More Related Content
What's hot (18)
Viewers also liked (20)
Similar to Colonitzacions (20)
More from Xavier Botella (14)
Colonitzacions
- 1. Hist¨°ria del m¨®n grec. Les colonitzacions ? ¦Î¦Å?¦Í¦Ï¦É, ¦Ó?¦Í¦Å? ?¦Ò¦Ó?? ¦Ð?¦È¦Å¦Í ¦Ð¦Ë¦Å?¦È¡¯ ?¦Ã¦Ñ? ¦Ê?¦Ë¦Å¦Ô¦È¦Á? ?¦¯¦Ä?¦Ò¦Ò¦Å¦É¦Á ¦Ã 71 Tret de: iessitges.wikispaces.com
- 2. Despr¨¦s de l¡¯enfonsament de la civilitzaci¨® mic¨¨nica (1100 aC), els diferents pobles grecs (doris, eolis, jonis...) arrelen a la ³Ò°ù¨¨³¦¾±²¹ continental i a la pen¨ªnsula del Pelopon¨¨s. ³Ò°ù¨¨³¦¾±²¹ continental Pelopon¨¨s
- 3. Algunes ¦Ð?¦Ë¦Å¦É ? a la ³Ò°ù¨¨³¦¾±²¹ continental i al Pelopon¨¨s. ?¦È?¦Í¦Á¦É ¦ª?¦Ñ¦É¦Í¦È¦Ï? . jonis ¦²¦Ð?¦Ñ¦Ó¦Ç . doris ¦¶¦Á¦Ë¦Ê?? ¦¨?¦Â¦Á¦É . eolis ?¦Ñ¦Ã¦Ï? . . M?¦Ã¦Á¦Ñ¦Á
- 4. Caracter¨ªstiques de les ¦Ð?¦Ë¦Å¦É? Eren ciutats-estat independents pol¨ªticament, tot i que compartien la mateixa llengua (amb moltes variants dialectals per¨°) i la mateixa cultura (religi¨®, costums, maneres de fer i de pensar...). Totes estaven a la vora del mar: cap d¡¯elles es trobava a m¨¦s de 60 km. de la costa. Com a conseq¨¹¨¨ncia d¡¯aix¨°, el mar era la forma m¨¦s habitual de comunicaci¨® i intercanvi. Van haver uns quants centenars a ³Ò°ù¨¨³¦¾±²¹ i a les col¨°nies. La ¦Ð?¦Ë¦É? estava formada per una sola ciutat: el casc urb¨¤ ( ?¦Ò¦Ó¦Ô ), amb la seva ciutadella ( ?¦Ê¦Ñ?¦Ð¦Ï¦Ë¦É? ) i la pla?a del mercat ( ?¦Ã¦Ï¦Ñ? ), i el seus camps al voltant (¦Ö?¦Ñ¦Á). Els ciutadans vivien a la ciutat o al camp, per¨° el govern del estat estava concentrat a la ciutat. El govern el composava l¡¯asamblea ( ?¦Ê¦Ê¦Ë¦Ç¦Ò?¦Á ), el consell ( ¦Â¦Ï¦Ô¦Ë? ) i els magistrats ( ?¦Ñ¦Ö¦Ï¦Í¦Ó¦Å? ).
- 5. Els enfrontaments pol¨ªtics es concentraven, sobretot, en el tipus de constituci¨® que la ciutat tenia (per exemple, entre els defensors de l¡¯oligarquia i els defensors de la democr¨¤cia ) i en les condicions socials i econ¨°miques; la guerra civil ( ¦Ò¦Ó?¦Ò¦É? ) era freq¨¹ent. La for?a vital de les ¦Ð?¦Ë¦Å¦É? va declinar molt quan van perdre la seva independ¨¨ncia amb la conquesta d¡¯Alexandre el Gran i l¡¯aparici¨® dels regnes hel.len¨ªstics al final del segle IV aC. Activitats: agricultura, ind¨²stria (cu?r, cer¨¤mica, teixits...), pesca, comer? (mar¨ªtim, sobretot).
- 6. Paral¡¤lelament al desenvolupament de la seva civilitzaci¨®, moltes d¡¯aquestes ¦Ð?¦Ë¦Å¦É? fundaren nombroses col¨°nies ( ?¦Ð¦Ï¦É¦Ê?¦Á¦É ) per tota la Mediterr¨¤nia i, m¨¦s enll¨¤, fins el mar Negre. M a r m e d i t e r r ¨¤ n i a M a r n e g r e ³Ò°ù¨¨³¦¾±²¹ continental Pen¨ªnsula del Pelopon¨¨s
- 7. ¦¬¦Ç¦Ó¦Ñ¦Ï¦Ð?¦Ë¦Å¦É? ¦Ê¦Á? ?¦Ð¦Ï¦É¦Ê?¦Á¦É La ciutat fundadora era la metr¨°poli ( ¦Ì¦Ç¦Ó¦Ñ?¦Ð¦Ï¦Ë¦É?) , anomenada aix¨ª perqu¨¨ era la ¡®ciutat mare¡¯, l¡¯origen de la nova ciutat, la col¨°nia ( ?¦Ð¦Ï¦É¦Ê?¦Á, ?¦Ð? + ¦Ï?¦Ê?¦Á ). Les col¨°nies eren pol¨ªtica i administrativament independents de la metr¨°poli, tot i que mantenien amb ella intenses relacions comercials (precisament el prop¨°sit pel qual havien estat fundades) i tamb¨¦ culturals (llengua, religi¨®...). Eren tan independents que algunes, com per exemple Milet, van fundar, a la seva vegada, altres col¨°nies.
- 8. Com les metr¨°polis, les col¨°nies es fundaven a la vora del mar, per¨° a difer¨¨ncia d¡¯elles (i de les colonitzacions de Roma), ho eren en mig d¡¯un ambient no grec que les envoltava. Les colonitzacions van donar un important impuls a la vida econ¨°mica de la ¦Ð ?¦Ë ¦É? , i van permetre la difusi¨® de la seva cultura (l¡¯alfabet grec, per exemple) a zones tan allunyades entre s¨ª com la pen¨ªnsula del Querson¨¨s (Crimea) al mar Negre, la pen¨ªnsula Ib¨¨rica, It¨¤lia i Egipte. Els grecs van difondre per aquesta ampla zona una manera de viure en comunitat sota lleis, i el cultiu de la terra, especialment la vinya i l¡¯olivera.
- 9. Causes de les colonitzacions Increment de la poblaci¨®. Escasetat de terres de conreu, amb la pobressa i fam que es derivaren. Importaci¨® d'aliments (gra). Importaci¨® de mat¨¨ries primeres: plata, ferro, plom... En algunes ¦Ð?¦Ë¦Å¦É? , la forma de govern aristocr¨¤tic, excloent i opresora, va fer augmentar el descontent, i alguns dels seus habitants van buscar millors condicions de vida. Exportaci¨® de productes manufacturats.
- 10. Tipus d¡¯ ?¦Ð¦Ï¦É¦Ê?¦Á (segons la relaci¨® amb els ind¨ªgenes) ?¦Ð¦Ï¦É¦Ê?¦Á comercial : els grecs necessitaven la col.laboraci¨® dels habitants aut¨°ctons, que posse?en amplis coneixements del territori i sabien com obtenir les mat¨¨ries primeres, per fer-hi bons negocis. ?¦Ð¦Ï¦É¦Ê?¦Á agr¨ªcola : els colonitzadors provenien de zones de ³Ò°ù¨¨³¦¾±²¹ on el conreu de la terra es feia ja impossible. Per aix¨° la relaci¨® entre els colons i els ind¨ªgenes es convertia en una lluita per aconseguir terres f¨¨rtils.
- 11. Fases de les colonitzacions 1100-950 aC. Colonitzaci¨® d¡¯?sia Menor i les illes del mar Egeu. Egipte ?sia Menor Mar Negre Mediterr¨¤nia occidental Magna ³Ò°ù¨¨³¦¾±²¹ 750-700 aC. Colonitzaci¨® de la Magna ³Ò°ù¨¨³¦¾±²¹. 650-600 aC. Colonitzaci¨® del mar Negre, Egipte i mediterr¨¤nia occidental. Mar Egeu
- 12. Colonitzaci¨® d¡¯?sia Menor i les illes del mar Egeu. (1100-950 aC.) ?sia Menor
- 13. Colonitzaci¨® d¡¯?sia Menor i les illes del mar Egeu (1100-950 aC.) ?sia Menor . Rodes . Milet . Lesbos . Focea . Troia (?lion) Samos . Quios . . Delos Lemnos . Mar Egeu . Naxos
- 14. 2. Colonitzaci¨® de la Magna ³Ò°ù¨¨³¦¾±²¹. (750-700 aC.) Magna ³Ò°ù¨¨³¦¾±²¹
- 15. 2. Colonitzaci¨® de la Magna ³Ò°ù¨¨³¦¾±²¹ (Sic¨ªlia i sud d¡¯It¨¤lia).750-700 aC. . Siracusa . Ne¨¤polis . Tarent S¨ªbaris . Agrigent . Cumes . Crotona .
- 16. 3. Colonitzaci¨® del mar Negre, Egipte i mediterr¨¤nia occidental. (650-600 aC.) Mar Negre Egipte Mediterr¨¤nia occidental Bizanci . ?lbia . . Querson¨¨s . Trapezunt Sinope . N¨¤ucratis . Cirene . Rhode . . ·¡³¾±è¨°°ù¾±´Ç²Ô . Mass¨¤lia
- 17. ?
- 18. ·¡³¾±è¨°°ù¾±´Ç²Ô
- 19. ·¡³¾±è¨°°ù¾±´Ç²Ô
- 21. Des del Fasis fins a les columnes d¡¯±á¨¨°ù²¹³¦±ô±ð²õ, habitem a l¡¯entorn de la mar com formigues o granotes a l¡¯entorn d¡¯un bassal. Plat¨®, Fed¨® , 109 b riu Fasis Mar Negre Columnes d¡¯±á¨¨°ù²¹³¦±ô±ð²õ M a r M e d i t e r r ¨¤ n i a
- 22. ?
- 23. ?