2. BIOGRAFIA DE L’AUTOR.BIOGRAFIA DE L’AUTOR.
Neix a Os de Balaguer l’any
1908 i mor a Lleida l’any 1998.
Escultor autodidacta d'obres no
figuratives.
Rebutja l'escultura tradicional i
adopta influències del moviment
surrealista i dadaista.
Va ser professor de dibuix a
l'escola del Cercle de Belles Arts
de Lleida.
4. FITXA TÈCNICA DE L’OBRA.FITXA TÈCNICA DE L’OBRA.
Títol: Nit de lluna
Autor:Leandre
Cristòfol
Cronologia: 1935
(avantguardisme)
Tècnica: fusta i fusta
pintada
Mides: 71 x 40 cm
Estil: Surrealista
Localització: MNAC
(Barcelona)
5. ANÀLISI DE L’OBRA.ANÀLISI DE L’OBRA.
Tres peces de
fusta:
Ou, fus i
plataforma
Composició
senzilla
Forma exempta i
tipologia no
figurativa.
Tècniques:
Talla i
assemblatge
Efecte
tridimensional.
Moviment formes
circulars.
6. FUNCIÓ, TEMÀTICA I SIGNIFICAT.FUNCIÓ, TEMÀTICA I SIGNIFICAT.
Funció estètica,
decorativa i
simbòlica.
Temàtica
al·legòrica
reprodueix el món
de l’inconscient de
l’artista
8. BIOGRAFIA.
Leandre Cristofol va neixer a Os de Balaguer l’any 1908 i va morir a Lleida l’any
1998, provenia de família pagesa. Leandre es va traslladar a Lleida amb només 14
anys per aprendre els oficis d’ebenista i fuster. Aquestes activitats, li desperteràn
l’interès per l’art.
Era un escultor autodidacta d’obres no figuratives, retrats i obres de temàtica
religiosa. Va rebutjar l’escultura tradicional i va adoptar influències del moviment
surrealista i dadaista, leandre, pretenia provocar sensasions, estimuls i emocions.
Pretenia també seleccionar objectes procedents de l’entorn quotidià treient-los del
seu significat original. Va ser professor de dibuix a l’escola del Cercle de Belles Arts
de Lleida i la seva gran influència va ser Joan Llimona.
L’any 1922 va exposar per primera vegada les seves obres a Lleida. Les seves
obres, es centraven en l’experimentació personal en l’àmbit no figuratiu, vinculat a
la poètica surrealista. En aquest sentit, l’escultor va participar en l’Exposició
Logicofobista l’any 1936, i a Paris i Tòquio l’any 1938.
9. La Guerra Civil, va suposar una aturada en el seu treball escultòric fins al
1952, que va viatjar a Paris gràcies a una beca del Cercle Maillol. 5 anys
més tard, Leandre Cristofol, va reprendre la seva feina de caràcter
experimentar, una aportació de gran vàlua per a l’art català, que li fou
reconeguda l’any 1983 amb la creu de sant jordi i l’any 1990 amb el
premi nacional de les arts plàstiques.
L’any 1988 va ser premiat amb madalla d’or per el mèrit de les Belles
Arts.
DESCRIPCIÓ FORMAL.
L’escultor, col·loca sobre una base rodona de fusta un ou de sargir i un fus
per filar, fets també en fusta. Cada objecte destaca per la seva puresa
formal, sense ornamentació afegida. L’escultura, mostra una forma
exempta i una tipologia no figurativa. La tècnica tracta de la talla i
l’assemblatge.
La composició és molt senzilla, és creada per dos elements. Només en
destaca la línia diagonal del fus i les circulars de l’ou i de la plataforma.
Existeix un efecte tridimensional i la podem mirar des de tots els punts de
vista, però segons l’autor l’obra està pensada per ser vista frontalment.
El moviment de l’obra el donen les formes circulars i cilíndriques de l’ou i
la plataforma. La fusta, ja que és natural, reparteix la llum de manera
uniforme i crea alguna ombra a la plataforma.
10. TEMÀTICA.
Leandre buida el significat i n’anul·la la funcionalitat dels
materials.
FUNCIÓ I SIGNIFICAT.
Funció: estètica i decorativa. També té la funció simbòlica
d'evocar records d'infantesa i familiars de l'autor i les formes de
vida rurals que s’estaven perdent i la seva família.
Interpretació: Obra no figurativa i simbòlica. Representa un fus
de filar i un ou de sargir i reprodueix el món de l’inconscient de
l’artista. El títol ve donat perquè la seva mare cosia a les nits de
Lluna i per tan està dedicat a la seva mare. Aquesta obra s'ha
d'associar amb l'altra, l'aurèola que representava el seu pare a
partir de l’esberlador de les canyes que ell utilitzava. Ell escull
aquests objectes perquè li fan pensar en els seus pares i li
recorden la seva infantesa.
MODELS I INFLUÈNCIES
La transformació dels objectes quotidians en objectes poetics el
relaciona amb els ready-made de Marcel Duchamp.
Leandre s’aparta del no-significat i s’allunya de Duchamp i
s’apropa a Joan Miró.
