More Related Content
Similar to Resum ¸é´Ç³¾Ã ²Ô¾±³¦ i ³Òò³Ù¾±³¦, història de l'art (20)
More from cintacidcid4 (7)
Resum ¸é´Ç³¾Ã ²Ô¾±³¦ i ³Òò³Ù¾±³¦, història de l'art
- 2. Cronologia i evolució. Del s. X al s. XIII. Tres etapes: Primer romà nic: segle X i principis segle XI. Primer ple: segle XI i segle XII. Primer tardà : finals segle XII i principis XIII. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció
- 3. Creença en la vinguda de l’Apocalipsi (1000 i el 1033, el mil·lenarisme, Sant Joan al Nou Testament), és aprofitat per l’església per a aconseguir més poder i influència sobre la població. “ Luego vi a un Ãngel que bajaba del cielo y tenÃa en su mano la llave del Abismo y una gran cadena. Dominó a la Serpiente, la Serpiente antigua –que es el Diablo y Satanás- y la encadenó por mil años. La arrojó al Abismo, la encerró y puso encima los sellos, para que no sedujera más a las naciones hasta que se cumplieran los mil años. Después tiene que ser soltada por poco tiempo.†APOCALIPSIS 20, 1-3. 1.- CONTEXT HISTÃ’RIC 1.1.- Introducció
- 4. Economia rural. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal L’economia de l’època és quasi absolutament rural i de subsistència: més del 95% de la població vivia als pobles i es dedicava a l’agricultura i la ramaderia, amb tècniques arcaiques i rendiments molt baixos que feien que tingueren dificultats per a sobreviure. Per aquesta raó l’art romà nic serà un art fonamentalment rural.
- 5. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal CONCLUSIÓ: L’art romà nic és, sobretot, expressió de la societat feudal, del poder dels senyors (castells) i de l’església (esglésies, monestirs).
- 6. 1.- CONTEXT HISTÃ’RIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges Els pelegrinatges, com el camà de Santiago, seran la forma d’expansió de les idees i l’art per tot l’Occident (unitat artÃstica, amb diferències regionals).
- 7. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges Els responsables d’aquesta expansió seran els monjos, especialment els cluniacencs (benedictins), que construiran monestirs per tota Europa Occidental, unificant la seva cultura d’elit (eren prà cticament els únics que sabien llegir i escriure).
- 8. 1.- CONTEXT HISTÃ’RIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges L’art romà nic és un art al servei de l’església, que l’utilitza per a demostrar el seu poder i per a adoctrinar a una població analfabeta a través de les representacions artÃstiques (didactisme).
- 9. 2.- CARACTERÃSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 1) Es va desenvolupar en EUROPA OCCIDENTAL entre els segles X i XIII.
- 10. 2.- CARACTERÃSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 1) El terme “romà nic†es va inventar al segle XIX per a referir-se a aquest art que utilitzava elements de l’art romà (arcs de mig punts i voltes de canó) i per desenvolupar-se al mateix temps que les LLENGÃœES ROMÀNIQUES (derivades del llatà vulgar).
- 11. 2.- CARACTERÃSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 3) Rep moltes INFLUÈNCIES, destacant la romana (elements arquitectònics com la pedra, l’arc de mig punt i la volta de canó i l’art figuratiu).
- 12. 2.- CARACTERÃSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 4) Reflexa els valors guerrers i cristians de la societat feudal i del PODER de la NOBLESA i l’·¡³§³Ò³¢Ã‰³§±õ´¡.
- 13. 2.- CARACTERÃSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 5) És un art essencialment RURAL.
- 14. 2.- CARACTERÃSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 6) És un art fonamentalment ARQUITECTÃ’NIC, l’escultura i la pintura es subordina a l’arquitectura, com a elements decoratius d’esglésies, monestirs i castells.
- 15. 2.- CARACTERÃSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 7) És un art predominantment RELIGIÓS I ESPIRITUAL, expressió d’una fe “popularâ€, però elaborada i gestionada pel poder de l’església, els reis i els senyors: major importà ncia de l’art religiós (ESGLÉSIES, CATEDRALS I MONESTIRS) que el civil (castells i fortaleses, s’han conservat poc perquè han sofert transformacions).
- 16. 2.- CARACTERÃSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 8) Té un carà cter DIDÀCTIC, una finalitat educativa, especialment la pintura i l’escultura.
- 17. 2.- CARACTERÃSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 9) És un art ANTINATURALISTA, no respecta ni les proporcions reals ni la perspectiva. Les figures es representen de manera rÃgida i frontal.
- 18. 10) Té un carà cter simbòlic. 10) Adopta la tradició ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA, però desenvolupa un imaginari nou, una iconologia pròpia. 2.- CARACTERÃSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC
- 19. 2.- CARACTERÃSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 11) L’artista és ANÃ’NIM, amb algunes excepcions, i l’obra d’art és més representativa del poder que la paga que no de l’artista que la fa (de vegades deixaran la seva empremta qualque mestre artesà , o els bisbes i/o els abats que impulsaren i promocionaren l’obra).
- 20. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- CaracterÃstiques generals 5) Els edificis, sobretot els religiosos, presenten una ESTRUCTURA MÈTRICA PRECISA, amb proporcions entre les parts, donant la impressió d’un organisme organitzat.
- 21. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- CaracterÃstiques generals 6) POCA LLUM en els interiors: els murs presenten POCS VANS I ATROMPETATS.
- 22. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- CaracterÃstiques generals 6) POCA LLUM en els interiors: els murs presenten POCS VANS I ATROMPETATS.
- 23. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- CaracterÃstiques generals 9)TIPOLOGIA EDIFICIS: * L’arquitectura religiosa serà la més important, destacant les ESGLÉSIES, CATEDRALS I MONESTIRS.
- 24. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- CaracterÃstiques generals 9)TIPOLOGIA EDIFICIS: * L’arquitectura civil: altres estructures defensives com les MURALLES (Àvila).
- 25. * Els murs solen estar reforçats per CONTRAFORTS exteriors per suportar millor el pes. Predomina el macis a causa de la falta de confiança en la seguretat de l’edifici i els interiors obscurs, amb un esperit de recolliment. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- CaracterÃstiques generals 10) ELEMENTS ARQUITECTÃ’NICS DE SUPORT: Contrafort
- 26. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- CaracterÃstiques generals 10) ELEMENTS ARQUITECTÃ’NICS DE SUPORT: * Prefereixen els PILARS a les columnes, o quadrats, o cilÃndrics, i destacant el pilar CRUCIFORME, sovint amb 4 o més columnes adossades (tendència a la complexitat), i les pilastres.
- 27. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- CaracterÃstiques generals * Els CAPITELLS presenten diferents tipus de decoració (geomètrica, vegetal), però destaquen els que presenten escultura figurativa, tant passatges i personatges de la BÃblia com monstres del bestiari (capitells historiats, provinents del corinti). 10) ELEMENTS ARQUITECTÃ’NICS DE SUPORT:
- 28. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- CaracterÃstiques generals 11) ELEMENTS ARQUITECTÃ’NICS SUSTENTATS: ARC de MIG PUNT, prà cticament és l’únic, sobre pilars o columnes. ARCS
- 29. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- CaracterÃstiques generals 11) ELEMENTS ARQUITECTÃ’NICS SUSTENTATS: ARCS A les finestres aquest arc es disposa de forma ATROMPETADA i a les portalades es solen posar diversos arcs de mig punt concèntrics (ARQUIVOLTES).
- 30. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- CaracterÃstiques generals VOLTES La més utilitzada és la de CANÓ (a partir de l’arc de mig punt); volta molt pesada que exigeix murs molt gruixats i estreps o contraforts. ARESTA. MITGES VOLTES CANÓ, QUART d’ESFERA , QUART de CANÓ. 11) ELEMENTS ARQUITECTÃ’NICS SUSTENTATS:
- 31. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- CaracterÃstiques generals VOLTES CANÓ. 11) ELEMENTS ARQUITECTÃ’NICS SUSTENTATS:
- 32. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- CaracterÃstiques generals VOLTES CANÓ. També utilitzen, normalment a les naus laterals, la VOLTA d’ARESTA. MITGES VOLTES CANÓ, QUART d’ESFERA , QUART de CANÓ. 11) ELEMENTS ARQUITECTÃ’NICS SUSTENTATS:
- 33. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- CaracterÃstiques generals ARESTA. VOLTES 11) ELEMENTS ARQUITECTÃ’NICS SUSTENTATS:
- 34. CÚPULES en els CREUERS sobre PETXINES. 11) ELEMENTS ARQUITECTÃ’NICS SUSTENTATS: 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- CaracterÃstiques generals
- 35. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- CaracterÃstiques generals Si en lloc d’una cúpula la coberta del creuer pren forma de torre poligonal l’anomenem CIMBORI (torre de planta quadrada o octogonal que permet d’il·luminar el creuer i que, a l’interior es manifesta en forma de cúpula de mitja esfera sobre trompes o sobre petxines). 11) ELEMENTS ARQUITECTÃ’NICS SUSTENTATS:
- 36. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- CaracterÃstiques generals 11) ELEMENTS ARQUITECTÃ’NICS SUSTENTATS: Coberta del creuer en forma de torre poligonal: CIMBORI.
- 37. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ·¡³§³Ò³¢Ã‰³§±õ´¡ 7) DECORACIÓ EXTERIOR: arcs cecs, faixes o bandes llombardes..., etc.
- 38. 8) TIPUS PLANTES BASILICAL 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ·¡³§³Ò³¢Ã‰³§±õ´¡ CREU LLATINA CENTRALITZADA (circular o poligonal)
- 39. 8) TIPUS PLANTES 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ·¡³§³Ò³¢Ã‰³§±õ´¡ Presa de l’art paleocristià i preromà nic (que derivaven de la planta de la basÃlica romana), és la més utilitzada en les esglésies parroquials, i consisteix en una nau rectangular principal o central (més ampla i alta) que pot anar acompanyada de naus laterals (una o dos a cada banda per formar una església d’una, tres o cinc naus) i que acaba en la capçalera amb l’altar major i l’absis semicircular. BASILICAL
- 40. 8) TIPUS PLANTES 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ·¡³§³Ò³¢Ã‰³§±õ´¡ BASILICAL
- 41. 8) TIPUS PLANTES 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ·¡³§³Ò³¢Ã‰³§±õ´¡ BASILICAL
- 42. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ·¡³§³Ò³¢Ã‰³§±õ´¡ Pròpia de les catedrals i esglésies de pelegrinatge de les ciutats amb bisbe, i model més caracterÃstic del romà nic ple: és el resultat d’afegir una o và ries naus (TRANSSEPTE o transseptes) perpendiculars a l’eix longitudinal de la basÃlica just abans d’arribar a la capçalera, formant una creu llatina (sÃmbol de Crist). 8) TIPUS PLANTES CREU LLATINA
- 43. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ·¡³§³Ò³¢Ã‰³§±õ´¡ PLANTA de les 5 GRANS ESGLÉSIES DE PEREGRINACIÓ: - Saint Martin de Tours. - Saint Marcial de Limoges - Sainte Foy de Conques - Saint Sernin de Toulouse - Catedral de Santiago de Compostel·la 8) TIPUS PLANTES CREU LLATINA
- 44. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ·¡³§³Ò³¢Ã‰³§±õ´¡ PLANTA CREU LLATINA: Santiago de Compostel·la.
- 45. ·¡³§³Ò³¢Ã‰³§±õ´¡
- 46. 8) TIPUS PLANTES 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ·¡³§³Ò³¢Ã‰³§±õ´¡ D’influència bizantina (mausoleus i baptisteris) o del model de la BasÃlica del Sant Sepulcre de Jerusalem, difós a Occident per les Croades. S’utilitza a les esglésies dels ordes militars (templers especialment), i als baptisteris italians. La majoria d’exemples tenen carà cter funerari: - Ermita de Santa Maria d’Eunate ( tipus funerà ria, Navarrra) - Capella funerà ria de Torres de RÃo (Navarra) - Església templà ria de la Vera Cruz (Segòvia) CENTRALITZADA (circular o poligonal)
- 47. 8) TIPUS PLANTES 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ·¡³§³Ò³¢Ã‰³§±õ´¡ CENTRALITZADA (circular o poligonal)
- 48. 8) TIPUS PLANTES 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ·¡³§³Ò³¢Ã‰³§±õ´¡ CENTRALITZADA (circular o poligonal)
- 49. 8) TIPUS PLANTES ·¡³§³Ò³¢Ã‰³§±õ´¡ CENTRALITZADA (circular o poligonal) 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs
- 50. Orientada a l’OEST, presenta una portalada d’ARCS de MIG PUNT en forma d’ARQUIVOLTES (simbologia semblant a l’arc de triomf romà , però religiós) i ATROMPETADA. 9) PARTS del TEMPLE FAÇANA 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs
- 51. 9) PARTS del TEMPLE FAÇANA 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs Estava molt decorada i solia estar flanquejada per DUES TORRES (campanars, que s’aixequen als peus del temple); la forma d’aquest cos occidental (o MACÃS OCCIDENTAL) deriva del WESTWERK carolingi (façana amb dues torres quadrades entre les qual n’hi ha un vestÃbul a mena de nà rtex, damunt del qual es disposa una tribuna). D’altres temples adopten diverses solucions i tenen una única torres situada a l’extrem oriental, cosa molt freqüent al romà nic llombard i català , per exemple, Sant Climent de Taüll.
- 52. Les arquivoltes, quan es sustenten sobre el mur produeixen una superfÃcie esglaonada, que se decora amb columnes o està tues sobre els muntants (jambas). En el centre de la portasa haver una columna o pilar, el trencallums o mainell (parteluz) . 9) PARTS del TEMPLE FAÇANA 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs
- 53. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 9) PARTS del TEMPLE El NÀRTEX o ATRI: nau transversal situada a l’entrada a manera de vestÃbul.
- 54. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 9) PARTS del TEMPLE NAUS Lloc destinat als fidels, poden ser una, tres o cinc. Les naus LATERALS, separades de la central per arcs FORMERETS, podien tenir un pis superior o TRIBUNA per a sostenir el pes de la volta (és el matroneu paleocristià ), i que solia obrir finestres a l’exterior per on entrava llum a la nau central, a través d’unes finestres que donaven a la nau central, el TRIFORI.
- 55. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 9) PARTS del TEMPLE NAU LATERALS
- 56. TRIFORI TRIBUNA ARCS FORMERETS 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 9) PARTS del TEMPLE
- 57. - Els PILARS CRUCIFORMES: - Alternen la base circular i quadrada. - Arcs FAIXONS, arcs FORMERS i arcs de DESCÀRREGA: - Arcs de mig punt un poc peraltats i motllures amb doble motllura cilÃndrica. - TRIFORI de finestres dobles o geminades, de dos arcs peraltats, coronades amb arcs de descà rrega, que comuniquen amb la TRIBUNA i aboquen llum a la nau central. ARCS FAIXONS TRIFORI ARCS FORMERS PILARS Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128). A L’ALÇAT OBSERVAM Terminologia PAU
- 58. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 9) PARTS del TEMPLE TRIBUNA
- 59. TRANSSEPTE NAU TRANSVERSAL 9) PARTS del TEMPLE CREUER 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs
- 60. 9) PARTS del TEMPLE TRANSSEPTE És la nau o conjunt de naus transversals que creuen les naus longitudinals just abans d’arribar a la capçalera, donant-li al temple forma de creu llatina. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs
- 61. 9) PARTS del TEMPLE És el punt on es creuen la nau central de l’església i la nau del transsepte, és el punt més important del temple, el més il·luminat, on estan l’altar major i el presbiteri (espai reservat per als clergues). CREUER 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs
- 62. El creuer sol estar coronat per una CÚPULA o CIMBORI (cúpula celestial). 9) PARTS del TEMPLE CREUER I CÚPULA 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs
- 63. 9) PARTS del TEMPLE CREUER I CIMBORI 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs
- 64. 9) PARTS del TEMPLE CAPÇALERA 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs La CAPÇALERA és el remat del temple, amb forma semicircular i en direcció est (ABSIS).
- 65. 9) PARTS del TEMPLE CAPÇALERA 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs Desapareix la gran absis semicircular de la planta basilical, ja que les naus laterals envolten la central en forma de GIROLA o DEAMBULATORI.
- 66. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 9) PARTS del TEMPLE CAPÇALERA Aquesta girola solia tenir CAPELLES RADIALS adossades a l’interior que, a l’exterior, tenien forma de petites absis o ABSIDIOLES.
- 67. 9) PARTS del TEMPLE CAPÇALERA 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs En el primer romà nic és més freqüent la capçalera amb tres absis. Exemples: - Sant Vicent de Cardona (Cardona, Barcelona). - Sant Martà de Fròmista (Palència).
- 68. 9) PARTS del TEMPLE CAPÇALERA 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs A la regió francesa de Poitou apareix un grup d’esglésies en què cada tram de la nau es cobreix amb un cúpula de mitja esfera: - Saint Front de Perigús - Catedral d’Angulema
- 69. 9) PARTS del TEMPLE SOTERRANI 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs Al soterrani es podia construir una CRIPTA on estaven les relÃquies.
- 70. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs La coberta exterior solia ser a DUES AIGÜES i recoberta de TEULES. 9) PARTS del TEMPLE TEULADA
- 71. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 9) PARTS del TEMPLE
- 72. 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 9) PARTS del TEMPLE
- 73. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 9) PARTS del TEMPLE
- 74. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs La influència monà stica durà , en ocasions, a què el canonges duguin una vida comunità ria, el que va comportar la construcció de CLAUSTRES adossats a l’església (recordeu: hi ha clergat secular i el regular, reglat, el que seguia una norma). MONESTIR
- 75. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs MONESTIR Al segle X, la reforma de l’orde benedictà duta a terme per Sant Odiló, abat de Cluny, va suposar un moviment impulsor dels nous monestirs i va transformar els ja existents, que contribuïren a impulsar l’extensió del romà nic. El moviment monà stics té el seu origen en les reaccions del primers eremites contra el luxe i l’esplendor de l’església; va ser Sant Benet, al segle VI, qui va organitzar el primers monestirs regits per al seva famosa regla (pobresa, castedat, obediència, oració i treball, però no la negació total del món). La consolidació del feudalisme els va convertir en grans centres d’explotació agrÃcola, per donacions del reis i dels nobles que cercaven la salvació, i el delme, què eren obligats a pagar els camperols. Tingueren tant d’auge econòmic que, en el segle XI, els monestirs posseïen la sisena part de la riquesa d’Europa, el que va provocar el nou moviment reformador encapçalat per Sant Bernat de Clairvaux, que reaccionà contra l’esplendor de Cluny i propugnà la renuncia als tributs feudals (REFORMA CISTERCENCA del segle XI). L’orde de CÃster serà capdavantera en la renovació arquitectònica que durà a la dissolució del ¸é´Ç³¾Ã ²Ô¾±³¦. HISTÃ’RIA
- 76. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs MONESTIR A tenir en compte que el monestir no és tan sol l’habitatge d’una comunitat religiosa, sinó un centre d’explotació agrÃcola, una autèntica senyoria eclesià stica (el FEU del clergat).
- 77. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs MONESTIR Centre CULTURAL I ARTÃSTIC Centre ECONÃ’MIC Centre RELIGIÓS 1) FUNCIONS
- 78. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs MONESTIR Centre RELIGIÓS: lloc d’oració i recolliment, aïllat del món i consagrat a Déu. 1) FUNCIONS
- 79. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs MONESTIR 1) FUNCIONS Centre ECONÒMIC: a més de les activitats econòmiques fetes pels propis monjos, dominen un ampli territori sobre el qual l’abat actua com a senyor feudal.
- 80. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs MONESTIR 1) FUNCIONS Centre CULTURAL I ARTÃSTIC: copien i conserven llibres (els monjos, al scriptorium del monestir, copien els manuscrits i els ornamenten amb miniatures), i els monestirs poden fer d’escola i/ o centre transmissor del saber.
- 81. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 2) La vida monà stica tenia una à mplia tradició, però serà la REFORMA CLUNIACENCA de la regla de sant Benet (ora et labora), amb un major rigor en l’aplicació, la que s’estendrà per tota Europa, construint monestirs AÃLLATS de la resta de la població. Els monestirs són com petites CIUTATS TANCADES on hi ha tot allò necessari per a la vida en ells. MONESTIR
- 82. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs MONESTIR 3) PARTS del MONESTIR S’estructuren al voltant d’un CLAUSTRE quadrat o rectangular, porticat amb arcs de mig punt sobre columnes i sovint amb capitells historiats i amb jardà al centre, sent el lloc més important de l’edifici (sÃmbol de la vida en comú, el recolliment i l’oració).
- 83. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs MONESTIR 3) PARTS del MONESTIR Al costat del claustre estava l’·¡³§³Ò³¢Ã‰³§±õ´¡, i la resta de llocs importants: sala CAPITULAR, REFECTORI o menjador, BIBLIOTECA, SCRIPTORIUM, DORMITORIS
- 84. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs MONESTIR 3) PARTS del MONESTIR Més allunyats estaven la cuina, els estables, hostalatges per a pelegrins, apotecaria, forn, ferreria...
- 85. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs Església i claustre són els dos espais on es conserven les novetats artÃstiques del romà nic, perquè la resta del conjunt monà stic ha estat modificat. MONESTIR 4) SIMBOLOGIA de l’·¡³§³Ò³¢Ã‰³§±õ´¡ i CLAUSTRE dels monestirs
- 86. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs MONESTIR 4) SIMBOLOGIA de l’·¡³§³Ò³¢Ã‰³§±õ´¡ i CLAUSTRE dels monestirs ·¡³§³Ò³¢Ã‰³§±õ´¡: el temple representa l’església triomfant.
- 87. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs MONESTIR 4) SIMBOLOGIA de l’·¡³§³Ò³¢Ã‰³§±õ´¡ i CLAUSTRE dels monestirs CLAUSTRE: és el ParadÃs un el homes justos viuran en eterna i perfecta harmonia. Això explica la preocupació per l’ornamentació dels claustres (CAPITELLS, COLUMNES, CIMACIS, MÈNSULES...). En ells trobem mostres importants de l’arquitectura romà nica.
- 88. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS * França - Cluny III (gran complex ciutat del segle XI). - Santa Magdalena de Vézelay (s. XII). - Santa Fe de Conques (ss. XI-XII). * Catalunya - Santa Maria de Ripoll (s. XI). - Sant Pere de Rodes (s. XI). - Sant Martà de Canigó (s. XI). - Sant Joan de les Abadesses (s. XII). - Sant Miquel de Cuixà * Aragó - San Juan de la Peña (ss. XI-XII). * Navarra - San Salvador de Leyre (ss. XI-XII). * Castella - Santo Domingo de Silos (s. XI), monestir benedictà a Burgos, curiós el pòrtic lateral. - San Pedro de Arlanza.
- 89. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Monestir de Cluny III (segle XI).
- 90. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Monestir de Cluny III (segle XI).
- 91. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI). És el model clà ssic del monestir romà nic, tot i que segueix les lÃnies bà siques de construccions anteriors com l’Abadia de Saint Gall. RECONSTRUCCIÓ IDEAL DEL MONESTIR DE CLUNY III (S. XI)
- 92. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI). L’Abadia de Cluny, que ja existia, va ser reedificada. El primitiu monestir fundat per Sant Odiló, l’any 910 a la vall del Grosne (Borgonya), va ser molt modificat entre 1088 i 1130.
- 93. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI). Es va bastir una nova església (coneguda entre els historiadors de l’art com CLUNY III) de grans dimensions, amb cinc naus, d’altura decreixent, doble transsepte i una gran girola; s’hi podien aplegar milers de pelegrins i fidels, i les cerimònies es feien amb gran solemnitat. L’exterior es caracteritzava per l’elevat número de torres, vuit en total.
- 94. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI). PLANTA I SECCIÓ DEL MONESTIR DE CLUNY
- 95. MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).
- 96. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Aquest sÃmbol del poder temporal i de la riquesa de l’Església, va ser saquejat i destruït durant la Revolució francesa i només queden restes poc significatives, i una de les torres del transsepte, l’anomenat Campanar de l’aigua beneïda. MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).
- 97. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Tot i que a Cluny III no apareixen solucions originals, la seva edificació va influir en L’Església de la Charité-sur-Loire i la Catedral d’Autun, que seguiran el seu model; per la disposició de la capçalera, resta emparentada també, amb les grans esglésies de la peregrinació com Saint Sernin de Toulouse i la Catedral de Santiago de Compostel·la. MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).
- 98. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI). RECONSTRUCCIÓ IDEAL DEL MONESTIR DE CLUNY III (S. XI)
- 99. 5) MONESTIRS IMPORTANTS MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI). Campanar de l’aigua beneïda. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs
- 100. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Santa Maria de Ripoll (segle XI)
- 101. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Santa Maria de Ripoll (segle XI)
- 102. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Santa Maria de Ripoll (segle XI)
- 103. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Sant Pere de Rodes (segle XI)
- 104. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs Sant Pere de Rodes (segle XI) 5) MONESTIRS IMPORTANTS
- 105. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Sant Pere de Rodes (segle XI)
- 106. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Sant Martà del Canigó (segle XI)
- 107. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Sant Martà del Canigó (segle XI)
- 108. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Sant Joan de les Abadesses (segle XII)
- 109. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Sant Joan de les Abadesses (segle XII)
- 110. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Sant Joan de les Abadesses (segle XII)
- 111. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Sant Miquel de Cuixà (Catalunya Nord)
- 112. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS San Juan de la Peña (segles XI-XII)
- 113. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS San Juan de la Peña (segles XI-XII)
- 114. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS San Juan de la Peña (segles XI-XII)
- 115. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS San Salvador de Leyre (segles XI-XII)
- 116. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS San Salvador de Leyre (segles XI-XII)
- 117. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs San Salvador de Leyre (segles XI-XII) 5) MONESTIRS IMPORTANTS
- 118. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI) Santo Domingo de Silos (segle XI), monestir benedictà a Burgos, curiós el pòrtic lateral.
- 119. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI)
- 120. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI)
- 121. 5) MONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI) 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs
- 122. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI)
- 123. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI)
- 124. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI). Relleu: El dubte de Sant Tomà s.
- 125. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI). Relleu: El dubte de Sant Tomà s.
- 126. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI)
- 127. Se’n conserva molt poca arquitectura civil, perquè les cases dels camperols eren humils i de materials poc duradors, i els castells dels nobles han estat transformats. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.3.- Arquitectura civil: Castells i obres enginyeria CASTELL La torre del homenatge 🡪 se situava en el pati d’armes. De 3 o 4 pisos era on vivia el senyor amb la seva famÃlia. Merlets 🡪 servien de protecció als arquers que defensaven el castell. Masmorres 🡪 se situaven en el més profund dels soterranis, eren presons lúgubres, humides i obscures.
- 128. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.3.- Arquitectura civil: Castells i obres enginyeria CASTELL La preocupació per la defensa i la seguretat va fer construir castells i fortaleses, que eren, a la vegada, habitatge del senyor i refugi del poble. Fossat 🡪 rodejava el castell i en cas de perill s’omplia d’aigua. Pati d’honor o d’armes 🡪 era el nucli i estava envoltat per les principals dependències: capella, cuina i despenses. Pont llevadÃs 🡪 s’aixecava mitjançant cadenes quan es volia aïllar l’edifici, donava accés a l’única entrada i gran porta de la muralla. Passeig de ronda 🡪 passeig que recorria tot la muralla des d’on els sentinelles vigilaven els possibles perills.
- 129. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.3.- Arquitectura civil: Castells i obres enginyeria No existeix tipologia única, alguns són, tan sols, una sòlida torre de planta quadrangular, els anomenats DONJON en la terminologia francesa, altres es formen per addició i es rodegen per unes murades com el Castell de Loarre a Osca. CASTELL CASTELL DE LOARRE (S. XI). OSCA
- 130. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.3.- Arquitectura civil: Castells i obres enginyeria CASTELL De ciutat emmurallades queden restes a les murades d’Àvila i les d’Aigües Tortes, a França. I, en molt bon estat, els banys de Girona de finals de segle XII, organitzats al voltant d’una sala quadrada, al centre de la qual hi ha una piscina octogonal rodejada d’arcs sobre columnes i coberta per cúpula. Es conserven restes de la façana d’un hospital, del segle XII, a Tarragona. MURADES ÀVILA (SEGLE XI)
- 131. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.3.- Arquitectura civil: Castells i obres enginyeria CASTELL Fora de les ciutats, trobem els camins i els ponts de pedra, que no han d’envejar res als romans. Exemples són el d’Avignon, Besalú o el Puente de la Reina (a la part navarresa de Camà de Sant Jaume). PONT DE BESALÚ (S. Xi)
- 132. 4.- BIBLIOGRAFIA ⮚ E. Valdearcos, “El arte románicoâ€, Clio 34, 2008. http://clio.rediris.es. ISBN 1139-6237 ⮚ http://www.slideshare.net/salvavila ⮚ http://www.slideshare.net/maricarmearanda ⮚ http://www.slideshare.net/landa ⮚ Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez ⮚ http//aprendersociales.blogspot.com/2006/12/presentaciones-en-ppt-sobre-arte.html ⮚ Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr ⮚ Assumpció Granero. www.slideshare.net ⮚ Bennà ssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002. ⮚ Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009. ⮚ Salvà Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002) ⮚ http://www.wikipediaenciclopedia libre ⮚ quedearte.blogspot.com ⮚ arteenlasculturas.8m.com ⮚ www.artehistoria.jcyl.es ⮚ http://es.wikipedia.org ⮚ Wikimedia Commons ⮚ www.enciclopedia.cat ⮚ ciencias.sociales2006.googlepages.com
- 133. Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves