Presentaci坦 digital de les unitats d'art romnic i art g嘆tic de 2n d'ESO.
Dispenseu les faltes d'ortografia possibles, 辿s una versi坦 1.0 sense corregir.
Presentaci坦 digital de les unitats d'art romnic i art g嘆tic de 2n d'ESO.
Dispenseu les faltes d'ortografia possibles, 辿s una versi坦 1.0 sense corregir.
2. MSICA PROFANA( no religiosa):
Joglars i Trobadors
La musica que tocaven el trobadors sanomenava
Musica Trobadoresca
Els trobadors eren poetes/m炭sics normalment de fam鱈lies
nobles que escrivien versos d'amor i can巽ons de temes
diversos.
3. m炭sica
Joglars
Els joglars eren m炭sics ambulants que no nom辿s tocaven
instruments i cantaven can巽ons, sin坦 que a m辿s realitzaven
tot tipus d'activitats per divertir el poble (acudits, mgia,
acrobcies, ...)
4. La M炭sica Medieval
La m炭sica Medieval tenia un carcter fonamentalment religi坦s;
quasi tots els treballs es feien per a lesgl辿sia cat嘆lica.
En aquesta 竪poca va n辿ixer el cant gregori.
Link dun cant gregori:
https://www.youtube.com/watch?v=n0flKCY9ipA
https://www.youtube.com/watch?v=klstAJXueq0
11. ART Romnic
El art romnic es va desenvolupar a lEuropa Occidental entre
els segles X i XIII amb clares influ竪ncies romanes i amb
algunes tend竪ncies orientals. Sobretot va ser un art religi坦s
que reflectia els valors de la nova societat feudal,
cristiana i, al mateix temps, guerrera. Lelement
arquitect嘆nic bsic era larc de mig punt. s una arc que ja
utitilizaven els arquitectes de Babiliona 3.000 anys aC i que
tamb辿 utilitzaven els romans a les seves construccions.
12. ARCS DE MIG PUNT
ARCS DE MIG PUNT:
Babilonia Rom Romnic
13. Voltes de can坦 i volta daresta
Si es creuaven perpendicularment dues voltes de can坦 iguals
sobtenia una volta daresta, un altre dels elements
principals en la construcci坦 romnica.
La volta de can坦 辿s aquella generada pel despla巽ament d'un arc de mig punt al
llarg d'un eix longitudinal.
VOLTA DE CAN
VOLTA DARESTA
14. LES FIGURES MS REPRESENTATIVES SN:
EL CRIST CRUCIFICAT: EL APSTOLS I ELS SANTS:
Es mostra sense dolor, impassible Als murs de les esgl辿sies es dibuixen
al turment. els ap坦stols i els sants.
EL PANTOCRTOR: EL TETRAMORF:
Se l representa absolutament s una obra que representa 4 ngels
sobrenatural i jutge de les forma danimal:el lle坦, el bou,
accions humanes. lliga i lhome
15. CATEDRALS i ESGLSIES ROMNIQUES
D
Catedral de Santiago de compostela
Can Coromines
Sant Climent
17. ART GTIC
Lestil g嘆tic cerca construir edificis m辿s alts i m辿s
il揃luminats eliminant els murs gruixuts i freds.Eren m辿s
realistes i imitaven formes reals.
Amb aquestes idees va comen巽ar la construcci坦 de les
catedrals al centre de les ciutats pagades, normalment, pels
propis habitants.
Aquesta estilitzaci坦 es va poder aconseguir fent servir
elements arquitect嘆nics revolucionaris com els arcbotants i
contraforts que permetien aixecar murs m辿s prims i m辿s alts.
18. Catedrals
Es van decorar amb vitralls i rosasses policromades que van
permetre lentrada de m辿s llum. La t竪cnica del dibuix al
vidre permetia realitzar incre誰bles imatges de gran bellesa i
colorit.
19. Construcci坦
Per tal daconseguir lestilitzaci坦 que es cercava, calia
trobar uns elements arquitect嘆nics for巽a diferents al que
feia servir lart romnic. Daquesta manera, larc de mig
punt es va substituir per larc apuntat i la volta de can坦
per la volta de creueria.
Encara que 辿s m辿s dif鱈cil de dissenyar que lart romtic,
permet distribuir millor el pes que suporta de tal manera que
es pot augmentar lal巽ada de ledifici i dotar-lo de majors
obertures.
21. Catedrals G嘆tiques
Al mateix temps, a lexterior tamb辿 hi ha nous elements
decoratius que diferencien notablement un temple romnic dun
g嘆tic.
1.Les torres acaben amb unes agulles molt altes.
2.La fa巽ana est molt decorada amb escultures.
3.Els mateixos vitralls i rosasses tamb辿 son visibles des de
lexterior.
22. Normalment lestil arquitect嘆nic g嘆tic 辿s el que evoluciona i
augmenta el nivell de decoraci坦.
Notre Dame(Paris) Catedral de Burgos
24. Castell Cartoixa de Vallparadis
L'exposici坦 permanent del castell cartoixa mostra l'evoluci坦 del
territori i l'ocupaci坦 humana de Terrassa i la seva comarca, i est
estructurada en els seg端ents mbits cronol嘆gics: medi natural,
prehist嘆ria i m坦n antic, m坦n medieval, etapa moderna, etapa
contempornia, i cultura i societat.
25. Restes medievals a Catalunya
Si teniu oportunitat, us aconsellem visitar aquests pobles de
Catalunya que encara conserven lencant de lEdat Mitjana.
Castell坦 dEmp炭ries Begur
Pals Besal炭
Peratallada Tavertet Rupit
29. la literatura medieval
La literatura medieval 辿s un reflex de la societat feudal i
els seus temes es centren en els ideals cavallers:fidelitat,
valor,pietat,....
La majoria dautors s坦n de nom desconegut (an嘆nims) ja que, a
difer竪ncia dara, qui composava una obra (fos una adaptaci坦
dun text popular o una hist嘆ria inventada) ladjudicava a
altres persones m辿s il揃lustres.
30. literatura l鱈rica
Els cavallers, junt amb les seves fites guerreres, tamb辿
destacaven per les seves arts amat嘆ries. Daquesta manera amb
composicions fetes pels propis trobadors, explicaven com
lheroi volia conquerir una bella dama amb els seus versos i
les seves maneres.
31. tipus dobres LITERRIES
Es destaca la literatura 竪pica amb les can巽ons de gesta:
llargues composicions al voltant dun heroi, en vers i
transmeses oralment pels joglars i els trobadors que les
adapten al p炭blic local.
32. prosa i poesia culta
Escrita sempre en llat鱈, tocava temes religiosos o cient鱈fics
i tenia una funci坦 principalment didctica i de respecte amb
la fe cristiana.