L'edat mitjana a catalunya
Download as PPTX, PDF
1 like1,176 views
Apunts i fotografies de la Unitat 5 de socials 2 eso
More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (12)
Similar to L'edat mitjana a catalunya (20)
More from arritatanet (20)
L'edat mitjana a catalunya
- 2. 1 La Marca Hispnica Els francs comandats per C. Martell poden aturar als sarra誰ns a la batalla de Poitiers el 732. Pipi el breu va ocupar la Septimania Lany 801 Carlemany ocupa la zona sud dels Pirineus fins a Barcelona que la pren Llu鱈 es piad坦s. Aquesta territoris es coneixen com a Marca Hispnica, una frontera al sud dels Pirineus per aturar als sarra誰ns.
- 3. Poitiers 732
- 5. Pipi el breu va ocupar la Septimania
- 6. Barcelona la pren Llu鱈 es piet坦s.
- 8. Els francs van dividir aquest territori en set comtats per administrar-lo millor: Pallars Ribagor巽a Urgell i Cerdanya Rossell坦 Emp炭ries Girona Barcelona
- 10. En un principi aquests comtats estan en mans del nobles francs. Amb el temps els comtes seran nomenats dentre la poblaci坦 local catalana i amb el temps es fan hereditaris. Lany 870 Guifr辿 el pel坦s 辿s nomenat comte dUrgell per Carles el Calp i lany 878 passa a ser comte de Barcelona. El 985 el comte de Barcelona Borell II demana ajuda als francs per un atac sarra鱈 i al no ser ajudat sindependitza dels francs per que no han complert el pacte de vassallatge. La independ竪ncia no ser reconeguda pels fracs fins el tractat de Corbeil el 1258 en temps de Jaume I.
- 12. Es repoblen terres i es van construir monestirs. Sant Joan de les abadesses ( El monestir proscrit de Carme Roca) Monestir de Ripoll on destaca labat Oliba Monestir de Montserrat El comte concedia terres als pagesos en un lloc erm per que els cultivessin per trenta anys i passava a propietat del pag竪s. (Aprisio)
- 13. Sant Joan de les abadesses
- 15. labat Oliba
- 17. 2 La consolidaci坦 del casal de Barcelona Els comtes hereditaris successors de Guifr辿 el pel坦s amb una pol鱈tica daliances i matrimonis posar el casal de Barcelona com el m辿s important de Catalunya. Apareix la paraula Catal嘆nia . Els comtes de Barcelona engrandeixen el territori i els altres comtes catalans li donen vassallatge. Ramon I Ramon Berenguer I Ramon Berenguer III
- 18. Al segle XI els comtes catalans cobren Paries als regnes taifes sarrains. El 1056 Ramon Berenguer I ocupa Trrega El 1078Ramon Berenguer I ocupa Agramunt El 1105 Ramon Berenguer II ocupa Balaguer El 1129 Ramon Berenguer II ocupa Tarragona. Lesgl辿sia de Catalunya far de Tarragona la seva capital i sindependitza de Narbona d臓on depenia des del temps dels visigots.
- 19. 3 La uni坦 amb Arag坦 i la intensificaci坦 de lexpansi坦 cap a la Catalunya Nova. Alfons I el bataller va ocupar el taifa de Saragossa lany 1118, per嘆 mort sense descend竪ncia el 1134. Navarra es va separar dArag坦 i el seu germ Ramir el Monjo bisbe de Barbastre que a contracor va tenir una filla, Peronella que cas a una edat molt petita amb Ramon Berenguer IV de Barcelona. Es va produir la confederaci坦 nomenada La Corona dArag坦 amb institucions i lleis pr嘆pies per cada territori. Ramon Berenguer IV ocupa Tortosa al 1148 i el 1149 Lleida, des pres de conquerir les Garrigues i el Priorat el 1153 arriba a Siurana assolin les fronteres actuals de Catalunya.
- 22. Lordre del Cister va tenir molta importncia en aquesta repoblaci坦 creant monestirs: Vallbona de les Monges Santes Creus Poblet Al mateix temps es va produir lexpansi坦 cap a Occitnia. El 1069 Ramon Berenguer I va comprar, grcies a les Paries, els comtats de Rac竪s i Carcassona. Que amb els temps es van engrandir amb her竪ncies i matrimonis. Ramon Berenguer III es cas amb Dol巽a de proven巽a el 1112.
- 23. Vallbona de les Monges
- 24. Santes Creus
- 25. Poblet
- 27. La incorporaci坦 de les terrers occitanes va portar larribada de la cultura trobadoresca. El rei de Fran巽a amb lescusa de lheretgia dels Ctars i el perm鱈s del Sant Pare Innocenci III va permetre que Sim坦 de Montfort ocup辿s la zona derrotant a Pere I el cat嘆lic a la batalla de Muret el 1213. ( La sang dels innocents de J炭lia Navarro) Jaume I el seu successor amb el Tractat de Corbeil renuncia a les pretensions a aquests territoris i el rei de Fran巽a als seus sobre Catalunya.
- 30. 4 la formaci坦 de la societat feudal (XI i XII) Els comtes catalans al afeblir-se el control franc sapropien de les terres i sotmeten a la pagesia. Era un model basat en les relacions de vassallatge. El comte era al capdamunt de la pirmide feudal que rep jurament de fidelitat a canvi dun feu. La zona dominada per un castell queda sota el control dun noble que rep el nom de jurisdicci坦.
- 31. Es forma una cadena de vassallatge: Comte Castell o Bar坦 Castl Les lleis in sestablia el model feudal van ser el codis dels usatges recompilats al segle XII amb aportacions dels romans, germnics i el Liber Iudiciorum dels visigots. Lesgl辿sia tamb辿 est estructurada amb bisbes i abats que tenen amplis territoris. Aparici坦 dordes militars com les del Temple que ajuden en la reconquesta. A partir del segle XI hi ha un creixement agr鱈cola i comercial amb repoblament de les ciutats al augmentar la demografia. La llengua culta era el llat鱈.
- 32. A partir del segle XII a trav辿s doccitania arriba la poesia trobadoresca en llenguadoc proven巽al. El poble que no sap llegir, ni escriure parla el llat鱈 vulgar que esdevindr el primitiu catal. Homilies dOrgany. La cultura estava restringida als escriptoris de les biblioteques dels monestirs. Cal destacar labat Oliba com a gran divulgador de la cultura i de pau creant monestirs i biblioteques i formant les assemblees de Pau i treva que limita la viol竪ncia dels nobles.
- 35. 5 Lexpansi坦 de la Corona dArag坦 La p竪rdua doccitnia fa que la Corona dArag坦 sexpandeixi cap el sud. Jaume I el conqueridor va extendre els seus dominis: Jaume I sortint de Salou amb 150 naus conquereix Mallorca el 1229 i un xic m辿s tard Eivissa. Alfons III conquereix Menorca el 1287
- 38. Es comen巽a la reconquesta del Maestrat amb Morella i Penyiscola i el 1238 es conquereix Val竪ncia. El 1245 sarriba al pot de Biar i al Xuquer. Al segle XIV Jaume segon conquereix les terres dAlacant, Elx i Oriola.
- 40. Els territoris es van integrar a la Corona dArag坦 amb repoblament catal a la costa i aragon竪s a linterior i lleis pr嘆pies. La poblaci坦 musulmana rest sobre el territori fen feines agr鱈coles. El 1244 pel tractat dAlmirra es pacta la frontera amb els castellans. El 1258 pel tractat de Corbeil amb els francs: Jaume I renuncia als drets sobre occitnia. Llu鱈s IX renuncia als drets sobre Catalunya. Una de les principals riqueses de Catalunya era el comer巽 pel mediterrani i per assegurar aquest comer巽 es comen巽a lexpansi坦 cap el mediterrani.
- 41. El 1282 Pere II el gran casat amb Constan巽a de Sic鱈lia expulsa els francesos de Sic鱈lia. El Papa i la guerra contra Fran巽a obliguen a Pere al tractat dAgnani: Renuncia de Sic鱈lia Dret a ocupar C嘆rsega i Sardenya El 1302 per la pau de Caltabellota els catalans tornen a dominar Sic鱈lia. Els 粥鉛馨看乙厩艶姻壊, mercenaris que lluiten al costat de la Corona dArag坦, van ajudar a Andronic II emperador de Bizanci a lluitar contra els tucs comandats per Roger de Flor.
- 42. Pere el gran
- 43. 粥鉛馨看乙厩艶姻壊
- 44. Andr嘆nic no compleix el pacta i fa executar a Roger de Flor, els almogvers comandats per Roger de Lluria es vengen i ocupen els ducats dAtenes i Neopatria que duran 200 anys van pertnyer a la Corona dArag坦. El 1323 Jaume II comen巽a la conquesta de Sardenya El 1442 Alfons el Magnnim ocupa Npols.
- 45. Roger de flor
- 49. 6 Les institucions de govern de la Catalunya Medieval El monarca imposa el seu poder sobre les lluites dels nobles amb un ex竪rcit reial i les assemblees de Pau i Treva. Les revoltes dels nobles contra el poder real eren constants, simposa el Pactisme en que el reu pren les decisions a Corts. El rei demana impostos al tercer estat i aquest, a canvi favors per les ciutats. Els nobles poden exposar les seves queixes. Es vota per estaments.
- 50. A partir de 1238 les corts comencen a tenir carcter legislatiu. El 1359 a Cervera es crea la Diputaci坦 del General que sencarrega de fer complir els acord a corts i que amb els temps esdevindr la Generalitat. El veguer era el batlle local i la ciutat de Barcelona el poder municipal lexercia el Consell de Cent. Pel control del comer巽 hi havien els Consolats de mar creats des de 1260.
- 53. 7 Catalunya durant els segles XIV i XV El segle XIV 辿s un segle de crisi: Crisis de subsist竪ncia Grans epid竪mies Males collites La crisi dinstica El 1333 辿s nomenat Lo mal any primer. El 1348 apareix la pesta negre amb una mortaldat molt gran. Hi ha una gran davallada demogrfica.
- 55. Els nobles augmenten el poder sobre els pagesos amb recuperaci坦 dels mals usos i molts pagesos sapropien dels masos r嘆necs Mart鱈 lHum mort sense descend竪ncia i pel comprom鱈s de Casp el 1412 Ferran dAntequera de la dinastia dels Tratmara ser rei de la Corona dArag坦. El comte dUrgell senfronta al nou rei , per嘆 perd i sacaba la dinastia catalana. El 1442 Alfons el Magnnim conquerir Npols per la Corona dArag坦. En temps de Joan II hi ha la revolta Remen巽a que no es solucionar de manera definitiva fins el 1486 en que Ferran II dicta la Sent竪ncia Arbitral de Guadalupe.
- 56. masos r嘆necs
- 57. El comprom鱈s de Casp 1412
- 58. Revolta Remen巽a
- 59. El per鱈ode de revolta remen巽a coincideix amb els enfrontaments entre la Busca i la Biga pel control municipal de Barcelona i la guerra civil entre Joan II i el seu fill Carles de Viana per la pretensi坦 a la corona de Navarra. El 1472 finalitza la guerra civil a la Conc嘆rdia de Vilafranca. Ferran II solucionar el problema municipal barcelon竪s amb el r竪gim insaculatori. En la guerra civil La busca i els remences donen suport al rei, mentre que la Biga i nobles al pr鱈ncep de Viana.
- 60. Fi