Taula cronològica literatura catalanaRocio AvilaUna taula força útil per aclarir els diferents períodes i moviments literaris de la literatura catalana. Extret de http://www.slideshare.net/guestf610e697/presentaci-quadre-cronolgic-lit-cat?related=2
Comentari de Avui les fades i les bruixes s'estimen Maria Mercè MArçalJanaUrpinaBiografia, obra i comentari de text del poema Avui les fades i les bruixes s'estimen pertanyent al poemari Bruixa de Dol de Maria Mercè Marçal
Humanisme. bernat metge. lo somni (Àlex Lluch)lluchvalenciaCaracterístiques principals de l'Humanisme a la corona catalanoaragonesa i l'obra de Bernat Metge
Tirant Lo Blanc (apunts)Col.legi Sant Miquel dels SantsApunts sobre els orígens de la narrativa cavalleresca i sobre Tirant lo Blancs. Realitzats per Carme Codina i Sílvia Caballeria. Col.legi Sant Miquel dels Sants de Vic. (Barcelona-Spain)
Dimecres de cendrajoanmolarPresentació del poema "Dimecres de cendra", de l'"Intermezzo" de "Visions i Cants", de Joan Maragall. Batxillerat. 2.2. Literatura catalana. INS Albéniz. 2020-21.
Tirant Lo Blanc (apunts)Col.legi Sant Miquel dels SantsApunts sobre els orígens de la narrativa cavalleresca i sobre Tirant lo Blancs. Realitzats per Carme Codina i Sílvia Caballeria. Col.legi Sant Miquel dels Sants de Vic. (Barcelona-Spain)
Dimecres de cendrajoanmolarPresentació del poema "Dimecres de cendra", de l'"Intermezzo" de "Visions i Cants", de Joan Maragall. Batxillerat. 2.2. Literatura catalana. INS Albéniz. 2020-21.
A Universe of Virtual PowersJean LequeuxLe document traite de l'évolution des services fournis par des prestataires en ligne, qui remplacent ou concurrencent les services publics traditionnels. Il souligne l'importance d'un point d'accès unique aux services numériques et évoque le modèle économique 'freemium' comme le plus efficace pour attirer un large public. De plus, il met en avant la coopération entre fournisseurs malgré la concurrence pour offrir des services diversifiés.
2. L’autorGuillem del Berguedà ( 1138-1195/1196) fou un trobador, és a dir, un poeta que escribiapoesia en provençal. Elstrobadorsestavensubjectes a crear paraules i música. Pel que fa a les paraules, aquesteshaviend’estardinsd'unsmotllesestrictes de mètrica i versificació que no podien improvisar. El trobadortreballavamoltlentament, no soliafernormalmentmés de deupoemes a l'any, és a dir, més o menys el que en l'actualitatés la producciómitjana de qualsevolcantant o grup musical. Guillem del Berguedàfouvescomte i senyor de Madrona i de Puig-reig. Fou un cavaller i un guerrer. Tingué problemesbèl•licsambRamonFolc de Cardona, a quimatà a traïciója que aquestodiavaprofundament al trobador, que l'haviainsultat i humiliat en diversos sirventesos. Per aquestassassinat va ser desheretat. Finalment, morí a mansd’unsoldat.
3. PoemaCançonetalleu i planalleugereta i gens ufanafarédamunt el marquès,el traïdors de mataplana,que ésd'enganyfarcit i ple.Ah, marquès, marquès, marquès!,d'enganyetsfarcit i ple.Beneïdossón les pedresa Melgur. prop de Someires,on tres dentsperdé el marquès,un mal record en tingueresi allí no s'hiconeix res.Ah, marquès, marquès, marquès!,d'enganyetsfarcit i ple.Pelbraç no us dono una figa,semblacabiró de bigai el porteumolt mal estès.Uscaldria una ortigaque el nerviusestirés.Ah, marquès, marquès, marquès!,d'enganyetsfarcit i ple. No obtéqui de vósfiani amor ni companyia,guardar-se ha del marquès.Quiambvósconviu a ple dia,de nit no en vol saber res.Ah, marquès, marquès, marques!,d'enganyetsfarcit i ple.I ben follésqui es vanade ferambvós la migdiadasenspantalons ben estrets.No conecfill de cristianaque pitjorscostumstingués.Ah, marquès, marquès, marquès!,d'enganyetsfarcit i ple.
4. Comentari"Cansoneta leu e plana" (1172) és un poema que ensmostra la poesiacom a instrumentbèl•lic de trifulgues entre senyors.. En primer lloc, des del punt de vista del lector actual, pràcticament no necessitatraducció, és una mostraevident de l'anomenat "trobar leu" que s'acosta a la poesia popular. Té, a més, una estructura temàticamolt equilibrada: en les tres primeresestrofes se centra en el lamentable aspectefísic de Mataplana i les duesdarreres critiquen la sevamoralitat. I al llarg de tot el sirventès, els dos versos del refrany que exposen el motiu principal: la poca fiabilitat (la traïdoria, l'engany) com a característica principal del personatge. En conjunt, però, el que cal remarcar és que possiblementaconseguíallò que pretenia: fer de Ponç de Mataplana un personatgecòmic, ridícul, grotesc; i no hi ha res mésefectiu per aconseguir la desqualificaciód'algú que fer que la gent no se'lprenguiseriosament. Aixídoncs, aquestpersonatgeamb un braçimmòbil, amb una boca desdentada i ambunscostumsllicenciosos ha perdut, possiblement, el respecte de tothom. I totaixòsensenecessitat de fer servir la duresaambquèBerguedàs'acarnissavaamb el bisbed'Urgell,
5. Figures retòriques Hipérbaton: No és de fill cristiana un costum tan poccortès.Sinestèsia: Cançonetalleu i plana.Comparació:Pelbraç no us dono una figa, semblacabiró de biga.
6. ConclusióFou un trobador que escribiapoesia en provençal. El poema critica a un noble anomenatMataplanaon es ficasobretotamb el seuaspectefísic i la sevamoralitat. Aconsegueix el seuobjectiu, ridiculitzar a en Mataplana que no es vilaplana.
