More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (9)
Similar to les plantes (parts, cicle de la vida...) (20)
More from Maringels Pag竪s Puig (9)
les plantes (parts, cicle de la vida...)
- 1. Generalitat de Catalunya Departament dEnsenyament Institut Carles Vallbona Granollers AULA DACOLLIDA Adaptaci坦 Ci竪ncies de la Naturalesa LES PLANTES Departament d'Orientaci坦 Nom: Curs: Data: Nom arxiu: CAACO_DOS_1213_MT062_R1_plantes Data : novembre 2012 Recopilat: Tutora Aula acollida - Montse Talavera pg. 1 de 33 Aquest document pot quedar obsolet una vegada impr竪s
- 2. ADAPTACI DE CINCIES DE LA NATURALESA LES PLANTES AULA D'ACOLLIDA. BIBLIOGRAFIA I IMATGES: El nostre entorn natural 3. Edeb辿 Primria. A. Caama単o i altres. Ci竪ncies de la naturalesa. 1 ESO. Editorial Teide. Imatges d'altres fonts d'internet. 2
- 3. LES PLANTES Les persones, els animals i les plantes s坦n 辿ssers vius perqu竪 neixen, creixen, s'alimenten, es relacionen i es reprodueixen. Les persones s坦n 辿ssers vius. Els animals s坦n 辿ssers vius. Les plantes s坦n 辿ssers vius. La principal difer竪ncia entre les plantes i els animals 辿s la manera que tenen d'aconseguir els aliments. Els animals agafen els aliments de fora i les plantes poden fer elles mateixes l'aliment. Contesta i completa: 1- Per qu竪 les plantes s坦n 辿ssers vius? 2- S坦n diferents les plantes i els animals? Per qu竪? 3
- 4. LES PARTS DE LES PLANTES Les plantes tenen les seg端ents parts: ARREL: L'arrel creix sota la terra. Subjecta la planta a la terra i absorbeix (*) (agafa) aigua i sals minerals. TIJA: La tija 辿s la part de la planta que la sost辿 (que l'aguanta) i que reparteix els aliments des de l'arrel a les fulles. Moltes plantes tenen branques que neixen de la tija. FULLES: Les fulles surten de la tija i de les branques. Les fulles s坦n molt importants per a les plantes. A les fulles es fabriquen els aliments per la fotos鱈ntesi. FLORS: Les flors s坦n l'aparell reproductor de moltes plantes. Les flors tenen colors diferents i es transformen en fruits. FRUITS: Els fruits contenen les llavors. De les llavors en neixen noves plantes. (*) ABSORBEIX: 4 Flor Fruit Arrel Tija Fulla
- 5. Contesta i completa: 3- Escriu el nom de cada part de la planta a sota de la seva funci坦 i en el dibuix: arrel tija fulles flors fruits - llavors Uneix l'arrel amb les fulles i sost辿 la planta. .......................................................... S坦n verdes i transformen les substncies del s嘆l en aliment per a la planta. .......................................................... Mant辿 la planta subjecta i absorbeix les substncies del s嘆l. ........................................................... En neixen les noves plantes. ........................................................... S坦n de colors variats i es transformen en fruits. S坦n l'aparell reproductor. .......................................................... Cont辿 les llavors. .......................................................... 5
- 6. L'ARREL Ja saps que les arrels subjecten la planta i absorbeixen les subtncies del s嘆l. L'arrel de les plantes pot tenir diferents formes, com per exemple: Una arrel principal m辿s gruixuda i altres arrels que surten de la principal. s el cas de la majoria dels arbres i moltes altres plantes, com el roser. Una arrel principal molt gruixuda que emma- gatzema aliment per a la planta. Per exemple, la pastanga. Moltes arrels de la mateixa mida, com les dels cereals o les palmeres. Roser Pastanagues Cereals 6
- 7. Classifica: 4- Escriu el nom de cada planta a sota de la seva arrel: raves palmeres civada porro margarides 5- Explica com s坦n aquestes arrels: 7
- 8. LA TIJA Recorda que la tija sost辿 la planta i uneix l'arrel amb les fulles. La tija pot ser herbcia (d'herba) o llenyosa (r鱈gida, com el tronc d'un arbre). Les tiges herbcies s坦n flexibles, primes i de color verd. Les tiges llenyoses s坦n dures i m辿s gruixudes. Segons les tiges, les plantes poden ser: tr竪vol roman鱈 pi Herbes: s坦n plantes baixes i tija herbcia. El tr竪vol 辿s una herba. Arbustos: s坦n plantes baixes, amb tija llenyosa i ramificada des del terra. El roman鱈 辿s un arbust. Arbres: s坦n plantes molt altes, amb tija llenyosa i molt gruixuda que es diu tronc. El pi 辿s un arbre. 8
- 9. Observa i recorda: Arbre Arbust Herba Tija r鱈gida Tija flexible Classifica: 6- Pinta de color marr坦 si la tija 辿s r鱈gida i de color verd si la tija 辿s flexible: Arbo巽 Dent de lle坦 Xiprer Tulipa Gr竪vol Castanyer 9
- 10. LES FULLES Les fulles transformen les subtncies del s嘆l (terra) en aliment. Si mires la fulla d'un pi i la d'un ficus, veurs que s坦n molt diferents. Fulles de pi Fulles de ficus Alguns arbres perden les fulles durant la tardor. S坦n arbres de fulla caduca, com el roure o el faig. Altres arbres tenen les fulles tot l'any. S坦n arbres de fulla perenne, com el pi o l'alzina. Les parts de la fulla s坦n: Limbe: 辿s la part ampla de la fulla. T辿 dues cares: la part superior es diu anvers i la part inferior es diu revers. Pec鱈ol: 辿s la part que uneix la fulla a la branca. 10
- 11. Les fulles de les plantes tenen una forma i una vora diferent. Segons la forma del limbe, les fulles poden ser: Amb forma d'agulla, com la fulla del pi. Amb forma de llan巽a, com la fulla de l'ametller. Amb forma triangular, com la fulla del pollancre. Amb forma de palmell de la m, com la fulla de la figuera. pi ametller pollancre figuera La vora de les fulles pot ser: Vora llisa, com la fulla de l'olivera. Vora dentada (amb forma de dents), com la fulla del castanyer. Vora fesa, amb entrants i sortints, com la fulla del roure. Vora espinosa (que punxa), com la fulla del gr竪vol. olivera ametller roure gr竪vol 11
- 12. Observa i llegeix les descripcions de cada fulla: 7- Relaciona cada fulla amb la seva descripci坦: Llimoner: fulles de color verd brillant, amb el limbe en forma de llan巽a i la vora llisa. Bedoll: fulles amb un llarg pec鱈ol, de limbe triangular i vora dentada. Avet: fulles curtes amb limbe en forma d'agulla i vora llisa. Aur坦: fulles amb el limbe en forma de palmell i la vora fesa. Cirerer: fulles de color verd fosc, amb el limbe en forma de llan巽a i la vora dentada. Castanyer d'ndia: fulles grans amb el limbe en forma de palmell i la vora dentada. 12
- 13. LES PLANTES ELABOREN EL SEU ALIMENT: LA FOTOSNTESI RECORDA: Les plantes fabriquen el seu aliment a partir d'aigua, llum del Sol, sals minerals i di嘆xid de carboni. 8- Completa: Les plantes fabriquen el seu aliment a partir d'........................., ..................... del .................., ............... ........................ i ....................... de ........................... 13 LA FOTOSNTESI Les plantes fabriquen el seu aliment a partir de l'aigua i les sals minerals del terra, la llum del Sol i un gas que est a l'aire, que es diu di嘆xid de carboni. En la fotos鱈ntesi, les plantes agafen l'energia solar per la clorofil揃la. La clorofil揃la 辿s verda, per aix嘆 les fulles de les plantes tamb辿 s坦n verdes.
- 14. Observa el seg端ent grfic: La saba bruta i la saba elaborada circulen per la planta a trav辿s d'uns conductes semblants a canonades. Canonades 14
- 15. 9- Completa el proc辿s: 15
- 16. LA FLOR, EL FRUIT I LA LLAVOR En moltes plantes que coneixem, la flor 辿s la part de la planta que la funci坦 de reproducci坦. Recorda, per嘆, que hi ha plantes que no fan flors i que utilitzen altres sistemes per reproduir-se. Corol揃la Calze Perqu竪 la planta es reprodueixi (tingui noves plantes), el pol揃len ha d'arribar fins al pistil. Aquest proc辿s s'anomena pol揃linitzaci坦. En moltes flors la pol揃linitzaci坦 la fan els insectes. Quan toca els estams, el pol揃len es queda El pol揃len entra en el pistil i el pistil enganxat a les potes de l'insecte. comen巽a a augmentar de mida. Quan es mou, l'insecte posa part del seu Els p竪tals cauen. pol揃len sobre el pistil. 16 Les parts d'una flor s坦n: calze, corol揃la, pistil i estams. El calze 辿s la part m辿s externa de la flor. Est format per petites fulles de color verd que es diuen s竪pals. La corol揃la 辿s la part m辿s vistosa de la flor. Est composta pels p竪tals, que poden ser de molts colors. Al centre hi ha el pistil i, al seu voltant, els estams que contenen el pol揃len.
- 17. 10- Contesta: Quines s坦n les parts d'una flor? ...................................................................... ......................................................................................................................... Qu竪 辿s el calze? ............................................................................................. Com es diuen les fulles de color verd que formen el calze? .......................... Qu竪 辿s la corol揃la? ......................................................................................... Com poden ser els p竪tals? ............................................................................ Qu竪 hi ha al centre de la flor? ........................................................................ Qu竪 contenen els estams? ............................................................................ 11- Completa: 17
- 18. 12- Contesta: Qu竪 ha de passar perqu竪 la planta es reprodueixi? ...................................... ......................................................................................................................... Qui fa la pol揃linitzaci坦 en moltes plantes? ...................................................... Amb quina part del cos agafen el pol揃len els insectes? ................................. ........................................................................................................................ 13- Explica el proc辿s: 18
- 19. FRUITS CARNOSOS FRUITS SECS poma pr辿ssec ra誰m castanyes nous ametlles taronja pruna albercoc pinyons festucs avellanes s鱈ndria mandarina pera cacauets pipes de girasol panses 19 Els fruits poden ser carnosos, com la poma i el pr辿ssec, o secs, com l'ametlla i la nou. Finalment es forma el fruit amb les llavors en el seu interior (dins). De cada llavor que cau a terra en neixer una planta nova. Els fruits poden ser carnosos, com la poma i el pr辿ssec, o secs , com l'ametlla i la nou.
- 20. RECORDA: Perqu竪 les plantes es reprodueixin s'ha de produir la pol揃linitzaci坦 de les flors. Despr辿s de la pol揃linitzaci坦 es forma el fruit, que cont辿 les llavors. De les llavors neixen noves plantes. 14- Relaciona les seg端ents parts de la flor amb les seves funcions: P竪tals Formar el fruit i la llavor Pistil Atreure els insectes Estams Contenir el pol揃len 15- Escriu el nom dels fruits seg端ents. Despr辿s classifica'ls en dues llistes, segons siguin carnosos o secs. 20
- 21. FRUITS SECS FRUITS CARNOSOS 16- Situa el nom de les parts de la planta: arrel tija branques fulles gemma limbe anvers revers - pec鱈ol 21
- 22. 17- Completa les frases que expliquen com fabriquen les plantes el seu aliment. Utilitza les paraules seg端ents: llum del Sol aigua saba bruta saba elaborada sals minerals di嘆xid de carboni Les arrels absorbeixen ............................... i ............................. Aquesta mescla es diu ............................... A les fulles, la saba brutra es transforma en ..................................., grcies al fet que les fulles reben la .............................. i absorbeixen el ........................ 18- Observa l'esquema seg端ent. Estudia'l i despr辿s completa'l. LES PLANTES tenen fabriquen la majoria es reprodueixen arrel el seu aliment flors tija branques fulles a partir de que donen lloc a flors fruits aigua sals minerals fruits amb llavors llum del Sol di嘆xid de carboni de les llavors neixen noves plantes 22
- 23. Ara completa'l: LES PLANTES tenen fabriquen la majoria es reprodueixen arrel ............................... ...................... .................. branques ................. a partir de que donen lloc a flors ......................... aigua ............................... ........................................ llum del Sol ....................................... de les llavors neixen noves plantes 19- Explica com s坦n aquestes fulles: 23
- 24. EL CICLE DE LA VIDA EN UNA PLANTA 20- Observa i completa el cicle vital de la pomera amb aquestes paraules: pomes fruits llavor flors A l'interior de la poma hi ha les Les flors es transformen en llavors. .................................. S坦n les La ............................ germina i ................................... en creix una nova planta. Quan la poma est madura, al comen巽ament de la tardor, cau a terra. 24 Al comen巽ament de la primavera, a la pomera li comencen a brotar les fulles i les .............................................
- 25. CLASSIFICACI DE LES PLANTES LES PLANTES poden ser amb flor sense flor que inclouen falgueres molses algues Les plantes es classifiquen en dos gran grups: 1. Les plantes amb flors que tamb辿 es diuen faner嘆games. 2. Les plantes sense flors que tamb辿 es diuen cript嘆games. PLANTES AMB FLORS FANERGAMES PLANTES SENSE FLORS CRIPTGAMES S坦n totes les plantes que tenen flors i llavors S坦n plantes que no fan flors ni llavors, per嘆 s鱈 elaboren el seu aliment com les plantes amb flors. arbres arbustos herbes falgueres molses algues 25
- 26. LES PLANTES AMB FLORS Dins de les plantes amb flors o faner嘆games hi ha unes plantes que tenen la llavor protegida dins d'un fruit. Es diuen angiospermes. Moltes fan flors grosses i amb p竪tals de colors, com la ginesta; i d'altres fan flors petites i de colors poc vistosos, com l'avellaner. la ginesta l'avellaner Dins de les angiospermes hi ha: arbres, arbustos i herbes. ARBRES: tenen la tija llenyosa. N'hi ha molts tipus d'arbres. ARBRES FRUITERS: arbres que donen fruites la pomera el cirerer el taronger la figuera 26
- 27. ALTRES ARBRES l'alzina el roure el faig la noguera ARBUSTOS: tenen la tija llenyosa i s坦n m辿s baixos que els arbres. Les branques surten gaireb辿 de la base de la tija. el garric l'arbo巽 el gr竪vol el roman鱈 HERBES: tenen la tija tendra i verda, i s坦n m辿s petites que els arbustos. la menta l'alfbrega la gespa el julivert 27
- 28. 21- Contesta i completa: Com es diuen les plantes amb flors? .................................................................... Com es diuen les plantes sense flors? ................................................................. 22- Classifica: arbres falgueres molses - arbustos herbes - algues FANERGAMES CRIPTGAMES 23- Com 辿s la tija dels arbres? ............................................................................. ................................................................................................................................ 24- Com 辿s la tija dels arbustos? .......................................................................... ................................................................................................................................ 25- Com 辿s la tija de les herbes? .......................................................................... ................................................................................................................................ 26- Classifica les seg端ents plantes: pomera menta roman鱈 alzina roure taronger alfbrega faig cirerer garric gr竪vol figuera arbo巽 julivert - gespa ARBRES ARBUSTOS HERBES 28
- 29. LES PLANTES SENSE FLORS Dins de les plantes sense flor hi trobem les falgueres, les molses i les algues. LES FALGUERES S坦n plantes terrestres i les seves fulles s坦n molt grans i tenen un color verd intens. Les falgueres tenen les seg端ents parts: Les fulles s坦n grans i sovint estan molt dividides. Les fulles s坦n grans i resistents. En les fulles hi poden apar竪ixer unes estructures de color marr坦 o groc i que tenen unes part鱈cules molt petites que es diuen espores. La tija 辿s poc ramificada i est sota la terra quasi sempre. Creix horitzontal-ment i forma noves fulles. Les arrels s坦n molt ramificades i estan al llarg de tota la tija. 29
- 30. Les falgueres s坦n plantes sense flors i no poden fer fruits ni llavors. Les falgueres es reprodueixen per les espores que hi ha sota les seves fulles. El vent porta les espores pertot arreu i aix鱈 neixen noves falgueres. Les falgueres viuen en zones humides i amb ombra, i formen un sotabosc. 27- Digues si 辿s veritat (V) o fals (F): Les fulles de les falgueres s坦n grans, gruixudes i resistents A les arrels de les falgueres hi ha les espores Les falgueres s坦n plantes amb flors Les arrels de les falgueres s坦n molt ramificades Les falgueres viuen en zones humides i assolellades 30
- 31. LES MOLSES Les molses s坦n un grup de plantes terrestres que cobreixen molt la superf鱈cie on creixen. Les molses s坦n plantes petites. Les seves arrels nom辿s subjecten la planta a terra. Les molses absorbeixen aigua a trav辿s de tota la seva superf鱈cie. Les molses viuen en ambients frescos i molt humits, com per exemple boscos amb molta ombra i properes a rierols. Les molses tenen les seg端ents parts: Les fulles s坦n petites, abundants (n'hi ha moltes) i molt fines. Les arrels s坦n curtes i surten de l'extrem de la tija. Per reproduir-se, creix una estructura marr坦. Les espores es troben dins d'aquesta estructura. Les tiges s坦n curtes i primes. RECORDA: les molses s坦n plantes amb la tija curta, de fulles petites i abundants. S坦n terrestres i es reprodueixen per espores. 31
- 32. LES ALGUES Les algues s坦n plantes aqutiques perqu竪 viuen dins de l'aigua, ja sigui dol巽a o salada. Les algues tenen formes i mides molt diferents. Les parts de les algues s坦n: Les fulles s坦n lmines fines, estretes i llargues. La tija comen巽a a partir de l'arrel i es ramifica formant les fulles. La tija de les algues no sost辿 la planta, no 辿s r鱈gida ja que les algues viuen dins l'aigua. L'arrel fixa l'alga al terra o a la roca. No absorbeix aigua, ja que la planta 辿s dins l'aigua. N'hi ha moltes algues, per嘆 podem diferenciar tres grups segons el color que tenen: algues verdes, algues roges i algues brunes. alga verda alga roja alga bruna 32
- 33. Les persones utilitzen molt les algues. Algunes algues s坦n comestibles (es mengen com si fossin verdura). 28- Completa la taula seg端ent: FALGUERES MOLSES ALGUES ARRELS TIJA FULLES ACTIVITATS TIC 1- Jclic Les plantes: http://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=3506 2- Jclic, Coneixement del medi natural, social i cultural: http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3080 3- La reproducci坦 de les plantes: http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=2164 33