"Una mica d'hist嘆ria" (de la Prehist嘆ria a l'Edat mitjana)rjardi
油
Aquesta presentaci坦 ha estat elaborada pels alumnes de 5竪 B de l'escola Sagrada Fam鱈lia de Viladecans, com a producte de la webquest "Una mica d'hist嘆ria"
El documento presenta una serie de fichas de lectoescritura para colorear y practicar la graf鱈a de s鱈labas y frases. Incluye listas de s鱈labas con diferentes letras para colorear y ejercitar la escritura.
The document is a webpage created in 2011 by Antonia Ortega with the URL http://webantoniaortega.com/. It contains reading and writing worksheets including discriminating words, syllabizing words, words that start with certain letters, and matching images to words. The page is repeatedly copyrighted to Antonia Ortega in 2011.
El documento presenta una serie de pictogramas de s鱈labas y palabras en espa単ol desarrollados por Sergio Palao para apoyar la ense単anza de la lectoescritura. Los pictogramas est叩n licenciados bajo Creative Commons para su uso educativo.
Este documento contiene 72 fichas de lectura para estudiantes de primer grado. Cada ficha presenta palabras que comienzan con una letra o combinaci坦n de letras espec鱈ficas y oraciones de ejemplo cortas que incluyen esas palabras. El objetivo es ayudar a los estudiantes a aprender los sonidos de las letras y construir su vocabulario.
Este documento presenta una lista alfab辿tica de palabras en espa単ol de la A a la Z, incluyendo nombres comunes como animales, objetos y alimentos, as鱈 como algunas palabras relacionadas con el abecedario.
El documento presenta el abecedario en min炭sculas y may炭sculas con el objetivo de que Victoria Eugenia L坦pez memorice las letras del alfabeto. El abecedario en min炭sculas contiene las letras de la a a la z ordenadas en filas de cinco letras cada una, mientras que el abecedario en may炭sculas sigue el mismo formato pero con las letras en versi坦n may炭scula.
Este documento presenta una gu鱈a para la iniciaci坦n a la lectoescritura a nivel 1. Se propone trabajar las vocales y consonantes de forma gradual, comenzando con las vocales, luego letras como p, l, m, s, y progresando hasta letras como h, ch, k, q, g, x, w. Incluye ejercicios de colorear im叩genes que comienzan con cada letra/sonido trabajado. El objetivo es desarrollar las habilidades iniciales de lectura y escritura de una manera sistem叩tica y secuencial.
Este documento contiene varias actividades de dictado y reconocimiento de palabras que incluyen la letra n o r, como rodear estas letras con otras, unir silabas, identificar im叩genes y escribir oraciones. Se pide al lector realizar ejercicios de lectoescritura centrados en palabras que contengan n o r.
Este documento contiene varias actividades de dictado y reconocimiento de palabras con la letra "m", incluyendo rodear la letra m entre otras letras, se単alar im叩genes con la letra m, unir s鱈labas para formar palabras, y escribir palabras dictadas. El orientador educativo gu鱈a a los estudiantes a trav辿s de las actividades para practicar palabras con la letra m.
El documento presenta una serie de ejercicios y actividades para trabajar con las letras l, p y s. Incluye instrucciones para rodear, se単alar, unir y escribir palabras que contengan estas letras. Tambi辿n propone identificar s鱈labas y palabras iguales.
Este documento presenta una serie de ejercicios para practicar la lectoescritura de las vocales en espa単ol. Incluye trazos, im叩genes con vocales para rodear, y ejercicios de identificar vocales entre otras letras. El objetivo es ayudar a estudiantes a mejorar el reconocimiento y escritura de las vocales.
1. Aquest material ens serveix com a introducci坦 als imperis inca, maia i
asteca. Est pensat per acompanyar la lectura de llibres sobre aquestes
antigues civilitzacions.
Els dibuixos
http://www.mrburnett.net/3rdGradeBurnett/ColoringPictures/Aztecs.html
http://undesertacasa.blogspot.com/
2. L'any 1345, els asteques es van traslladar cap al centre de M竪xic
on fundaren, sobre el llac Texcoco,Tenochtitl叩n. Feien servir part
del fang que treien del fons del llac per a fer noves illes, les
chinampas, sobre el llac. Els canals d'aigua eren com carrers i
els habitants hi pescaven mentre que a les illes s'hi conreava.
Van iniciar una rpida expansi坦 dominant a altres tribus de la
regi坦 que es van veure obligades a pagar grans impostos. Es
creu que l'imperi asteca va
tenir m辿s de 10 mil揃lions
d'habitants. El seu govern
era molt poder坦s i els
guerrers van ser molt
importants per controlar tot
aquest territori.
L'escriptura els va servir
per a llistar impostos, escriure
textos legals, religiosos i
sobre la seva hist嘆ria.
L'imperi maia es va desenvolupar sobretot durant els anys 300 i
900 dC, despr辿s van passar a formar part d'altres pobles com els
tolteques i despr辿s els asteques. L'agricultura va ser molt
important, les seves terres eren molt f竪rtils i cultivaven sobretot
blat de moro. Van aixecar grans ciutats amb una pla巽a central,
pirmides, cases, temples... Cada ciutat maia tenia les seves
pr嘆pies lleis i governs. Algunes ciutats importants eren Chich辿n
Itz叩, Uxmal, Palenque, Tikal o Cop叩n.
Tikal
3. L'imperi inca va dominar gran part de la regi坦 de la serralada dels Andes
i la costa pac鱈fica. Es creu que cap el s.XIII van comen巽ar a cr辿ixer com
a poble i que al s.XV van extendre el seu domini sobre altres pobles de la
regi坦, com els aimares, i es van convertir en un gran imperi. Parlaven el
qu竪txua i van fundar Cuzco, que seria la seva capital.
Coincidint amb una guerra civil pel control de l'imperi, va arribar
Francisco Pizarro a les costes de l'actual Per炭. Atahualpa reb辿 a Pizarro i
davant la negativa del sobir inca a sotmetre's al rei de Castella i a la
religi坦 cat嘆lica, el f辿u presoner i fou assassinat. Els homes de Pizarro van
cometre una matan巽a entre la poblaci坦. Cuzco va caure en mans
castellanes el 1536. L'炭ltim sobir inca fou T炭pac Amaru que lluit contra
els conqueridors i fou capturat i executat el 1572.
Macchu-Picchu
El blat de moro, els fr鱈joles i les carbasses eren aliments molt
importants. Als Andes, hi havia sobretot blat de moro, patates i
quinoa i a Mesoam竪rica, alvocats, tomquets i diferents tipus de
fruita.
4. En els casaments asteques era costum lligar la capa de
l'home i la brusa de la dona. Despr辿s ho celebraven amb una
festa.
Les guerres eren molt habituals entre els diferents pobles i
regnes. D'aquesta manera, asteques i inques van fer cr辿ixer
els seus imperis.
5. Les fam鱈lies nobles portaven els seus fills a l'escola,
mentre que la resta de fam鱈lies els educaven a casa.
Els sacrificis
humans eren un
ritual religi坦s als
regnes inca, maia, i
sobretot l'asteca.
Els sacerdots
realitzaven els
sacrificis sobretot
durant les
festivitats. La
majoria eren en
honor del Sol, la
pluja i la Terra.
6. Els nobles eren el
grup social amb
m辿s poder. Les
seves cases eren
les m辿s moblades,
amb m辿s
habitacions. Tenien
joies i objectes
preciosos, en
alguns casos fets
d'or, plata i pedres
precioses. Els seus
vestits eren els
m辿s elaborats i
decorats.
Als mercats
s'intercanviaven
productes de tot tipus,
de la terra, teixits, pells
d'animals, cermica,
metalls i pedres
precioses. Hi havia
mercats molt grossos
que van impressionar
molt els castellans.
Els mercaders
asteques feien gran
viatges per a
comerciar amb plomes
tropicals, or, pedres
precioses...
7. Les plomes d'aus
tropicals eren molt
preuades. Es feien
servir per a pagar
impostos i per
comerciar. Tant
inques, com maies i
asteques els feien
servir com a ornament
pels seus vestits, per
ocasions especials, o
destinats especialment
per als nobles en el
cas dels asteques.
Tamb辿 en feien
plomalls, corones,
ponxos i mosa誰cs.
La ca巽a i la pesca
eren molt importants
per a la dieta
d'aquests pobles.
Segons la zona, es
podien ca巽ar
c辿rvols, vicunyes,
conills... Es feien
servir arcs i fletxes.
Es pescaven peixos,
marisc, mam鱈fers
aqutics... amb
xarxes, arpons i
canyes.
8. Moctezuma II fou l'炭ltim
emperador asteca. Va
aconseguir expandir el
seu imperi. Quan va
rebre a Hern叩n Cort辿s
pensava que potser era
el d辿u Quetzalc坦atl, li
va oferir metalls i
pedres precioses.
Finalment fou
empresonat per Cort辿s.
Els imperis asteca i
inca foren destru誰ts i
els seus emperadors
assassinats. L'imperi
maia va resistir fins el
1542.
Per a curar les malalties feien servir moltes herbes i remeis
naturals, tot i que tamb辿 confiaven en la mgia per a
solucionar-ho. Quan era necessari feien sagnar o
amputaven les extremitats.
9. La religi坦 formava part
de la vida dels pobles
mesoamericans i els
inques. Els temples i
llocs sagrats eren molt
importants.
Aquests pobles
adoraven a diferents
d辿us. Pels inques i els
asteques el Sol era un
d辿u molt important i li
demanaven bones
collites. Els asteques
creien que havien
d'alimentar els d辿us
amb sang humana per
tal de mantenir viu el
Sol.
Les dones teixien i filaven. Feien teixits per a les seves fam鱈lies i
per contribuir al pagament d'impostos. A Mesoam竪rica feien
servir cot坦 i fibra de maguey i els inques llana d'alpaca i llama.