More Related Content
What's hot (20)
Similar to Liberalisme i nacionalisme (20)
Liberalisme i nacionalisme
- 1. LIBERALISME I NACIONALISME (ideologies) CONCEPTE DE LIBERALISME CONCEPTE DE NACIONALISME REVOLUCIONS LIBERALS UNIFICACI D'ITLIA I D'ALEMANYA
- 2. ROMANTICISME Corrent cultural, inici del segle XIX, que valora: llibertat, individualisme, expressi坦 dels sentiments, valoraci坦 del carcter de cada poble... EL ROMANTICISME VA POTENCIAR EL DESENVOLUPAMENT DEL LIBERALISME I NACIONALISME.
- 3. LIBERALISME Ideologia hereva de la Il揃lustraci坦, que rebutjava l'absolutisme i buscava recuperar els drets i les llibertats que havia reconegut la Revoluci坦 Francesa burgesia- Estat liberal:
- 4. LIBERALISME : ESTAT LIBERAL Segueix una Constituci坦, que reflecteix: La forma d'Estat Divisi坦 dels poders Sobirania Nacional Un parlament
- 5. NACIONALISME Fins al final del segle XVIII, el concepte de naci坦 tenia un significat de carcter geogrfic (la formen les persones nascudes en un mateix lloc). A partir del segle XIX, tindr un carcter pol鱈tic i dos corrents de pensament:
- 6. EL CONCEPTE DE NACI Romntics alemanys defensen la concepci坦 cultural de la naci坦: creada amb el temps amb una cultura, llengua i hist嘆ria comunes i amb dret d'organitzar-se com estat (Fichte o Herder). Te嘆rics francesos i liberals italians plantejaven una concepci坦 pol鱈tica de la naci坦: s un conjunt de persones que tenen unes mateixes lleis, drets i deures (Mazzini).
- 7. DOS TIPUS DE NACIONALISME NACIONALISME DE SEPARACI: les nacions van lluitar per la seva independ竪ncia (B竪lgica i Gr竪cia). NACIONALISME D'UNIFICACI: en nacions dividides en molts Estats i es volen unir (Itlia i Alemanya).
- 8. REVOLUCIONS LIBERALS El NACIONALISME I EL LIBERALISME (units concepte de llibertat) es van manifestar conjuntament en les revolucions del segle XIX: Els anys 1820, 1830 i 1848 es van produir 3 cicles revolucionaris a Europa.
- 9. CICLE REVOLUCIONARI 1820 Primera revoluci坦, insurrecci坦 militar amb el suport de la burgesia. Es va iniciar a Espanya, el tinent coronel Riego va donar un cop d'estat contra la monarquia absoluta de Ferran VII. Va comen巽ar el Trienni Liberal (1820-1823) que finalitza amb intervenci坦 de la Santa Alian巽a, que restaura l'absolutisme. Gr竪cia es rebel揃la contra els turcs- Imperi Otom i aconsegueix independ竪ncia al 1830.
- 10. TINENT CORONEL RIEGO REI ABSOLUTISTA FERRAN VII ESPANYA
- 11. CICLE REVOLUCIONARI 1830 Segona onada revolucionria protagonitzada per la burgesia i amb el suport de les classes populars. Es produeix a Fran巽a: enderroc del rei absolutista Carles X i s'instaura una monarquia liberal amb Llu鱈s Felip d'Orleans. Fran巽a 辿s el model i les revolucions es van estendre a altres pa誰sos. A Brussel揃les es va produir un aixecament contra el rei holand竪s que finalment va concedir independ竪ncia a B竪lgica dels Pa誰sos Baixos.
- 12. FRANCIA CARLES X DE FRANA LLUS FELIP D'ORLEANS
- 13. 1848: LA PRIMAVERA DEL POBLES T辿 un caire liberal,radical i a m辿s social, protagonitzada per la burgesia amb molta m辿s participaci坦 popular-proletariat. Units contra l'absolutisme. Va comen巽ar a Fran巽a on es va proclamar la II Rep炭blica, es fa fora a Llu鱈s Felip d'Orleans, es va elaborar una constituci坦, per嘆 Llu鱈s Napole坦 Bonaparte va imposar un govern autoritari i finalment va proclamar el II Imperi. Es va estendre a m辿s pa誰sos, per嘆 sense 竪xit.
- 14. FRANA NAPOLE III
- 15. CONSEQUNCIES REVOLUCI 1848 Va ser un aven巽 cap a la democrcia, s'amplia el dret de vot. Va ser l'inici del moviment obrer modern, millor organitzat (sindicats, partits).
- 16. UNIFICACI D'ITLIA Inici del segle XIX, Itlia estava dividida en 8 regnes i formava part de l'Imperi Austr鱈ac. Impulsor va ser el Regne de Piemont-poder econ嘆mic tenia una monarquia constitucional amb el rei V鱈ctor Manuel II i el primer ministre Cavour.
- 17. PRIMER MINISTRE CAVOUR REI VCTOR MANUEL II ITLIA
- 18. FACTORS QUE VAN INFLUIR A LA UNIFICACI ITALIANA Voluntat d'independ竪ncia dels territoris del nord ( imperi Austr鱈ac). El Risorgimento: moviment cultural defensa la identitat italiana i la unificaci坦. Les societats secretes ( Carbonaris o la Jove Itlia) defensores del nacionalisme i liberalisme. Inter竪s de la burgesia, no fronteres, ampliar el mercat.
- 19. Cavour derrota ustria i conquista la Llombardia (suport de Fran巽a = Ni巽a i Savoia). Despr辿s els Estats del Nord es van unir al Piemont (Parma, M嘆dena, Toscana). Garibaldi amb l'ex竪rcit de les camises roges, ocupa el regne de les Dues Sic鱈lies, que tamb辿 s'uneix al Piemont. 1861, V鱈ctor Manuel II proclamat rei d'Itlia. 1866, s'incorpora el V竪neto i en 1870 els Estats Pontificis i Roma es converteix amb la capital. UNIFICACI ITLIA
- 20. UNIFICACI ITALIANA GARIBALDI i els CAMISES ROGES
- 21. UNIFICACI D'ALEMANYA La Confederaci坦 Germnica estava formada per 38 estats (Imperi Austr鱈ac). Pr炭ssia era l'estat m辿s poder坦s amb el canceller (cap del govern) OTTO VON BISMARCK , va ser l'art鱈fex de la unificaci坦 alemanya, amb el suport de la burgesia industrial i la noblesa.
- 22. FACTORS UNIFICACI D'ALEMANYA Idees nacionalistes-liberals-romntiques: sentiment de pertinen巽a a una sola naci坦. Voluntat de Otto von Bismarck de fer una pot竪ncia europea superior a Fran巽a i ustria. Interessos econ嘆mics de la burgesia: ampliar mercats. Al 1834, Pr炭ssia impulsa el Zollverein-Uni坦 Duanera Duana: control de moviment d'entrades i sortides de mercaderies cap a l'exterior o provinents de l'exterior. Uni坦 Duanera: una rea de lliure comer巽 est integrada per un grup espec鱈fic d'estats que han acordat eliminar les tarifes, quotes i prefer竪ncies a la majoria els b辿ns comerciats entre ells.
- 24. UNIFICACI D'ALEMANYA Pr炭ssia derrota ustria en una guerra per controlar els ducats danesos de Holstein i Scheswig. 1866, formaci坦 de la Confederaci坦 Alemanya del Nord- amb Guillem I de Pr炭ssia. 1870, enfrontament de Pr炭ssia contra Fran巽a, guanya Pr炭ssia i es fa amb el control de Alscia i Lorena. Dissoluci坦 del II Imperi Franc竪s i formaci坦 del II Imperi Alemany o II Reich (26 estats) i Guillem I- Kiser (emperador).
- 25. Porta de Brandeburg 1870- Berl鱈n Guillem I de Pr炭ssia i despr辿s Kiser del II Reich ALEMANYA