ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
4
Most read
5
Most read
11
Most read
MORFOLOGIA VERBAL
Verbs irregulars
Sílvia Montals
1. INTRODUCCIÓ
•  Classes de paraules:
– Unitats significatives autònomes mínimes de
la cadena parlada i dels textos escrits.
– Es classifiquen segons 2 punts de vista:
•  FORMA: (criteri morfològic). Hi ha paraules
variables i invariables.
•  FUNCIONS: (criteri sintàctic). Duen a terme
funcions.
•  Requadre categories
ü  VARIABLES: nom, adjectiu, verb, pronom, determinant
ü  INVARIABLES: adverbi, preposició, conjunció, interjecció
2. EL VERB
2.1 Anàlisi morfològica
•  Verb: nucli del SV i base del significat de l’oració.
–  Les formes flexionades poden tenir diferents
constituents (morfemes). Ex: cantàvem
LEXEMA MORFEMES (DESINÈNCIES)
Vocal temàtica Temps Persona i nombre
cant à ve m
Conjugacions dels verbs: pàg. 230-232. Llibre Llengua Catalana i
Literatura. 2n Batx. Santillana.
•  El verb està format per 2 constituents:
–  Lexema: aporta significat
–  Morfemes (o desinències). Expressen:
*Els verbs compostos poden tenir morfemes en el verb auxiliar:
He jugat (1a persona del singular).
Conjugació 1a, 2a, 3a Agafar, córrer, afegir
Mode Indicatiu, subjuntiu,
imperatiu
Vinc, vingui, vine
Temps Present, imperfet,
futur, condicional…
Canto, cantava, cantaré,
cantaria…
Aspecte Perfectiu, imperfectiu Sortí, sortia
Persona 1a, 2a, 3a Salto, saltes, salta
Nombre Singular, plural Fa, fan
Gènere (només
pels participis)
Masculí i femení Vençut, vençuda
2.1.1 Conjugació
•  Conjunt de formes que adopta un verb per expressar:
temps, mode, aspecte, persona i nombre.
•  En català hi ha 3 conjugacions:
CONJUGACIÓ VOCAL
TEMÀTICA
MODEL
1a a Cant-a-r
2a e Tém-e-r
Perd-r-e
3a pura i Dorm-i-r
incoativa Serv-i-r
*Verbs
incoatius:
afegeixen
l’icrement
–eix-
*La majoria de verbs segueixen els models de cantar i dormir.
Els verbs irregulars, acostumen a ser de la conjugació –re.
A vegades la vocal temàtica presenta problemes: cantava, cantes.
2.1.2 Mode
•  Indica l’actitud de l’emissor respecte l’acció verbal.
2.1.3 Temps
•  Indica el moment en què es produeix l’acció
INDICATIU Acció realitzada en la
realitat.
Condueixo,
saltava…
SUBJUNTIU Acció possible, desitjada
(no se sap si es realitzarà)
Canti, jugués…
IMPERATIU Ordre o manament. Calla!, Veniu!
PRESENT Cant-Ø-o
PASSAT Cant-a-va
FUTUR Cant-a-ré
*El passat conté diferents
temps verbals: imperfet,
passat simple, perfet,
plusquamperfet...
2.1.4 Aspecte
•  Indica si l’acció del verb ha seguit un procés acabat
(amb un principi i un final).
PERFECTIU Temps que indiquen
anterioritat. L’acció està
acabada.
•  Temps compostos i
passat simple
Vas treballar,
havíem jugat, van
haver arribat,
sortírem…
IMPERFECTIU Temps que indiquen
simultaneïtat o posterioritat.
L’acció no està acabada.
•  Temps simples (menys
passat simple).
Consultaré,
trucava, juga,
dibuixàvem…
•  Vam anar-hi dues vegades (PERFECTIU à procés acabat).
•  L’Aina pinta un dibuix (IMPERFECTIU à procés iniciat, no
acabat).
2.1.5 Persona i Nombre
•  Persona: participants de la situació comunicativa.
•  Nombre: si hi ha 1 participant o més d’un.
–  Els morfemes de persona i nombre es fusionen.
Existeixen 6 possibilitats.
–  Tots els verbs tenen persona (menys les formes no
personals: infinitiu, gerundi i participi).
PERSONA NOMBRE
Singular Plural
1a Cant-o Cant-e-m
2a Cant-e-s Cant-e-u
3a Cant-a Cant-e-n
Forma Fonètica Dialecte
canto [káṋtu] central
canto [káṋto] Nord-occid
cante [káṋe] valencià
cant [káṋt] balear
canti [káṋti] rossellonès
*Les formes canvien segons el dialecte.
•  2.2 Remarques i variacions ortogràfiques
Vocal
neutre [ǝ]
S’escriu a Es troba al final Parla, mentiria…
S’escriu e Es troba en penúltima
posició:
Parles, mentiríeu.
Excepcions 2a i 3a conjugació i
infinitius
Corre, vine, obre,
creure…
Canvis
ortogràfics
C à q Trenco,
trenques
Qu à qü Adequo, adeqüem
Ç à c Començo,
comencen
Gu à gü Enaigua, enaigüen
J à g Jutjo, jutges C à gu Caic, caigui
G à gu Rega, regues T à d Pot, podem
P à b Saps, sabem U à v Beu, bevem
Infinitius
en -iar
Es posa dièresi en el present i imperfet
de subjuntiu.
Estudiïs, estudiïn.
Gerundis Tots acaben en –ent o –int
(MAI –gent)
Cabent, sabent, vivint,
escrivint…
NO! *capiguent, *sapiguent
Infinitius MAI en -guer! Saber, poder. NO! *sapiguer,
*poguer
Verbs poder i
voler
Canvien: -o à u al
Present subjuntiu i imperatiu
Puguin, vulguis, vulgues…
Verbs fer,
jeure/jaure,
néixer/nàixer,
treure/traure
Aquests verbs i els derivats
fan la vocal neutre de l’arrel en
posició àtona en -a
Faria, jauré, naixent, traiem,
traguem…
-eix-
(incoatius)
Apareix:
En les persones del singular i
en la 3ª del plural de tots els
presents.
Indicatiu: serveixo,
serveixen
Subjuntiu: serveixis, serveixi
Imperatiu: serveix!
Verbs collir,
cosir, sortir,
tossir,
escopir
Aquests verbs i els derivats
canvien:
O à u (arrels tòniques dels
presents)
Indicatiu: recull
Subjuntiu: recullin
Imperatiu: recull!
(collim, cosia…)
Oracions
imperatives
Imperatiu: oracions
afirmatives
•  Enceneu el foc!
Present subjuntiu:
oracions negatives.
•  No encengueu el foc!
Gerundis Correcte:
•  Oracions simultànies
•  Oracions d’anterioritat
•  Va sortir cridant com
un boig
•  Estant malalta la
directora, la reunió es
va suspendre.
Incorrecte:
•  Oracions de posterioritat
•  Oracions com a CN
•  *Va caure per l’escala
trencant-se un braç.
•  *Us he enviat un
informe resumint la
situació.
3. ELS VERBS IRREGULARS
3.1 Verbs defectius:
•  Absència de determinades formes en els paradigmes
flexius d’alguns verbs.
•  Casos habituals:
SOLER Només es fa servir en verbs
imperfectius (present, imperfet).
Sol, solia
HAVER-HI Impersonal. Només s’usa en 3ª persona. Hi ha, hi havia
CALDRE Impersonal. S’usa en 3ª persona. Cal, calen, calia,
calien.
NEVAR,
PEDREGAR,
PLOURE
Verbs meteorològics. S’empren en 3ª del
singular (i en cas metafòric en plural).
Plou, neva,
pedrega.
Plovien pedres.
2.2 Patrons dels verbs irregulars
•  Verbs irregulars: no segueixen els paradigmes
considerats models (presenten variabilitat en el lexema).
–  Escriure à escric, escrius, escrivim…
CONJUGACIONS IRREGULARS
1ª conjugació Anar, estar
2ª conjugació La gran majoria
3ª conjugació Tenir, venir
*Verbs: dir, dur à 2a conjugació.
•  Tipus de lexemes que es poden trobar en els
verbs irregulars.
Lexema pur No canvia escriuré
Lexema eufònic S’afegeix una –d
de suport a la
pronunciació).
Encenem,
encendrem
Lexema
velaritzat
S’afegeix una -c o
el grup –gu
Coneixes, conec,
coneguis.
Lexema amb
diftong (pateix 1
d’aquests canvis).
Desaparició de la
–u del lexema.
Riure, rient
Canvi u à v Moure, movent
Desaparició de la
–u i afegiment
d’una -i
Seure, seient
•  Patrons en la conjugació irregular.
Extret de: Llengua
Catalana i Literatura. 2n
Batx. Santillana
Pàg. 31.
•  És possible deduir tota la conjugació a partir del present
d’indicatiu.
A partir del lexema de 1a
persona del singular
del Present d’Indicatiu
S’obtenen:
•  Imperatiu (excepció 2es persones)
•  Passat simple
•  Present Subjuntiu
•  Imperfet Subj
•  (A vegades participi).
A partir del lexema de la
3a persona del singular
del Present d’Indicatiu
S’obté:
•  La 2a persona del singular
•  La 3ª persona del plural
•  L’infinitiu, el futur i el condicional (no sempre)
La resta de formes:
A partir del radical de la
1ª personal del plural
del Present d’Indicatiu
S’obtenen:
•  2a persona del plural del Present d’Indicatiu i
Imperatiu.
•  Imperfet d’indicatiu
•  Gerundi
Participi •  O és velar o molt irregular.
•  Com poden ser els lexemes de cadascun
dels grups de verbs irregulars?
– Consultar llibre:
•  Llengua Catalana i Literatura. 2n Batxillerat.
Editorial Santillana.
– Verbs acabats en –ndre, -ldre, -ler: pàg. 31-32
– Verbs acabats en –èixer: pàg. 32-33
– Verbs amb diftong en el lexema: pàg. 33-35
– Gerundis i participis irregulars: pàg. 35
•  Aquests verbs generen dubtes en els seus usos:
FUNCIÓ ATRIBUTIVA ÚS LOCATIU
(sentit: trobar-se, romandre, viure)
Ser Qualitat essencial o
transitòria d’un ésser
animat.
• L’avi és simpàtic.
ser Localització.
• La mare és a la feina.
• Les forquilles són al calaix.
Permanència (CC sense
quantificador).
• La setmana vinent seré a
Berlín.
Estar Estat d’ànim o salut
d’un ésser animat.
• L’Alícia està malalta.
estar Permanència (CC amb
quantificador)
• La setmana vinent estaré tres
dies a Berlín.
Residència:
• Fa dos anys que estic a París.
Ser/
estar
Qualitat transitòria
d’un ésser inanimat.
• L’aigua és/està freda.

More Related Content

What's hot (20)

PPTX
Modernisme vs noucentisme.definitiu
Ferranet74
PPT
Les categories gramaticals catala
Susanna Soler Sabanés
PPT
El modernisme català
Montse Torrescasana
PPT
Les Categories Gramaticals
guest24e58c
PDF
Registres lingüístics
Sílvia Montals
PPT
Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímia
annaasiscar
PPT
Síl·labes, diftongs, hiats, dígrafs
Sílvia Montals
PPT
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
lurdessaavedra
PDF
LES CATEGORIES GRAMATICALS
ieslt
PPTX
Dialectes del català final 1
dolors
PPT
L’Art Barroc
ұò
DOC
Exercicis de repàs ( 2n batxillerat)
ctorrijo
PPT
Els primers textos en llengua catalana
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
PDF
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
lluchvalencia
PPTX
Els determinants i els pronoms
Sílvia Montals
PDF
El modernisme
Sílvia Montals
DOCX
Dictats peparats 2n eso
JuditGrau
PPT
1.Բ𳾱Գ.ٱíپܱ
jesus gutierrez
PPTX
Segle d’or de la literatura catalana
Dolors Taulats
Modernisme vs noucentisme.definitiu
Ferranet74
Les categories gramaticals catala
Susanna Soler Sabanés
El modernisme català
Montse Torrescasana
Les Categories Gramaticals
guest24e58c
Registres lingüístics
Sílvia Montals
Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímia
annaasiscar
Síl·labes, diftongs, hiats, dígrafs
Sílvia Montals
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
lurdessaavedra
LES CATEGORIES GRAMATICALS
ieslt
Dialectes del català final 1
dolors
L’Art Barroc
ұò
Exercicis de repàs ( 2n batxillerat)
ctorrijo
Els primers textos en llengua catalana
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
lluchvalencia
Els determinants i els pronoms
Sílvia Montals
El modernisme
Sílvia Montals
Dictats peparats 2n eso
JuditGrau
1.Բ𳾱Գ.ٱíپܱ
jesus gutierrez
Segle d’or de la literatura catalana
Dolors Taulats

Viewers also liked (7)

PDF
Tema 1. fonètica
Sílvia Montals
PDF
Article d'opinió
Sílvia Montals
PDF
La crònica
Sílvia Montals
PDF
Tipus de diccionaris
Sílvia Montals
PDF
La notícia
Sílvia Montals
PDF
Els mitjans de comunicació
Sílvia Montals
PDF
Mètrica (2n ESO)
Sílvia Montals
Tema 1. fonètica
Sílvia Montals
Article d'opinió
Sílvia Montals
La crònica
Sílvia Montals
Tipus de diccionaris
Sílvia Montals
La notícia
Sílvia Montals
Els mitjans de comunicació
Sílvia Montals
Mètrica (2n ESO)
Sílvia Montals
Ad

Similar to Tema 2. Morfologia verbal (20)

PPT
Morfologia verbal
marclia
PPT
Morfologia verbal
marclia
PDF
verbs.docx.pdf
PuriHermosoLendinez
PDF
El verb: aspectes generals i formes no personals
annaasiscar
PDF
MS08 Verb irregulars
Fred Sentandreu
PPT
El verb
josepenbp
PPT
Presentació del verb
Pablo Varó Galiana
DOC
Verbs Irregulars
ܳó
ODP
Present d'indicatiu
ngt1776
DOC
Verb 6è
cpnapenyal
PPT
El verb: classificació
annaasiscar
PPT
Verbs irregulars
laiamarcos
PDF
Verb tots els temps
annaasiscar
PPS
Passat imperfet d'indicatiu
ngt1776
PPT
El verb
Sílvia Montals
PPT
Els verbs
Mariapin
PPT
Verbs Irregulars
Epsa Llengues
PDF
Verb classificació
annaasiscar
PDF
Verbclassificaci
elamo2
PDF
MS09 Verb. Formes no personals
Fred Sentandreu
Morfologia verbal
marclia
Morfologia verbal
marclia
verbs.docx.pdf
PuriHermosoLendinez
El verb: aspectes generals i formes no personals
annaasiscar
MS08 Verb irregulars
Fred Sentandreu
El verb
josepenbp
Presentació del verb
Pablo Varó Galiana
Verbs Irregulars
ܳó
Present d'indicatiu
ngt1776
Verb 6è
cpnapenyal
El verb: classificació
annaasiscar
Verbs irregulars
laiamarcos
Verb tots els temps
annaasiscar
Passat imperfet d'indicatiu
ngt1776
Els verbs
Mariapin
Verbs Irregulars
Epsa Llengues
Verb classificació
annaasiscar
Verbclassificaci
elamo2
MS09 Verb. Formes no personals
Fred Sentandreu
Ad

More from Sílvia Montals (20)

PDF
Anàlisi Mirall trencat (nou)
Sílvia Montals
PDF
Quadre coordinades
Sílvia Montals
PPTX
Presentació 3r ESO
Sílvia Montals
PPTX
Presentació 4t ESO
Sílvia Montals
PPTX
Presentació 1r de Batxillerat
Sílvia Montals
PPTX
Presentació 2n batxillerat
Sílvia Montals
PPTX
Literatura Catalana
Sílvia Montals
PPTX
Pista whatsapp
Sílvia Montals
PDF
Tema 10. Romanticisme i Realisme
Sílvia Montals
PDF
Tema 6. La diversitat lingüística
Sílvia Montals
PDF
Tema 5. Les propietats del text
Sílvia Montals
PDF
La Plaça del Diamant
Sílvia Montals
PDF
Cims borrascosos
Sílvia Montals
PDF
Prosa medieval catalana
Sílvia Montals
PDF
Com fer una exposició oral d'un llibre
Sílvia Montals
PDF
Càndid o l'optimisme
Sílvia Montals
PPTX
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
Sílvia Montals
PPTX
Anàlisi Hamlet
Sílvia Montals
PDF
La literatura i l'anàlisi de textos literaris
Sílvia Montals
PDF
L'oració simple
Sílvia Montals
Anàlisi Mirall trencat (nou)
Sílvia Montals
Quadre coordinades
Sílvia Montals
Presentació 3r ESO
Sílvia Montals
Presentació 4t ESO
Sílvia Montals
Presentació 1r de Batxillerat
Sílvia Montals
Presentació 2n batxillerat
Sílvia Montals
Literatura Catalana
Sílvia Montals
Pista whatsapp
Sílvia Montals
Tema 10. Romanticisme i Realisme
Sílvia Montals
Tema 6. La diversitat lingüística
Sílvia Montals
Tema 5. Les propietats del text
Sílvia Montals
La Plaça del Diamant
Sílvia Montals
Cims borrascosos
Sílvia Montals
Prosa medieval catalana
Sílvia Montals
Com fer una exposició oral d'un llibre
Sílvia Montals
Càndid o l'optimisme
Sílvia Montals
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
Sílvia Montals
Anàlisi Hamlet
Sílvia Montals
La literatura i l'anàlisi de textos literaris
Sílvia Montals
L'oració simple
Sílvia Montals

Tema 2. Morfologia verbal

  • 2. 1. INTRODUCCIÓ •  Classes de paraules: – Unitats significatives autònomes mínimes de la cadena parlada i dels textos escrits. – Es classifiquen segons 2 punts de vista: •  FORMA: (criteri morfològic). Hi ha paraules variables i invariables. •  FUNCIONS: (criteri sintàctic). Duen a terme funcions.
  • 3. •  Requadre categories ü  VARIABLES: nom, adjectiu, verb, pronom, determinant ü  INVARIABLES: adverbi, preposició, conjunció, interjecció
  • 4. 2. EL VERB 2.1 Anàlisi morfològica •  Verb: nucli del SV i base del significat de l’oració. –  Les formes flexionades poden tenir diferents constituents (morfemes). Ex: cantàvem LEXEMA MORFEMES (DESINÈNCIES) Vocal temàtica Temps Persona i nombre cant à ve m Conjugacions dels verbs: pàg. 230-232. Llibre Llengua Catalana i Literatura. 2n Batx. Santillana.
  • 5. •  El verb està format per 2 constituents: –  Lexema: aporta significat –  Morfemes (o desinències). Expressen: *Els verbs compostos poden tenir morfemes en el verb auxiliar: He jugat (1a persona del singular). Conjugació 1a, 2a, 3a Agafar, córrer, afegir Mode Indicatiu, subjuntiu, imperatiu Vinc, vingui, vine Temps Present, imperfet, futur, condicional… Canto, cantava, cantaré, cantaria… Aspecte Perfectiu, imperfectiu Sortí, sortia Persona 1a, 2a, 3a Salto, saltes, salta Nombre Singular, plural Fa, fan Gènere (només pels participis) Masculí i femení Vençut, vençuda
  • 6. 2.1.1 Conjugació •  Conjunt de formes que adopta un verb per expressar: temps, mode, aspecte, persona i nombre. •  En català hi ha 3 conjugacions: CONJUGACIÓ VOCAL TEMÀTICA MODEL 1a a Cant-a-r 2a e Tém-e-r Perd-r-e 3a pura i Dorm-i-r incoativa Serv-i-r *Verbs incoatius: afegeixen l’icrement –eix- *La majoria de verbs segueixen els models de cantar i dormir. Els verbs irregulars, acostumen a ser de la conjugació –re. A vegades la vocal temàtica presenta problemes: cantava, cantes.
  • 7. 2.1.2 Mode •  Indica l’actitud de l’emissor respecte l’acció verbal. 2.1.3 Temps •  Indica el moment en què es produeix l’acció INDICATIU Acció realitzada en la realitat. Condueixo, saltava… SUBJUNTIU Acció possible, desitjada (no se sap si es realitzarà) Canti, jugués… IMPERATIU Ordre o manament. Calla!, Veniu! PRESENT Cant-Ø-o PASSAT Cant-a-va FUTUR Cant-a-ré *El passat conté diferents temps verbals: imperfet, passat simple, perfet, plusquamperfet...
  • 8. 2.1.4 Aspecte •  Indica si l’acció del verb ha seguit un procés acabat (amb un principi i un final). PERFECTIU Temps que indiquen anterioritat. L’acció està acabada. •  Temps compostos i passat simple Vas treballar, havíem jugat, van haver arribat, sortírem… IMPERFECTIU Temps que indiquen simultaneïtat o posterioritat. L’acció no està acabada. •  Temps simples (menys passat simple). Consultaré, trucava, juga, dibuixàvem… •  Vam anar-hi dues vegades (PERFECTIU à procés acabat). •  L’Aina pinta un dibuix (IMPERFECTIU à procés iniciat, no acabat).
  • 9. 2.1.5 Persona i Nombre •  Persona: participants de la situació comunicativa. •  Nombre: si hi ha 1 participant o més d’un. –  Els morfemes de persona i nombre es fusionen. Existeixen 6 possibilitats. –  Tots els verbs tenen persona (menys les formes no personals: infinitiu, gerundi i participi). PERSONA NOMBRE Singular Plural 1a Cant-o Cant-e-m 2a Cant-e-s Cant-e-u 3a Cant-a Cant-e-n Forma Fonètica Dialecte canto [káṋtu] central canto [káṋto] Nord-occid cante [káṋe] valencià cant [káṋt] balear canti [káṋti] rossellonès *Les formes canvien segons el dialecte.
  • 10. •  2.2 Remarques i variacions ortogràfiques Vocal neutre [ǝ] S’escriu a Es troba al final Parla, mentiria… S’escriu e Es troba en penúltima posició: Parles, mentiríeu. Excepcions 2a i 3a conjugació i infinitius Corre, vine, obre, creure… Canvis ortogràfics C à q Trenco, trenques Qu à qü Adequo, adeqüem Ç à c Començo, comencen Gu à gü Enaigua, enaigüen J à g Jutjo, jutges C à gu Caic, caigui G à gu Rega, regues T à d Pot, podem P à b Saps, sabem U à v Beu, bevem Infinitius en -iar Es posa dièresi en el present i imperfet de subjuntiu. Estudiïs, estudiïn.
  • 11. Gerundis Tots acaben en –ent o –int (MAI –gent) Cabent, sabent, vivint, escrivint… NO! *capiguent, *sapiguent Infinitius MAI en -guer! Saber, poder. NO! *sapiguer, *poguer Verbs poder i voler Canvien: -o à u al Present subjuntiu i imperatiu Puguin, vulguis, vulgues… Verbs fer, jeure/jaure, néixer/nàixer, treure/traure Aquests verbs i els derivats fan la vocal neutre de l’arrel en posició àtona en -a Faria, jauré, naixent, traiem, traguem… -eix- (incoatius) Apareix: En les persones del singular i en la 3ª del plural de tots els presents. Indicatiu: serveixo, serveixen Subjuntiu: serveixis, serveixi Imperatiu: serveix! Verbs collir, cosir, sortir, tossir, escopir Aquests verbs i els derivats canvien: O à u (arrels tòniques dels presents) Indicatiu: recull Subjuntiu: recullin Imperatiu: recull! (collim, cosia…)
  • 12. Oracions imperatives Imperatiu: oracions afirmatives •  Enceneu el foc! Present subjuntiu: oracions negatives. •  No encengueu el foc! Gerundis Correcte: •  Oracions simultànies •  Oracions d’anterioritat •  Va sortir cridant com un boig •  Estant malalta la directora, la reunió es va suspendre. Incorrecte: •  Oracions de posterioritat •  Oracions com a CN •  *Va caure per l’escala trencant-se un braç. •  *Us he enviat un informe resumint la situació.
  • 13. 3. ELS VERBS IRREGULARS 3.1 Verbs defectius: •  Absència de determinades formes en els paradigmes flexius d’alguns verbs. •  Casos habituals: SOLER Només es fa servir en verbs imperfectius (present, imperfet). Sol, solia HAVER-HI Impersonal. Només s’usa en 3ª persona. Hi ha, hi havia CALDRE Impersonal. S’usa en 3ª persona. Cal, calen, calia, calien. NEVAR, PEDREGAR, PLOURE Verbs meteorològics. S’empren en 3ª del singular (i en cas metafòric en plural). Plou, neva, pedrega. Plovien pedres.
  • 14. 2.2 Patrons dels verbs irregulars •  Verbs irregulars: no segueixen els paradigmes considerats models (presenten variabilitat en el lexema). –  Escriure à escric, escrius, escrivim… CONJUGACIONS IRREGULARS 1ª conjugació Anar, estar 2ª conjugació La gran majoria 3ª conjugació Tenir, venir *Verbs: dir, dur à 2a conjugació.
  • 15. •  Tipus de lexemes que es poden trobar en els verbs irregulars. Lexema pur No canvia escriuré Lexema eufònic S’afegeix una –d de suport a la pronunciació). Encenem, encendrem Lexema velaritzat S’afegeix una -c o el grup –gu Coneixes, conec, coneguis. Lexema amb diftong (pateix 1 d’aquests canvis). Desaparició de la –u del lexema. Riure, rient Canvi u à v Moure, movent Desaparició de la –u i afegiment d’una -i Seure, seient
  • 16. •  Patrons en la conjugació irregular. Extret de: Llengua Catalana i Literatura. 2n Batx. Santillana Pàg. 31.
  • 17. •  És possible deduir tota la conjugació a partir del present d’indicatiu. A partir del lexema de 1a persona del singular del Present d’Indicatiu S’obtenen: •  Imperatiu (excepció 2es persones) •  Passat simple •  Present Subjuntiu •  Imperfet Subj •  (A vegades participi). A partir del lexema de la 3a persona del singular del Present d’Indicatiu S’obté: •  La 2a persona del singular •  La 3ª persona del plural •  L’infinitiu, el futur i el condicional (no sempre) La resta de formes: A partir del radical de la 1ª personal del plural del Present d’Indicatiu S’obtenen: •  2a persona del plural del Present d’Indicatiu i Imperatiu. •  Imperfet d’indicatiu •  Gerundi Participi •  O és velar o molt irregular.
  • 18. •  Com poden ser els lexemes de cadascun dels grups de verbs irregulars? – Consultar llibre: •  Llengua Catalana i Literatura. 2n Batxillerat. Editorial Santillana. – Verbs acabats en –ndre, -ldre, -ler: pàg. 31-32 – Verbs acabats en –èixer: pàg. 32-33 – Verbs amb diftong en el lexema: pàg. 33-35 – Gerundis i participis irregulars: pàg. 35
  • 19. •  Aquests verbs generen dubtes en els seus usos: FUNCIÓ ATRIBUTIVA ÚS LOCATIU (sentit: trobar-se, romandre, viure) Ser Qualitat essencial o transitòria d’un ésser animat. • L’avi és simpàtic. ser Localització. • La mare és a la feina. • Les forquilles són al calaix. Permanència (CC sense quantificador). • La setmana vinent seré a Berlín. Estar Estat d’ànim o salut d’un ésser animat. • L’Alícia està malalta. estar Permanència (CC amb quantificador) • La setmana vinent estaré tres dies a Berlín. Residència: • Fa dos anys que estic a París. Ser/ estar Qualitat transitòria d’un ésser inanimat. • L’aigua és/està freda.