際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
2
Most read
3
Most read
4
Most read
Imperi Inca
(1438-1533)

Vicent Moya Forn辿
Historiografia
Departament Historia
16/10/2013

Fig. 1 Representaci坦 de Divinitat Inca
Imperi Inca
En una poblaci坦 de m辿s de 12 milions
d'habitants, limperi Inca fou un dels
imperis m辿s importants de lantiguitat i
el m辿s extens d'Am竪rica, ocupant la
bona part de la zona Occidental del Sud
Americ, el que seria avui en dia,
Ecuador, Per炭, Bol鱈via fins a Chile,
cobrint parcialment Argentina.
La llengua era un dels medis duni坦
daquesta cultura, anomenada Quechua.
Un element caracter鱈stic daquesta
cultura, 辿s la pedra, pedres de tamanys
immensos, les quals era la mat竪ria prima
per a fer tot tipus dinfraestructures,
que configuraven el seu imperi, cases,
temples, fonts, escultures i un llarg etc.
El seu imperi es compren entre; 1438
fins 1533 amb la conquesta Espanyola.

Fig.2 Limits del Imperi Inca
Limperi Inca, evidentment
no va ser de la nit al dia,
limperi m辿s poder坦s
dAm竪rica Llatina, el centre
del imperi, 辿s la ciutat de
Cuzco, la capital del Imperi.
Val a dir, que el nom real del
imperi era Tawantinsuyu,
significa les quatre regions,
en les quals estava
configurat limperi, per tant
lespai geogrfic central del
territori correspon a Cusco
i daqu鱈 es conforma al resta.

Fig.3 Distribuci坦 dels tres imperi de la Llatino America
Espais
Limperi estava
format per 4
regions:
-Chinchansuyu
-Cuntinsuyu
-Antisuyu
-Collasuyu

Ciutats principals
-Cusco
-Machupichu

Fig.4 Les 4 regions del Imperi Inca
Els espais a les ciutats

Fig.5 Runes duna casa a Tipon (ciutat Inca)

Fig. 7 Terrasses de la ciutat de Machu Picchu

Fig.6 Sistema de canalitzacions en
aquest cas a les muralles de la ciutat
(Tipon)

Fig. 8 Banys p炭blics de la ciutat- fortalesa Ollantaytambo
Espai en altres cultures
Podem dir, que la cultura
que va estar en un contacte
m辿s directe amb els Inques,
fou la cultura Chanca.
Aquestes dos cultures no
es van avenir gens b辿, degut
al afany de les dos, per
l'hegemonia del territori.
Els segons eren un poble
bastant bel揃lic坦s i no van
dubtar en atacar la capital
Inca, cosa que va
desencadenar una guerra
Inca-Chanca.
Fig.9 Representaci坦 de la batalla entre Inques i Chanques
Espai en altres cultures II

Fig.10 El contacte entre les dos cultures, va suposar la fi de la cultura nativa, podem observar
l'assassinat de Atahualpa

Els inques van compartir el seu espai amb una altra cultura, lEspanyola,
aquest contacte va suposar un abans i un despr竪s de la cultura incaica.
El conquistadors del continent europeu, van aprofitar tota la seva
superioritat; t竪cnica, estrat竪gica, tctica Per crear un conflicte entre
els mateixos natius que va desencadenar en una guerra civil, que
posteriorment va suposar una desaparici坦 daquesta cultura, causada
per lafany de conquesta i riquesa dels Espanyols.
Visi坦 del m坦n
La visi坦 del m坦n per a la
cultura Inca, era bsicament
el territori dominat pel seu
imperi. Dividit com sha
mencionat anteriorment en
4 regions amb Cusco
(Capital) al centre i
vertebradora del tot el
mantell imperial. Els inques
creien que fora dels seus
dominis no hi havia
cultures civilitzades i la
seva funci坦 era dominar
aquells territoris i civilitzarlos, per tant estar鱈em
parlant dun proc辿s molt
similar al posterior imperi
Rom.

Fig.11 Limperi dividit en 4 regions, les consideraven l'炭nic
territori civilitzat i no van aconseguir veure m辿s que dels
territoris pr嘆xims al imperi
Visi坦 del cosmos
La visi坦 del cosmos,
segons la cultura Inca, 辿s la
seg端ent:
Hanan pacha: Zona on viuen
els deus
Kay pacha: Mon on es viu, el
present i palpable
Ucu pacha: Zona inferior, on
estan les persones que han
de neixer, zona de
germinaci坦.
El deu, Viracocha havia dividit
el m坦n en 4 parts (els
punts cardinals)
Fig.12 Esquema de la visi坦 del cosmos per al m坦n Inca
Cosmologia en Imatges
Cusco a banda de ser la capital del Imperi (), tamb辿 era el
lloc sagrat de tots els inques. La ciutat tamb辿 fou
coneguda el melic del m坦n aquest nom ve donat pel
desenvolupament de la cultura Inca, segons diu la tradici坦
per Manco Cpac. Per tant, per aquesta cultura la ciutat 辿s
ja que 辿s el punt de partida del seu origen.

Fig.13 Representaci坦 de la ciutat de Cusco
Machu pichu

Un dels elements m辿s importants
daquesta cultura,. Considerat un
lloc sagrat fundat per una s竪rie de
divinitats. Per tant, no fou una ciutat
convencional, disposava de tota una
s竪rie dinfraestructures sagrades.

Fig.14 El Machu pichu

Vall Sagrad Inca
Ubicat a 32 km de Cusco, el Vall sagrat,
est format per una s竪rie de rius,
que descendeixen per la vall,
monuments arqueol嘆gics i pobles.
Degut a les condicions sublimes que
compta el territori, fou considerat
per un lloc sagrat, amb una terra
molt f竪rtil per a la sembra del blat.

Fig.15 El vall Sagrad
Imatges

Fig.1 http://es.wikipedia.org/wiki/Mitolog%C3%ADa_incaica (consulta 15/10/2013)
Fig.2 http://www.turismoafondo.com/mapas/America-del-Sur.jpg + retoc pr嘆pi (consulta 15/10/2013)
Fig.3 http://mediaisla.net/revista/wp-content/uploads/2011/08/Vallbona.-culturas-precolombinas.jpg
(consulta 15/10/2013)
Fig.4 http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/44/Inca_Empire_South_America.png (consulta 15/10/2013)
Fig.5 http://www.unc.edu/~hdefays/courses/span330/arte/incas-tipon3.jpg (consulta 15/10/2013)
Fig.6 http://www.unc.edu/~hdefays/courses/span330/arte/incas.html (consulta 15/10/2013)
Fig.7 http://www.unc.edu/~hdefays/courses/span330/arte/incas-mp6.jpg (consulta 15/10/2013)
Fig.8 http://www.unc.edu/~hdefays/courses/span330/arte/incas-ollanta4.jpg (consulta 15/10/2013)
Fig.9 http://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_inca-chanca (consulta 15/10/2013)
Fig.10 http://api.ning.com/files/VJCv63g4UlVEA5dj*IX7YgTiu2B*uNwxTEPnpnIeXM1Szq1NDC1iXwRrGOO1BYHmjbbJmzsno*9IFgcUw06cLjv8oFqxNG8/millais_pizarro.jpg
(consulta 15/10/2013)
Fig.11 http://www.monografias.com/trabajos78/incas-tercer-horizonte/incas-tercer-horizonte2.shtml
(consulta 15/10/2013)
Fig.12
https://www.google.es/search?q=vision+del+cosmos+incas&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=LVNdUufKMqet7QbY0YHYCg&ved=0
CAcQ_AUoAQ&biw=1366&bih=624&dpr=1#facrc=_&imgdii=_&imgrc=lMOC33ijJOJLXM%3A%3Bmmz2MesaQkzECM%3Bhttp%253
A%252F%252Fpueblosoriginarios.com%252Fsur%252Fandina%252Finca%252Fimagenes%252Fmundo.gif%3Bhttp%253A%252F%252Fpu
eblosoriginarios.com%252Fsur%252Fandina%252Finca%252Freligion.html%3B300%3B327
(consulta 15/10/2013)
Fig.13 http://clio.missouristate.edu/chuchiak/cuzco2
(consulta 15/10/2013)
Fig.14 http://historiantes.blogspot.com.es/2008/06/p-greer-machu-picchu-fue-descubierto-44.html (consulta 15/10/2013)
Fig.15 http://www.incaperutravel.com/tour-sacred-valley-of-the-incas.es.html (consulta 15/10/2013)
Bibliografia i Webgrafia
PRSSINEN,Martti El estado Inca y su organizaci坦n pol鱈tica, Editorial
de la Pontificia Universidad Cat坦lica del Per炭, 2003
Mur炭a, de Martin, Historia general del Per炭: de los or鱈genes al 炭ltimo
Inca, Madrid,1992
http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada
http://dialnet.unirioja.es/
Ad

Recommended

T6 Edat Moderna
T6 Edat Moderna
Maria Polo
T3 Regnes Cristians
T3 Regnes Cristians
Maria Polo
1. l'islam i al andalus
1. l'islam i al andalus
Julia Valera
Asteques maies i inques
Asteques maies i inques
MAICA CIMA
AL ANDALUS
AL ANDALUS
2nESO
Els grans descobriments geogrfics
Els grans descobriments geogrfics
histgeo345
Cultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjana
Marigregor
Maies inques asteques
Maies inques asteques
alex_mascu
T4 Feudalisme
T4 Feudalisme
Maria Polo
La religi坦 dels inques
La religi坦 dels inques
Manel Correa i Masip
Demografia
Demografia
Txeli
L'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a Catalunya
2nESO
TEMA 2.A. HISTRIA ESPANYA. AL-ANDALUS
TEMA 2.A. HISTRIA ESPANYA. AL-ANDALUS
Assumpci坦 Granero
Ledat moderna
Ledat moderna
Jaume Llombart
Edat moderna
Edat moderna
publica
El feudalisme
El feudalisme
professor_errant
El clergat
El clergat
mireia_jp
3. la ciutat medieval
3. la ciutat medieval
Julia Valera
Els asteques
Els asteques
Oriol Lozano Fuster
Els Maies
Els Maies
blancacodina
L'era dels maies
L'era dels maies
Mauri Rayo

More Related Content

What's hot (20)

Els grans descobriments geogrfics
Els grans descobriments geogrfics
histgeo345
Cultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjana
Marigregor
Maies inques asteques
Maies inques asteques
alex_mascu
T4 Feudalisme
T4 Feudalisme
Maria Polo
La religi坦 dels inques
La religi坦 dels inques
Manel Correa i Masip
Demografia
Demografia
Txeli
L'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a Catalunya
2nESO
TEMA 2.A. HISTRIA ESPANYA. AL-ANDALUS
TEMA 2.A. HISTRIA ESPANYA. AL-ANDALUS
Assumpci坦 Granero
Ledat moderna
Ledat moderna
Jaume Llombart
Edat moderna
Edat moderna
publica
El feudalisme
El feudalisme
professor_errant
El clergat
El clergat
mireia_jp
3. la ciutat medieval
3. la ciutat medieval
Julia Valera
Els asteques
Els asteques
Oriol Lozano Fuster

Viewers also liked (20)

Els Maies
Els Maies
blancacodina
L'era dels maies
L'era dels maies
Mauri Rayo
1. el m坦n conegut al s. xv
1. el m坦n conegut al s. xv
皆鱈鉛厩庄温 Cortina Jucl
Objectiu: Hist嘆ria
Objectiu: Hist嘆ria
cronosart
Unitat4 elressorgimentde lesciutats
Unitat4 elressorgimentde lesciutats
pere45
6. la conquesta d'am竪rica
6. la conquesta d'am竪rica
皆鱈鉛厩庄温 Cortina Jucl
5 l'am竪rica precolombina
5 l'am竪rica precolombina
皆鱈鉛厩庄温 Cortina Jucl
4 les exploracions castellanes
4 les exploracions castellanes
皆鱈鉛厩庄温 Cortina Jucl
Pintura g嘆tica
Pintura g嘆tica
皆鱈鉛厩庄温 Cortina Jucl
ART GTIC. ARQUITECTURA
ART GTIC. ARQUITECTURA
皆鱈鉛厩庄温 Cortina Jucl
Escultura g嘆tica. 2n eso
Escultura g嘆tica. 2n eso
皆鱈鉛厩庄温 Cortina Jucl
3. les exploracions portugueses
3. les exploracions portugueses
皆鱈鉛厩庄温 Cortina Jucl
La ciutat medieval
La ciutat medieval
皆鱈鉛厩庄温 Cortina Jucl
Els maies
Els maies
elcorb2003
3. les exploracions, mapa
3. les exploracions, mapa
皆鱈鉛厩庄温 Cortina Jucl
2. causes dels descobriments 1
2. causes dels descobriments 1
皆鱈鉛厩庄温 Cortina Jucl
2. causes dels descobriments 2
2. causes dels descobriments 2
皆鱈鉛厩庄温 Cortina Jucl
El segle XVIII, la crisi de l'Antic R竪gim
El segle XVIII, la crisi de l'Antic R竪gim
Eladi Fernndez
Els grans descobriments geogrfics
Els grans descobriments geogrfics
ceipjoncadella
Ad

Similar to Imperi inca (20)

Les Grans Civilitzacions: Inques
Les Grans Civilitzacions: Inques
elcorb2003
Les set meravelles del m坦n
Les set meravelles del m坦n
mariasegura96
L'astronomia sudamericana
L'astronomia sudamericana
alex_mascu
Les 7 meravelles del m坦n
Les 7 meravelles del m坦n
98adria
Machu Picchu - lex F. - N炭ria A.
Machu Picchu - lex F. - N炭ria A.
Blancafort
La cultura inca
La cultura inca
Joana Subirats Alvarez
Inques 3rD
Inques 3rD
Jostinpena15
Cosmogonia inca
Cosmogonia inca
Mrius Mart鱈nez i Mart鱈
Les set maravelles del m坦n
Les set maravelles del m坦n
Maarteetaa
Am竪rica, aspectes hist嘆rics abans colom
Am竪rica, aspectes hist嘆rics abans colom
jordiesvi
Patrimonio Humanidad Material
Patrimonio Humanidad Material
atorre47
Patrimoni hum material
Patrimoni hum material
ana de la torre
Les Grans Civilitzacions: Inques
Les Grans Civilitzacions: Inques
elcorb2003
Les set meravelles del m坦n
Les set meravelles del m坦n
mariasegura96
L'astronomia sudamericana
L'astronomia sudamericana
alex_mascu
Les 7 meravelles del m坦n
Les 7 meravelles del m坦n
98adria
Machu Picchu - lex F. - N炭ria A.
Machu Picchu - lex F. - N炭ria A.
Blancafort
Les set maravelles del m坦n
Les set maravelles del m坦n
Maarteetaa
Am竪rica, aspectes hist嘆rics abans colom
Am竪rica, aspectes hist嘆rics abans colom
jordiesvi
Patrimonio Humanidad Material
Patrimonio Humanidad Material
atorre47
Patrimoni hum material
Patrimoni hum material
ana de la torre
Ad

Imperi inca

  • 1. Imperi Inca (1438-1533) Vicent Moya Forn辿 Historiografia Departament Historia 16/10/2013 Fig. 1 Representaci坦 de Divinitat Inca
  • 2. Imperi Inca En una poblaci坦 de m辿s de 12 milions d'habitants, limperi Inca fou un dels imperis m辿s importants de lantiguitat i el m辿s extens d'Am竪rica, ocupant la bona part de la zona Occidental del Sud Americ, el que seria avui en dia, Ecuador, Per炭, Bol鱈via fins a Chile, cobrint parcialment Argentina. La llengua era un dels medis duni坦 daquesta cultura, anomenada Quechua. Un element caracter鱈stic daquesta cultura, 辿s la pedra, pedres de tamanys immensos, les quals era la mat竪ria prima per a fer tot tipus dinfraestructures, que configuraven el seu imperi, cases, temples, fonts, escultures i un llarg etc. El seu imperi es compren entre; 1438 fins 1533 amb la conquesta Espanyola. Fig.2 Limits del Imperi Inca
  • 3. Limperi Inca, evidentment no va ser de la nit al dia, limperi m辿s poder坦s dAm竪rica Llatina, el centre del imperi, 辿s la ciutat de Cuzco, la capital del Imperi. Val a dir, que el nom real del imperi era Tawantinsuyu, significa les quatre regions, en les quals estava configurat limperi, per tant lespai geogrfic central del territori correspon a Cusco i daqu鱈 es conforma al resta. Fig.3 Distribuci坦 dels tres imperi de la Llatino America
  • 4. Espais Limperi estava format per 4 regions: -Chinchansuyu -Cuntinsuyu -Antisuyu -Collasuyu Ciutats principals -Cusco -Machupichu Fig.4 Les 4 regions del Imperi Inca
  • 5. Els espais a les ciutats Fig.5 Runes duna casa a Tipon (ciutat Inca) Fig. 7 Terrasses de la ciutat de Machu Picchu Fig.6 Sistema de canalitzacions en aquest cas a les muralles de la ciutat (Tipon) Fig. 8 Banys p炭blics de la ciutat- fortalesa Ollantaytambo
  • 6. Espai en altres cultures Podem dir, que la cultura que va estar en un contacte m辿s directe amb els Inques, fou la cultura Chanca. Aquestes dos cultures no es van avenir gens b辿, degut al afany de les dos, per l'hegemonia del territori. Els segons eren un poble bastant bel揃lic坦s i no van dubtar en atacar la capital Inca, cosa que va desencadenar una guerra Inca-Chanca. Fig.9 Representaci坦 de la batalla entre Inques i Chanques
  • 7. Espai en altres cultures II Fig.10 El contacte entre les dos cultures, va suposar la fi de la cultura nativa, podem observar l'assassinat de Atahualpa Els inques van compartir el seu espai amb una altra cultura, lEspanyola, aquest contacte va suposar un abans i un despr竪s de la cultura incaica. El conquistadors del continent europeu, van aprofitar tota la seva superioritat; t竪cnica, estrat竪gica, tctica Per crear un conflicte entre els mateixos natius que va desencadenar en una guerra civil, que posteriorment va suposar una desaparici坦 daquesta cultura, causada per lafany de conquesta i riquesa dels Espanyols.
  • 8. Visi坦 del m坦n La visi坦 del m坦n per a la cultura Inca, era bsicament el territori dominat pel seu imperi. Dividit com sha mencionat anteriorment en 4 regions amb Cusco (Capital) al centre i vertebradora del tot el mantell imperial. Els inques creien que fora dels seus dominis no hi havia cultures civilitzades i la seva funci坦 era dominar aquells territoris i civilitzarlos, per tant estar鱈em parlant dun proc辿s molt similar al posterior imperi Rom. Fig.11 Limperi dividit en 4 regions, les consideraven l'炭nic territori civilitzat i no van aconseguir veure m辿s que dels territoris pr嘆xims al imperi
  • 9. Visi坦 del cosmos La visi坦 del cosmos, segons la cultura Inca, 辿s la seg端ent: Hanan pacha: Zona on viuen els deus Kay pacha: Mon on es viu, el present i palpable Ucu pacha: Zona inferior, on estan les persones que han de neixer, zona de germinaci坦. El deu, Viracocha havia dividit el m坦n en 4 parts (els punts cardinals) Fig.12 Esquema de la visi坦 del cosmos per al m坦n Inca
  • 10. Cosmologia en Imatges Cusco a banda de ser la capital del Imperi (), tamb辿 era el lloc sagrat de tots els inques. La ciutat tamb辿 fou coneguda el melic del m坦n aquest nom ve donat pel desenvolupament de la cultura Inca, segons diu la tradici坦 per Manco Cpac. Per tant, per aquesta cultura la ciutat 辿s ja que 辿s el punt de partida del seu origen. Fig.13 Representaci坦 de la ciutat de Cusco
  • 11. Machu pichu Un dels elements m辿s importants daquesta cultura,. Considerat un lloc sagrat fundat per una s竪rie de divinitats. Per tant, no fou una ciutat convencional, disposava de tota una s竪rie dinfraestructures sagrades. Fig.14 El Machu pichu Vall Sagrad Inca Ubicat a 32 km de Cusco, el Vall sagrat, est format per una s竪rie de rius, que descendeixen per la vall, monuments arqueol嘆gics i pobles. Degut a les condicions sublimes que compta el territori, fou considerat per un lloc sagrat, amb una terra molt f竪rtil per a la sembra del blat. Fig.15 El vall Sagrad
  • 12. Imatges Fig.1 http://es.wikipedia.org/wiki/Mitolog%C3%ADa_incaica (consulta 15/10/2013) Fig.2 http://www.turismoafondo.com/mapas/America-del-Sur.jpg + retoc pr嘆pi (consulta 15/10/2013) Fig.3 http://mediaisla.net/revista/wp-content/uploads/2011/08/Vallbona.-culturas-precolombinas.jpg (consulta 15/10/2013) Fig.4 http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/44/Inca_Empire_South_America.png (consulta 15/10/2013) Fig.5 http://www.unc.edu/~hdefays/courses/span330/arte/incas-tipon3.jpg (consulta 15/10/2013) Fig.6 http://www.unc.edu/~hdefays/courses/span330/arte/incas.html (consulta 15/10/2013) Fig.7 http://www.unc.edu/~hdefays/courses/span330/arte/incas-mp6.jpg (consulta 15/10/2013) Fig.8 http://www.unc.edu/~hdefays/courses/span330/arte/incas-ollanta4.jpg (consulta 15/10/2013) Fig.9 http://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_inca-chanca (consulta 15/10/2013) Fig.10 http://api.ning.com/files/VJCv63g4UlVEA5dj*IX7YgTiu2B*uNwxTEPnpnIeXM1Szq1NDC1iXwRrGOO1BYHmjbbJmzsno*9IFgcUw06cLjv8oFqxNG8/millais_pizarro.jpg (consulta 15/10/2013) Fig.11 http://www.monografias.com/trabajos78/incas-tercer-horizonte/incas-tercer-horizonte2.shtml (consulta 15/10/2013) Fig.12 https://www.google.es/search?q=vision+del+cosmos+incas&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=LVNdUufKMqet7QbY0YHYCg&ved=0 CAcQ_AUoAQ&biw=1366&bih=624&dpr=1#facrc=_&imgdii=_&imgrc=lMOC33ijJOJLXM%3A%3Bmmz2MesaQkzECM%3Bhttp%253 A%252F%252Fpueblosoriginarios.com%252Fsur%252Fandina%252Finca%252Fimagenes%252Fmundo.gif%3Bhttp%253A%252F%252Fpu eblosoriginarios.com%252Fsur%252Fandina%252Finca%252Freligion.html%3B300%3B327 (consulta 15/10/2013) Fig.13 http://clio.missouristate.edu/chuchiak/cuzco2 (consulta 15/10/2013) Fig.14 http://historiantes.blogspot.com.es/2008/06/p-greer-machu-picchu-fue-descubierto-44.html (consulta 15/10/2013) Fig.15 http://www.incaperutravel.com/tour-sacred-valley-of-the-incas.es.html (consulta 15/10/2013)
  • 13. Bibliografia i Webgrafia PRSSINEN,Martti El estado Inca y su organizaci坦n pol鱈tica, Editorial de la Pontificia Universidad Cat坦lica del Per炭, 2003 Mur炭a, de Martin, Historia general del Per炭: de los or鱈genes al 炭ltimo Inca, Madrid,1992 http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada http://dialnet.unirioja.es/