�ݺ�ߣ

L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA
(S. XIX- 2 ona part)

1833
Regències
Mª Cristina Espartero
El regnat d’Isabel II Sexenni revolucionari
1843
1840
1868
1874
Monarquia
democràtica
Monarquia
democràtica
Primera
República
Amadeu IAmadeu I
1868 1873
Període liberal Període democràtic
Disputes entre Carlins i isabelins
Les Guerres Carlines
Disputes entre Carlins i isabelins
Les Guerres Carlines
Divisió entre els liberals (isabelins)
Moderats i progressistes
Divisió entre els liberals (isabelins)
Moderats i progressistes
Trets més significatius del
període liberal
LA CONSTRUCCIÓ DEL RÈGIM LIBERAL A ESPANYA (1833-1874)
Aprovació de diverses constitucions: 1837, 1845.
Desmantellament de l’antic règim: reformes liberals (nova divisío provincial,
desamortització, dissolució del règim senyorial, supressió de douanes interiors i
dels gremis, etc.

LES CAUSES DE LES “GUERRES CARLINES”.LES CAUSES DE LES “GUERRES CARLINES”.

L’origen de les guerres carlines: l’enfrontament entre els
partidaris del germà del rei i de la princesa Isabel
Carlins:
Partidaris del germà del rei i de
l’absolutisme
(Noblesa agrària, clergat,
agricultors del nord-est espanyol)
Isabelins:
Partidaris de la princesa
Isabel i del Liberalisme (La
Burgesia)
ENFRONTAMENT
CIVIL
Primera Guerra
Carlina
(1833-1840)
El regnat de Isabel II (1833-1868). Carlisme, industrialització i
consolidació del règim liberal a Espanya.

2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències de Mª Cristina (1833-40) I del
general Espartero (1840-1843)
2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències de Mª Cristina (1833-40) I del
general Espartero (1840-1843)
En aquesta etapa
El poder passa a mans dels liberals
Esclata el conflicte dinàstic i ideològic: Les Guerres Carlines
CARLES Mª ISIDRE
CONTRA ISABEL
CARLES Mª ISIDRE
CONTRA ISABEL
ABSOLUTISTES
CONTRA LIBERALS
ABSOLUTISTES
CONTRA LIBERALS
CARLINS
CONTRA
ISABELINS
CARLINS
CONTRA
ISABELINS
ModeratsModerats
ProgressistesProgressistes
Tres guerres
1833-18391833-1839
1846-18491846-1849
1873-18761873-1876
Carles V
Dels Matiners (Carles VI)
Carles VII
Carles VCarles V
A Catalunya, al Maestrat, al País
Basc i a Navarra
A Catalunya

GUERRES CARLINESGUERRES CARLINES
Primera guerra (1833-1839)Primera guerra (1833-1839)
Camperols i Església
Nord de la península
Expedició Reial (1837)
Derrota carlista
Conveni de Bergara (1839) (Maroto i Espartero)Conveni de Bergara (1839) (Maroto i Espartero)
CONSEQÜÈNCIESCONSEQÜÈNCIES
Consolidació d’un model centralista i uniformitzador de l’Estat
(els carlistes proposen un retorn als furs i a la descentralització)
Prestigi dels militars que es converteixen en dirigents de la
política (Espartero, Narváez)
Despeses econòmiques de l’Estat (portaran a les
desamortitzacions de Medizábal del bens eclesiàstics i municipals)
Zumalacárregui (país basc)
Ramon Cabrera (Maestrat)
A favor de
Carles V
Amb els líders
Amb el suport
carlí
isabelí

ELS PARTITS POLÍTICS DURANT EL REGNAT D’ISABEL II (1843-1868)ELS PARTITS POLÍTICS DURANT EL REGNAT D’ISABEL II (1843-1868)
La dècada moderada (1843-1854)La dècada moderada (1843-1854)
ELS PARTITS LIBERALSELS PARTITS LIBERALS MODERATS I PROGRESSISTESMODERATS I PROGRESSISTES
Sobirania compartida (entre el rei i
les corts)
Una obsessió: l’ordre públic
Sufragi censatari (vot molt limitat)
Classes mitjanes, latifundistes,
alta burgesia i noblesa
Sobirania nacional (Parlament)
Sufragi restringit, però més ampli
Llibertat de premsa
Milícies nacionals
Limitació del poder de la Corona
Petita burgesia, comerciants, artesans,
Bienni progressista (1854-1856)Bienni progressista (1854-1856)
Unió liberal i moderada (1856-1868)Unió liberal i moderada (1856-1868)
ALTRES PARTITSALTRES PARTITS
Partit demòcrata (1849)
Unió Liberal (1854)
Sufragi universal
Llibertat individual i
instrucció pública
Leopold O’Donnell. Eclèctic (moderats i progressistes)
Manipulació
electoral,
caciquisme i
intervenció militar
Es caracteritza
Isabel IIIsabel II

LA CONSTRUCCIÓN DEL RÉGIMEN LIBERAL EN LA ESPAÑA DEL S. XIX. 2ª parte.

Títul I. Dels espanyols […]
Artícle 2.- Tots els espanyols poden imprimir i publicar lliurement les seues
idees sense censura prèvia, d’acord amb les lleis. La qualificació dels delictes
de impremta correspon exclusivament als jurats. […]
Artícle 4.- Uns mateixos códis regiran en tota la monarquia, i no s’hi establirà
més que un sol fur per a tots els espanyols en els judicis comuns, civils i
criminals. […]
Artícle 11.- La Nació s’obliga a mantenir el culte i els ministres de la Religió
Catòlica que professen els espanyols.
Títul II. De les Corts
Artícle 12.- La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el rei.
Artícle 13.- Les Corts es componen de dos cossos colegisladors, iguals en
facultats: el Senayt i el Congrés dels Diputats. […]
Títul VI. Del Rei […]
Artícle 45.- La potestat de fer executar les lleis resideix en el Rei, i la seua
autoritat s’esten a tot allò que condueix a la conservació de l’ordre públic en
l’interior, i a la seguretat de l’Estat en l’exterior […].
Artícle 46.- El Rei sanciona i promulga les lles.
18 de juny de 1837
Títul I. Dels espanyols […]
Artícle 2.- Tots els espanyols poden imprimir i publicar lliurement les seues
idees sense censura prèvia, d’acord amb les lleis. La qualificació dels delictes
de impremta correspon exclusivament als jurats. […]
Artícle 4.- Uns mateixos códis regiran en tota la monarquia, i no s’hi establirà
més que un sol fur per a tots els espanyols en els judicis comuns, civils i
criminals. […]
Artícle 11.- La Nació s’obliga a mantenir el culte i els ministres de la Religió
Catòlica que professen els espanyols.
Títul II. De les Corts
Artícle 12.- La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el rei.
Artícle 13.- Les Corts es componen de dos cossos colegisladors, iguals en
facultats: el Senayt i el Congrés dels Diputats. […]
Títul VI. Del Rei […]
Artícle 45.- La potestat de fer executar les lleis resideix en el Rei, i la seua
autoritat s’esten a tot allò que condueix a la conservació de l’ordre públic en
l’interior, i a la seguretat de l’Estat en l’exterior […].
Artícle 46.- El Rei sanciona i promulga les lles.
18 de juny de 1837
LA CONSTITUCIÓ DE 1837 Sistema polític de la Constitució de 1837

Título I. De los Españoles
Art. 11. La Religión de la Nación española es la católica, apostólica, romana. El
Estado se obliga a mantener el culto y sus ministros. […]
Título III. Del Senado.
Art. 14. El número de Senadores es ilimitado: su nombramiento pertenece al Rey.
Título IV. Del Congreso de los Diputados.
Art. 20. El Congreso de los Diputados se compondrá de los que nombren las juntas
electorales en la forma que determine la ley. Se nombrará un Diputado a lo menos
por cada cincuenta mil almas de la población.
Art, 22. Para ser Diputado se requiere ser español del estado seglar, haber cumplido
veinticinco años, disfrutar la renta procedente de bienes raíces, o pagar por
contribuciones directas la cantidad que la ley electoral exija […]
Título V. De la celebración y facultades de las Cortes.
Art. 35. El Rey y cada uno de los cuerpos colegisladores tienen la iniciativa de las
leyes.
Art. 36. Las leyes sobre contribuciones y crédito público se presentarán primero al
Congreso de los Diputados. […]
Título XI. De las Diputaciones provinciales y de los Ayuntamientos.
Art. 72. En cada provincia habrá una Diputación provincial, elegida en la forma que
determine la ley, y compuesta del número de individuos que esta señale. […]
Art. 73. Habrá en los pueblos Alcaldes y Ayuntamientos. Los Ayuntamientos serán
nombrados por los vecinos a quienes la ley confiera este derecho.
23 de mayo de 1845
Título I. De los Españoles
Art. 11. La Religión de la Nación española es la católica, apostólica, romana. El
Estado se obliga a mantener el culto y sus ministros. […]
Título III. Del Senado.
Art. 14. El número de Senadores es ilimitado: su nombramiento pertenece al Rey.
Título IV. Del Congreso de los Diputados.
Art. 20. El Congreso de los Diputados se compondrá de los que nombren las juntas
electorales en la forma que determine la ley. Se nombrará un Diputado a lo menos
por cada cincuenta mil almas de la población.
Art, 22. Para ser Diputado se requiere ser español del estado seglar, haber cumplido
veinticinco años, disfrutar la renta procedente de bienes raíces, o pagar por
contribuciones directas la cantidad que la ley electoral exija […]
Título V. De la celebración y facultades de las Cortes.
Art. 35. El Rey y cada uno de los cuerpos colegisladores tienen la iniciativa de las
leyes.
Art. 36. Las leyes sobre contribuciones y crédito público se presentarán primero al
Congreso de los Diputados. […]
Título XI. De las Diputaciones provinciales y de los Ayuntamientos.
Art. 72. En cada provincia habrá una Diputación provincial, elegida en la forma que
determine la ley, y compuesta del número de individuos que esta señale. […]
Art. 73. Habrá en los pueblos Alcaldes y Ayuntamientos. Los Ayuntamientos serán
nombrados por los vecinos a quienes la ley confiera este derecho.
23 de mayo de 1845
LA CONSTITUCIÓ DE 1845 Sistema polític de la Constitució de 1845

LA DÈCADA MODERADA (1843-1854)
NarváezNarváez
Ordre social, control, autoritarisme
CONSTITUCIÓ DE 1845
representa
Crea
la
Guàrdia Civil
crea
Reformes i canvis en l’època dels moderats
Organització administrativa de l’Estat liberal
conservadora
Acords amb l’Església (Concordat de 1851 amb el Vaticà)
Creació de províncies i governadors civils
Modernització de l’administració pública (concursos de mèrits i antigüitat)
Millores en la recaptació d’impostos (Mon)
Canvis en l’ensenyament (primària obligatòria, llei Moyano)
Creació de la Guàrdia Civil (1844) i del Codi Penal de 1848.
Llei de ferrocarrils de 1851
El regnat d’Isabel II (1843-1868)
Isabel IIIsabel II

BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)
Pronunciament: Vicalvarada
Esdevé a causa d’un
torna ESPARTERO
Desamortitzacions civils de Madoz
S’imposen
UNIÓ LIBERAL I MODERADA (1856-1868)
EL GENERAL O’DONNELL
S’imposa
Època d’estabilitat i
creixement fins el 1866
Constitució de 1845, anul·la desamortitzacions eclesiàstiques, poca llibertat
Extensió del ferrocarril, desenvolupament tèxtil català, entitats financeres...
Prestigi internacional: política colonialista a la Cotxinxina, Marroc...
Despeses i endeutament: tensió social, revoltes camperols i nova guerra carlina
Característiquesde
l’èpocaO’Donnell
EL PACTE D’OSTENDE (1866)
Aquesta situació provoca
O’Donnell
EL REGNAT D’ISABEL II (1843-1868)
Isabel IIIsabel II

TEXTO: ACUERDO CONTRA ISABEL II (PACTO DE OSTENDE)
[…] después de una breve discusión […] se
acordó por unanimidad lo siguiente:
1.º Que el objeto y bandera de la revolución en
España es la caída de los Borbones.
2.° Que siendo para los demócratas un principio
esencial de su dogma político el sufragio
universal y admitiendo los progresistas el derecho
moderno constituyente del plebiscito, la base de
la inteligencia de los dos partidos fuera que por
un plebiscito […] o por unas Cortes
Constituyentes elegidas por el sufragio universal,
se decidiría la forma de gobierno que se había de
establecer en España, y siendo la monarquía, la
dinastía que debía reemplazar a la actual; en la
inteligencia de que, hasta que así se decidiese,
había de ser absoluta la libertad de imprenta y sin
ninguna limitación el derecho de reunión, para
que la opinión nacional pudiese ilustrarse y
organizarse convenientemente.
[…] que se reconocía como jefe y director militar
del movimiento al general Prim.
5 de julio de 1867
[…] después de una breve discusión […] se
acordó por unanimidad lo siguiente:
1.º Que el objeto y bandera de la revolución en
España es la caída de los Borbones.
2.° Que siendo para los demócratas un principio
esencial de su dogma político el sufragio
universal y admitiendo los progresistas el derecho
moderno constituyente del plebiscito, la base de
la inteligencia de los dos partidos fuera que por
un plebiscito […] o por unas Cortes
Constituyentes elegidas por el sufragio universal,
se decidiría la forma de gobierno que se había de
establecer en España, y siendo la monarquía, la
dinastía que debía reemplazar a la actual; en la
inteligencia de que, hasta que así se decidiese,
había de ser absoluta la libertad de imprenta y sin
ninguna limitación el derecho de reunión, para
que la opinión nacional pudiese ilustrarse y
organizarse convenientemente.
[…] que se reconocía como jefe y director militar
del movimiento al general Prim.
5 de julio de 1867

4.- EL SEXENNI REVOLUCIONARI (1868-1874)
LA REVOLUCIÓ DE 1868: “LA GLORIOSA”
Cop d’EstatCop d’EstatCrisi econòmica de 1866
Desprestigi monàrquic i
moderat I el Pacte d’Ostende
de 1866
Revolució popular i burgesa i democràtica
L’exili d’Isabel II Govern provisional (Serrano)
Eleccions parlament
Guanyen els monàrquics
I el general Prim
Monarquia constitucional
Divisió de poders
Drets dels ciutadans
Sufragi universal
A causa de provoca un
convoca
Serrano, Topete i Prim
amb
provoca
Substituïda per un
S’elabora la
Es tracta
d’una
característiques
236
85
20 40
Monarquics
Republicans
Moderats i
Carlins
No
identificats
Es buscarà un nou rei per a Espanya amb perfil liberal i democràtic

La reina Isabel II partei per al
seu exili a França

236
85
20 40
Monarquics
Republicans
Moderats i
Carlins
No
identificats
REPARTIMENT DE DIPUTATS AL PARLAMENT DE 1869
Amadeu de Saboia serà el nou rei d’Espanya

EL REGNAT D’AMADEU I (1870 - 1873)
Assassinat del general Prim
Inestabilitat política, divisió i debilitat
Oposició republicana i conspiracions
Guerres i revoltes obreres
Una monarquia amb problemes
11 de febrer de 1873
Abdicació d’Amadeu I
Les corts proclamen
LA PRIMERA REPÚBLICA (1873 - 1874)
Inestabilitat política
Divisió dels republicans
Unitaris
i federalistes
Es caracteritza
Independentisme cubà
Revoltes cantonals (federalistes)
Aixecament carlí (Carles VII)
EL SEXENNI REVOLUCIONARI (1868-1874)

2a etapa: República unitària
Nicolàs Salmerón
Emilio Castelar
Eliminació del federalisme
Imposició d’un fort autoritarisme
Reforç de l’exèrcit
COP D’ESTAT DEL GENERAL PAVÍA (DICTADURA MILITAR)
Salmerón E. Castelar
Dóna el poder al general Serrano
Reformes republicanesReformes republicanes
Jurats mixtes
Reducció jornada laboral
Control treball infantil
Abolició esclavitud
Abolició impostos sobre el consum
1a etapa: República federal
Estanislau Figueras
Francesc Pi i Margall CONSTITUCIÓ DE 1873
Revoltes cantonalistes i carlines.. I continua la guerra a Cuba
Es projecta la
E. Figueras Pi i Margall
Domini dels federalistes
Continuen les dificultats
Domini dels unitaris
Es destaquen per
Les dificultats constants provoquen
EL SEXENNI REVOLUCIONARI (1868-1874)

ALFONS XII
NOU REI D’ESPANYA
Alfons XIIAlfons XII
Després d’un any de caos el general Martínez CamposDesprés d’un any de caos el general Martínez Campos
Proclama, amb el
“pronunciament” de
Sagunt, decembre del 1874
LA FI DEL SEXENNI REVOLUCIONARI, 1874
RESTAURACIÓ DE LA DINASTIA BORBÓNICA

BALANÇ DE LA CONSTRUCCIÓ DEL RÈGIM LIBERAL A ESPANYA (1833-1874)
regnat de Isabel II
(1833-1868)
regnat de Isabel II
(1833-1868)
regnat d' Amadeu
de Saboia
(1871-1873)
regnat d' Amadeu
de Saboia
(1871-1873)
Revolució democràtica
de 1868.
Primera
República
(1873)
Expansió urbana i industrial.
Brots de Carlisme (guerra Carlina).
Inestabilitat política
Consolidació del règim liberal
Caiguda de la Monarquia
Borbònica. Les Corts cerquen
un nou rei liberal per a Espanya.
No té el suport de les classes altes,
Ni del poble ni de part de l’exèrcit.
Revoltes i conflictivitat social.
Dimissió del rei.
Divisió entre els republicans:
Federalistes i unionistes.
Conflictivitat social i rebel·lions
Independentistes municipals
(cantonalisme)
Intervenció de l’exèrcit i proclamació
del rei Alfons XII (fill de Isabel II)
ProvocaProvoca
ProvocaProvoca

L’ ÉPOCA DE LA “RESTAURACIÓ” (1874-1923)L’ ÉPOCA DE LA “RESTAURACIÓ” (1874-1923)
Antonio Cánovas del Castillo
creador del sistema polític
de la Restauració
Alfons XII (1875-1885) Mª Cristina de Habsburgo
(1885-1902)
Cansada la societat espanyola de les incerteses i dels assajos polítics que es van succeir
durant el Sexenni democràtic (1868-1874), van guanyar posicions aquells que desitjaven
restablir la dinastia borbònica, que van acabar donant suport un pronunciament militar
(colp d'estat) per part del general Martínez Campos, el que facilitarà la restauració de la
monarquia en la persona d'Alfonso XII, fill d'Isabel II. El polític que va impulsar aquest
retorn a una monarquia conservadora va ser Antonio Cánovas del Castillo, qui va organitzar
un sistema monàrquic liberal, encara que no democràtic. Les bases d'aquest sistema es van
establir i van consolidar durant el regnat d'Alfonso XII (1875-1885) i la regència de la seua
segona esposa Mª Cristina de Habsburgo (1885-1902), en nom del futur rei Alfonso XIII.
Cansada la societat espanyola de les incerteses i dels assajos polítics que es van succeir
durant el Sexenni democràtic (1868-1874), van guanyar posicions aquells que desitjaven
restablir la dinastia borbònica, que van acabar donant suport un pronunciament militar
(colp d'estat) per part del general Martínez Campos, el que facilitarà la restauració de la
monarquia en la persona d'Alfonso XII, fill d'Isabel II. El polític que va impulsar aquest
retorn a una monarquia conservadora va ser Antonio Cánovas del Castillo, qui va organitzar
un sistema monàrquic liberal, encara que no democràtic. Les bases d'aquest sistema es van
establir i van consolidar durant el regnat d'Alfonso XII (1875-1885) i la regència de la seua
segona esposa Mª Cristina de Habsburgo (1885-1902), en nom del futur rei Alfonso XIII.

LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA (1874-1898)
EL SISTEMA CANOVISTAEL SISTEMA CANOVISTA
Antonio Cánovas
del Castillo
- Caràcter conservador
- Liberalisme moderat
Recuperar el control polític
i económic de l‘Estat i
garantir l’ordre social
Els grups socials
conservadors
suport
objectius
CONSTITUCIÓ DE 1876CONSTITUCIÓ DE 1876
SISTEMA BIPARTIDISTA
Partit Conservador (Cànovas)
Partit Liberal (Sagasta)
- Sobirania compartuda:
Corts i Rey
- Més poder a la Corona: el
rei àrbitre.
- Estat confessional católic
- Reconeiximent de drets i
llibertats ALTERNÀNÇA EN EL PODER (TURNISME)
- El torn pacífic no es fonamenta
en els resultats electorals
- Sistema electoral corrupte
(caciquisme i puch)
Pacificació:
- Fi de la 3ª guerra carlina, 1876
- Fi de l’insurrecció cubana, Pau de
Zanjón al 1878

EL SISTEMA DE LA RESTARACIÓ: EL TURNISME POLÍTIC (UN FALS BIPARTIDISME)

Els mètodes desplegats pels cacics durant els eleccions van ser molt variats:
violència i amenaces; canvi de vots per favors (rebaixes d'impostos, sorteig de
cinquens, saldo de préstecs, agilitar expedients que s'eternitzaven en les oficines
estatals...); o simplement paranys en les eleccions, el conegut popularment com
el “pucherazo”.
EL RÈGIM DE LA RESTAURACIÓ I EL SISTEMA CANOVISTA
EL FRAU ELECTORAL
El caciquisme

EL SISTEMA CACIQUIL DE LA RESTAURACIÓEL SISTEMA CACIQUIL DE LA RESTAURACIÓ
EL CACIQUISMEEL CACIQUISME

LES CONTRADICCIONES DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ: ELS NACIONALISMES I LA
MARGINACIÓ D’ALTRES FORÇES POLÍTIQUES.
Consolidació d’un model d’estat centralitzat i uniformista (castellà)
Sorgiment dels moviments
nacionalistes periférics
A Catalunya (la Renaixença)
Demanen reconeiximent cultural i
autonomia política
Al País Basc (Abolició dels Furs)
A Galicia (Rexurdimento)
Provoca
Oposició marginada de la vida política:
representació parlamentària però no accés
al poder: Carlistes, republicans i
socialistes (PSOE 1879 P. Iglesias)
1890, sufragi universal
masculí

LES CONTRADICCIONES DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ: LA CRISI DEL 1898
Guerra de Cuba (1895-1898)
- Riquesa econòmica: agricultura
d'explotació (sucre i tabac)
- Insurrecció per falta d'autonomia
política i econòmica
-Suport d'USA (interès econòmic i
estratègic)-
- enfonsament del Maine = declaració de
guerra dels EEUU a Espanya.
- Desastre per a l'armada espanyola
- Pau de París: independència de Cuba,
Puerto Rico i Filipines.

LA CRISI DEL 1898 I EL REGENERACIONISME
El pessimisme i la frustració de la societat espanyola generaran un
moviment regeneracionista, que demanava una veritable
democratització de l’Estat i la fi del caciquisme i la corrupció política.

LA CRISI DEL 1898 I EL REGENERACIONISME

4. El procés de construcció del règim liberal a Espanya va estar marcat per la inestabilitat
política, la guerra i la resistència dels absolutistes; per a comprendre les dificultats i
assoliments d'aquest procés confecciona, a partir de la informació del llibre de text, un
quadre comparatiu que arreplegue els trets més significatius de les constitucions
espanyoles del s. XIX:
CONSTITUCIÓ Forma
d'estat i
de govern
On resideix la
sobirania?
Ideologia que la
fonamenta
Tipus de
sufragi
Relacions
Església-
Estat(religió
)
Reconeixemen
t de drets
individuals
Refor
mes
1812
1837
1845
1869
1876

ACTIVITATSACTIVITATS
6. Defineix els següents termes: afrancesat, guerrilla, pronunciament,
crioll, carlisme, regència, caciquisme, regeneracionisme.
7. Realitza una breu ressenya sobre la importància històrica dels
següents personatges: Manuel Godoy, Coronel Riego, Simón Bolívar,
General Espartero, General Prim, General Pavía, Antonio Cánovas del
Castillo.
8. La història d'Espanya durant part d'aquesta època està marcada per
l'oposició entre monàrquics i republicans: Per què no va aconseguir
consolidar-se la Primera República Espanyola (1873-1874)?
Argumenta la teua resposta.
9. Com a conclusió realitza un assaig en el qual reflexions sobre les
preguntes: És Espanya a la fi del s. XIX un estat democràtic? Quins
problemes o conflictes amenaçaven la vida política i social espanyola a
la fi de segle? En quina mesura podien afectar a l'ordre polític i social
establit? Argumenta la teua resposta.

No, perque encara que el poble votava, les eleccions es
falsejaven, mitjançant la manipulació del vot i dels resultats
electorals. A més el caciquisme (forma de control i manipulació del
vot dels ciutadans, mitjançant la coacció o la compra de vots) i els
partits que s'alternaven de forma pactada i pacífica en el poder,
feien de les eleccions una farsa.
Com a conclusió: era Espanya a la fi del s. XIX un estat democràtic?
Com a conclusió: era Espanya a la fi del s. XIX un estat democràtic?
QUINES CARACTERÍSTIQUES PRESENTAVA EL RÈGIM POLÍTIC LIBERAL A ESPANYA?
- Monarquia Constitucional i parlamentària.
- Sobirania compartida: les Corts i el Rei.
- Estat confesional i catòlic
- Sufragi Universal masculí (1890)
- Altenància de dos partits polítics al poder; Partit Liberal i Partit Conservador.
- Caciquisme: control electoral del territori mitjançant la compra de vots i la coacció.

LA REVOLUCIÓ LIBERAL A ESPANYA (1808-1874)LA REVOLUCIÓ LIBERAL A ESPANYA (1808-1874)
Crisi de l’Antic RègimCrisi de l’Antic Règim
REVOLUCIÓ LIBERALREVOLUCIÓ LIBERAL
1789-18081789-1808
1808-1814
Guerra de Independència
i Corts de Cádiz
1820-1823
Trieni Liberal
1833-1868
Regnat de Isabel II
Avançosiretrocesos.Resistència
Alcanvi.Discontinuitat.
FRANÇAFRANÇA
Procés rápid i intens
(1789-1799).
Consolidació dels
Principis basics de
la revolució Liberal.
Revolució de 1830
(Monarquia Constitucional)
Revolució 1848
(República Democràtica)
Procés rápid i intens
(1789-1799).
Consolidació dels
Principis basics de
la revolució Liberal.
Revolució de 1830
(Monarquia Constitucional)
Revolució 1848
(República Democràtica)
ESPANYA
1868-1874
Sexeni democràtic
(Monarquia i República)
1874-1931
La Restauració de la
Monarquia borbónica
1874-1931
La Restauració de la
Monarquia borbónica
Consolidatció d’un règim
pseudodemocràtic
Consolidatció d’un règim
pseudodemocràtic
COMPARACIÓ

LA CONSTRUCCIÓ DEL RÈGIM LIBERAL A ESPANYA (1833-1874)

�ݺ�ߣ

LA CONSTRUCCIÓN DEL RÉGIMEN LIBERAL EN LA ESPAÑA DEL S. XIX. 2ª parte.

Recommended

More Related Content

What's hot (20)

Similar to LA CONSTRUCCIÓN DEL RÉGIMEN LIBERAL EN LA ESPAÑA DEL S. XIX. 2ª parte. (20)

LA CONSTRUCCIÓN DEL RÉGIMEN LIBERAL EN LA ESPAÑA DEL S. XIX. 2ª parte.