ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
LEANDRE CRISTÒFOLLEANDRE CRISTÒFOL
NIT DE LLUNANIT DE LLUNA
ARIADNA MARGUÍ FONT
2N BATXILLERAT B
BIOGRAFIA DE L’AUTOR.BIOGRAFIA DE L’AUTOR.
Neix a Os de Balaguer l’any
1908 i mor a Lleida l’any 1998.
Escultor autodidacta d'obres no
figuratives.
 Rebutja l'escultura tradicional i
adopta influències del moviment
surrealista i dadaista.
Va ser professor de dibuix a
l'escola del Cercle de Belles Arts
de Lleida.
MOLLA TRAJECTE ORBITAL HARMONIA ESTEL·LAR
FITXA TÈCNICA DE L’OBRA.FITXA TÈCNICA DE L’OBRA.
Títol: Nit de lluna
Autor:Leandre
Cristòfol
Cronologia: 1935
(avantguardisme)
Tècnica: fusta i fusta
pintada
Mides: 71 x 40 cm
Estil: Surrealista
Localització: MNAC
(Barcelona)
ANÀLISI DE L’OBRA.ANÀLISI DE L’OBRA.
Tres peces de
fusta:
Ou, fus i
plataforma
Composició
senzilla
Forma exempta i
tipologia no
figurativa.
Tècniques:
Talla i
assemblatge
Efecte
tridimensional.
Moviment formes
circulars.
FUNCIÓ, TEMÀTICA I SIGNIFICAT.FUNCIÓ, TEMÀTICA I SIGNIFICAT.
Funció estètica,
decorativa i
simbòlica.
Temàtica
al·legòrica
reprodueix el món
de l’inconscient de
l’artista
MODELS I INFLUÈNCIES.MODELS I INFLUÈNCIES.
JOAN MIRÓ
MARCEL DUCHAMP
 BIOGRAFIA.
 Leandre Cristofol va neixer a Os de Balaguer l’any 1908 i va morir a Lleida l’any
1998, provenia de família pagesa. Leandre es va traslladar a Lleida amb només 14
anys per aprendre els oficis d’ebenista i fuster. Aquestes activitats, li desperteràn
l’interès per l’art.
 Era un escultor autodidacta d’obres no figuratives, retrats i obres de temàtica
religiosa. Va rebutjar l’escultura tradicional i va adoptar influències del moviment
surrealista i dadaista, leandre, pretenia provocar sensasions, estimuls i emocions.
Pretenia també seleccionar objectes procedents de l’entorn quotidià treient-los del
seu significat original. Va ser professor de dibuix a l’escola del Cercle de Belles Arts
de Lleida i la seva gran influència va ser Joan Llimona.
 L’any 1922 va exposar per primera vegada les seves obres a Lleida. Les seves
obres, es centraven en l’experimentació personal en l’àmbit no figuratiu, vinculat a
la poètica surrealista. En aquest sentit, l’escultor va participar en l’Exposició
Logicofobista l’any 1936, i a Paris i Tòquio l’any 1938.
 La Guerra Civil, va suposar una aturada en el seu treball escultòric fins al
1952, que va viatjar a Paris gràcies a una beca del Cercle Maillol. 5 anys
més tard, Leandre Cristofol, va reprendre la seva feina de caràcter
experimentar, una aportació de gran vàlua per a l’art català, que li fou
reconeguda l’any 1983 amb la creu de sant jordi i l’any 1990 amb el
premi nacional de les arts plàstiques.
 L’any 1988 va ser premiat amb madalla d’or per el mèrit de les Belles
Arts.
DESCRIPCIÓ FORMAL.
 L’escultor, col·loca sobre una base rodona de fusta un ou de sargir i un fus
per filar, fets també en fusta. Cada objecte destaca per la seva puresa
formal, sense ornamentació afegida. L’escultura, mostra una forma
exempta i una tipologia no figurativa. La tècnica tracta de la talla i
l’assemblatge.
 La composició és molt senzilla, és creada per dos elements. Només en
destaca la línia diagonal del fus i les circulars de l’ou i de la plataforma.
 Existeix un efecte tridimensional i la podem mirar des de tots els punts de
vista, però segons l’autor l’obra està pensada per ser vista frontalment.
 El moviment de l’obra el donen les formes circulars i cilíndriques de l’ou i
la plataforma. La fusta, ja que és natural, reparteix la llum de manera
uniforme i crea alguna ombra a la plataforma.
TEMÀTICA.
 Leandre buida el significat i n’anul·la la funcionalitat dels
materials.
FUNCIÓ I SIGNIFICAT.
 Funció: estètica i decorativa. També té la funció simbòlica
d'evocar records d'infantesa i familiars de l'autor i les formes de
vida rurals que s’estaven perdent i la seva família.
 Interpretació: Obra no figurativa i simbòlica. Representa un fus
de filar i un ou de sargir i reprodueix el món de l’inconscient de
l’artista. El títol ve donat perquè la seva mare cosia a les nits de
Lluna i per tan està dedicat a la seva mare. Aquesta obra s'ha
d'associar amb l'altra, l'aurèola que representava el seu pare a
partir de l’esberlador de les canyes que ell utilitzava. Ell escull
aquests objectes perquè li fan pensar en els seus pares i li
recorden la seva infantesa.
MODELS I INFLUÈNCIES
 La transformació dels objectes quotidians en objectes poetics el
relaciona amb els ready-made de Marcel Duchamp.
 Leandre s’aparta del no-significat i s’allunya de Duchamp i
s’apropa a Joan Miró.

More Related Content

What's hot (20)

La Persitència de la Memòria
La Persitència de la MemòriaLa Persitència de la Memòria
La Persitència de la Memòria
Ramon Pujola
Fitxa 85 nit de lluna
Fitxa 85 nit de llunaFitxa 85 nit de lluna
Fitxa 85 nit de lluna
Julia Valera
Art abstracte primer
Art abstracte   primerArt abstracte   primer
Art abstracte primer
cipauvila
Els primers freds
Els primers fredsEls primers freds
Els primers freds
Gemma Ajenjo Rodriguez
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES IIART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
Antonio Núñez
L'habitació vermella
L'habitació vermellaL'habitació vermella
L'habitació vermella
Rosa Plana Trullols
8. art abstracte.
8.  art abstracte.8.  art abstracte.
8. art abstracte.
jgutier4

Viewers also liked (6)

Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
Antonio Núñez
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
Antonio Núñez
GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA
Antonio Núñez
Obres d'art PAU - Època contemporània (II)
Obres d'art PAU - Època contemporània (II)Obres d'art PAU - Època contemporània (II)
Obres d'art PAU - Època contemporània (II)
Gemma Ajenjo Rodriguez

Similar to L.cristòfol. nit de lluna. a marguí (20)

Mnac.obre xix i xx
Mnac.obre xix i xxMnac.obre xix i xx
Mnac.obre xix i xx
jgutier4
Dalí persistencia memòria
Dalí persistencia memòriaDalí persistencia memòria
Dalí persistencia memòria
Fely Lucena
Dalí La persistència de la memòria
Dalí La persistència de la memòriaDalí La persistència de la memòria
Dalí La persistència de la memòria
Fely Lucena
Dalí Persistència de la memòria
Dalí Persistència de la memòriaDalí Persistència de la memòria
Dalí Persistència de la memòria
Fely Lucena
Dalí persistencia memòria
Dalí persistencia memòriaDalí persistencia memòria
Dalí persistencia memòria
Fely Lucena
19d. j. llimona. desconsol
19d. j. llimona. desconsol19d. j. llimona. desconsol
19d. j. llimona. desconsol
jgutier4
Fitxa 92 elogi de l'aigua
Fitxa 92 elogi de l'aiguaFitxa 92 elogi de l'aigua
Fitxa 92 elogi de l'aigua
Julia Valera
Fitxa 73 la vicaria
Fitxa 73 la vicariaFitxa 73 la vicaria
Fitxa 73 la vicaria
Julia Valera
Museu virtual del modernisme
Museu virtual del modernismeMuseu virtual del modernisme
Museu virtual del modernisme
LaiaTutusaus
Escultura del s. xx
Escultura del s. xxEscultura del s. xx
Escultura del s. xx
Carmen Barrero

More from jesus gutierrez (20)

De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600
jesus gutierrez
La persistència de la memòria jana pujol guàrdia
La persistència de la memòria   jana pujol guàrdiaLa persistència de la memòria   jana pujol guàrdia
La persistència de la memòria jana pujol guàrdia
jesus gutierrez
Jackson pollock (mireia ribera)
Jackson pollock (mireia ribera)Jackson pollock (mireia ribera)
Jackson pollock (mireia ribera)
jesus gutierrez
Historia de l'art. composicio iv
Historia de l'art. composicio ivHistoria de l'art. composicio iv
Historia de l'art. composicio iv
jesus gutierrez
Joan miró (escultura) cristina minobas
Joan miró (escultura) cristina minobasJoan miró (escultura) cristina minobas
Joan miró (escultura) cristina minobas
jesus gutierrez
El profeta pablo gargallo.laia luque
El profeta  pablo gargallo.laia luqueEl profeta  pablo gargallo.laia luque
El profeta pablo gargallo.laia luque
jesus gutierrez
Edvard munch ibone díaz martínez
Edvard munch  ibone díaz martínezEdvard munch  ibone díaz martínez
Edvard munch ibone díaz martínez
jesus gutierrez
Eduardo chillida. dina mohamed
Eduardo chillida. dina mohamedEduardo chillida. dina mohamed
Eduardo chillida. dina mohamed
jesus gutierrez

L.cristòfol. nit de lluna. a marguí

  • 1. LEANDRE CRISTÒFOLLEANDRE CRISTÒFOL NIT DE LLUNANIT DE LLUNA ARIADNA MARGUÍ FONT 2N BATXILLERAT B
  • 2. BIOGRAFIA DE L’AUTOR.BIOGRAFIA DE L’AUTOR. Neix a Os de Balaguer l’any 1908 i mor a Lleida l’any 1998. Escultor autodidacta d'obres no figuratives.  Rebutja l'escultura tradicional i adopta influències del moviment surrealista i dadaista. Va ser professor de dibuix a l'escola del Cercle de Belles Arts de Lleida.
  • 3. MOLLA TRAJECTE ORBITAL HARMONIA ESTEL·LAR
  • 4. FITXA TÈCNICA DE L’OBRA.FITXA TÈCNICA DE L’OBRA. Títol: Nit de lluna Autor:Leandre Cristòfol Cronologia: 1935 (avantguardisme) Tècnica: fusta i fusta pintada Mides: 71 x 40 cm Estil: Surrealista Localització: MNAC (Barcelona)
  • 5. ANÀLISI DE L’OBRA.ANÀLISI DE L’OBRA. Tres peces de fusta: Ou, fus i plataforma Composició senzilla Forma exempta i tipologia no figurativa. Tècniques: Talla i assemblatge Efecte tridimensional. Moviment formes circulars.
  • 6. FUNCIÓ, TEMÀTICA I SIGNIFICAT.FUNCIÓ, TEMÀTICA I SIGNIFICAT. Funció estètica, decorativa i simbòlica. Temàtica al·legòrica reprodueix el món de l’inconscient de l’artista
  • 7. MODELS I INFLUÈNCIES.MODELS I INFLUÈNCIES. JOAN MIRÓ MARCEL DUCHAMP
  • 8.  BIOGRAFIA.  Leandre Cristofol va neixer a Os de Balaguer l’any 1908 i va morir a Lleida l’any 1998, provenia de família pagesa. Leandre es va traslladar a Lleida amb només 14 anys per aprendre els oficis d’ebenista i fuster. Aquestes activitats, li desperteràn l’interès per l’art.  Era un escultor autodidacta d’obres no figuratives, retrats i obres de temàtica religiosa. Va rebutjar l’escultura tradicional i va adoptar influències del moviment surrealista i dadaista, leandre, pretenia provocar sensasions, estimuls i emocions. Pretenia també seleccionar objectes procedents de l’entorn quotidià treient-los del seu significat original. Va ser professor de dibuix a l’escola del Cercle de Belles Arts de Lleida i la seva gran influència va ser Joan Llimona.  L’any 1922 va exposar per primera vegada les seves obres a Lleida. Les seves obres, es centraven en l’experimentació personal en l’àmbit no figuratiu, vinculat a la poètica surrealista. En aquest sentit, l’escultor va participar en l’Exposició Logicofobista l’any 1936, i a Paris i Tòquio l’any 1938.
  • 9.  La Guerra Civil, va suposar una aturada en el seu treball escultòric fins al 1952, que va viatjar a Paris gràcies a una beca del Cercle Maillol. 5 anys més tard, Leandre Cristofol, va reprendre la seva feina de caràcter experimentar, una aportació de gran vàlua per a l’art català, que li fou reconeguda l’any 1983 amb la creu de sant jordi i l’any 1990 amb el premi nacional de les arts plàstiques.  L’any 1988 va ser premiat amb madalla d’or per el mèrit de les Belles Arts. DESCRIPCIÓ FORMAL.  L’escultor, col·loca sobre una base rodona de fusta un ou de sargir i un fus per filar, fets també en fusta. Cada objecte destaca per la seva puresa formal, sense ornamentació afegida. L’escultura, mostra una forma exempta i una tipologia no figurativa. La tècnica tracta de la talla i l’assemblatge.  La composició és molt senzilla, és creada per dos elements. Només en destaca la línia diagonal del fus i les circulars de l’ou i de la plataforma.  Existeix un efecte tridimensional i la podem mirar des de tots els punts de vista, però segons l’autor l’obra està pensada per ser vista frontalment.  El moviment de l’obra el donen les formes circulars i cilíndriques de l’ou i la plataforma. La fusta, ja que és natural, reparteix la llum de manera uniforme i crea alguna ombra a la plataforma.
  • 10. TEMÀTICA.  Leandre buida el significat i n’anul·la la funcionalitat dels materials. FUNCIÓ I SIGNIFICAT.  Funció: estètica i decorativa. També té la funció simbòlica d'evocar records d'infantesa i familiars de l'autor i les formes de vida rurals que s’estaven perdent i la seva família.  Interpretació: Obra no figurativa i simbòlica. Representa un fus de filar i un ou de sargir i reprodueix el món de l’inconscient de l’artista. El títol ve donat perquè la seva mare cosia a les nits de Lluna i per tan està dedicat a la seva mare. Aquesta obra s'ha d'associar amb l'altra, l'aurèola que representava el seu pare a partir de l’esberlador de les canyes que ell utilitzava. Ell escull aquests objectes perquè li fan pensar en els seus pares i li recorden la seva infantesa. MODELS I INFLUÈNCIES  La transformació dels objectes quotidians en objectes poetics el relaciona amb els ready-made de Marcel Duchamp.  Leandre s’aparta del no-significat i s’allunya de Duchamp i s’apropa a Joan Miró.