際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
Aquest material ens serveix com a introducci坦 als imperis inca, maia i
asteca. Est pensat per acompanyar la lectura de llibres sobre aquestes
antigues civilitzacions.
Els dibuixos
http://www.mrburnett.net/3rdGradeBurnett/ColoringPictures/Aztecs.html




http://undesertacasa.blogspot.com/
L'any 1345, els asteques es van traslladar cap al centre de M竪xic
on fundaren, sobre el llac Texcoco,Tenochtitl叩n. Feien servir part
del fang que treien del fons del llac per a fer noves illes, les
chinampas, sobre el llac. Els canals d'aigua eren com carrers i
els habitants hi pescaven mentre que a les illes s'hi conreava.
Van iniciar una rpida expansi坦 dominant a altres tribus de la
regi坦 que es van veure obligades a pagar grans impostos. Es
creu que l'imperi asteca va
tenir m辿s de 10 mil揃lions
d'habitants. El seu govern
era molt poder坦s i els
guerrers van ser molt
importants per controlar tot
aquest territori.
L'escriptura els va servir
per a llistar impostos, escriure
textos legals, religiosos i
sobre la seva hist嘆ria.

L'imperi maia es va desenvolupar sobretot durant els anys 300 i
900 dC, despr辿s van passar a formar part d'altres pobles com els
tolteques i despr辿s els asteques. L'agricultura va ser molt
important, les seves terres eren molt f竪rtils i cultivaven sobretot
blat de moro. Van aixecar grans ciutats amb una pla巽a central,
pirmides, cases, temples... Cada ciutat maia tenia les seves
pr嘆pies lleis i governs. Algunes ciutats importants eren Chich辿n
Itz叩, Uxmal, Palenque, Tikal o Cop叩n.




 Tikal
L'imperi inca va dominar gran part de la regi坦 de la serralada dels Andes
      i la costa pac鱈fica. Es creu que cap el s.XIII van comen巽ar a cr辿ixer com
      a poble i que al s.XV van extendre el seu domini sobre altres pobles de la
      regi坦, com els aimares, i es van convertir en un gran imperi. Parlaven el
      qu竪txua i van fundar Cuzco, que seria la seva capital.
      Coincidint amb una guerra civil pel control de l'imperi, va arribar
      Francisco Pizarro a les costes de l'actual Per炭. Atahualpa reb辿 a Pizarro i
      davant la negativa del sobir inca a sotmetre's al rei de Castella i a la
      religi坦 cat嘆lica, el f辿u presoner i fou assassinat. Els homes de Pizarro van
      cometre una matan巽a entre la poblaci坦. Cuzco va caure en mans
      castellanes el 1536. L'炭ltim sobir inca fou T炭pac Amaru que lluit contra
      els conqueridors i fou capturat i executat el 1572.
Macchu-Picchu




      El blat de moro, els fr鱈joles i les carbasses eren aliments molt
      importants. Als Andes, hi havia sobretot blat de moro, patates i
      quinoa i a Mesoam竪rica, alvocats, tomquets i diferents tipus de
      fruita.
En els casaments asteques era costum lligar la capa de
l'home i la brusa de la dona. Despr辿s ho celebraven amb una
festa.




Les guerres eren molt habituals entre els diferents pobles i
regnes. D'aquesta manera, asteques i inques van fer cr辿ixer
els seus imperis.
Les fam鱈lies nobles portaven els seus fills a l'escola,
mentre que la resta de fam鱈lies els educaven a casa.



                                       Els sacrificis
                                       humans eren un
                                       ritual religi坦s als
                                       regnes inca, maia, i
                                       sobretot l'asteca.
                                       Els sacerdots
                                       realitzaven els
                                       sacrificis sobretot
                                       durant les
                                       festivitats. La
                                       majoria eren en
                                       honor del Sol, la
                                       pluja i la Terra.
Els nobles eren el
  grup social amb
  m辿s poder. Les
  seves cases eren
  les m辿s moblades,
  amb m辿s
  habitacions. Tenien
  joies i objectes
  preciosos, en
  alguns casos fets
  d'or, plata i pedres
  precioses. Els seus
  vestits eren els
  m辿s elaborats i
  decorats.




Als mercats
s'intercanviaven
productes de tot tipus,
de la terra, teixits, pells
d'animals, cermica,
metalls i pedres
precioses. Hi havia
mercats molt grossos
que van impressionar
molt els castellans.
Els mercaders
asteques feien gran
viatges per a
comerciar amb plomes
tropicals, or, pedres
precioses...
Les plomes d'aus
tropicals eren molt
preuades. Es feien
servir per a pagar
impostos i per
comerciar. Tant
inques, com maies i
asteques els feien
servir com a ornament
pels seus vestits, per
ocasions especials, o
destinats especialment
per als nobles en el
cas dels asteques.
Tamb辿 en feien
plomalls, corones,
ponxos i mosa誰cs.


 La ca巽a i la pesca
 eren molt importants
 per a la dieta
 d'aquests pobles.
 Segons la zona, es
 podien ca巽ar
 c辿rvols, vicunyes,
 conills... Es feien
 servir arcs i fletxes.
 Es pescaven peixos,
 marisc, mam鱈fers
 aqutics... amb
 xarxes, arpons i
 canyes.
Moctezuma II fou l'炭ltim
                                        emperador asteca. Va
                                        aconseguir expandir el
                                        seu imperi. Quan va
                                        rebre a Hern叩n Cort辿s
                                        pensava que potser era
                                        el d辿u Quetzalc坦atl, li
                                        va oferir metalls i
                                        pedres precioses.
                                        Finalment fou
                                        empresonat per Cort辿s.
                                        Els imperis asteca i
                                        inca foren destru誰ts i
                                        els seus emperadors
                                        assassinats. L'imperi
                                        maia va resistir fins el
                                        1542.




Per a curar les malalties feien servir moltes herbes i remeis
naturals, tot i que tamb辿 confiaven en la mgia per a
solucionar-ho. Quan era necessari feien sagnar o
amputaven les extremitats.
La religi坦 formava part
                                            de la vida dels pobles
                                            mesoamericans i els
                                            inques. Els temples i
                                            llocs sagrats eren molt
                                            importants.
                                            Aquests pobles
                                            adoraven a diferents
                                            d辿us. Pels inques i els
                                            asteques el Sol era un
                                            d辿u molt important i li
                                            demanaven bones
                                            collites. Els asteques
                                            creien que havien
                                            d'alimentar els d辿us
                                            amb sang humana per
                                            tal de mantenir viu el
                                            Sol.




Les dones teixien i filaven. Feien teixits per a les seves fam鱈lies i
per contribuir al pagament d'impostos. A Mesoam竪rica feien
servir cot坦 i fibra de maguey i els inques llana d'alpaca i llama.

More Related Content

What's hot (20)

La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
Marigregor
La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirs
Marigregor
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
professor_errant
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
toniclar2
Cavallers
CavallersCavallers
Cavallers
olivarciclesuperior
Nobles
NoblesNobles
Nobles
olivarciclesuperior
TEMA 2.A. HISTRIA ESPANYA. AL-ANDALUS
TEMA 2.A. HISTRIA ESPANYA. AL-ANDALUSTEMA 2.A. HISTRIA ESPANYA. AL-ANDALUS
TEMA 2.A. HISTRIA ESPANYA. AL-ANDALUS
Assumpci坦 Granero
Artesans
ArtesansArtesans
Artesans
olivarciclesuperior
Armes i eines de l'edat mitjana1
Armes i eines de l'edat mitjana1Armes i eines de l'edat mitjana1
Armes i eines de l'edat mitjana1
psalaman
Art romnic i g嘆tic
Art romnic i g嘆ticArt romnic i g嘆tic
Art romnic i g嘆tic
conxa1
EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)
toniclar2
El clergat
El clergatEl clergat
El clergat
mireia_jp
La vida al monestir
La vida al monestirLa vida al monestir
La vida al monestir
dtors
Els camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i LliuresEls camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i Lliures
Sergames

Viewers also liked (20)

2. causes dels descobriments 2
2. causes dels descobriments 22. causes dels descobriments 2
2. causes dels descobriments 2
S鱈lvia Cortina Jucl
Unitat4 elressorgimentde lesciutats
Unitat4 elressorgimentde lesciutatsUnitat4 elressorgimentde lesciutats
Unitat4 elressorgimentde lesciutats
pere45
Objectiu: Hist嘆ria
Objectiu: Hist嘆riaObjectiu: Hist嘆ria
Objectiu: Hist嘆ria
cronosart
6. la conquesta d'am竪rica
6. la conquesta d'am竪rica6. la conquesta d'am竪rica
6. la conquesta d'am竪rica
S鱈lvia Cortina Jucl
5 l'am竪rica precolombina
5  l'am竪rica precolombina5  l'am竪rica precolombina
5 l'am竪rica precolombina
S鱈lvia Cortina Jucl
4 les exploracions castellanes
4  les exploracions castellanes4  les exploracions castellanes
4 les exploracions castellanes
S鱈lvia Cortina Jucl
L'era dels maies
L'era dels maiesL'era dels maies
L'era dels maies
Mauri Rayo
Els maies
Els maiesEls maies
Els maies
elcorb2003
2. causes dels descobriments 1
2. causes dels descobriments 12. causes dels descobriments 1
2. causes dels descobriments 1
S鱈lvia Cortina Jucl
Els Maies
Els MaiesEls Maies
Els Maies
blancacodina
Escultura g嘆tica. 2n eso
Escultura g嘆tica. 2n esoEscultura g嘆tica. 2n eso
Escultura g嘆tica. 2n eso
S鱈lvia Cortina Jucl
1. el m坦n conegut al s. xv
1. el m坦n conegut al s. xv1. el m坦n conegut al s. xv
1. el m坦n conegut al s. xv
S鱈lvia Cortina Jucl
ART GTIC. ARQUITECTURA
ART GTIC. ARQUITECTURAART GTIC. ARQUITECTURA
ART GTIC. ARQUITECTURA
S鱈lvia Cortina Jucl
La ciutat medieval
La ciutat medievalLa ciutat medieval
La ciutat medieval
S鱈lvia Cortina Jucl
3. les exploracions, mapa
3. les exploracions, mapa3. les exploracions, mapa
3. les exploracions, mapa
S鱈lvia Cortina Jucl
Pintura g嘆tica
Pintura g嘆ticaPintura g嘆tica
Pintura g嘆tica
S鱈lvia Cortina Jucl
3. les exploracions portugueses
3. les exploracions portugueses3. les exploracions portugueses
3. les exploracions portugueses
S鱈lvia Cortina Jucl

Similar to Asteques maies i inques (20)

"Una mica d'hist嘆ria" (de la Prehist嘆ria a l'Edat mitjana)
"Una mica d'hist嘆ria" (de la Prehist嘆ria a l'Edat mitjana)"Una mica d'hist嘆ria" (de la Prehist嘆ria a l'Edat mitjana)
"Una mica d'hist嘆ria" (de la Prehist嘆ria a l'Edat mitjana)
rjardi
Maies inques asteques
Maies inques astequesMaies inques asteques
Maies inques asteques
alex_mascu
堰庄壊岳嘆檎庄温
堰庄壊岳嘆檎庄温堰庄壊岳嘆檎庄温
堰庄壊岳嘆檎庄温
guestf4b942
Laura i Jamileth
Laura i Jamileth Laura i Jamileth
Laura i Jamileth
YolGonzalez
Treball dels avantpassats de la conquesta romana
Treball dels avantpassats de la conquesta romanaTreball dels avantpassats de la conquesta romana
Treball dels avantpassats de la conquesta romana
luisjuanceacero
Grup4
Grup4Grup4
Grup4
BlocESO
Grup4
Grup4Grup4
Grup4
BlocESO
Antic Egipte
Antic Egipte Antic Egipte
Antic Egipte
Eduardo CONNOLLY
Els pobles del sol (maies, asteques i inques)
Els pobles del sol (maies, asteques i inques)Els pobles del sol (maies, asteques i inques)
Els pobles del sol (maies, asteques i inques)
Josep Pi単ol
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antiga
ytomas
L鱈dia i Judith
L鱈dia i JudithL鱈dia i Judith
L鱈dia i Judith
YolGonzalez
Grup3
Grup3Grup3
Grup3
BlocESO
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antiga
cpjaumei
"Una mica d'hist嘆ria" (de la Prehist嘆ria a l'Edat mitjana)
"Una mica d'hist嘆ria" (de la Prehist嘆ria a l'Edat mitjana)"Una mica d'hist嘆ria" (de la Prehist嘆ria a l'Edat mitjana)
"Una mica d'hist嘆ria" (de la Prehist嘆ria a l'Edat mitjana)
rjardi
Maies inques asteques
Maies inques astequesMaies inques asteques
Maies inques asteques
alex_mascu
堰庄壊岳嘆檎庄温
堰庄壊岳嘆檎庄温堰庄壊岳嘆檎庄温
堰庄壊岳嘆檎庄温
guestf4b942
Laura i Jamileth
Laura i Jamileth Laura i Jamileth
Laura i Jamileth
YolGonzalez
Treball dels avantpassats de la conquesta romana
Treball dels avantpassats de la conquesta romanaTreball dels avantpassats de la conquesta romana
Treball dels avantpassats de la conquesta romana
luisjuanceacero
Grup4
Grup4Grup4
Grup4
BlocESO
Grup4
Grup4Grup4
Grup4
BlocESO
Els pobles del sol (maies, asteques i inques)
Els pobles del sol (maies, asteques i inques)Els pobles del sol (maies, asteques i inques)
Els pobles del sol (maies, asteques i inques)
Josep Pi単ol
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antiga
ytomas
L鱈dia i Judith
L鱈dia i JudithL鱈dia i Judith
L鱈dia i Judith
YolGonzalez
Grup3
Grup3Grup3
Grup3
BlocESO
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antiga
cpjaumei

More from MAICA CIMA (20)

La llegenda del nou any xin竪s. Conte de la Xina.
La llegenda del nou any xin竪s. Conte de la Xina.La llegenda del nou any xin竪s. Conte de la Xina.
La llegenda del nou any xin竪s. Conte de la Xina.
MAICA CIMA
conte tradicional en llengua romanesa ESO
conte tradicional en llengua romanesa ESOconte tradicional en llengua romanesa ESO
conte tradicional en llengua romanesa ESO
MAICA CIMA
Conte tradicional n炭mero 11 en llengua rab
Conte tradicional n炭mero 11 en llengua rabConte tradicional n炭mero 11 en llengua rab
Conte tradicional n炭mero 11 en llengua rab
MAICA CIMA
1 bach. 1.2. cantar de mio cid Edad Media1 bach. 1.2. cantar de mio cid Edad Media
1 bach. 1.2. cantar de mio cid Edad Media
MAICA CIMA
pica y Mio  presentacion  Edad Media Mio Cidpica y Mio  presentacion  Edad Media Mio Cid
pica y Mio presentacion Edad Media Mio Cid
MAICA CIMA
friso  de la literatura de la Edad Mediafriso  de la literatura de la Edad Media
friso de la literatura de la Edad Media
MAICA CIMA
Comencem
ComencemComencem
Comencem
MAICA CIMA
Presentaci坦 AULA D'ACOLLIDA 2016-2017
Presentaci坦 AULA D'ACOLLIDA 2016-2017Presentaci坦 AULA D'ACOLLIDA 2016-2017
Presentaci坦 AULA D'ACOLLIDA 2016-2017
MAICA CIMA
PRESENTACI AULA D'ACOLLIDA CURS 15-16
PRESENTACI AULA D'ACOLLIDA CURS 15-16PRESENTACI AULA D'ACOLLIDA CURS 15-16
PRESENTACI AULA D'ACOLLIDA CURS 15-16
MAICA CIMA
Fichas lectoescritura IIFichas lectoescritura II
Fichas lectoescritura II
MAICA CIMA
Fichas de lectoescritura I
Fichas de lectoescritura IFichas de lectoescritura I
Fichas de lectoescritura I
MAICA CIMA
Palabras lectoescrituraPalabras lectoescritura
Palabras lectoescritura
MAICA CIMA
Fichas de lecturaFichas de lectura
Fichas de lectura
MAICA CIMA
Abecedario: pictogramasAbecedario: pictogramas
Abecedario: pictogramas
MAICA CIMA
ABECEDARIO: MINSCULAS Y MAYSCULASABECEDARIO: MINSCULAS Y MAYSCULAS
ABECEDARIO: MINSCULAS Y MAYSCULAS
MAICA CIMA
Aprendo a escribir nivel 1Aprendo a escribir nivel 1
Aprendo a escribir nivel 1
MAICA CIMA
Material lectoescritura IVMaterial lectoescritura IV
Material lectoescritura IV
MAICA CIMA
Material lectoescritura IIIMaterial lectoescritura III
Material lectoescritura III
MAICA CIMA
Material lectoescritura IIMaterial lectoescritura II
Material lectoescritura II
MAICA CIMA
Material de lectoescritura IMaterial de lectoescritura I
Material de lectoescritura I
MAICA CIMA
La llegenda del nou any xin竪s. Conte de la Xina.
La llegenda del nou any xin竪s. Conte de la Xina.La llegenda del nou any xin竪s. Conte de la Xina.
La llegenda del nou any xin竪s. Conte de la Xina.
MAICA CIMA
conte tradicional en llengua romanesa ESO
conte tradicional en llengua romanesa ESOconte tradicional en llengua romanesa ESO
conte tradicional en llengua romanesa ESO
MAICA CIMA
Conte tradicional n炭mero 11 en llengua rab
Conte tradicional n炭mero 11 en llengua rabConte tradicional n炭mero 11 en llengua rab
Conte tradicional n炭mero 11 en llengua rab
MAICA CIMA
1 bach. 1.2. cantar de mio cid Edad Media1 bach. 1.2. cantar de mio cid Edad Media
1 bach. 1.2. cantar de mio cid Edad Media
MAICA CIMA
pica y Mio  presentacion  Edad Media Mio Cidpica y Mio  presentacion  Edad Media Mio Cid
pica y Mio presentacion Edad Media Mio Cid
MAICA CIMA
friso  de la literatura de la Edad Mediafriso  de la literatura de la Edad Media
friso de la literatura de la Edad Media
MAICA CIMA
Presentaci坦 AULA D'ACOLLIDA 2016-2017
Presentaci坦 AULA D'ACOLLIDA 2016-2017Presentaci坦 AULA D'ACOLLIDA 2016-2017
Presentaci坦 AULA D'ACOLLIDA 2016-2017
MAICA CIMA
PRESENTACI AULA D'ACOLLIDA CURS 15-16
PRESENTACI AULA D'ACOLLIDA CURS 15-16PRESENTACI AULA D'ACOLLIDA CURS 15-16
PRESENTACI AULA D'ACOLLIDA CURS 15-16
MAICA CIMA
Fichas lectoescritura IIFichas lectoescritura II
Fichas lectoescritura II
MAICA CIMA
Fichas de lectoescritura I
Fichas de lectoescritura IFichas de lectoescritura I
Fichas de lectoescritura I
MAICA CIMA
Palabras lectoescrituraPalabras lectoescritura
Palabras lectoescritura
MAICA CIMA
Fichas de lecturaFichas de lectura
Fichas de lectura
MAICA CIMA
Abecedario: pictogramasAbecedario: pictogramas
Abecedario: pictogramas
MAICA CIMA
ABECEDARIO: MINSCULAS Y MAYSCULASABECEDARIO: MINSCULAS Y MAYSCULAS
ABECEDARIO: MINSCULAS Y MAYSCULAS
MAICA CIMA
Aprendo a escribir nivel 1Aprendo a escribir nivel 1
Aprendo a escribir nivel 1
MAICA CIMA
Material lectoescritura IVMaterial lectoescritura IV
Material lectoescritura IV
MAICA CIMA
Material lectoescritura IIIMaterial lectoescritura III
Material lectoescritura III
MAICA CIMA
Material lectoescritura IIMaterial lectoescritura II
Material lectoescritura II
MAICA CIMA
Material de lectoescritura IMaterial de lectoescritura I
Material de lectoescritura I
MAICA CIMA

Asteques maies i inques

  • 1. Aquest material ens serveix com a introducci坦 als imperis inca, maia i asteca. Est pensat per acompanyar la lectura de llibres sobre aquestes antigues civilitzacions. Els dibuixos http://www.mrburnett.net/3rdGradeBurnett/ColoringPictures/Aztecs.html http://undesertacasa.blogspot.com/
  • 2. L'any 1345, els asteques es van traslladar cap al centre de M竪xic on fundaren, sobre el llac Texcoco,Tenochtitl叩n. Feien servir part del fang que treien del fons del llac per a fer noves illes, les chinampas, sobre el llac. Els canals d'aigua eren com carrers i els habitants hi pescaven mentre que a les illes s'hi conreava. Van iniciar una rpida expansi坦 dominant a altres tribus de la regi坦 que es van veure obligades a pagar grans impostos. Es creu que l'imperi asteca va tenir m辿s de 10 mil揃lions d'habitants. El seu govern era molt poder坦s i els guerrers van ser molt importants per controlar tot aquest territori. L'escriptura els va servir per a llistar impostos, escriure textos legals, religiosos i sobre la seva hist嘆ria. L'imperi maia es va desenvolupar sobretot durant els anys 300 i 900 dC, despr辿s van passar a formar part d'altres pobles com els tolteques i despr辿s els asteques. L'agricultura va ser molt important, les seves terres eren molt f竪rtils i cultivaven sobretot blat de moro. Van aixecar grans ciutats amb una pla巽a central, pirmides, cases, temples... Cada ciutat maia tenia les seves pr嘆pies lleis i governs. Algunes ciutats importants eren Chich辿n Itz叩, Uxmal, Palenque, Tikal o Cop叩n. Tikal
  • 3. L'imperi inca va dominar gran part de la regi坦 de la serralada dels Andes i la costa pac鱈fica. Es creu que cap el s.XIII van comen巽ar a cr辿ixer com a poble i que al s.XV van extendre el seu domini sobre altres pobles de la regi坦, com els aimares, i es van convertir en un gran imperi. Parlaven el qu竪txua i van fundar Cuzco, que seria la seva capital. Coincidint amb una guerra civil pel control de l'imperi, va arribar Francisco Pizarro a les costes de l'actual Per炭. Atahualpa reb辿 a Pizarro i davant la negativa del sobir inca a sotmetre's al rei de Castella i a la religi坦 cat嘆lica, el f辿u presoner i fou assassinat. Els homes de Pizarro van cometre una matan巽a entre la poblaci坦. Cuzco va caure en mans castellanes el 1536. L'炭ltim sobir inca fou T炭pac Amaru que lluit contra els conqueridors i fou capturat i executat el 1572. Macchu-Picchu El blat de moro, els fr鱈joles i les carbasses eren aliments molt importants. Als Andes, hi havia sobretot blat de moro, patates i quinoa i a Mesoam竪rica, alvocats, tomquets i diferents tipus de fruita.
  • 4. En els casaments asteques era costum lligar la capa de l'home i la brusa de la dona. Despr辿s ho celebraven amb una festa. Les guerres eren molt habituals entre els diferents pobles i regnes. D'aquesta manera, asteques i inques van fer cr辿ixer els seus imperis.
  • 5. Les fam鱈lies nobles portaven els seus fills a l'escola, mentre que la resta de fam鱈lies els educaven a casa. Els sacrificis humans eren un ritual religi坦s als regnes inca, maia, i sobretot l'asteca. Els sacerdots realitzaven els sacrificis sobretot durant les festivitats. La majoria eren en honor del Sol, la pluja i la Terra.
  • 6. Els nobles eren el grup social amb m辿s poder. Les seves cases eren les m辿s moblades, amb m辿s habitacions. Tenien joies i objectes preciosos, en alguns casos fets d'or, plata i pedres precioses. Els seus vestits eren els m辿s elaborats i decorats. Als mercats s'intercanviaven productes de tot tipus, de la terra, teixits, pells d'animals, cermica, metalls i pedres precioses. Hi havia mercats molt grossos que van impressionar molt els castellans. Els mercaders asteques feien gran viatges per a comerciar amb plomes tropicals, or, pedres precioses...
  • 7. Les plomes d'aus tropicals eren molt preuades. Es feien servir per a pagar impostos i per comerciar. Tant inques, com maies i asteques els feien servir com a ornament pels seus vestits, per ocasions especials, o destinats especialment per als nobles en el cas dels asteques. Tamb辿 en feien plomalls, corones, ponxos i mosa誰cs. La ca巽a i la pesca eren molt importants per a la dieta d'aquests pobles. Segons la zona, es podien ca巽ar c辿rvols, vicunyes, conills... Es feien servir arcs i fletxes. Es pescaven peixos, marisc, mam鱈fers aqutics... amb xarxes, arpons i canyes.
  • 8. Moctezuma II fou l'炭ltim emperador asteca. Va aconseguir expandir el seu imperi. Quan va rebre a Hern叩n Cort辿s pensava que potser era el d辿u Quetzalc坦atl, li va oferir metalls i pedres precioses. Finalment fou empresonat per Cort辿s. Els imperis asteca i inca foren destru誰ts i els seus emperadors assassinats. L'imperi maia va resistir fins el 1542. Per a curar les malalties feien servir moltes herbes i remeis naturals, tot i que tamb辿 confiaven en la mgia per a solucionar-ho. Quan era necessari feien sagnar o amputaven les extremitats.
  • 9. La religi坦 formava part de la vida dels pobles mesoamericans i els inques. Els temples i llocs sagrats eren molt importants. Aquests pobles adoraven a diferents d辿us. Pels inques i els asteques el Sol era un d辿u molt important i li demanaven bones collites. Els asteques creien que havien d'alimentar els d辿us amb sang humana per tal de mantenir viu el Sol. Les dones teixien i filaven. Feien teixits per a les seves fam鱈lies i per contribuir al pagament d'impostos. A Mesoam竪rica feien servir cot坦 i fibra de maguey i els inques llana d'alpaca i llama.