<iframe src="/slideshow/embed_code/31208581" height="355" width="425"> </iframe> <div> <strong> <a>Fitxa 33 santa maria del mar</a> </strong> from <strong><a>Julia Valera</a></strong> </div>
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Anlisi i comentari de lobra El tres de Maig de 1808 del pintor aragon竪s Francisco de Goya, seguint lesquema proposat pel el comentari duna obra pict嘆rica PAU 2020.
Inclou links de pgines web i v鱈deos per ampliar la informaci坦.
Es aconsellable descarregar la presentaci坦 per poder visualitzar les animacions .
To download the updated version, copy and hook the link in your browser: https://hdartantonio.blogspot.com/2013/11/el-tres-de-maig-de-1808.html
Exposici坦 de les idees principals de les Meditacions metaf鱈siques de Descartes. Modificaci坦 de la presentaci坦 realitzada el 2010, afegint les Meditacions V i VI, que enguany entren a Selectivitat.
<iframe src="/slideshow/embed_code/31208581" height="355" width="425"> </iframe> <div> <strong> <a>Fitxa 33 santa maria del mar</a> </strong> from <strong><a>Julia Valera</a></strong> </div>
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Anlisi i comentari de lobra El tres de Maig de 1808 del pintor aragon竪s Francisco de Goya, seguint lesquema proposat pel el comentari duna obra pict嘆rica PAU 2020.
Inclou links de pgines web i v鱈deos per ampliar la informaci坦.
Es aconsellable descarregar la presentaci坦 per poder visualitzar les animacions .
To download the updated version, copy and hook the link in your browser: https://hdartantonio.blogspot.com/2013/11/el-tres-de-maig-de-1808.html
Exposici坦 de les idees principals de les Meditacions metaf鱈siques de Descartes. Modificaci坦 de la presentaci坦 realitzada el 2010, afegint les Meditacions V i VI, que enguany entren a Selectivitat.
2. DEFINICI
Sanomena elisi坦 la no pronunciaci坦 duna vocal en determinades
circumstncies. En alguns casos, aquesta elisi坦 es marca en la llengua escrita
amb lap嘆strof: laire, lherba, vinc dAlacant, men vaig, me nanir辿
Per嘆 hi ha molts altres casos en qu竪 es fa elisi坦 en la llengua parlada, per嘆 no
es representa en la llengua escrita. Vegem-ne alguns exemples:
3. VOCAL TNICA + VOCAL TONA SELIDEIX LTONA.
COM SESCRIU : M esquerra
COM ES DIU: Msquerra
COM SESCRIU : Ve amb mi
COM ES DIU : Vemb mi
COM SESCRIU : A mi em sembla
COM ES DIU: A mim sembla
COM SESCRIU :No el veig
COM ES DIU: Nol veig
4. VOCAL TONA+VOCAL TONA
SELIDEIX LA PRIMERA *
*Si la primera vocal tona 辿s la I, selideix la segona.
Si el veus : sil veus
Ni els uns ni els altres: nils uns nils altres.
Ompli el paper : omplil paper
SESCRIU:
Quina alegria
ES DIU: Quinalegria
Una artista
ES DIU: Unartista
Vine en tren
ES DIU: Vinen tren
carro obscur
ES DIU Carrobscur
6. NO HI HA ELISI
si el pronom HI o la conjunci坦 copulativa I van seguides duna altra vocal, no hi
ha elisi坦 perqu竪 la I fa de consonant.
Hi ha gent interessada.
No hi ha res a fer.
I a mi, qu竪?
7. OBSERVACIONS
Si la primera paraula acaba en A i laltra comen巽a per E, es perd la E.
Ara em veus? : Ara卒m veus?
Si la primera paraula acaba en A i laltra comen巽a per O oberta, es perd la A.
Mitja hora: Mitjhora
Fixat que:
1.Les 炭niques vocals que selideixen en valenci s坦n la E i la A.
2.Si les dues vocals s坦n t嘆niques no 辿s possible lelisi坦.
Exemples: m ampla, ve ert.
8. EL PRONOM HO
ES pronuncia, de tres maneres:
1. En contacte amb vocal sona [u]: li ho portar辿, ho espere amb impaciencia,
ho
ha preparat ell, vull donar-li-ho.
Daquesta manera, formen una mena de
diftongs: *liu portar辿, *uesper, *ua preparat, *vull donar-liu.
9. 2. A m辿s, quan HO porta davant els pronoms EM, ET i ES, aquests darrers
pronoms no solen elidir la E, tot i que lortografia obliga a apostrofar-los:
mho donar, tho passar, vol menjar-sho, es pronuncien, respectivament,
*meu donar, *teu passar, *vol menjar-seu.
3.Quan no est en contacte amb una vocal, sol sonar [o]: estic pensant-ho,
Ho tinc pensat, vol donar-ho tot, no vol sentir-ho m辿s.
Alguna volta, a imitaci坦 del segon cas, es pronuncia [eu]: ho s辿. *eu s辿.