More Related Content
What's hot (20)
Similar to Cultura i art edat mitjana (20)
More from Marigregor (20)
Cultura i art edat mitjana
- 2. MSICA PROFANA( no religiosa): Joglars i Trobadors La musica que tocaven el trobadors sanomenava Musica Trobadoresca Els trobadors eren poetes/m炭sics normalment de fam鱈lies nobles que escrivien versos d'amor i can巽ons de temes diversos.
- 3. m炭sica Joglars Els joglars eren m炭sics ambulants que no nom辿s tocaven instruments i cantaven can巽ons, sin坦 que a m辿s realitzaven tot tipus d'activitats per divertir el poble (acudits, mgia, acrobcies, ...)
- 4. La M炭sica Medieval La m炭sica Medieval tenia un carcter fonamentalment religi坦s; quasi tots els treballs es feien per a lesgl辿sia cat嘆lica. En aquesta 竪poca va n辿ixer el cant gregori. Link dun cant gregori: https://www.youtube.com/watch?v=n0flKCY9ipA https://www.youtube.com/watch?v=klstAJXueq0
- 5. INSTRUMENTS CORDA:viela, rabel, LLAT,LIRA, Saltiri, Viola, ARPA. VENT:FLAUTA DE BEC, FLAUTA TRAVESSERA, anyafil (trompeta recta), corneta, cornetto, platerspiel, banya, chirima (obo竪),romorn,TROMPA, CORNAMUSA (gaita).
- 9. IMATGES D INSTRUMENTS lla端t tamboril
- 10. ART Durant lEdat Mitjana van apar竪ixer dos tipus dart: Lart G嘆tic i l Art Romnic.
- 11. ART Romnic El art romnic es va desenvolupar a lEuropa Occidental entre els segles X i XIII amb clares influ竪ncies romanes i amb algunes tend竪ncies orientals. Sobretot va ser un art religi坦s que reflectia els valors de la nova societat feudal, cristiana i, al mateix temps, guerrera. Lelement arquitect嘆nic bsic era larc de mig punt. s una arc que ja utitilizaven els arquitectes de Babiliona 3.000 anys aC i que tamb辿 utilitzaven els romans a les seves construccions.
- 12. ARCS DE MIG PUNT ARCS DE MIG PUNT: Babilonia Rom Romnic
- 13. Voltes de can坦 i volta daresta Si es creuaven perpendicularment dues voltes de can坦 iguals sobtenia una volta daresta, un altre dels elements principals en la construcci坦 romnica. La volta de can坦 辿s aquella generada pel despla巽ament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal. VOLTA DE CAN VOLTA DARESTA
- 14. LES FIGURES MS REPRESENTATIVES SN: EL CRIST CRUCIFICAT: EL APSTOLS I ELS SANTS: Es mostra sense dolor, impassible Als murs de les esgl辿sies es dibuixen al turment. els ap坦stols i els sants. EL PANTOCRTOR: EL TETRAMORF: Se l representa absolutament s una obra que representa 4 ngels sobrenatural i jutge de les forma danimal:el lle坦, el bou, accions humanes. lliga i lhome
- 15. CATEDRALS i ESGLSIES ROMNIQUES D Catedral de Santiago de compostela Can Coromines Sant Climent
- 16. esgl辿sia de terrassa Esgl辿sia de Sant Pere
- 17. ART GTIC Lestil g嘆tic cerca construir edificis m辿s alts i m辿s il揃luminats eliminant els murs gruixuts i freds.Eren m辿s realistes i imitaven formes reals. Amb aquestes idees va comen巽ar la construcci坦 de les catedrals al centre de les ciutats pagades, normalment, pels propis habitants. Aquesta estilitzaci坦 es va poder aconseguir fent servir elements arquitect嘆nics revolucionaris com els arcbotants i contraforts que permetien aixecar murs m辿s prims i m辿s alts.
- 18. Catedrals Es van decorar amb vitralls i rosasses policromades que van permetre lentrada de m辿s llum. La t竪cnica del dibuix al vidre permetia realitzar incre誰bles imatges de gran bellesa i colorit.
- 19. Construcci坦 Per tal daconseguir lestilitzaci坦 que es cercava, calia trobar uns elements arquitect嘆nics for巽a diferents al que feia servir lart romnic. Daquesta manera, larc de mig punt es va substituir per larc apuntat i la volta de can坦 per la volta de creueria. Encara que 辿s m辿s dif鱈cil de dissenyar que lart romtic, permet distribuir millor el pes que suporta de tal manera que es pot augmentar lal巽ada de ledifici i dotar-lo de majors obertures.
- 20. Il揃lustracions Volta de creueria Arc apuntat
- 21. Catedrals G嘆tiques Al mateix temps, a lexterior tamb辿 hi ha nous elements decoratius que diferencien notablement un temple romnic dun g嘆tic. 1.Les torres acaben amb unes agulles molt altes. 2.La fa巽ana est molt decorada amb escultures. 3.Els mateixos vitralls i rosasses tamb辿 son visibles des de lexterior.
- 22. Normalment lestil arquitect嘆nic g嘆tic 辿s el que evoluciona i augmenta el nivell de decoraci坦. Notre Dame(Paris) Catedral de Burgos
- 23. Catedrals Catedral de Santiago de Compostel揃la (G嘆tica i Romanica) Catedral de Zamora (Romnica)
- 24. Castell Cartoixa de Vallparadis L'exposici坦 permanent del castell cartoixa mostra l'evoluci坦 del territori i l'ocupaci坦 humana de Terrassa i la seva comarca, i est estructurada en els seg端ents mbits cronol嘆gics: medi natural, prehist嘆ria i m坦n antic, m坦n medieval, etapa moderna, etapa contempornia, i cultura i societat.
- 25. Restes medievals a Catalunya Si teniu oportunitat, us aconsellem visitar aquests pobles de Catalunya que encara conserven lencant de lEdat Mitjana. Castell坦 dEmp炭ries Begur Pals Besal炭 Peratallada Tavertet Rupit
- 29. la literatura medieval La literatura medieval 辿s un reflex de la societat feudal i els seus temes es centren en els ideals cavallers:fidelitat, valor,pietat,.... La majoria dautors s坦n de nom desconegut (an嘆nims) ja que, a difer竪ncia dara, qui composava una obra (fos una adaptaci坦 dun text popular o una hist嘆ria inventada) ladjudicava a altres persones m辿s il揃lustres.
- 30. literatura l鱈rica Els cavallers, junt amb les seves fites guerreres, tamb辿 destacaven per les seves arts amat嘆ries. Daquesta manera amb composicions fetes pels propis trobadors, explicaven com lheroi volia conquerir una bella dama amb els seus versos i les seves maneres.
- 31. tipus dobres LITERRIES Es destaca la literatura 竪pica amb les can巽ons de gesta: llargues composicions al voltant dun heroi, en vers i transmeses oralment pels joglars i els trobadors que les adapten al p炭blic local.
- 32. prosa i poesia culta Escrita sempre en llat鱈, tocava temes religiosos o cient鱈fics i tenia una funci坦 principalment didctica i de respecte amb la fe cristiana.
- 34. La llegenda del Rei Artur
- 58. Treballs Art G嘆tic:Miguel ngel Esono. Art Romnic:Kassandra Hofkamp. M炭sica:Julio Gonzlez. Literatura Medieval:Mikel Zamora.
- 59. Grcies per estar atents