Diferents t竪cniques, activitats i propostes per treballar el modelatge amb infants. Les activitats poden ser adaptades a les edats i caracter鱈stiques dels infants
La taula de llum: imaginaci坦, experimentaci坦 i calma.Isabel Mas
油
La llum, tan natural com artificial 辿s sempre present a la nostra vida. Lentorn 辿s ple de fonts de lluminositat. A lEscola bressol Gegants donem un tractament pedag嘆gic a la llum, 辿s a dir ,donem loportunitat als infants de mirar, trobar, experimentar en definitiva de jugar amb totes les possibilitats l炭diques que ens ofereix la llum: Reflexos, descomposicions de colors, transpar竪ncies, combinacions de llum i ombra
La taula de llum 辿s un excel揃lent recurs per jugar-hi i experimentar-la.
Propostes, informaci坦 i activitats per treballar les t竪cniques de paper amb infants de 0 a 6 anys. Les activitats poden ser adaptades a les edats i caracteristiques dels infants.
La taula de llum: imaginaci坦, experimentaci坦 i calma.Isabel Mas
油
La llum, tan natural com artificial 辿s sempre present a la nostra vida. Lentorn 辿s ple de fonts de lluminositat. A lEscola bressol Gegants donem un tractament pedag嘆gic a la llum, 辿s a dir ,donem loportunitat als infants de mirar, trobar, experimentar en definitiva de jugar amb totes les possibilitats l炭diques que ens ofereix la llum: Reflexos, descomposicions de colors, transpar竪ncies, combinacions de llum i ombra
La taula de llum 辿s un excel揃lent recurs per jugar-hi i experimentar-la.
Propostes, informaci坦 i activitats per treballar les t竪cniques de paper amb infants de 0 a 6 anys. Les activitats poden ser adaptades a les edats i caracteristiques dels infants.
Este documento lista recursos bibliogr叩ficos y videogr叩ficos relacionados con el uso de audiovisuales en la educaci坦n infantil. Incluye libros y publicaciones de la Generalitat de Catalunya sobre c坦mo integrar los medios audiovisuales en el aula de educaci坦n infantil y primaria, as鱈 como obras que analizan el impacto de los medios de comunicaci坦n en los ni単os.
This document discusses using Web 2.0 tools to teach English to 21st century learners. It provides links to resources on using tools like Diigo, wikis, and Twitter in the classroom. It also includes quotes emphasizing the importance of teaching students in ways that prepare them for the future, not just continuing outdated practices of the past. The document is authored by Rosamaria Felip Falc坦 and presented in 2011.
This document discusses using Web 2.0 tools to teach English to 21st century learners. It provides links to resources on using tools like Diigo, wikis, and Twitter in the classroom. It also includes quotes emphasizing the importance of teaching students in ways that prepare them for the future, not just continuing outdated practices of the past. The document is authored by Rosamaria Felip Falc坦 and presented in 2011.
The document provides links to various resources for classroom activities focused on correcting common errors that students make in English. It includes websites with exercises on grammar structures, vocabulary, tenses and other areas where mistakes often occur. Suggestions are given for different ways to implement error correction, such as through pair work, individual feedback grids, and gamified classroom activities.
Jornades Lleng端es Estrangeres, Yolanda Scott-Tennent, "Slips, errors and attempts, an inevitable part of communication, but what can we do about them ?"
This document provides an overview of the theoretical framework and key concepts for Content and Language Integrated Learning (CLIL). It defines CLIL and similar approaches like AICLE and EMILE. It discusses the methodology framework for CLIL, including focusing on content, communication, cognition, culture and language. It presents Bloom's Taxonomy and the Cummins Matrix to illustrate cognitive demands and language difficulties. The goal is to integrate learning a non-linguistic subject with language learning in a multicultural context.
The document discusses the four elements of air, water, fire and land. It covers various topics related to these elements including the water cycle, obtaining resources, human effects on the environment and conservation efforts. It contains questions and activities about landscapes, energy, pollution, recycling and being environmentally friendly.
The document summarizes the Comenius program, which funds educational exchanges across the European Union. Specifically, it discusses the Comenius Assistantship, where future teachers can spend 3-10 months assisting in a school abroad. The author shares her experience as an Italian assistant teaching English in a Catalan school in Spain. She helped improve students' English skills while also introducing them to Italian culture through activities like cooking demonstrations, traditions, and a pub quiz. The assistantship improved her language skills and cultural understanding as well.
2. Els audiovisuals a laula
TTOL DE LACTIVITAT: Les diapositives: explicar un conte
Edats: De 3 a 5 anys. Material que hi ha al mercat:
Fantasia infantil. Audiovisuals Claret.
Durada aproximada: 30 minuts.
Contes populars. Ed. Casals.
Agrupament(s) de lalumnat: Material elaborat pel mateix mestre.
Tot el grup-classe, 25 alumnes.
Espai:
Material: Dins laula, si es pot enfosquir amb persianes o cortines. En
Projector de diapositives, pantalla per a diapositives, contes el cas que no es pugui enfosquir, adequar una aula per poder
populars en diapositives. projectar-hi diapositives amb la foscor adequada.
Presentaci坦 de lactivitat
Explicar un conte amb un mitj audiovisual que els infants estan poc habituats a utilit-
zar. En aquesta activitat els alumnes escolten i visualitzen conjuntament les imatges, a
difer竪ncia del llibre, que sha de mirar en petit grup.
Descripci坦 detallada de lactivitat
Abans
Abans de fer lactivitat, posat cas que sigui la primera vegada que sexplica un conte
amb diapositives, conv辿 explicar als infants qu竪 veurem i com ho veurem.
52
3. Els audiovisuals a lEducaci坦 Infantil
Durant:
Quan els alumnes estiguin asseguts de cara a la pantalla i amb el projector engegat, els
explicarem com funciona el projector. Cal, tamb辿, demostrar que la imatge no 辿s darre-
ra de la pantalla. Podem situar-hi un infant al darrera i veurem que la seva ombra no
apareix, en canvi si aixequem les mans i les posem entre el projector i la pantalla, en
veurem lombra.
Abans de comen巽ar a projectar el conte, si pr竪viament no sha treballat cap activitat
amb diapositives, demanarem als alumnes si 辿s la primera vegada que veuen un projec-
tor i la pantalla. Normalment, per a la majoria dels infants, 辿s la primera vegada que
utilitzen aquest mitj audiovisual. Els expliquem que les imatges que veuran no es
mouen, com al televisor o al cinema.
Expliquem el conte que tenim preparat. Generalment, els contes amb diapositives es
venen amb una cinta gravada, amb lexplicaci坦 del conte. Nosaltres podem optar per
utilitzar la cinta o b辿 narrar el conte. Linconvenient de la cinta 辿s el temps, ja que no
permet fer altres comentaris ni observacions sobre les imatges projectades. Per altra
banda, sentir una veu gravada diferent de la del/la mestra 辿s positiu tot i que a vega-
des pot arribar a ser m辿s dif鱈cil a nivell de comprensi坦 i els infants han de posar-hi m辿s
atenci坦. Explicar el conte nosaltres mateixos ens permet anar al nostre ritme, aturar-nos
a les imatges sobre les quals volem fer m辿s incid竪ncia, fer els comentaris adients, deixar
que els infants expressin el que estan veient, els sentiments davant de les imatges i els
personatges o b辿 narrar el conte segons els seus coneixements de largument.
Despr辿s
Despr竪s dexplicar i visualitzar el conte, seurem en rotllana i comentarem les imatges
que hem vist. Podem fer comentaris sobre la grandria de les imatges, comparades amb
les dun llibre o les del monitor de televisi坦.
Es pot demanar lopini坦 dels alumnes:
Si han gaudit del conte amb aquest mitj audiovisual.
Quin mitj els agrada m辿s per veure un conte...
Tornar a projectar les diapositives i que els alumnes vagin explicant el conte.
Pr竪viament, haurem assignat un personatge a cada infant.
Altres possibilitats o suggeriments
Fer diapositives duna excursi坦 amb els alumnes i passar-les en forma de conte. Des-
pr辿s es pot desordenar la successi坦 dels fets de lexcursi坦 i, a mesura que es van projec-
tant, comentar amb els alumnes lordre, en el temps, de les imatges.
53
4. Els audiovisuals a laula
TTOL DE LACTIVITAT: Les diapositives: explicar un hbit
Edats: De 3 a 5 anys. Gui坦 de totes les diapositives que volem fer per explicar la
hist嘆ria.
Durada aproximada: 3 sessions de 45 minuts.
Projector i pantalla per a les diapositives.
Agrupament(s) de lalumnat:
Espai: Laula.
Aquesta activitat es pot fer amb tot el grup-classe o b辿 amb
els grups de tallers interclasse, de 16 a 18 alumnes.
Material:
Mquina de fotografiar i rodet de diapositives.
Presentaci坦 de lactivitat
Proc辿s delaboraci坦 dun muntatge visual.
Els infants i ladult inventem una hist嘆ria relacionada amb un hbit que treballem a
diari a lescola: posar-se la bata. Elaborem un gui坦 per estructurar i seq端enciar en el
temps totes les imatges per a la hist嘆ria.
Descripci坦 detallada de lactivitat
Abans
Abans de dur a terme aquesta activitat els alumnes hauran dhaver vist contes amb
diapositives (vegeu lactivitat Explicar contes amb diapositives) per comprendre la
seq端enciaci坦 i la temporitzaci坦 de les imatges.
Durant
Primer dia
Expliquem als infants que farem un reportatge dun treball que fem cada dia, com ara
posar-nos la bata.
Repassem tots els passos que seguim per posar-nos la bata cada mat鱈 quan arribem a
lescola i ladult els escriu en una llista:
Entrem a la classe amb la jaqueta i la motxilla.
Diem Bon dia.
Anem al penjador i ens traiem la motxilla i la jaqueta.
Pengem la jaqueta al nostre penjador.
Ens posem la bata.
Demanem ajuda per cordar-nos els botons.
Traiem el pitet o tovall坦 de la motxilla i el deixem al seu lloc (cistell).
Ens preparem per fer la propera activitat del dia.
Representem tots els passos acordats, per assajar les imatges fotogrfiques que farem
lendem.
Segon dia
Repassem oralment el gui坦 del dia anterior.
Iniciem el reportatge fotogrfic per a la nostra hist嘆ria.
Els infants s坦n els actors i ladult fa les diapositives. Conv辿 fer m辿s duna fotografia per
a cada moment del gui坦 per assegurar-nos que surt una imatge for巽a representativa.
54
5. Els audiovisuals a lEducaci坦 Infantil
Expliquem als infants que totes les diapositives estan guardades dins el rodet i que el
proper dia en veurem els resultats, ja que haurem tingut temps de portar-lo a revelar a
la botiga.
Tercer dia
Preparem laula per poder veure les diapositives.
Mirem les diapositives seguint el gui坦 que vrem acordar el primer dia.
Comentem els resultats conjuntament.
Tornem a passar les diapositives, per嘆 alterant-ne lordre, sense avisar els infants.
Els infants se nadonen i discuteixen la seq端enciaci坦 temporal de la seva hist嘆ria.
Els alumnes demanen tornar a passar la hist嘆ria ordenadament.
Despr辿s
Fem una valoraci坦 de la feina feta durant les tres sessions.
Proposem altres temes que es podrien dur a terme: parar la taula per dinar, rentar-se
les mans...
Quan arribem ens treiem labric i ens posem la bata
Altres possibilitats o suggeriments
El material elaborat es pot utilitzar per treballar la seq端enciaci坦 temporal en altres
moments i amb grups dinfants que no han fet el reportatge, per嘆 que realitzen la feina
que hi ha representada, diriament.
55
6. Els audiovisuals a laula
TTOL DE LACTIVITAT: Les diapositives: el reportatge
Edats: De 3 a 5 anys. Rodet de diapositives, o fotografies.
Projector de diapositives.
Durada aproximada: Una sessi坦 de 45 minuts.
Espai:
Agrupament(s) de lalumnat: Tot el grup-classe.
Aula habitual dels infants, sempre que es pugui adequar
Material: per poder projectar-hi les diapositives.
Mquina de fotografiar.
Presentaci坦 de lactivitat
Repassem una activitat feta amb tot el grup-classe mitjan巽ant un reportatge amb diapo-
sitives. Recordem una hist嘆ria viscuda i lordenem segons la seq端enciaci坦 temporal.
Descripci坦 detallada de lactivitat
Abans
Durant una excursi坦, sortida o celebraci坦 duna festa de lescola, ladult fa un reportat-
ge fotogrfic de lactivitat, tenint en compte que despr辿s ho mirarem amb els infants
per recordar-ne la seq端enciaci坦 temporal.
Mirar les diapositives, sense els alumnes, per assegurar-nos que fem un bon reportatge.
Vam descobrir un arbre molt antic.
En Pau es va fer mal.
Primer vam pujar a lautocar.
Vam arribar al bosc.
56
7. Els audiovisuals a lEducaci坦 Infantil
Durant
Comentar amb els infants els diversos moments de lexcursi坦, sortida o festa, segons
sigui el reportatge.
Ordenar temporalment els diferents moments comentats. Per exemple:
Primer vam pujar a lautocar,
despr辿s vam arribar al bosc,
vam deixar les motxilles i vam anar a explorar lindret on 辿rem,
vam jugar a...,
en Pau es va fer mal i el vam curar,
vam descobrir un arbre molt antic,
vam dinar,
vam tornar a jugar una estona m辿s,
i vam tornar a lescola en lautocar.
Passar les diapositives i recordar tots els moments viscuts durant lexcursi坦. Pot ser que
recordin fets que no surtin en el reportatge. s important que siguin capa巽os de saber-
los incloure al moment adequat.
Despr辿s
Comentar amb els alumnes el resultat del reportatge, si els ha agradat, si tamb辿 en fan a
casa seva, amb la seva fam鱈lia. La majoria dels alumnes comenten que el reportatge el
fan amb el v鱈deo, i alguns amb fotografies.
Altres possibilitats o suggeriments
Un altre dia, o si queda temps el mateix dia, es pot tornar a passar el reportatge alte-
rant-ne lordre dalgunes diapositives, o les fotos...
57
8. Els audiovisuals a laula
TTOL DE LACTIVITAT: El retroprojector: fem un conte
audiovisual
Etapa: Material:
Segon cicle dEducaci坦 Infantil i Primer cicle dEducaci坦 Paper blanc.
Primria. Llapis negre.
Edat: De 5 a 8 anys. Paper dacetat.
Retoladors permanents.
Durada aproximada:
Pantalla.
Dues sessions duna hora cada una.
Retroprojector.
Agrupament(s) de lalumnat: Cintes dudio.
Amb tot el grup-classe, per嘆 distribu誰ts en equips de 4 a 6 Casset.
alumnes.
Espai: Laula.
Presentaci坦 de lactivitat
Crear un conte i dibuixar-lo 辿s una activitat habitual a lescola, per嘆 transformar-lo en
un conte audiovisual ja no ho 辿s tant. Si ho intentem, veurem que una proposta rutin-
ria es pot convertir en una de molt motivadora.
El fet delaborar un conte col揃lectivament suposa iniciar els alumnes en una dinmica
de treball en equip que els obliga a consensuar propostes. A m辿s, en el cas del conte
audiovisual, els infants descobreixen altres suports per crear-los i altres maneres de
comunicar.
Descripci坦 detallada de lactivitat
Abans
Avui farem, entre tots, un conte, per嘆 ser un conte diferent perqu竪 el podrem veure i
escoltar.
58
9. Els audiovisuals a lEducaci坦 Infantil
Abans de comen巽ar els podem mostrar un exemple fet per altres alumnes de cursos
anteriors. Aix嘆 representar una motivaci坦 important.
Durant:
Ens organitzem
En primer lloc organitzarem els equips. Deixarem que els infants sagrupin lliurement
deixant, per嘆, ben clar que hi ha un nombre mxim de components que pot ser de 4 a 6
persones.
Creem la hist嘆ria
Cada grup haur de pensar primer la hist嘆ria que vol crear, definint aquests tres punts
clau: qu竪 passa (lacci坦), a qui passa (els personatges) i on passa (els escenaris).
La nostra feina consistir a passar pels diferents equips, prendre anotacions del que
diuen, estructurar correctament les propostes, definir quantes seq端竪ncies sern neces-
sries per explicar la hist嘆ria, i quines paraules i quins sons sentirem en cada seq端竪n-
cia. Podem elaborar, per a cada equip, un full a mode de gui坦.
Qu竪 veurem (dibuixos) Qu竪 escoltarem (paraules i sons)
Dibuix 1 Frase 1
Dibuix 2 Frase 2
Dibuix 3 Frase 3
Dibuix 4 Frase 4
Dibuix 5 Frase 5
Dibuixem
Amb aquesta planificaci坦 cada grup comen巽ar a fer els seus dibuixos, de manera que
cada component elabori un dibuix i escrigui una frase.
Cada dibuix es far primer sobre paper blanc i amb llapis negre. Quan estiguin acabats
podem demanar que els repeteixin, per嘆 ara dibuixats sobre lacetat i amb retoladors
permanents, o b辿 en farem fotoc嘆pies sobre acetat.
Posem so
Fins aqu鱈 tenim elaborat el suport visual, si b辿 encara falta el so. Per aix嘆 distribuirem
una frase per a cada membre de lequip, lassajarem i, finalment, procedirem a fer-ne
lenregistrament en una cinta de casset.
Ho projectem
Arriba el moment final, el m辿s esperat: el dia de lestrena. Cada grup projectar la seva
hist嘆ria, de manera que tots podrem con竪ixer el que han fet els altres. Fins i tot podem
convidar-hi companys daltres classes, a la gran projecci坦 final.
59
10. Els audiovisuals a laula
TTOL DE LACTIVITAT: El retroprojector: un personatge en
cerca duna hist嘆ria
Edat: De 6 a 8 anys. Pantalla.
Acetat.
Durada: Sessions duna hora per a cada activitat.
Retoladors permanents.
Agrupament(s) de lalumnat: Fulls blancs.
En tallers intercicle, agrupant alumnes de diverses edats en Colors.
un nombre mxim de 10.
Espai: Laula.
Material:
Retroprojector.
Presentaci坦 de lactivitat:
Es tracta dinventar un personatge i una petita hist嘆ria emprant un suport audiovisual.
Descripci坦 detallada de lactivitat
Primera sessi坦
Busquem un personatge!
Imaginem un personatge, pensem com deu ser, quins trets f鱈sics el defineixen, com es
vesteix, i com es comporta. Despr辿s nom辿s caldr buscar-li una hist嘆ria...
Iniciarem lactivitat amb una conversa amb els infants asseguts en rotllana perqu竪 tots
es puguin veure i participar-hi.
Busquem un personatge per inventar-li una hist嘆ria. Qui podria ser? Una nena? Un
nen? Un vell? Un pirata? Un mariner?...
Volem aconseguir que els alumnes centrin latenci坦 sobre les formes, els colors i els
trets que ens poden ajudar a identificar el nostre personatge en els dibuixos que anirem
60
11. Els audiovisuals a lEducaci坦 Infantil
fent, per tal que es mantingui el raccord del personatge com a aspecte fonamental de la
estructura temporal de la hist嘆ria.
Quan tindrem decidit el personatge nanirem definint altres aspectes:
Com 辿s (trets f鱈sics)?
Com va vestit?
Una vegada concretats tots aquests aspectes, donem vida al nostre personatge.
El dibuixem
Cada infant far el dibuix del personatge creat, procurant plasmar les caracter鱈stiques
que hem pactat. Despr辿s escollirem un daquests dibuixos democrticament i el passa-
rem a paper dacetat per fer-ne una transpar竪ncia.
Segona sessi坦
On 辿s?
Tenim el nostre personatge disposat a viure meravelloses aventures, per嘆 ara convindr
buscar-li els escenaris per on es mour. Cada escenari pot ser dibuixat primer en paper
normal i despr辿s, seguint el mateix proc辿s anterior, en paper dacetat. Imaginem, per
exemple, que el nostre personatge 辿s un mariner que es mour per tres espais dife-
rents: dintre de casa seva, a la platja, i al mar navegant en el seu vaixell.
Qu竪 li passa?
Ara nom辿s cal imaginar laventura que protagonitza el nostre personatge. Es tractar
duna hist嘆ria molt breu, resumida en tres o quatre accions: en la primera el personatge
es presenta, en la segona situarem lacci坦 i en la tercera es produir el desenlla巽.
Arriba el moment dexplicar la nostra hist嘆ria. Cada alumne o cada parella dalumnes
pot explicar la hist嘆ria que ha creat.
Col揃locarem el primer acetat (que representa el primer espai) en el retroprojector fent-
lo coincidir sobre lacetat on hem dibuixat el nostre personatge i expliquem la primera
acci坦. A mesura que anem avan巽ant la hist嘆ria anirem canviant els acetats dels dife-
rents espais, per嘆 mantindrem el del personatge.
Aquesta activitat ens pot servir per desenvolupar la capacitat descriptiva dels alumnes
i, tamb辿, 辿s un inici interessant per a la seq端竪nciaci坦 duna hist嘆ria i el manteniment
del raccord visual.
61