2. INTRODUCCIÓ La Renegà es una zona especial, ja que abarca dues classes d’ecosistemes: marí i terrestre. Comença en la Torre la Colomera, al sud-oest, i acaba en la Torre de la Cordà, al nord-est. El nostre trajecte per La Renegà, començà en el “domini marítim”, costa rocosa de penya-segats baixos. Vam fer 6 parades, en les quals vam aprendre prou sobre l’entorn. Comencem:
3. 1ª PARADA Es podia observar que en la costa, hi havia proves del que hi ha a la mar, gràcies a que les ones l’han tret. Hi ha restes de Posidònia Oceànica, que no és cap alga, sinó una fanerònaga marina, sols existent en el Mediterrani. Es queden restes de fulles, que s’anomenen arribazones, la qual cosa indica la calitat de l’aigua, on es junten mol·luscs i crustacis xicotets.
4. 2ª PARADA En aquesta parada, vam observar un exemple clar d’impacte ambiental, a causa de l’home: un cotxe abandonat, mig trencat i que es notava que portava ja temps alli. També tenim espins, figueres i una olivera. Un problema molt greu es el risc d’incendi. Es vol urbanitzar tot i conservar la Renegà com a espai verd.
5. 3ªPARADA En aquesta zona vam aprendre les adaptacions dels éssers vius en les zones litorals. S’adapten a l’escassetat de plujes, a l’efecte brisa marina, a l’alta salinitat, altes temperatures i a l’alta deshidratació. El pi, per exemple, s’agatxa per formar estructures característiques per a poder protegir-se del vent. El llentiscle es posa de forma almohadillada. Reduïnt el tamany de les fulles, es reduïx la evaporació amb fulles caràcies, com la del coscoll. Plantes com l’antilis i el fistus tenen peluseta damunt per reduïr l’efecte de deshidratació del vent. També hi abundaven els margallons.
6. 4ª PARADA Es troba el fenoll marí, típic de penyassegats Es podien diferenciar tres zones: Infralitoral: dins del mar Mesolitoral: la zona del mig, que pot banyar-se d’aigua. El límit mesolitoral-supralitoral, es la zona que mulla l’ona, que canviarà d’un dia a un altre. El color obscur de la roca s’anomena líquen, i sols podrà viure si hi ha aigua. Supralitoral: la zona més alta, que s’acaba on comencen els vegetals superiors. Entre la zona supralitoral i la infralitoral es definix el límit de la mesolitoral. La vida de la litorina i el balanus comença on hi ha més disponibilitat d’aigua. Hi havia roques sedimentàries formades en el terciari i inicis del quaternari. Ens trobàvem sobre un sòl de conglomerats de penya-segat baix i roques cimentades, formades baix l’aigua per restes de torrents de la zona. Les roques de la torre Cordà eren més grises, però també sedimentàries. Són calices, de penyassegat alt. Les ones resalten zones amb més resistència a l’erosió. Calices son molt solubles a l’aigua.
8. 5ª PARADA* Vam parar a la Torre Cordà, en un penya-segat de més de deu metres. La torre s’anomena aixina perquè es tenia que entrar amb cordes. Està feta amb calcàries. Al segle XVII, era una torre vigia per defensar dels pirates berberiscos, que agafaven a la gent i demanaven diners a canvi. A cada torre se li posaven 4 persones , 2 a cavall i 2 a peu. Va haver un incendi, i espècies com el margalló, van resistir. *Voliem posar una foto de la torre Cordà, però ha hagut un problema i no s’ha pogut posar .
9. FINAL DE TREBALL Doncs això es tot. La última parada va ser a la torre de la Cordà. Després, vam baixar i vam anar a la costa a fer el transecte, el qual mostrarem al mural. Va ser una excursió prou divertida, encara que el temps no va acompanyar massa, podria haver fet un poquet més de sol.
