites als set gorgs de Campdevnol, contra el que clama Quim Canal...
... Lhomenatge als animals es feu viral, i lEdu fou el protagonista darticles als diaris i dentrevistes i reportatges a rdio i televisi坦 on ens explicaven que la situaci坦 podia obligar-li a sacrificar les seues 21 intel揃ligents vaques amb sentiments. No existeix la certesa: algunes not鱈cies ens havien alertat que a partir de finals de mes [dabril de 2016] haur de sacrificar les vaques que no estiguin prenyades i mantindr una producci坦 m鱈nima per alimentar els vedells que t辿 fins acabar tancant lexplotaci坦; a altres, lEdu deia: no em plantejo sacrificar les vaques, s辿 que les podria vendre perqu竪 tinc un ramat jove. Finalment, Llet Nostra acud鱈 al rescat i incorpor el ramader a una de les seues cooperatives, fet que lhauria perm竪s no malvendre i salvar els animals...
Pon竪ncia de Xavier Gonz叩lez, de l'Hospital de la Vall d'Hebron, presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Nom辿s hem de llegir un text molt senzill, fet per la ind炭stria de la llet . El primer pargraf 辿s una declaraci坦 dintencions que mostra una realitat que sha de tindre clara sempre que parlem d炭s i explotaci坦 animal: all嘆 que importa, per damunt de tot, 辿s la seua rendibilitat. Parlem dun negoci i els animals s坦n els seus objectes, les seues mquines de fer diners. El benefici est per damunt de les necessitats dels animals, i el benestar estar sempre supeditat al seu cost.
Alimentaci坦 sostenible IV: ous, lactis i mel (01/02/2011)Jes炭s Frare Garcia
油
Quan parlem dels animals convertits en aliments, lescorxador 辿s lobjectiu. Els animals que han de produir aliments, quasi sempre femelles, tamb辿 tenen aquest dest鱈 final, per嘆 com a deriva dels processos d炭s i explotaci坦 als que queden sotmeses durant la seua vida. Per tant, viuen un infern m辿s llarg. Tan llarg com el de les truges, condemnades a parir, una i altra vegada, els garrins que es maten per a omplir els aparadors de les carnisseries. Condemnades a restar a aquelles corts fosques i insalubres fins que deixen de ser mquines de parir, amb una producci坦 duns 25 garrins per any. s la vida miserable de les gallines en bateria, de les vaques, ovelles i cabres lleteres, o de les abelles de la mel.
Lexemple mostra els animals a sota del tot en funci坦 del sistema especista, vaques que substitueixen les humanes pobres per a que elles substitu誰squen les dones riques dins del sistema capitalista, amb el vedell de la vaca i el cadell de gos tamb辿 com a recursos finals dins dels sistemes dexplotaci坦 engranats. El patriarcat apareix amb el menyspreu a les ames de llet golafres, aprofitades, immorals i mercenries, i la condemna a les dones que les contractaven per abandonar les seues obligacions de mares grcies a la seua riquesa...
... s la mentida del benestar pels animals explotats, doble perqu竪 les mesures de benestar s坦n una mentida que oculta tortures que s坦n la ra坦 de ser del sistema o perqu竪, senzillament, el benestar desapareix quan sacaba la gravaci坦 dels anuncis promocionals. La granja id鱈l揃lica dels anuncis de televisi坦 辿s la mateixa dels contes i les pel揃l鱈cules infantils, la que encara apareix als llibres de text, al costat dels zoos i circs amb animals que riuen tancats a gbies difuminades. Lespecisme 辿s una vacuna que ens posen durant la infncia i que nom辿s necessita uns recordatoris peri嘆dics com els anuncis de Danone i Central Lechera Asturiana...
... Lhomenatge als animals es feu viral, i lEdu fou el protagonista darticles als diaris i dentrevistes i reportatges a rdio i televisi坦 on ens explicaven que la situaci坦 podia obligar-li a sacrificar les seues 21 intel揃ligents vaques amb sentiments. No existeix la certesa: algunes not鱈cies ens havien alertat que a partir de finals de mes [dabril de 2016] haur de sacrificar les vaques que no estiguin prenyades i mantindr una producci坦 m鱈nima per alimentar els vedells que t辿 fins acabar tancant lexplotaci坦; a altres, lEdu deia: no em plantejo sacrificar les vaques, s辿 que les podria vendre perqu竪 tinc un ramat jove. Finalment, Llet Nostra acud鱈 al rescat i incorpor el ramader a una de les seues cooperatives, fet que lhauria perm竪s no malvendre i salvar els animals...
Pon竪ncia de Xavier Gonz叩lez, de l'Hospital de la Vall d'Hebron, presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Nom辿s hem de llegir un text molt senzill, fet per la ind炭stria de la llet . El primer pargraf 辿s una declaraci坦 dintencions que mostra una realitat que sha de tindre clara sempre que parlem d炭s i explotaci坦 animal: all嘆 que importa, per damunt de tot, 辿s la seua rendibilitat. Parlem dun negoci i els animals s坦n els seus objectes, les seues mquines de fer diners. El benefici est per damunt de les necessitats dels animals, i el benestar estar sempre supeditat al seu cost.
Alimentaci坦 sostenible IV: ous, lactis i mel (01/02/2011)Jes炭s Frare Garcia
油
Quan parlem dels animals convertits en aliments, lescorxador 辿s lobjectiu. Els animals que han de produir aliments, quasi sempre femelles, tamb辿 tenen aquest dest鱈 final, per嘆 com a deriva dels processos d炭s i explotaci坦 als que queden sotmeses durant la seua vida. Per tant, viuen un infern m辿s llarg. Tan llarg com el de les truges, condemnades a parir, una i altra vegada, els garrins que es maten per a omplir els aparadors de les carnisseries. Condemnades a restar a aquelles corts fosques i insalubres fins que deixen de ser mquines de parir, amb una producci坦 duns 25 garrins per any. s la vida miserable de les gallines en bateria, de les vaques, ovelles i cabres lleteres, o de les abelles de la mel.
Lexemple mostra els animals a sota del tot en funci坦 del sistema especista, vaques que substitueixen les humanes pobres per a que elles substitu誰squen les dones riques dins del sistema capitalista, amb el vedell de la vaca i el cadell de gos tamb辿 com a recursos finals dins dels sistemes dexplotaci坦 engranats. El patriarcat apareix amb el menyspreu a les ames de llet golafres, aprofitades, immorals i mercenries, i la condemna a les dones que les contractaven per abandonar les seues obligacions de mares grcies a la seua riquesa...
... s la mentida del benestar pels animals explotats, doble perqu竪 les mesures de benestar s坦n una mentida que oculta tortures que s坦n la ra坦 de ser del sistema o perqu竪, senzillament, el benestar desapareix quan sacaba la gravaci坦 dels anuncis promocionals. La granja id鱈l揃lica dels anuncis de televisi坦 辿s la mateixa dels contes i les pel揃l鱈cules infantils, la que encara apareix als llibres de text, al costat dels zoos i circs amb animals que riuen tancats a gbies difuminades. Lespecisme 辿s una vacuna que ens posen durant la infncia i que nom辿s necessita uns recordatoris peri嘆dics com els anuncis de Danone i Central Lechera Asturiana...
Novetats a la granja Montessori - agost 2.010Dani Ca単igueral
油
Xerrada a l'escola Montessori-Palau de la veterinria Laia Cendrich (cl鱈nica Uetus de Caldes) sobre els naixement, les defuncions i l'operaci坦 a les cabres de la granja Montessori aquest agost del 2.010
1) Molluscs have soft, moist bodies covered in skin or a shell. They live mainly in water but some live on land like snails and slugs.
2) They are divided into three groups - gastropods, bivalves, and cephalopods. Gastropods have one shell and move slowly by muscle contraction. Bivalves have two shells.
3) Cephalopods like squid and octopus have tentacles around their mouth to catch prey.
2. Som els treballadors de la granja.
El propietari es diu Josep Maria i els seus
treballadors es diuen Musa i Cristian.
3. Has daprendre a netejar les corralines quan estan buides i
brutes.
Has daprendre a traspassar els mamellons.
A posar menjar al acabar-se.
Has de saber tallar els ullals, escap巽ar la cua, posar vacunes i
arracades i sobretot than dagradar els animals.
4. Hi ha unes 700 verres.
Les mares estan distribu誰des en diferents parts:
Unes estan a les parideres, nhi ha que estan a
unes sales on estan juntes, etc.
5. Hi ha una sala on estan totes juntes. Quan els
verros ja han fet la seva feina de recelar, les
inseminen posant com un tub per la vagina que
despr竪n semen.
Els grangers al cap de 21 dies fan vindre el
veterinari a fer una vista amb un aparell per fer
ecografies.
6. Abans els verros passaven en una corralina on hi
havia unes cinc o sis verres, per嘆 al dia nom辿s
podien enganxar una o dos perqu竪 el semen NO
seria bo.
Actualment la feina dels verros es recelar
(passar per les corralines i deixa el seu olor),
llavors les verres es posen amb ganes de tenir
garrinets!
7. Per tenir cries ha de passar 3 mesos, 3 setmanes
i 3 dies, normalment 辿s una cosa de for巽a
precisi坦, com a molt pot endarrerir-se o
avan巽ar-se 4 dies.
La primera fase que passen estan a la sala de
gestaci坦 que es on es passen la major part del
temps i la segona fase es a la sala de les
parideres just abans de parir.
8. Em sembla que vaig de part
Per saber si estan apunt de parir cal apretar el
mugro de la verra, si surt llet, ja est a punt a
punt.
9. Els garrinets neixen s炭per rpid! Primer sels i
treu com una mena de bossa perqu竪 no
sofeguin i despr辿s a c坦rrer.!
Els garrinets quan neixen el primer que fan 辿s
buscar llet tot i que no i veuen.
Els m辿s grans els posen en una capsa i els
petits els fan popar.
Els porcs m辿s grans els posen amb altres mares
on s坦n tamb辿 acollits.
10. La separaci坦 de les mares.
Durant 21 dies els porquets
petits mamen i despr辿s arriba
el moment de separar-los de la
mare, quina pena !!! . Els
posen amb una corralina amb
altres mamellons. A cada
corralina hi caben uns 25
porquets .
11. A mesura que es van fent grans van canviant de
pinso igual que nosaltres anem canviant de
farinetes.
12. Tots amb arrecades didentitat
Els porcs tenen unes arrecades didentitat per
saber el numero dels porcs i de les verres.
13. La bio-seguretat
Per treballar necessiten unes botes per laigua,
un mono per no embrutar-se i una mascareta
perqu竪 els productes no els hi fasin mal als
pulmons .
14. S坦n unes normes de la uni坦 europea
que controlen que els animals estiguin
b辿. Quan les verres estan
embarrasades han destar en una
corralina de 5 en 5 i amb un terra
adequat.
*
15. Quan els garrins pesen uns 25 quilos ja estan
a punt de portar-los a una altra granja.
16. Quan els porcs surten de la granja dengreix sen
van a lescorxador.
All els mataran i en faran embotits, carn, etc.
Als escorxadors saben de qui ha vingut aquell
porc, de que est vacunat i gaireb辿 tota la
informaci坦 per no dir tota. Si li pass辿s alguna
cosa doncs anirien a buscar al granger.