More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (8)
Similar to La Guerra Civil Catalana del segle XV (20)
More from arnaupj (10)
La Guerra Civil Catalana del segle XV
- 1. LA GUERRA CIVIL CATALANA DEL SEGLE XV ARNAU PADRÓS JARA
- 2. LA GUERRA CIVIL CATALANA DEL SEGLE XV ARNAU PADRÓS JARA
- 3. LA GUERRA CIVIL CATALANA DEL SEGLE XV ARNAU PADRÓS JARA
- 4. LA GUERRA CIVIL CATALANA DEL SEGLE XV ARNAU PADRÓS JARA
- 5. LA GUERRA CIVIL CATALANA DEL SEGLE XV ARNAU PADRÓS JARA
- 8. Segle XV. Catalunya es troba sumida en una greu crisi que afecta a tota Europa
- 9. 1410: El rei Martí l'Humà mor sense descendència. És el final de la dinastia Casal de Barcelona, una nissaga de reis catalans.
- 10. 1412: Compromís de Casp: Nou homes es reuneixen a Casp per triar un nou sobirà. Tres són els candidats i l'elegit és Ferran d'Antequera de la dinastia dels Trastàmara.
- 11. Ferran d'Antequera va ser un rei absolutista que va topar amb el pactismes de les institucions catalanes, per les seves intencions de castellanitzar-les
- 12. 1416: Mor Ferran d'Antequera i és succeït per Alfons el Magnànim, qui va endurir l'estil autoritari enfrontantse obertament a la noblesa i al patriciat urbà de Barcelona que controlaven les institucions de Govern de la Corona d'Aragó (Generalitat, el Consell de Cent i les Corts)
- 14. El camp estava agitat. El pagesos de remença estaven sotmesos a la servitud dels seus Senyors i no podien abandonar el mas i les terres que treballaven, sense haver de pagar una important quantitat de diners.
- 15. El nombre de pagesos havia disminuït molt per la marxa d’aquests cap a les ciutats en busca d'una vida millor i també per l'alta mortalitat de la pesta negre. Els ingressos del senyors feudals van disminuir ja que la falta de mà d'obra va fer que moltes terres quedessin sense conrear
- 16. 1450: A la ciutat de Barcelona també hi havia un enfrontament per controlar el govern municipal. La ciutat estava dividida entre la Biga i la Busca.
- 17. S'estableix entre la Biga i la Busca una aferrissada lluita per ocupar el govern municipal
- 18. La Biga estava formada pels grans comerciants i l'aristocràcia urbana (ciutadans honrats) que controlaven el govern de la ciutat
- 19. La Busca estava formada per menestrals, artesans i mercaders. Alfons el Magnànim els va donar el seu suport en la lluita que els enfrontava a la Biga per tal de debilitar el seu poder
- 20. La noblesa també es troba dividida. D'una banda els barons de la cort, fidels al rei. I de l'altra, els barons i cavallers feudals que volien desfer-se del rei a qui consideraven enemic de les institucions catalanes
- 23. La societat catalana estava dividida entre partidaris i detractors del rei Entre els partidaris trobem els barons de la cort, els mercaders i artesans de la Busca a la ciutat de Barcelona i els pagesos de remeça. Entre els detractors trobem, els barons i cavallers feudals, l'església i els integrants de la Biga com hem dit anteriorment.
- 26. 1432: Alfons el Magnànim marxa a la conquesta de Nàpols, deixant la corona d'Aragó en mans de la seva esposa, Maria de Castella i del seu germà Joan, rei consort de Navarra. Deu anys més tard, el 1442, finalment va conquerir Nàpols on va viure fins a la seva mort.
- 28. 1458: Alfons el Magnànim mor sense descendència. Ferran, fill il·legítim del monarca va heretar el regne de Nàpols i el tro de la Corona d'Aragó va ser ocupat pel seu germà Joan II el Gran
- 29. L'enemistat entre Joan II i la noblesa i el patriciat de Barcelona s'accentuà amb l'empresonament de Carles de Viana, fill de Joan II, amb qui mantenia una disputa pel tro de Navarra.
- 30. Les Corts Catalanes, partidaris de Carles de Viana, van exigir l'alliberació del príncep i Joan II es va veure forçat a signar la Capitulació de Vilafranca, el 1461, per la qual es nomenava al Príncep Carles lloctinent a Catalunya i es prohibia l’entrada al principat a Joan II sense una autorització de les Corts.
- 31. Tres mesos més tard, Carles de Viana moria a causa de la tuberculosi, tot i que entre el poble va córrer el rumor que havia estat enverinat per ordre de la seva madrastra, Joana Enríquez, segona esposa de Joan II.
- 32. 1462: Esclata la guerra dels remences. En el camp, el pagesos de remença farts dels mals usos dels senyors feudals, es revolten. Els remences esdevenen aliats del rei, obertament enfrontat a la noblesa, sobre qui volia tenir més control.
- 33. Joan II davant d'aquesta situació va aconseguir el suport de Lluís XI de França, a canvi dels territoris del Rosselló i la Cerdanya. Davant del setge de Girona per les tropes contràries al rei, on es trobava la seva dona Joana Enríquez i el seu fill Ferran, Joan II entrà al principat amb 2000 homes, trencant el Compromís de Vilafranca.
- 34. 1462-63: el principat de Catalunya, davant la necessitat de suport extern, ofereix el comptat de Barcelona a Enric IV de Castella. Es produeixen les primeres victòries de les tropes realistes que prenen Balaguer, Tàrrega, Tarragona i Perpinyà
- 35. 1463: Les pressions del rei Joan, amb el suport de Lluís XI, van provocar la renuncia d'Enric IV al Principat. S'iniciava una nova fase de la guerra civil (1462-66).
- 36. 1463: Les institucions catalanes, davant la renúncia d'Enric IV, ofereixen la corona a Pere de Portugal. El rei Pere no va tenir els èxits esperats i Joan II va ocupar Lleida, Vilafranca del Penedés, Cervera i Tortosa.
- 38. 1466: L'oferiment de la Corona d'Aragó a Renat I d'Anjou per part de la resistència contrària al rei Joan no va canviar el signe de la guerra. Si bé els homes de Renat van aconseguir algunes victòries, la pèrdua de Girona, El Vallès, El maresme i finalment de Barcelona, el 1472, va posar fi a la guerra
- 40. 1472: Es va signar la Capitulació de Pedralbes per la qual, com havia promès el rei Joan II, no hi hagué ni vencedors ni vençuts. S'alliberaren els presoners, es suspengueren els judicis relacionats amb la guerra... El rei va signar les lleis catalanes i la Generalitat va recuperar el seu poder.
- 50. LA GUERRA CIVIL CATALANA DEL SEGLE XV ARNAU PADRÓS JARA