ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
JÚLIA LÓPEZ VALERA
LOCALITZACIÓ: Tota Europa
occidental, des dels territoris
imperials alemanys fins els
regnes cristians de la península
Ibèrica, amb importants
diferències regionals.
El territori comprenia la meitat
septentrional d’Itàlia, tot
l’actual França i el territori de
l’Imperi Germànic, com el
nucli central del nou art, que
té manifestacions importants a
les Illes Britàniques i a l’illa de
Sicília.
CONTEXT HISTÒRIC: INTRODUCCIÓ
CONTEXT HISTÒRIC: INTRODUCCIÓ
CONTEXT HISTÒRIC: INTRODUCCIÓ
Cronologia i evolució: del s. X al s. XIII.
PRIMER ROMÀNIC: segle
X i principis segle XI.
ROMÀNIC PLE: segle XI i
segle XII.
ROMÀNIC TARDÀ: finals
segle XII i principis XIII.
* Definició característiques de
l’estil i tipologia edificis més
significatius (esglésies i
monestirs). L’inici de la
construcció de la tercera abadia
de Cluny (1088) és la data
simbòlica que marca la maduresa.
* Arquitectura: Alt grau de
monumentalitat i generalització
cobertes de pedra.
* L’escultura s’apodera de les
façanes i dels claustres.
* Nova reforma de l’ordre
benedictí (la reforma de Císter),
impulsa canvis substancials en
l’arquitectura religiosa.
* I introdueix als monestirs
noves solucions constructives.
- Darrer quart segle XIII, ja
pareixen a França les primeres
obres gòtiques, mentre en altres
indrets el romànic perviu fins a
mitjans segle XIII, i com a art
popular o en regions més
allunyades o rurals es dilata en el
temps.
CONTEXT HISTÒRIC: INTRODUCCIÓ
1a DEFINICIÓ(relacionada en el context i en el canvi de conjuntura que es produeix en el
segle XI):
L’art romànic s’ha d’entendre com a expressió d’un període de creixement
econòmic, d’una economia rural, de la societat feudal, de l’expansió del
cristianisme i del pelegrinatge.
- Entre els segles VIII i X, l’Europa
cristiana occidental viu un període de
greus dificultats: invasions de
musulmans, normands o víkings i
magiars, empobriment econòmic i
fragmentació política (i artística),
donant com a resultat l’aparició del
feudalisme clàssic.
CONTEXT HISTÒRIC: INTRODUCCIÓ
“ Luego vi a un Ángel que bajaba del cielo y
tenía en su mano la llave del Abismo y una
gran cadena. Dominó a la Serpiente, la
Serpiente antigua –que es el Diablo y
Satanás- y la encadenó por mil años. La
arrojó al Abismo, la encerró y puso encima
los sellos, para que no sedujera más a las
naciones hasta que se cumplieran los mil
años. Después tiene que ser soltada por
poco tiempo.”
APOCALIPSIS 20, 1-3.
Entre l’any 1000 i el 1033, el mil·lenarisme o creença en la vinguda de l’Apocalipsi (tal
com deia Sant Joan al Nou Testament), és aprofitat per l’església per a aconseguir més
poder i influència sobre la població.
“ El demonio] era de corta estatura, tenía el
cuello picado de viruela, rostro demacrado,
ojos muy negros, frente rugosa y crispada,
mentón escaso y muy estrecho, barba de
macho cabrío, orejas peludas y afiladas,
cabello rizado y enmarañado, dientes de
perro, cráneo puntiagudo, pecho
abombado, jorobado y nalgas
temblequeantes...”
Raoul GLABER, 1044.
CONTEXT HISTÒRIC: INTRODUCCIÓ
En el segle XI (data simbòlica de canvi de conjuntura), la fi de les invasions i del
mil·lenarisme, la descomposició del Califat de Còrdova i el restabliment d’una relativa pau
a Europa Occidental afavoreixen el creixement econòmic i cert renaixement de l’artesania
i el comerç.
De la inseguretat i de la feblesa de les
estructures polítiques i socials anteriors, es passa
ara a:
* Unes fronteres més estables, més segures i
consolidades.
* A la rompuda de terres i ampliació de la
superfície conreada, amb augment de la
productivitat per canvis del sistema de conreu.
* A l’augment de la població i el ressorgiment
de les ciutats.
* El cristianisme, la ideologia o les creences
cristianes com a impuls d’expansió militar
d’Europa (Croades).
CONTEXT HISTÒRIC: INTRODUCCIÓ
De la recuperació de la crisi sortiran reforçats els senyors feudals i l’església, nous
privilegiats.
CONTEXT HISTÒRIC: ECONOMIA RURAL I SOCIETAT FEUDAL
L’economia de l’època és quasi absolutament rural i de subsistència: més del 95% de la
població vivia als pobles i es dedicava a l’agricultura i la ramaderia, amb tècniques
arcaiques i rendiments molt baixos que feien que tingueren dificultats per a sobreviure.
Per aquesta raó l’art romànic serà un art fonamentalment rural.
CONTEXT HISTÒRIC: ECONOMIA RURAL I SOCIETAT FEUDAL
Societat
feudal
Dividida en 2
GRUPS
SOCIALS
PRIVILEGIATS
La noblesa i el clergat (alt clergat).
Es queden amb la propietat eminent de
la terra a canvi de protegir físicament
(nobles) i espiritualment (clergat) a la
població.
Viuen del treball dels no privilegiats.
Camperols (sobretot), artesans,
comerciants i classes populars
urbanes.
NO PRIVILEGIATS Cultiven la terra, però pagant una
part important de la collita al
senyor feudal i l’església.
Molt males condicions de vida.
Art romànic és
expressió de la
societat feudal.
CONTEXT HISTÒRIC: ECONOMIA RURAL I SOCIETAT FEUDAL
PRIVILEGIATS
NO PRIVILEGIATS
CONTEXT HISTÒRIC: ECONOMIA RURAL I SOCIETAT FEUDAL
CONCLUSIÓ: L’art romànic és, sobretot, expressió de la societat feudal, del poder
dels senyors (castells) i de l’església (esglésies, monestirs).
CONTEXT HISTÒRIC:PODER DE L’ESGLÉSIA I ELS PELEGRINATGES
L’església no sols té un poder polític, econòmic i social important, sinó que sortirà del
mil·lenarisme com la salvadora espiritual: la que ha evitat l’Apocalipsi amb les seves
pregàries i procura la pujada al cel dels seus fidels.
En acabar el mil·lenarisme un sentiment de pietat s’estén per tot l’Occident cristià:
construcció d’esglésies i veritable expansió del cristianisme.
CONTEXT HISTÒRIC:PODER DE L’ESGLÉSIA I ELS PELEGRINATGES
Aquesta pietat es
manifestarà en els
pelegrinatges cap als llocs
on es conservaven
relíquies de sants, apòstols
o el propi Crist.
CONTEXT HISTÒRIC:PODER DE L’ESGLÉSIA I ELS PELEGRINATGES
Els pelegrinatges, com el camí de Santiago, seran la forma d’expansió de les idees i l’art per
tot l’Occident (unitat artística, amb diferències regionals).
CONTEXT HISTÒRIC:PODER DE L’ESGLÉSIA I ELS PELEGRINATGES
Els responsables d’aquesta expansió seran els monjos, especialment els cluniacencs
(benedictins), que construiran monestirs per tota Europa Occidental, unificant la seva
cultura d’elit (eren pràcticament els únics que sabien llegir i escriure).
CONTEXT HISTÒRIC:PODER DE L’ESGLÉSIA I ELS PELEGRINATGES
El papa de Roma és la figura que surt més enfortida de la crisi mil·lenarista: de no tindre a
penes poder passa a ser la persona més poderosa d’Occident, per damunt de
l’emperador, fins al punt de predicar croades per a reconquerir territoris (com Terra Santa
o la península Ibèrica).
CONTEXT HISTÒRIC:PODER DE L’ESGLÉSIA I ELS PELEGRINATGES
L’art romànic és un art al servei de l’església, que el fa servir per a demostrar el
seu poder i per a adoctrinar a una població analfabeta a través de les
representacions artístiques (didactisme).
CONTEXT HISTÒRIC:PODER DE L’ESGLÉSIA I ELS PELEGRINATGES
DEFINICIÓ ART ROMÀNIC. Estil artístic propi d’Europa occidental (segles X-XIII), que
defineix els trets culturals d’Occident:
* L’Imperi cristià com a forma d’organització política.
* El feudalisme com a forma d’organització social.
* El cristianisme d’obediència romana com a ideologia.
* I l’art romànic com a expressió cultural.
CARACTERÍSTIQUES
GENERALS
1) Es va desenvolupar a EUROPA OCCIDENTAL entre els segles X i XIII.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
1) El terme “romànic” es va
inventar al segle XIX per a
referir-se a aquest art que
utilitzava elements de l’art romà
(arcs de mig punts i voltes de
canó) i per desenvolupar-se al
mateix temps que les LLENGÜES
ROMÀNIQUES (derivades del
llatí vulgar).
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
2) És el PRIMER ESTIL artístic internacional COMÚ a tota Europa Occidental, que
comparteix una sèrie de trets comuns: utilització d’un mateix repertori general de
tècniques i formes, religió comuna (el cristianisme) i els pelegrinatges, i els monjos
cluniacencs (monestirs) com a formes d’expansió.
2) Encara que hi ha certa unitat d’estil, existeixen MOLTES ESCOLES o variants regionals
del romànic, segons les influències culturals i les condicions econòmiques, socials i
polítiques de cada lloc.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
3) Rep moltes INFLUÈNCIES, destacant la romana (elements arquitectònics com la pedra,
l’arc de mig punt i la volta de canó i l’art figuratiu).
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
3) A part de la romana, INFLUÈNCIES com la germànica o bàrbara (art més abstracte i
expressionista, orfebreria).
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
3) I també INFLUÈNCIES orientals (bizantí) i musulmanes (el romànic mudèjar).
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
4) Reflexa els valors guerrers i cristians de la societat feudal i del PODER de la NOBLESA i
l’ESGLÉSIA.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
5) És un art essencialment RURAL.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
6) És un art fonamentalment
ARQUITECTÒNIC, l’escultura i la pintura
es subordina a l’arquitectura, com a
elements decoratius d’esglésies,
monestirs i castells.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
7) És un art predominantment RELIGIÓS I ESPIRITUAL, expressió d’una fe “popular”, però
elaborada i gestionada pel poder de l’església, els reis i els senyors: major importància de
l’art religiós (ESGLÉSIES, CATEDRALS I MONESTIRS) que el civil (castells i fortaleses, s’han
conservat poc perquè han sofert transformacions).
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
8) Té un caràcter DIDÀCTIC, una finalitat educativa, especialment la pintura i l’escultura.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
9) És un art ANTINATURALISTA, no respecta
ni les proporcions reals ni la perspectiva.
Les figures es representen de manera rígida
i frontal.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
10) Té un caràcter simbòlic.
10) Adopta la tradició ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA, però desenvolupa un imaginari
nou, una iconologia pròpia.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
11) L’artista és ANÒNIM, amb algunes excepcions, i l’obra d’art és més representativa
del poder que la paga que no de l’artista que la fa (de vegades deixaran la seva empremta
com mestre artesà, o els bisbes i/o els abats que impulsaren i promocionaren l’obra).
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
CARACTERÍSTIQUES GENERALS: RESUM
Es va desenvolupar en Europa Occidental entre els segles X i XIII.
El terme “romànic” es va inventar al segle XIX per a referir-se a aquest art que utilitzava
elements de l’art romà (arcs de mig punts i voltes de canó) i per desenvolupar-se
al mateix temps que les llengües romàniques (derivades del llatí vulgar).
És el primer estil artístic internacional comú a tota Europa Occidental,
que comparteix una sèrie de trets comuns: utilització d’un mateix repertori
general de tècniques i formes, religió comuna (el cristianisme) i els pelegrinatges
i els monjos cluniacencs (monestirs) com a formes d’expansió.
Encara que hi ha certa unitat d’estil, existeixen moltes escoles o variants regionals del romànic
segons les influències culturals i les condicions econòmiques, socials i polítiques de cada lloc .
Rep moltes influències, destacant la romana (elements arquitectònics com la pedra, l’arc de
mig punt i la volta de canó i art figuratiu), la germànica o bàrbara (art més abstracte i
expressionista, orfebreria) i influències orientals (bizantí) i musulmanes (el romànic mudèjar).
Reflexa els valors guerrers i cristians de la societat feudal i del poder de la noblesa i l’església.
És un art essencialment rural.
És un art fonamentalment arquitectònic, subordinant-se l’escultura i la pintura
a l’arquitectura, com a elements decoratius d’esglésies, monestirs i castells.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
És un art predominantment religiós i espiritual, expressió d’una fe “popular”, però elaborada
i gestionada pel poder de l’església, els reis i els senyors: major importància de
l’art religiós (esglésies, catedrals i monestirs) que el civil (castells i fortaleses).
Té un caràcter didàctic, una finalitat educativa, especialment la pintura i l’escultura.
És un art antinaturalista: no respecta ni les proporcions reals ni la perspectiva.
Les figures es representen de manera rígida i frontal.
Té un caràcter simbòlic.
Adopta la tradició paleocristiana, però desenvolupa un imaginari nou, una iconologia pròpia.
L’artista és anònim, amb algunes excepcions, i l’obra d’art és
més representativa del poder que la paga que no de l’artista que la fa.

More Related Content

Featured (20)

Storytelling For The Web: Integrate Storytelling in your Design Process
Storytelling For The Web: Integrate Storytelling in your Design ProcessStorytelling For The Web: Integrate Storytelling in your Design Process
Storytelling For The Web: Integrate Storytelling in your Design Process
Chiara Aliotta
Artificial Intelligence, Data and Competition – SCHREPEL – June 2024 OECD dis...
Artificial Intelligence, Data and Competition – SCHREPEL – June 2024 OECD dis...Artificial Intelligence, Data and Competition – SCHREPEL – June 2024 OECD dis...
Artificial Intelligence, Data and Competition – SCHREPEL – June 2024 OECD dis...
OECD Directorate for Financial and Enterprise Affairs
How to Leverage AI to Boost Employee Wellness - Lydia Di Francesco - SocialHR...
How to Leverage AI to Boost Employee Wellness - Lydia Di Francesco - SocialHR...How to Leverage AI to Boost Employee Wellness - Lydia Di Francesco - SocialHR...
How to Leverage AI to Boost Employee Wellness - Lydia Di Francesco - SocialHR...
SocialHRCamp
2024 State of Marketing Report – by Hubspot
2024 State of Marketing Report – by Hubspot2024 State of Marketing Report – by Hubspot
2024 State of Marketing Report – by Hubspot
Marius Sescu
Everything You Need To Know About ChatGPT
Everything You Need To Know About ChatGPTEverything You Need To Know About ChatGPT
Everything You Need To Know About ChatGPT
Expeed Software
Product Design Trends in 2024 | Teenage Engineerings
Product Design Trends in 2024 | Teenage EngineeringsProduct Design Trends in 2024 | Teenage Engineerings
Product Design Trends in 2024 | Teenage Engineerings
Pixeldarts
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental Health
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental HealthHow Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental Health
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental Health
ThinkNow
AI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdf
AI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdfAI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdf
AI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdf
marketingartwork
Skeleton Culture Code
Skeleton Culture CodeSkeleton Culture Code
Skeleton Culture Code
Skeleton Technologies
PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024
PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024
PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024
Neil Kimberley
Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)
Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)
Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)
contently
How to Prepare For a Successful Job Search for 2024
How to Prepare For a Successful Job Search for 2024How to Prepare For a Successful Job Search for 2024
How to Prepare For a Successful Job Search for 2024
Albert Qian
Social Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie Insights
Social Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie InsightsSocial Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie Insights
Social Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie Insights
Kurio // The Social Media Age(ncy)
Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024
Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024
Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024
Search Engine Journal
5 Public speaking tips from TED - Visualized summary
5 Public speaking tips from TED - Visualized summary5 Public speaking tips from TED - Visualized summary
5 Public speaking tips from TED - Visualized summary
SpeakerHub
ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd
ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd
ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd
Clark Boyd
Getting into the tech field. what next
Getting into the tech field. what next Getting into the tech field. what next
Getting into the tech field. what next
Tessa Mero
Google's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search Intent
Google's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search IntentGoogle's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search Intent
Google's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search Intent
Lily Ray
How to have difficult conversations
How to have difficult conversations How to have difficult conversations
How to have difficult conversations
Rajiv Jayarajah, MAppComm, ACC
Introduction to Data Science
Introduction to Data ScienceIntroduction to Data Science
Introduction to Data Science
Christy Abraham Joy
Storytelling For The Web: Integrate Storytelling in your Design Process
Storytelling For The Web: Integrate Storytelling in your Design ProcessStorytelling For The Web: Integrate Storytelling in your Design Process
Storytelling For The Web: Integrate Storytelling in your Design Process
Chiara Aliotta
How to Leverage AI to Boost Employee Wellness - Lydia Di Francesco - SocialHR...
How to Leverage AI to Boost Employee Wellness - Lydia Di Francesco - SocialHR...How to Leverage AI to Boost Employee Wellness - Lydia Di Francesco - SocialHR...
How to Leverage AI to Boost Employee Wellness - Lydia Di Francesco - SocialHR...
SocialHRCamp
2024 State of Marketing Report – by Hubspot
2024 State of Marketing Report – by Hubspot2024 State of Marketing Report – by Hubspot
2024 State of Marketing Report – by Hubspot
Marius Sescu
Everything You Need To Know About ChatGPT
Everything You Need To Know About ChatGPTEverything You Need To Know About ChatGPT
Everything You Need To Know About ChatGPT
Expeed Software
Product Design Trends in 2024 | Teenage Engineerings
Product Design Trends in 2024 | Teenage EngineeringsProduct Design Trends in 2024 | Teenage Engineerings
Product Design Trends in 2024 | Teenage Engineerings
Pixeldarts
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental Health
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental HealthHow Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental Health
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental Health
ThinkNow
AI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdf
AI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdfAI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdf
AI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdf
marketingartwork
PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024
PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024
PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024
Neil Kimberley
Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)
Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)
Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)
contently
How to Prepare For a Successful Job Search for 2024
How to Prepare For a Successful Job Search for 2024How to Prepare For a Successful Job Search for 2024
How to Prepare For a Successful Job Search for 2024
Albert Qian
Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024
Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024
Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024
Search Engine Journal
5 Public speaking tips from TED - Visualized summary
5 Public speaking tips from TED - Visualized summary5 Public speaking tips from TED - Visualized summary
5 Public speaking tips from TED - Visualized summary
SpeakerHub
ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd
ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd
ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd
Clark Boyd
Getting into the tech field. what next
Getting into the tech field. what next Getting into the tech field. what next
Getting into the tech field. what next
Tessa Mero
Google's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search Intent
Google's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search IntentGoogle's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search Intent
Google's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search Intent
Lily Ray

L'art romànic-Context històric- història de l'art

  • 2. LOCALITZACIÓ: Tota Europa occidental, des dels territoris imperials alemanys fins els regnes cristians de la península Ibèrica, amb importants diferències regionals. El territori comprenia la meitat septentrional d’Itàlia, tot l’actual França i el territori de l’Imperi Germànic, com el nucli central del nou art, que té manifestacions importants a les Illes Britàniques i a l’illa de Sicília. CONTEXT HISTÒRIC: INTRODUCCIÓ
  • 4. CONTEXT HISTÒRIC: INTRODUCCIÓ Cronologia i evolució: del s. X al s. XIII. PRIMER ROMÀNIC: segle X i principis segle XI. ROMÀNIC PLE: segle XI i segle XII. ROMÀNIC TARDÀ: finals segle XII i principis XIII. * Definició característiques de l’estil i tipologia edificis més significatius (esglésies i monestirs). L’inici de la construcció de la tercera abadia de Cluny (1088) és la data simbòlica que marca la maduresa. * Arquitectura: Alt grau de monumentalitat i generalització cobertes de pedra. * L’escultura s’apodera de les façanes i dels claustres. * Nova reforma de l’ordre benedictí (la reforma de Císter), impulsa canvis substancials en l’arquitectura religiosa. * I introdueix als monestirs noves solucions constructives. - Darrer quart segle XIII, ja pareixen a França les primeres obres gòtiques, mentre en altres indrets el romànic perviu fins a mitjans segle XIII, i com a art popular o en regions més allunyades o rurals es dilata en el temps.
  • 5. CONTEXT HISTÒRIC: INTRODUCCIÓ 1a DEFINICIÓ(relacionada en el context i en el canvi de conjuntura que es produeix en el segle XI): L’art romànic s’ha d’entendre com a expressió d’un període de creixement econòmic, d’una economia rural, de la societat feudal, de l’expansió del cristianisme i del pelegrinatge. - Entre els segles VIII i X, l’Europa cristiana occidental viu un període de greus dificultats: invasions de musulmans, normands o víkings i magiars, empobriment econòmic i fragmentació política (i artística), donant com a resultat l’aparició del feudalisme clàssic.
  • 6. CONTEXT HISTÒRIC: INTRODUCCIÓ “ Luego vi a un Ángel que bajaba del cielo y tenía en su mano la llave del Abismo y una gran cadena. Dominó a la Serpiente, la Serpiente antigua –que es el Diablo y Satanás- y la encadenó por mil años. La arrojó al Abismo, la encerró y puso encima los sellos, para que no sedujera más a las naciones hasta que se cumplieran los mil años. Después tiene que ser soltada por poco tiempo.” APOCALIPSIS 20, 1-3. Entre l’any 1000 i el 1033, el mil·lenarisme o creença en la vinguda de l’Apocalipsi (tal com deia Sant Joan al Nou Testament), és aprofitat per l’església per a aconseguir més poder i influència sobre la població. “ El demonio] era de corta estatura, tenía el cuello picado de viruela, rostro demacrado, ojos muy negros, frente rugosa y crispada, mentón escaso y muy estrecho, barba de macho cabrío, orejas peludas y afiladas, cabello rizado y enmarañado, dientes de perro, cráneo puntiagudo, pecho abombado, jorobado y nalgas temblequeantes...” Raoul GLABER, 1044.
  • 7. CONTEXT HISTÒRIC: INTRODUCCIÓ En el segle XI (data simbòlica de canvi de conjuntura), la fi de les invasions i del mil·lenarisme, la descomposició del Califat de Còrdova i el restabliment d’una relativa pau a Europa Occidental afavoreixen el creixement econòmic i cert renaixement de l’artesania i el comerç. De la inseguretat i de la feblesa de les estructures polítiques i socials anteriors, es passa ara a: * Unes fronteres més estables, més segures i consolidades. * A la rompuda de terres i ampliació de la superfície conreada, amb augment de la productivitat per canvis del sistema de conreu. * A l’augment de la població i el ressorgiment de les ciutats. * El cristianisme, la ideologia o les creences cristianes com a impuls d’expansió militar d’Europa (Croades).
  • 8. CONTEXT HISTÒRIC: INTRODUCCIÓ De la recuperació de la crisi sortiran reforçats els senyors feudals i l’església, nous privilegiats.
  • 9. CONTEXT HISTÒRIC: ECONOMIA RURAL I SOCIETAT FEUDAL L’economia de l’època és quasi absolutament rural i de subsistència: més del 95% de la població vivia als pobles i es dedicava a l’agricultura i la ramaderia, amb tècniques arcaiques i rendiments molt baixos que feien que tingueren dificultats per a sobreviure. Per aquesta raó l’art romànic serà un art fonamentalment rural.
  • 10. CONTEXT HISTÒRIC: ECONOMIA RURAL I SOCIETAT FEUDAL Societat feudal Dividida en 2 GRUPS SOCIALS PRIVILEGIATS La noblesa i el clergat (alt clergat). Es queden amb la propietat eminent de la terra a canvi de protegir físicament (nobles) i espiritualment (clergat) a la població. Viuen del treball dels no privilegiats. Camperols (sobretot), artesans, comerciants i classes populars urbanes. NO PRIVILEGIATS Cultiven la terra, però pagant una part important de la collita al senyor feudal i l’església. Molt males condicions de vida. Art romànic és expressió de la societat feudal.
  • 11. CONTEXT HISTÒRIC: ECONOMIA RURAL I SOCIETAT FEUDAL PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS
  • 12. CONTEXT HISTÒRIC: ECONOMIA RURAL I SOCIETAT FEUDAL CONCLUSIÓ: L’art romànic és, sobretot, expressió de la societat feudal, del poder dels senyors (castells) i de l’església (esglésies, monestirs).
  • 13. CONTEXT HISTÒRIC:PODER DE L’ESGLÉSIA I ELS PELEGRINATGES L’església no sols té un poder polític, econòmic i social important, sinó que sortirà del mil·lenarisme com la salvadora espiritual: la que ha evitat l’Apocalipsi amb les seves pregàries i procura la pujada al cel dels seus fidels. En acabar el mil·lenarisme un sentiment de pietat s’estén per tot l’Occident cristià: construcció d’esglésies i veritable expansió del cristianisme.
  • 14. CONTEXT HISTÒRIC:PODER DE L’ESGLÉSIA I ELS PELEGRINATGES Aquesta pietat es manifestarà en els pelegrinatges cap als llocs on es conservaven relíquies de sants, apòstols o el propi Crist.
  • 15. CONTEXT HISTÒRIC:PODER DE L’ESGLÉSIA I ELS PELEGRINATGES Els pelegrinatges, com el camí de Santiago, seran la forma d’expansió de les idees i l’art per tot l’Occident (unitat artística, amb diferències regionals).
  • 16. CONTEXT HISTÒRIC:PODER DE L’ESGLÉSIA I ELS PELEGRINATGES Els responsables d’aquesta expansió seran els monjos, especialment els cluniacencs (benedictins), que construiran monestirs per tota Europa Occidental, unificant la seva cultura d’elit (eren pràcticament els únics que sabien llegir i escriure).
  • 17. CONTEXT HISTÒRIC:PODER DE L’ESGLÉSIA I ELS PELEGRINATGES El papa de Roma és la figura que surt més enfortida de la crisi mil·lenarista: de no tindre a penes poder passa a ser la persona més poderosa d’Occident, per damunt de l’emperador, fins al punt de predicar croades per a reconquerir territoris (com Terra Santa o la península Ibèrica).
  • 18. CONTEXT HISTÒRIC:PODER DE L’ESGLÉSIA I ELS PELEGRINATGES L’art romànic és un art al servei de l’església, que el fa servir per a demostrar el seu poder i per a adoctrinar a una població analfabeta a través de les representacions artístiques (didactisme).
  • 19. CONTEXT HISTÒRIC:PODER DE L’ESGLÉSIA I ELS PELEGRINATGES DEFINICIÓ ART ROMÀNIC. Estil artístic propi d’Europa occidental (segles X-XIII), que defineix els trets culturals d’Occident: * L’Imperi cristià com a forma d’organització política. * El feudalisme com a forma d’organització social. * El cristianisme d’obediència romana com a ideologia. * I l’art romànic com a expressió cultural.
  • 21. 1) Es va desenvolupar a EUROPA OCCIDENTAL entre els segles X i XIII. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  • 22. 1) El terme “romànic” es va inventar al segle XIX per a referir-se a aquest art que utilitzava elements de l’art romà (arcs de mig punts i voltes de canó) i per desenvolupar-se al mateix temps que les LLENGÜES ROMÀNIQUES (derivades del llatí vulgar). CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  • 23. 2) És el PRIMER ESTIL artístic internacional COMÚ a tota Europa Occidental, que comparteix una sèrie de trets comuns: utilització d’un mateix repertori general de tècniques i formes, religió comuna (el cristianisme) i els pelegrinatges, i els monjos cluniacencs (monestirs) com a formes d’expansió. 2) Encara que hi ha certa unitat d’estil, existeixen MOLTES ESCOLES o variants regionals del romànic, segons les influències culturals i les condicions econòmiques, socials i polítiques de cada lloc. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  • 24. 3) Rep moltes INFLUÈNCIES, destacant la romana (elements arquitectònics com la pedra, l’arc de mig punt i la volta de canó i l’art figuratiu). CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  • 25. 3) A part de la romana, INFLUÈNCIES com la germànica o bàrbara (art més abstracte i expressionista, orfebreria). CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  • 26. 3) I també INFLUÈNCIES orientals (bizantí) i musulmanes (el romànic mudèjar). CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  • 27. 4) Reflexa els valors guerrers i cristians de la societat feudal i del PODER de la NOBLESA i l’ESGLÉSIA. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  • 28. 5) És un art essencialment RURAL. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  • 29. 6) És un art fonamentalment ARQUITECTÒNIC, l’escultura i la pintura es subordina a l’arquitectura, com a elements decoratius d’esglésies, monestirs i castells. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  • 30. 7) És un art predominantment RELIGIÓS I ESPIRITUAL, expressió d’una fe “popular”, però elaborada i gestionada pel poder de l’església, els reis i els senyors: major importància de l’art religiós (ESGLÉSIES, CATEDRALS I MONESTIRS) que el civil (castells i fortaleses, s’han conservat poc perquè han sofert transformacions). CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  • 31. 8) Té un caràcter DIDÀCTIC, una finalitat educativa, especialment la pintura i l’escultura. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  • 32. 9) És un art ANTINATURALISTA, no respecta ni les proporcions reals ni la perspectiva. Les figures es representen de manera rígida i frontal. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  • 33. 10) Té un caràcter simbòlic. 10) Adopta la tradició ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA, però desenvolupa un imaginari nou, una iconologia pròpia. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  • 34. 11) L’artista és ANÒNIM, amb algunes excepcions, i l’obra d’art és més representativa del poder que la paga que no de l’artista que la fa (de vegades deixaran la seva empremta com mestre artesà, o els bisbes i/o els abats que impulsaren i promocionaren l’obra). CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  • 35. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: RESUM Es va desenvolupar en Europa Occidental entre els segles X i XIII. El terme “romànic” es va inventar al segle XIX per a referir-se a aquest art que utilitzava elements de l’art romà (arcs de mig punts i voltes de canó) i per desenvolupar-se al mateix temps que les llengües romàniques (derivades del llatí vulgar). És el primer estil artístic internacional comú a tota Europa Occidental, que comparteix una sèrie de trets comuns: utilització d’un mateix repertori general de tècniques i formes, religió comuna (el cristianisme) i els pelegrinatges i els monjos cluniacencs (monestirs) com a formes d’expansió. Encara que hi ha certa unitat d’estil, existeixen moltes escoles o variants regionals del romànic segons les influències culturals i les condicions econòmiques, socials i polítiques de cada lloc . Rep moltes influències, destacant la romana (elements arquitectònics com la pedra, l’arc de mig punt i la volta de canó i art figuratiu), la germànica o bàrbara (art més abstracte i expressionista, orfebreria) i influències orientals (bizantí) i musulmanes (el romànic mudèjar). Reflexa els valors guerrers i cristians de la societat feudal i del poder de la noblesa i l’església. És un art essencialment rural. És un art fonamentalment arquitectònic, subordinant-se l’escultura i la pintura a l’arquitectura, com a elements decoratius d’esglésies, monestirs i castells.
  • 36. CARACTERÍSTIQUES GENERALS És un art predominantment religiós i espiritual, expressió d’una fe “popular”, però elaborada i gestionada pel poder de l’església, els reis i els senyors: major importància de l’art religiós (esglésies, catedrals i monestirs) que el civil (castells i fortaleses). Té un caràcter didàctic, una finalitat educativa, especialment la pintura i l’escultura. És un art antinaturalista: no respecta ni les proporcions reals ni la perspectiva. Les figures es representen de manera rígida i frontal. Té un caràcter simbòlic. Adopta la tradició paleocristiana, però desenvolupa un imaginari nou, una iconologia pròpia. L’artista és anònim, amb algunes excepcions, i l’obra d’art és més representativa del poder que la paga que no de l’artista que la fa.