introducció historia de l'art antiga grècia
Download as PPTX, PDF0 likes28 views
material història de l'art
More Related Content
Similar to introducció historia de l'art antiga grècia (20)
More from Lourdes Escobar (20)
introducció historia de l'art antiga grècia
- 1. ART GREC. PART 1 LOURDES ESCOBAR
- 2. ETAPES HISTÒRIQUES Tres períodes ARCAIC: segle VIII al 475 a.C CLÀSSIC: 475 a.C – 323 a.C HEL·LENÍSTIC: 323- 31 a.C ANTECEDENTS: civilització cretomicènica 1. Situem-nos
- 3. MARC GEOGRÀFIC I ORGANITZATIU ■ La Ұè antiga comprenia la meitat sud de la península Balcànica, les illes que l’envolten i les costes d’Àsia Menor. ■ Aquesta civilització és desenvoluparà en un terreny muntanyós, de valls estretes i costes retallades. La qual cosa determina la seva organització en “Polis”: petites ciutats estat independents
- 5. Cada polis tenia les seves lleis, la seva moneda, el seu exèrcit, el seu govern però tot i la dispersió, totes les polis gregues estaven unides per uns llaços culturals indestructibles: una mateixa llengua i una mateixa religió. Les manifestacions científiques, literàries i filosòfiques, les celebracions religioses i les esportives eren compartides per tots ells. Per això els grecs tenien molts de lligams en comú que feien que se sentissin membres d’una mateixa civilització: l’Hèl·lade. La ciutat tenia dues parts ben diferenciades: La part baixa on hi havia els habitatges, les botigues i els edificis públics, situats al voltant d’una gran plaça (àgora). La part alta (o acròpolis) on hi havia els edificis religiosos principals, i que servia de refugi a la població en cas de perill.
- 6. Al segle V a.C., a la ciutat d’Atenes es va imposar un nou sistema polític: la democràcia, on el poder era exercit pels “ciutadans” Tradicionalment les polis eren governades per l’oligarquia, pels aristòcrates, els grans propietaris agrícoles.
- 7. ’àgǰ
- 8. La relació entre les polis i entre aquestes i els seus veïns no va ser sempre pacífica. Els conflictes van estar sempre presents. Hoplita grec i soldat persa combatent. Guerres mèdiques. Segle V a.C Guerres del Peloponès. Atenes i Esparta amb els seus aliats. S. V a.C
- 9. ■ A partir del s. VIII a.C i especialment durant el segle V, els grecs s’expandiren pel Mediterrani i el Mar Negre, formant colònies i arribant a les costes de la Península Ibèrica. Els ciutadans de les colònies es consideraven plenament grecs, parlaven la mateixa llengua, adoraven els mateixos déus, etc.
- 10. Colònia grega, construida imitant la polis mare o metròpolis Restes de la colònia grega /romana d'Emporion a Girona
- 12. ■ A partir del 336 a.C, sota la direcció d’Alexandre el Gran, fill de Filip II de Macedònia i unificador de totes les polis, formà un gran imperi que s'estenia per Àsia fins el riu Indus i del nord d’ Àfrica fins Egipte. ■ La derrota dels perses (grans enemics dels grecs) va signific ar obrir la porta a Orient.
- 13. Rei de Macedònia, una regió al nord de la Península Balcànica, va aprofitar l’enfrontament entre les polis per estendre el seu poder.
- 14. A la mort d’Alexandre, el seu imperi es va fragmentar i els seus successors van haver de fer front a una nova força , els romans. Alexandre va contribuir a l’expansió de la cultura grega. Els seus models culturals i artístics es van convertir en referents. La cultura grega també va quedar influïda per la dels pobles que conquistava i es va produir una fusió cultural. Va ser un període de gran esplendor durant el qual es van produir avenços científics importants.
- 15. Alexandria a Egipte. Fundada per Alexandre el 331 a.C, es va convertir en poc temps en el centre cultural del món conegut.
- 16. 2. Etapes històriques. Antecedents ■ Art cretomicènic (Creta i Micenes): precedent de la cultura grega. 1200 a.C. invasió dels Doris (poble guerrer del nord indoeuropeu, dominen el ferro). Etapa de decadència. 2- Antecedents de l’art grec: Període Prehel·lènic (civilització cretomicènica) Civilització minoica o cretenca (2600 a.C.-1200 a.C.) Illa de Creta. Societat urbana dedicada al comerç. Illa comercial una potència marítima. Cultura urbana, dedicada al comerç i estructurada al voltant de palaus. Gust per l’art colorista, alegre, amb influències egípcies però renunciant a la monumentalitat.
- 17. PALAU. ■ S’organitza al voltant d’un pati central. Com una petita ciutat. ■ Construccions allindades (predomini línies rectes) de dos pisos. Columnes vermelles troncocòniques, el fust augmenta de la base cap amunt. Capitell amb motllura convexa i un bloc quadrangular, origen de l’equí i l’ àbac (referent ordre dòric) ■ Arquitectura amable, humanitzada, lluny de la grandiositat egípcia. ■ Pedra, maó com a materials principals. ■ Interior. Pintures al fresc i baixos relleus amb escenes de la vida quotidiana i de la natura. ■ Palaus de Cnossos, Festos i Hagia Triada.
- 18. recreació palau egipci recreació palau minoic
- 19. COLUMNES I ESTRUCTURA allindades PINTURES AL FRESC
- 20. La pintura s’inspira en l'antic Egipte, a partir de la qual es crea un nou món de formes. Les figures apareixen de perfil, contornejades de negre, home fosc, dona blanca, llei de la frontalitat. Falta perspectiva però són més dinàmiques. Els cabells amb ornaments, tronc descobert, colors plans i vius, gamma reduïda de colors que aconsegueixen mitjançant pigments minerals. Entre la temàtica: acrobàcies, toros, plantes, fauna, desfilades, processons... pintura egipcia
- 24. D’escultura només es conserven petites estàtues d’ivori, or ,bronze i argila. Pel poc volum trobat possiblement tenia menys importància que la pintura i l’arquitectura. Tot i així es feien servir materials rics. . Deessa de la serp. Cnosos. Decoració geomètrica Rhyton de pedra (gerro de libació) Cnossos També s’han trobat peces de porcellana vidriada i terracota
- 25. La ceràmica més antiga es caracteritza per dibuixos lineals d’espirals, triangles, línies corbes, creus. Es van anar introduint dissenys més naturalistes amb animals marins, ocells, flors...
- 26. Antecedents: Període Prehel·lènic (civilització cretomicènica) Civilització Micènica (1600 a.C-1200 a.C.). Micenes Els aqueus van arribar a l’actual Ұè cap al 2200 a.C, i van ocupar la regió del Peloponés cap al 1600 a.C. Poble guerrer, disposaven d’escriptura i l’elit guerrera apreciava les arts. La seva expansió pel territori gurec va quedar frenada pels doris i altres pobles del mar.
- 27. 2. Etapes històriques. Antecedents ■ Muralles ciclòpies de grans pedres, amb entrades monumentals adovellades. ■ Mégaron: vivenda. Sala rectangular, amb una llar al centre voltada de quatre columnes (domos), s’anteposa un pòrtic amb columnes i un vestíbul (prodomos). Precendent del qual se’n deriva el temple grec. ■ Thólos o tombes dels prínceps micènics, origen dels santuaris circulars grecs Muralla ciclòpia de Micenes i Porta dels Lleons (1350-1300 a.C.) Tomba s’Atreu (s. XIII s.C.) Van fundar ciutats arreu del territori a zones elevades i de fàcil defensa davant dels enemics. L’arquitectura te una marcada funció defensiva:
- 29. Tresor/tomba del rei Atreo, pare d'èԴDz
- 30. Tomba del rei èԴDz
- 33. Pintura- relleu ❏ frescos d’estil cretenc ❏ temàtica guerrera i escenes de caça ❏ s'empobreix el repertori decoratiu ❏ molt esquemàtica: es redueix a motius geomètrics i florals sacerdotesses terra pintat
- 36. Escultura ❏ màscares funeràries ❏ déus i deesses ❏ influències cretenques i egípcies ❏ orfebreria utilitzada per fer peces pels aixovars funeraris dels prínceps Ceràmica ❏ heretada de l’art cretenc ❏ s’empobreix, esquematitza i es redueix a imatges ornamentals i motius floral que anuncien el període geomètric de la ceràmica grega.