More Related Content
What's hot (20)
Similar to La Guerra Civil Catalana del segle XV (Esquemàtic) (20)
More from arnaupj (10)
La Guerra Civil Catalana del segle XV (Esquemàtic)
- 1. LA GUERRA CIVIL CATALANA DEL SEGLE XV ARNAU PADRÓS JARA
- 2. LA GUERRA CIVIL CATALANA DEL SEGLE XV ARNAU PADRÓS JARA
- 3. LA GUERRA CIVIL CATALANA DEL SEGLE XV ARNAU PADRÓS JARA
- 4. LA GUERRA CIVIL CATALANA DEL SEGLE XV ARNAU PADRÓS JARA
- 5. LA GUERRA CIVIL CATALANA DEL SEGLE XV ARNAU PADRÓS JARA
- 7. Catalunya es troba sumida en una greu crisi que afectà a tota Europa Segle XV
- 8. El rei Martí l'Humà mor sense descendència. És el final de la dinastia Casal de Barcelona, una nissaga de reis catalans. Calia trobar un nou rei
- 10. Va ser un rei absolutista. Va topar amb els pactismes de les institucions catalanes a les que volia castellanitzar.
- 11. Mor Ferran d’Antequera És succeït pel seu fill Alfons el Magnànim Alfons era un rei autoritari que es va enfrontar a les institucions catalanes.
- 13. El camp estava agitat. Els pagesos de remença estaven sotmesos a la servitud dels seus senyors a qui havien de pagar molts més diners.
- 14. El nombre de pagesos de remença havia disminuït molt, per diferents causes: Provocada per la marxa d’aquests cap a les ciutats. I també per l’alta mortalitat de la pesta negre. Moltes terres es van quedar sense conrear i van disminuir els ingressos dels senyors feudals
- 15. A Barcelona s’estableix una lluita pel control del govern municipal La ciutat va estar dividida entre la Biga i la Busca.
- 17. Formada per grans comerciants i ciutadans honrats. Controlaven les institucions de la ciutat
- 18. Estava formada per menestrals, artesans i mercaders. Alfons els hi va donar suport per tal de debilitar el poder de la Biga.
- 19. La noblesa també estava dividida. Els barons de la cort eren fidels al rei. Els barons i cavallers feudals se’n volien desfer.
- 22. La societat catalana estava dividida entre partidaris i detractors del rei Entre els partidaris trobem els barons de la cort, els mercaders i artesans de la Busca, a la ciutat de Barcelona, i els pagesos de remença. Entre els detractors trobem els barons i cavallers feudals, l'església i els integrants de la Biga.
- 24. Alfons el Magnànim marxa a la conquesta de Nàpols. La corona queda en mans de la seva esposa Maria de Castella i del seu germà Joan, rei consort de Navarra Al 1442 Alfons el Magnànim conquereix Nàpols, on va viure a Nàpols fins la seva mort.
- 26. 1458: Alfons el Magnànim mor sense descendència legítima. Ferran, fill il·legítim, va heretar el regne de Nàpols. El tro de la Corona d’Aragó va ser ocupat pel seu germà Joan II el Sense Fe.
- 27. L'enemistat entre Joan II, la noblesa i el patriciat de Barcelona, va provocar l’empresonament de Carles de Viana. En Carles era fill de Joan II, amb qui mantenia una disputa pel tro de Navarra
- 28. Les Corts Catalanes, partidàries de Carles de Viana, van exigir l'alliberació del príncep. Joan II es va veure forçat a signar la Capitulació de Vilafranca, el 1461, per la qual: El príncep Carles va ser nomenat lloctinent a Catalunya. Es prohibia l’entrada al principat a Joan II sense una autorització de les Corts.
- 29. Tres mesos més tard, Carles de Viana mor a causa de la tuberculosi. Va córrer el rumor que havia estat enverinat per ordre de la seva madrastra, Joana Enríquez, segona esposa de Joan II.
- 30. Esclata la guerra dels remences: El pagesos de remença farts dels mals usos dels senyors feudals, es revolten. Els remences esdevenen aliats del rei, enfrontat a la noblesa, sobre qui volia tenir més control.
- 31. Joan II va aconseguir el suport de Lluís XI de França, a canvi dels territoris del Rosselló i la Cerdanya. Es va produir setge de Girona per les tropes contràries al rei, on es trobava la seva dona Joana Enríquez i el seu fill Ferran. Davant aquest fet Joan II entrà al principat amb 2000 homes armats, trencant el Compromís de Vilafranca.
- 32. El principat de Catalunya, davant la necessitat de suport extern, ofereix el comptat de Barcelona a Enric IV de Castella. Es produeixen les primeres victòries de les tropes realistes que prenen Balaguer, Tàrrega, Tarragona i Perpinyà
- 33. Les pressions del rei Joan, amb el suport de Lluís XI, van provocar la renuncia d'Enric IV al Principat. S'iniciava una nova fase de la guerra civil (146366).
- 34. Les institucions catalanes ofereixen la corona a Pere de Portugal. El rei Pere no va tenir els èxits esperats i Joan II va ocupar Lleida, Vilafranca del Penedès, Cervera i Tortosa.
- 36. L'oferiment de la Corona d'Aragó a Renat I d'Anjou per part de la resistència contrària al rei Joan no va canviar el signe de la guerra. Si bé els homes de Renat van aconseguir algunes victòries, la pèrdua de Girona, El Vallès, El maresme i finalment de Barcelona, el 1472, va posar fi a la guerra
- 38. Capitulació de Pedralbes. Com havia promès el rei Joan II, no hi hagué ni vencedors ni vençuts. S'alliberaren els presoners, es suspengueren els judicis relacionats amb la guerra... El rei va signar les lleis catalanes i la Generalitat va recuperar el seu poder.
- 48. LA GUERRA CIVIL CATALANA DEL SEGLE XV ARNAU PADRÓS JARA